MÓNDUBER TRAIL...experiència Valenciana!!

Xeresa (València)

Per fi podem donar per finalitzada la temporada...i això que era un any de transició, si hem descuido!!! Ara toca descansar i desconnectar d'aquest món que cada any atrau més corredors!!

Abans de tot, m'agradaria destacar que per alguna raó a Tarragona Tenim lo millor de lo millor, i és què aquest cap de setmana ha finalitzat la Copa Catalana de les curses d'Ultradistància....i no podia acabar millor, tenint en les tres primeres posicions de la general a corredors de la província de Tarragona, gran gesta!! Moltes felicitats al mestre Jordi Pàmies Carrión 1r, el fenómeno Eloi Ortiz Braulio 2n i l'home de gel i gran amic Israel Mercadé
3r de la general...Increible!

Aquí us deixo la crònica de l'última Ultra d'enguany....per fi, un descans que ja tocava, després de fer 8 ultres i totes acabades (Finisher)...estic molt satisfet de poder haver explicat el què un servidor viu durant aquestes aventures...no tot és competició, crec que se li pot donar un altre caire de viure una Ultra!!

Aquest cop les maletes ens duien a terres Valencianes, un poble petit i molt acollidor, Xeresa...terra de taronges i mandarines!

Un lloc desconegut per mi però amb ganes de conèixer el terreny per on passaria la cursa...gràcies a Sophie SC vaig poder veure com s'organitza una Ultra per terres Valencianes!!!

Perquè recomanaria aquesta cursa, crec què la raó més important, és la similitud a amb la Vandekames, la cursa està organitzada per gent del poble, tracte fantàstic al corredor i acompanyants, i amb curse infantils, menjar per a tothom i uns voluntaris entregats als corredors el 200%!!!

La Monduber Trail és una Ultra diferent, amb una bossa del corredor generosa i espectacular, els avituallaments excel•lents, col•locats cada 10 km i amb tot el necessari per fer una cursa de llarga distància. els controls ben senyalitzats, potser faltava alguna balisa a les cotes més altes...i els voluntaris de traca...sempre dic el mateix i se que no dic cap bajanada, gràcies a ells es poden fer aquestes curses, sense aquesta gent, això seria impossible de fer, ens mimen i ens cuiden com si fóssim els seus fills!!!

Circuit dur, tècnic i molt net....potser llàstima d'alguns trams amb massa pista. Potser també faltaria alguna balisa lluminosa en les cotes més altes, però marcatge molt bo!

Organització de 10, es nota que hi ha gent molt professional darrera i sap el que es fa...Sophie és una d'aquelles persones que sap el que vol i on vol arribar...de nou gràcies per donar - m'he l'oportunitat de poder gaudir d'aquesta aventura!!!

Una cursa de 83 km i 4400 mts positius...pujant el coll mític i que dona nom a la cursa, Mónduber, llàstima que es puja de nit...encara que ja m'han comentat que per l'any vinent canviaran el recorregut perquè la gent ho pugui gaudir de dia!

Després de 3 mesos que no fer cap cursa, me disposava a fer la Mónduber amb ganes de gaudir-la...apart tenia la gran cía de la familia que m'havia acompanyat i això me posava certa pressió x acabar-la...començant a bon ritme i sense perdre massa temps als avituallaments, vaig posar - m'he dels 10 primers fins el km 50, punt en què vaig començar a patir d'un mal a la part íntima dels homes...uffff, petita infecció d'orina, qui la patit en cursa ja sap el que suposa i el mal que fa!
Vaig arribar a l'avituallament i vaig preguntar si tenien alguna cosa per passar el mal...ehhh, me van mirar raro i van dir "no", vaig continuar caminant fins al km 68, punt on m'esperava la familia, i lloc on havia de decidir si continuava o no!!!

Arribant a l'avituallament, vec a la família esperant-m'he, crec que no els hi va fer massa gràcia veient la meva cara, tot feia preveure que era el final...la Mar hem va recomanar que me prengués un ibupruzeno.. me va dir que me podia passar el dolor i així acabar, auuu, aigua i pastilla cap a dins...tot d'una, vaig agafar xuxes, un plàtan hi ha continuar s'ha dit!!!

A 2 km de sortir de l'avituallament, me'ls torno a trobar per donar-m'he l'última empenta...i així va passar, els últims km's els vaig fer volant...com si no hagués passat res, de vegades es necessita una cosa d'aquestes per mirar endavant i continuar!!!

Finalment, vaig arribar fent 12:36 minuts...posició 15, però el més important de tot, finalitzar totes les proves d'enguany!!!

Encara que tingueu dubtes o què penseu fins aquí he arribat, no deixeu d'intentar - ho! !!

Un cop més donar les gràcies a la Mar i el meu salvatge que sense ells no ho hagués aconseguit...i com no, a tots els companys de Serres del Mestral que sense ells no seria el que sóc !

I també, felicitar a l'home de gel i gran amic, Israel Mercadé Oró que aquest cap de setmana ha aconseguit la gran fita d'acabar el 3 de la general de la Copa Catalana de curses d'Ultradistància!!!

Karpe diem
Salut i fins aviat