24 de julio de 2018

EUFÒRIA 2017

10/07/2017

Crònica: "Eufòria - aventura pel País dels Cims Màgics"
Un cop a casa i després de passar 5 dies fent una de les proves més dures del món...us vull agraïr sincerament totes les mostres de suport que he rebut aquests dies.. .mil gràcies!!!
Aquesta vegada la crònica no serà tan llarga, el motiu, Molt senzill, no puc descriure el que eh viscut aquests dies...IMPRESSIONANT!
Emoció, treball, alegria, duresa, risc, tristesa, llibertat, companyeris-me,... sensacions que m'han anat passant pel meu cap recordant tot el succeït en aquells indrets tan inòspits i salvatges!!!
- Emoció: quant arribes a meta sabent que has aconseguit un repte a l'abast de molt pocs i què no ho has aconseguit per tu sol, sinó que arrossegues a moltes persones al teu darrera que t'han ajudat .... i aquesta vegada érem dos els que arribàvem a meta, un servidor i Fernando Fernandez , ell no estava allí, però estava present...el portava en un full a dins la motxilla....per tant, ell va ser finisher i aquí el meu reconeixement, lo conseguimos Fernando!
- Treball: que totes les hores invertides durant l'any han servit d'alguna cosa... aquesta és la millor recompensa, saber que s'ha treballat be bé per aconseguir aquest objectiu!
- Alegria: me sento un privilegiat per saber que molts estan contents perquè un servidor hagi aconseguit arribar a meta després de passar les mil i una...
- Duresa: una prova que presenta un carnet de presentació de 233 km i més de 21000 metres positius no pot deixar indiferents a ningú...i menys als guerrers que vam començar aquesta travessa pel Principat d'Andorra!
- Risc: crec que s'està arribant a punts complicats i perillosos per la pràctica del Trail running (o curses de llarga diatància)...poca seguretat en diversos punts.
- tristor: instants que vaig tenir al llarg del recorregut...
- Dolor: quant me va donar la mala notícia Fernando...et quedes fred, sense saber que fer ni que dir... de vegades la vida és injusta!!!
- Llibertat: un viatge per les muntanyes sempre et dóna un plus de llibertat, fer el que més t'agrada...
- Companys: Claudio Zapater , Sergi Rocu , Oriol Borràs Oriol Borras Tigre Bestial i Jose Calaza Pereda gràcies per adoptar-me en aquest viatge!
Un viatge que s'inicia a principis d'any amb una trucada de Fernando, un amic que vaig poder fer a la Transpyrenea...i és per això que accepto i fem un disseny especial per aquesta prova...la samarreta, unió de moltes coses en comú!!!
Mesos de preparatius, hores invertides i tot per un propòsit, aconseguir un repte, ser finisher d'Eufòria".
Una prova dura pel seu recorregut, passant per 33 pics, 5 per sobre de 2900 metres....i un país bolcat en una cursa que es viu de la muntanya per excel·lència!
Punts emblemàtics del recorregut:
Pic de l'Estanyó, pic de la Cabaneta, pic de la Serrera, refugi Sorteny, pic del Port de Siguer, pic de l'Arial, pic de la Font Blanca, Port de la Tristaina, pic de Creussans, pic del clot del Cavall, Pi Comapedrosa, Port de Baiau, pic Negre, Pic Monturull, Setut, pic de la Portelleta, refugi de l'illa, coll dels Isards, pic de la Cabaneta, refugi Siscaró, refugi Cabana Sorda, cap dels Argols, pic de Padern, Casamanya sud i Nord, coll d'Arenes... etc
Com us podria descriure en poques paraules el recorregut...una primera part duríssima, una segona part de tristor i companyeris-me...i una última, d'emocions!!!
Eufòria no és una cursa, no us equivoqueu, és una aventura...pensava que en aquesta vida ja ho havia viscut tot en les curses, pues resulta que nooo, mare meva, el festival que tenien preparat al Principat d'Andorra...havies de ser llicenciat en curses de llarga distància i aportar un màster en curses similars a "100 milles".
Ens reuníem a Ordino, una pasarel•la de corredors molt experimentats i tots amb una única intenció, aconseguir ser finisher en una de les proves que donarà molt a parlar!!
Després d'un breafing llarg, pesat i extens es pot observar que la cursa serà de supervivència...vaja un recorregut de juràsics, on influirà molt la bona planificació de la són i els aspectes alimentaris!!
Aquesta història la començava amb la millor persona amb la que ho podia fer, una persona exemplar, el Fernando!
Un basc dur, experimentat, un físic espectacular, constant, i molt competitiu..., una persona increïble!!!
Havíem parlat poc de la cursa, però conscients que ho passaríem malament, i més sabent que ell portava una petita lesió al genoll, de totes formes, va voler posar-se el mono de treball i fer-ho al mateix nivell que jo, no va ser així, i que ho va fer per sobre de mi...de matrícula, Fernando!!!
Aquest tipus de cursa són difícils de preparar, perquè mai saps el que pot passar...son mil i una les dificultats que et trobaràs...el recorregut no estava marcat i t'havies de guiar pel GPS...una de les dificultats del recorregut era les balises, estaven posades en cims, crestes, colls que moltes vegades es feien inaccessibles i pasos complicats...vaja una autèntica bogeria de cursa!!
Sóc home que no es tendeix fàcilment, i això ho sabeu la majoria de gent, molts us creieu que no tinc sostre, però de vegades no has de valorar el fet d'acabar o no...crec que ens hauríem de plantejar de fer aquests topus de curses sense un mínim de seguretat, crec que últimament (i me poso al mateix sac), si no fem els recorreguts durs i difícils no estem contents...de vegades no cal fer-ho, Eufòria sius plau més seguretat en pocs i Crestes, no costaria res tenir alguna persona en pasos complicats!!!
Us parlaran de lo guai que poden ser aquests tipus de curses: no us enganyeu, no estan fetes per tothom...hi ha deficiències i moltes coses a millorar, crec que s'hauran de posar les piles si volen tirar endavant Eufòria, avituallaments incomplerts, poc descans en les bases de vida, dels talls tan heavys que havien posat els organitzadors...tot això i més us trobareu els que aneu l'any vinent...!!!
Aneu preparats i conscients que no correreu, és una travessa en tota regla...dura, amb un risc existent i parts complicades!
Han volgut fer una TOR a lo salvatge, guardant les distàncies....bestial certs punts de cursa, agònics en ocasions i sense poder dir ni muuu!!
Una primera part que et deixa sense al•lè...persones curtides en "mil batalles" dient això no és normal, quina bestialitat, gent que havíem fet bestieses grosses dient, no puc continuar...abans de començar ningú volia para a la primera base vida, un cop allí, tots ho van volen fer....imagineus, quant els primers feien els primers 50 km en 14 hores!!!
Com me diu la Mar, ningú t'obliga a fer-ho...però ser que si no ho aconsegueixo tot el treball que porto a les kames no serviria de res...no vull rendir-me fàcilment i seguiré treballant per aconseguir tancar un cicle!!
Fernando va deixar al km 94 (Margineda- 2 base de vida) la cursa, però no ho va fer per motius físics.. .sinó familiars, tot i què no volia continuar sense ell, va voler que jo acabes pels dos, i es per això, que quant va acabar la cursa, vaig presentar-me a la part dels finisher i vaig reclamar el seu premi... l'havia estat portant a sobre, en un paper escrit, per tant ell també és un finisher...Fernando lo hemos conseguido!
La vida de vegades és molt injusta, te té dona cops forts i has de saber aixecar el cap i tirar amunt, imagineus la situació:
Fa els 94 km més durs viscuts en una cursa, rebentat, cansat físic i mentalmen, rep una de les pitjors notícies de la seva vida...i agafa l'autocaravana per fer més de 600 km...tenia un repte, el va lluitar i per motius que mai voldríem que passessin no pot acabar-la,....pués no, era una cursa per parella i ell finalment, forma part de mi, per aquest motiu es finisher!
Moltíssimes gràcies al Claudio.. .per deixar-me compartir part de la seva vida, "que bueno que viniste...uruguayoooo" te lo mereces...ya formas parte de diario!!
Gràcies a l'Oriol, Sergi i José per acollir-me al seu grup, ja que sense ells no hagués pogut acabar la prova, vaig deixar-me participar del seu viatge i de les seves vivències...que dur companys, però quantes emocions viscudes, sou grans!!!
Gràcies a en Rafel i la Montse, per donar suport, assistència en les bases vida i aquella petita empenta que va salvar-me de poder acabar i seguir lluitant, "els entrepans de muerte"...sou collunuts!!
Als mestraleros...que us puc dir que no sàpigueu.. .gràcies nois /es, sou magnífics, som poquets però allà on anem saben d'on són....si si, mestraleros terra de vent però amb un caràcter imponent, amb una bandera que ens uneix la força del Mestral!!!
A la Mar Salvado i el petit salvatge de casa, el Joel, aquest cop no hi vau ser, però us portava a la motxilla, paper dedicat pel Joel, el petit de casa que abans de marxar a Ordino me va dibuixar unes muntanyes de fons que donaven forma a la cursa!!
Ara queda meditar, assimilar, descansar, desconnectar, però per poc temps...tenim la Vandekames Dos Mil Disset i esta tot a punt...no serà tan bestial com Eufòria però tindrà un ambient espectacular...
No us adormiu...ja som 500!!

ANDORRA PIC NEGRE (FAMÍLIA)

24/07/2017

Crònica de la cursa Outdoor Games "Pic Negre"
Que puc dir d'un cap de setmana aprofitat al 100%... Cirq du Soleil, Excursió als llacs de Tristaina, Cursa de muntanya, Naturlandia i compres per Andorra....4 dies al màxim, Espectacularrrrr!!!
Sol feia 2 setmanes que havia tornat d'Eufòria, i aquesta vegada tornava amb la família, els mestraleros i els incombustibles Mikel Mújika i Elena Calvillo Arteaga !!!
Andorra...muntanya, diversió i molta, molta canyaaaaa!!!
Arribàvem divendres amb les piles carregades, havia de ser 4 dies aprofitats al màxim i així ha estat...no ens hem aborrit gens...hem tingut de tot...i més!!!
Divendres: Cirq de soleil...un espectacle que ho fa gent d'una altra galàxia....buffff, i això que els pares ho vam veure de peu...però que més dona, va ser espectacular, això sí, encara no entenc que fa "el tio del globo"🤔🤔🤔!!!
Dissabte: Excursió als llacs de Tristiana amb família....no té preu fer una excursió pels llacs de Tristaina amb la família....aconsellable 100%, apte per a tots els públics!!! I com no, per acabar vam fer el Cim de Tristiana...uffff, quins records, sol feia 2 setmanes que havia passat per aquell indret i encara es feia latent, el pesigolleig d'Eufòria!!!!😣😣
Després de fer comunió amb la família, Jaume AlcarrazMireia Llungueras RequenaMar SalvadoDavid O'Callaghan FerrerYolanda TorrebadellaJaume Gros, Yolanda...i els Bascos, el dia següent tocava posar-se el mono de feina i intentar fer-ho lo millor possible a la Cursa del Pic Negre!!
Diumenge: Cursa Outdoor Games Pic Negre...
Tot començava a primera hora del matí, un café i camí a Naturlandia, lloc espectacular i màgic per començar una cursa...a la sortida, moltes cares conegudes, entre elles, els llops, són uns depredadors i super competitius, Ufff, es fa difícil no veure'ls en alguna cursa...també vam beure l'Andrea Ruiz Chana , una guerrera de la marea blava....sempre amb una rialla!!! També hi havia família basca Javier Calvillo, la seva dona i amics vinguts de Beasaín...
El tret de sortida es donava a les 8:30...i amb poques ganes de sortir...la veritat, però quant et poses un pitrall...mare...ja estàs venut, no hi ha volta enrera!!!
4 km de baixada fent algun tram per asfalt....o nooooo, la gent que me coneix sap que l'odio, però al final ja se sap, es per tothom igual, i si s'havia de fer és feia!!!
Ara sí, corriol de pujada, passant per un bosc frondós...quina passada...impressionant....i llavors, una pujada de cine, amb un marc incomparable, el Cim del Pic Negre com a testimoni...si et giraves, podies veure als corredors (o formigues) com anàven caragolant-se per intentar pujar el més fàcil possible...mare meva, això no s'acaba!!!
Per fi coronem, i tot seguit una mica de tobogans per fer Cim del Pic Negre!! Quines vistes...😍😍 això no té preu!
Després de fer Cim, baixada a l'avituallament, i descens vertiginós fins agafar un sender que passava per la carena del Pic Negre...i tornem-hi...de nou pujada...més curta, però molt intensa...aquí el company David, me demanava pas...i això volia dir, còrrer més...jjjjj😂
Pujada constant hi ha ritme...veient a un corredor davant i amb ganes de començar una persecució...jjjj, i jo amb les kames "no hay dolor"...que collons, enganxat al David, i sense poder agafar el noi que portàvem al davant!!
Tot seguir, una baixada pel mig del prat que arribava a un refugi...repostatge com si es tractés de cotxes de F1...i auuu, endavant!!
Aquí ja me tornava a posar jo al davant marcant un ritme constant....pujada i més pujada fins a coronar un altre pic ....crestes i de nou una baixada de cabres... jjjjj, 😂😂😂🐐
Arribàvem al 3 avituallament i ens diuen que anàvem 5 i 6...eppp, collons "no estamos tan mal"...allò ens dóna ales i poso ritme d'ultra...ara sí!!!
Quedaven 2 pujades i s'havia de fer el possible per agafar als de davant...al final i després d'agafar a un corredor...entrem els 4rts...!!!
Que us puc dir...per a mi, una sorpresa amb majúscula i més venint d'on vinc...tot i no estar al 100%, vaig intentar treure forces i intentar aconseguir fer un test pels propers reptes...i crec que el test va estar molt positiu.
Molt content del 4rt lloc, però molt més d'arribar amb el David, sé que és un lluitador i aquest any ho esta fent de p...m...!! També molt content, pel Jaume, un 4x4...Que no es retira mai i sempre acaba tot el que comença...i com no, la nostra damiselle.. .la Yolanda...acabant la 6a noia de la cursa de 14 km....arribant amb ganes de més, això és el més important!!!
I com no, no me vull oblidar, del meus amics, Mikel i Elena, no tinc paraules per descriure el que valen, ja no com a esportistes, sinó com a persones...de matrícula!!!
Elena 1a general.. .una txapeldun!!!!
Jjjj😂😂😂i després del vall de claqué del matí....a la tarda tocava Naturlandia....mare meva, pitjor que una Ultra...vaig acabar rebentat....els donuts, tirolines, Tobotronc, cara,..."però esto que es"...!!!!
Què més puc fer sinó dir, per fiiiii, però al final penses amb les hores que la família t'estan aguantant, esperant a l'arribada... i tot això, ho compensa amb la satisfacció personal i grupal...no siguem egoistes!!!
I ara què, encara queden coses per fer i gaudir...però el més pròxim és...com no, la més esperada, Vandekames Dos Mil Disset ...uns circuits de cine, un ambient res a envejar a les grans curses i com no, nostra fideuà....crec que la faran patrimoni Nacional😂😂😂!!
Vinga nois/es .....última setmana per inscriure's!!
Gaudiu del present, oblideu el passat!!!
Karpe diem

VANDEKAMES 2017

5/08/2017

VANDEKAMES
Crònica de Vandekames Dos Mil Disset : l'última qui sap...el temps ho dirà!!!
Es fa difícil d'escriure una cursa en la què l'estimació per ella es tan gran...ja són 7 anys de recorreguts, clubs, persones, família, amistats, etc...i no ha estat un camí fàcil!
Les curses et donen molt, però també et treuen...i el desgast que suposa és molt gran...ufffff!
Any 2017, hora 17:30, inici de la Vandekames clàssica, 200 corredors, iniciaven una cursa dura, tècnica, i amb molta calor, 27 graus, 25 km i 1600 positius...tots els guerrers a l'arc sortida, batucada, música, i una representació de les atxes de Vandellòs...qui pot demanar més, cultura, esport i ambient...espectacular!!!!
La segona sortida es donava el tret de sortida a les 17:45 de la tarda, i amb una núvols que feien acte de presència, perfecte...ufffff, després pensant fredament, i la fideuà ...mare meva!!! Però sol veure els més de 350 corredors, goig, ulls plorosos i amb un ambient de luxe!!! Tenien per endavant, 16 km i 1000 positius...terreny dur, pedregós i amb algun senderó nou...qui pot demanar més!!!
Per últim, les caminades, blava i groga, amb una selfie inclosa....😂😂😂, no es podia demanar més!!!
Batucada, cohets i papers...quina passada...ambient de les grans Vandekames i més veient la cara de la gent super concentrada...entre aquestes cares, el salvatge Joel i la Mar Salvado, quines ganes de sortir a còrrer!!!
Ara tocava traslladar tot el de la plaça al camp de futbol...quina feinada mare...un treball que no es veu, però dur a collons!!!
Dies plagats de bona armonia, hores i hores de preparatius...cert que de vegades sorgeixen imprevistos i maldecaps, com diem, creixen els "enanitos"...però s'ha de tenir fe ...i així va ser!!!
Ja teníem totes les curses en marxa, ara s'havia de creuar els dits, que no fes calor no molta humitat, que ningú prengués mal i que tots els corredors arribessin a meta!!
A l'hora i mitja comença arribar els primers corredors, groga, blava i fins i tot, algun de la vermella...vinga que no pari la festa, avituallaments comunicant els 1rs abandonaments....la calor i humitat ja feien acte de presència...uffff!!!!
Ara tocava preparar al futur del Trail...els més petits de casa, més de 50 nens/es...quin planter més ben parit...feia goig i tot ...sortida dels més petitons amb una velocitat vertiginosa...fiuuuuu!!!!
Després els més grans....déu ni dor avançant als corredors que anàven arribant al camp de futbol...el futur està assegurat!!!
Tots ens quedem amb els petits detalls de la cursa, circuits, avituallaments, voluntaris, serveis, regal, ambient....etc, però hi ha d'altres coses...I creieu-m'he, que són molt més importants, seguretat, neteja, reunions, hores i hores, que es dediquen per tenir-ho tot controlat i que tot surti bé..i això suposa un desgast molt gran, apart aquest any ha estat duríssim, La Portella, Ultra i marató Vandekames, i per acabar la Clàssica Vandekames!!!
Quin any...uffff, si no fos perquè això m'agrada amb bogeria, i ho gaudeixo com si fos un nen petit!! Tot i això, ja us dic ara, que psicològicament, un servidor està "out"...
És una de les curses de l'estiu, gent que canvia la tumbona de la platja per les sabatilles de muntanya....i això és d'agraïr.
Ja us ho vaig dir i me faré pesat en recordar-ho, Vandekames és diferent, per moltes raons.. són aquestes premises que ens fan sentir orgullosos de poder continuar any rera any... mai us deixarà indiferents, els números ens fan pensar que s'està treballant molt bé i això ens fa omplir de felicitat!!
Calor, duresa, humitat, ambient, família...crec que si no fos per aquests ingredients no seria Vandekames!!! coses que me pasen pel cap... seria difícil quedar-se en alguna cosa, però si m'hagués de quedar amb alguna, si hem permeteu, ho faré lloant l'entrega del 200% dels voluntaris...més de 150 voluntaris....que grans, xapó!! !
Molts agraïments...personals i grupals, als clubs que cada any venen a gaudir d'aquestes muntanyes...clubs de casa i també de fora, moltíssimes persones vingudes de Territori Català, com també, fora d'ell...gràcies, Gracias, eskerrik asko!
Un grup de 10...sense ells, Vandekames no seria possible, són ells, els autèntics guerrers, voluntaris que valen un imperi, dies i dies treballant i perdent hores del seu temps lliure per col•laborar amb fer bosses, cintes, neteja, avituallaments, sopar, etc...., MIL GRÀCIES!!!
I a tots vosaltres, mestraleros, corredors/es, companys/es, amics/gues, família....sou l'eix d'aquesta gran màquinaria, una peça que mou la roda...donant un ambient especial i un color especial a la cursa....MIL GRÀCIES!!!
Als fotògrafs, Jordi Santacana , Blanca de la Sotilla i Miquel Sánchez ...sou uns crak's, mostrareu en imatges la vida que dóna Vandekames, MIL GRÀCIES!!!
A la nostra Fisio Núria Mes Q Quiro ...una campiona, mare meva....quines mans que té, una de les millors del territori...MIL GRÀCIES!!!
Gracies també a les Institucions públiques i privades per confiar amb nosaltres...i tan debò, ho facin durant molt de temps!!
Vandekames 2017, i ara...parlar i comentar tot el viscut, intentar corregir tots els errors i que no s'intentin repetir! Disculpeu totes les molèsties ocasionades...
Viure i gaudir el present....karpe diem!!!

24 HORES MONCAYO (REPTE SOLIDARI)

11/08/2017

Crònica: 'RETO 24 HORAS NON STOP MONCAYO"
Després d'haver passat unes hores, sol puc agraïr a totes aquelles persones que han fet possible aquest repte solidari...tindrieu d'haver vist l'entrega i l'ambient que van muntar el club AÑON ACTIVIDADES DEPORTIVAS....Espectacular!!!
Una experiència que no parla de noms sinó de persones que fan el que sigui per ajudar als altres!!!
Van fer d'un repte solidari, una festa de 24 hores, i el Moncayo com a convidat d'excepció...una logística i organització de 10, col•locant 3 punts d'avituallaments al llarg del recorregut, la gent dels controls et tractava com un més d'ells, hi havia gent que pujava amb tu per animar-te, una implicació de matrícula...no tinc paraules, de debò... i tot això, per un objectiu, recaptar el màxim de diners possibles!!
A vegades les petites històries passen, no cal que siguin curses, tot és important, i aquesta és una d'elles que no t'esperes i quant la vius d'aprop, et fa entendre lo bonic que es poder ajudar a altres amb el teu cos!!
Per començar aquesta petita història ens remuntarem a uns mesos enrera, on un company del nord, el Fernando, me comentava que hi havia un grup de persones de l'Aragó que volien organitzar un repte solidari per ajudar a l'Associació Espanyola contra el Càncer...
La veritat que va ser un "vist i no vist",quant vaig donar-me compte ja estava immers en aquest projecte!!
Avui els agraeixo de tot cor que m'haguessin deixat ser partícep d'aquesta experiència...i sobretot, als companys, Fernando , Paul Sanchez i Agustin Vega (Añon actividades Deportivas)...sol tinc paraules d'agraïment: Impressionant!!
Això sí, no us enganyaré...quant me van
explicar de què es tractava el repte, mare meva, que déu ens agafi confessats, vaig pensar!!!...aquest consistia en: pujar tantes vegades com fos possible al cim del Moncayo (muntanya més alta de l'Aragó), i això en 24 hores sense parar!!! Ufffff, un repte bonic però alhora duríssim....el coco havia d'estar molt fi, pujar i baixar pel mateix camí moltes vegades, de vegades potser molt dur!!
Tot estava preparat pel dissabte a les 18 hores, donava inici "24 hores NON STOP MONCAYO", 15 persones, de diferents punts del territori espanyol, i entre ells, un català, un servidor, collons, estava com un flam, un ambient increïble, un muntatge de la o.. i jo allí, s'havia d'estar al 100%, però també molt de Cap, allò seria molt dur!!....
Sortia content, animat, però també nerviós, sabia que eren moltes hores d'estar despert i que no podiem perdre ni un segon si voliem fer els màxims ascensos al Moncayo...el rellotge ja estava a punt, els llibres preparats, tan a la sortida com al cim del MONCAYO, tot havia de quedar registrat!
El somni era poder arribar a les 7 o 8 ascencions...una fita molt i molt complicada....la primera part del recorregut transitava pels boscos que es trobaven a peus del Moncayo i una segona part del "Santuari" fins al cim, amb una forta pujada que treu l'al•lè a qualsevol!!
Kalm...tot i que tothom ho sabia, la primera ascensió va ser massa ràpida, els 3 bascos i un servidor coronem el cim, repostem a l'avituallament, signem el llibre i baixem sense perdre massa temps...això seria el que havíem de viure durant 24 hores!!!
Al final x cada ascensió s'havia de fer 19 km i 2600 positius acumulats!!! Comptant que teníem 24 hores, feu números...!!! Tot i axò, sabíem que el repte s'ho mereixia, i que havíem d'exprimir-nos al màxim!!
El més complicat era passar la nit..de totes formes els companys del club AÑON havien col•locat unes quantes cintes als punts més complicats, això va ajudar a que el recorregut fos més fàcil. La segona i tercera ascensió de nit...en aquells moments ja havíem fet varis grups i així passar la nit més agradable...lo sorprenent era veure com et trobaves gent vinguda de diferents punts de l'Aragó que ens acompanyaven durant les ascencions...quina passada!!
Després de veure com havíem arribat de la 3a ascessió ja sabíem que no podríem aconseguir fer 8...era impossible, se'ns estava fent etern, dur nooo, lo següent...així doncs, a per la 7, difícil però estava a l'abast!!!
A partir d'aquí ja era qüestió d'anar regulant el temps i poder seguir amb pas ferm fins aconseguir les 7 ascencions esperades...amb les primeres llums del dia i després de passar una nit espectacular, les forces començaven a minvar...i no te podies encantar perquè anaves a terra...el terreny era molt pedregós i amb zones amb molta branca que sortia del terra...vaja que en ocasions havies de "ballar claqué"!!!
De bon matí, ja teníem a un gran número de persones que t'anaven animant durant tot el recorregut, i com no, les nostres famílies, uns aficionats incondicionals!!!
A l'acabar la 6a ascensió, i veient que quedàvem Jesus Julian RubioFernando Fernandez i Alfredo i un servidor, vaig comentar que ho acabessin ells, el retorn a casa era llarg i s'havia de treballar, pensant des del cor, no volia marxar, però molts cops has de fer-ho pensant amb el cap...tenia les kames cansades i maltretes, però m'hagués agradat molt fer l'última ascensió amb ells, segur que tindrem altres ocasions... aquestes situacions un es queda gelat i l'únic que pot fer és donar als companys molts ànims!!!
Finalment, la meva aportació, 6 ascencions, 115 km i 15000 acumulats, ajudant, col•laborant, i sent un dels 15 esportistes amateurs que vam aconseguir el nostre granet de sorra per la causa!!!
Aquí s'acabava aquesta petita història viscuda per un corredor popular, i la que ben segur serà difícil d'oblidar!!!
I com no, el més important...repte aconseguit més de 3000 € per l'Associació Espanyola contra el Càncer....GRÀCIES !!!!
Gràcies al club AÑON ACTIVIDADES DEPORTIVAS, als voluntaris, a les famílies....a tots aquells que han ajudat perquè tot hagi sortit de 10!!!
Karpe diem.. .salut i mestral!!

MARATÓ PER RELLEUS A VINYOLS I ELS ARCS

10/09/2017

Crònica: "Vinyols i els Arcs , marató x relleus"
Un any més anàvem al municipi de Vinyols i els Arcs per fer la Marató x Relleus, 😣😣😣😣això volia dir tornar a treure el calçat d'asfalt del bagul dels records...el repte era còrrer x asfalt sense patir massa...😂😂😂😂
Els Mestraleros un cop més aconseguiem reunir 2 equips, un MIXTE, 3 nois i 3 noies, mentre que l'altre el formàvem 5 nois i una noia ...tot un èxit per un club, que sol fa muntanya...tota una proesa pels mestraleros!
Donar les gràcies a 4 membres d'altres clubs que ens donàven suport per completar els equips... Reyes Valero Exposito , Jose Hernandez Pardo, Assum, Carles Adell !
Tot va començar a full, com van sent habitual en aquestes curses, i més quant es corre per asfalt, la gent sembla que tingui un cohet al cul!!
Després de saludar a molts companys i amics, ens posem a gaudir de l'esdeveniment, a les 17:10 hores es dóna tret de sortida, i mare meva com passen per la línia de relleus...els dos equips mestraleros a bon ritme i agafant un ritme constant, de tots es present que això és molt dur i cadascú agafa el seu ritme!!
Van passant els relleus, companys i cada cop s'aproxima més el meu...ufff, quins nervis, estava acollonit, i això que sol havia de fer 4,5 km...3 voltes en un circuit que ja me coneixia, però estava com un flam...com si fos una marató de muntanya volia fer-ho bé i deixar als mestraleros el més amunt possible!!!
Després de 2 hores i 50 minuts, s'aproxima el meu relleu...i quina sorpresa, els dos equips sol separats de 20", 😂😂😂!!! Mare meva, pujava la temperatura de la competició, qui guanyaria, nooooo, l'altre relleu era per la gran Nuna Florence, una campiona, i sabia que me costaria agafar-la, està acostumada a fer asfalt i es una competidora excepcional!!
Ja era l'hora...ara tocava donar el callo, la Núria surt a 100 p/h...fent un relleu rapidíssim! Al cap de 25" arriba el Jose Medina, me passa el relleu i au, a còrrer s'ha dit!!
Després de fer la primera volta i d'exprimir-me al màxim😥😥, aconsegueixo agafar la Núria a la sortida de la segona volta...ara era qüestió d'aguantar i seguir amb el mateix ritme...aconseguim avançar 8 equips més i afrontem l'últim volta a un bon ritme....mare meva que dur és això de l'asfalt!!!
Finalment, la millor alegria, acabar els 2 relleus junts, una entrada de somni amb els 12 components arribant a meta, no podia ser una altra manera.. deixem passar a la Núria al davant, s'ho mereix, és una fora de sèrie, hi hfe més feia el seu aniversari!!!!
Al final, ho celebràvem per partida doble, l'aniversari de la Núria, i quedant 2ns de la general Mixtes!!!!
Aquests dies es recorden, no cal que siguin grans corredors, grans proves, grans distàncies, de vegades amb molt poc, gaudim al màxim fent el que més ens agrada!!
Gràcies a Vinyols i els Arcs, per celabrar aquests tipus d'actes....família, amics, companys...un gran dia, una gran festa!!!
Si encara ens aguanten les kames hi tornarem!!!
No deixeu de gaudir....Salut i mestral!

GOLDSTEIG (ALEMANYA)

24/09/2017

Crònica Ultra Race GOLDSTEIG: "Aventura i destrucció"
A hores d'ara no sé com començar aquest escrit...si parlar de la cursa, de l'organització, dels amics...parlaria i parlaria explicant tot que m'ha succeït.. cursa, família, amics, companys...hi ha tantes anècdotes per explicar, i tantes emocions viscudes, i us puc assegurar que me quedaria curt!!!
El que si que us puc assegurar al 100%, que he estat patint més del compte i potser vivint el meu pitjor somni...i on finalment, ha estat molt més que una superació personal!!!
Sempre us dic el mateix...gaudiu del moment sense oblidar el passat...pues això, és el que vaig intentar de fer durant aquests dies: "gaudir"!!!
Però la veritat, va ser tot el contrari, patiment, dolor, frustració, melancolia, ansietat...amb els que vaig poder parlar sabíen per tot el calvari que estava passant...dies per oblidar, però també per recordar, tot ajuda a saber aprendre, i aquestes curses t'ajuden a nutrir-te d'experiències que no s'oblidaran mai!!!
Comencem doncs la petita història viscuda en terres alemames....Tot comença el dia de 14 de setembre, hora 2:20.. transports durant tot el dia, cotxe, bus, avió, bus i tren...per fi, arribem al nostre destí, el Joan Trabal Roma i un servidor...ja som a Marktredwitz!! Alli ja ens reunim amb el gran Fernando Fernandez , la Sara Ferblan i la seva amiga Olatz ...nervis, tensió, i munt de pessigolleig pel cos que ja van passant factura...mare meva, el Fernando i un servidor semblavem un metro que sol feia viatges al Sr Roca!!!
Després d'escoltar un brefing d'una hora, i que per motius de neteja de boscos, hi haurà canvis alternatius al traçat del recorregut....ufff, i això no ho teníen previst?? Comencem bé!!! Apart de tot, diuen que seran menys km's i es faran més km's pe pista i carreteres...ara sí, que me poso les mans al cap!!!! Auuu vinga anem a dormir que demà comença la festa!
Dia 15...un dia per oblidar!!
Tot comença a les 8 hores, dutxa, un bon esmorzar i revisió material obligatiri...ara sí, ja sol queda que arribi les 12 per començar l'aventura!
No us penseu que Goldsteig és una cursa normal, ni proves on les que esteu habituats a veure o fer, no pas, és tot el contrari, és una aventura de superació personal i on el més important és arribar a ser finisher!!
Quant parlem d'organització, parlem d'un director i voluntaris, serveis d'emergències, etc...jjjjjj, a la GOLDSTEIG, sol hi ha una persona al davant amb un equip de 3 persones, i una d'aquestes era un participant que el primer dia va tenir d'abandonar...no hi havia ambulància, no hi havia res de res...perdó, res sí, avituallaments cada 40 o 70 km, depenent del lloc que estiguessis fent...tot i trobar-nos sols en moltes ocasions, portàvem una balisa per estar localitzats tots tota la prova...sort d'això!!!
No us parlaré si està bé o no, organitzar aquests tipus d'events, perquè ja sabeu molts que jo dormo part d'una organització...però sent un país com Alemanya, podríem estar millor provistos...també us dic que la gent que bé aquestes curses són gent amb molta experiència...curtits en mil batalles, molts amb "els ous pelats" i que han viscut mil i una...però no costaria res que almenys tenir avisats als municipis per on es pases la cursa que passaran per allí uns corredors...no us dic pels llocs que hem tingut que passar, al nostre país estaria prohibit sense permisos..a part molts te cardarien una "bronca"... moltes coses il•legals i en ocasions posant en perill la nostra vida!
Al final el que importa és le seguretat i que el corredor estigui ben servit...no es pot tolerar que en un recorregut tan gran i extens, fent frontera amb tants països, no hi hagi ningú cuidant als corredors!!!
Però així és la vida... Així ens posavem rumb a la sortida, una sortida atípica, des de l'hotel al parc 1 km de distància, passejant pels carrers del municipi, i sent observats pels vianants que ens anàvem trobant pel camí... pim pam pum l'aventura comença!!!
Moltes cares conegudes,...grans noms, Simon GfellerOriol Antolí, Francisco Rojo, Jonas, Lefebvre, Miguel Angel Caldentey Valls , Fernando, El Hongarés Kovacs,..un reguitzell de monstres que havien vingut de moltes parts del planeta... Japó, italià, Suècia, Israel, catalans, espanyols...tots farien 'aquesta edició la més recordada!!
La més recordada!!!
Un cop comença la travessa, ja se veu que els primers km's seran molt ràpids...a 11,9 km/h els primers km's...😣😣, el terreny és pista i camins amples, cap dificultat, tot el contrari massa corredor!!! Asfalt i més asfalt...després s'arriba a uns trams de camins borejant un llac...la gent continua a 100p/h....es van formant diferents grups, entre ells un format pel Fernando, dos suecs, un francès i un espanyol.
Un servidor veient que la motxilla pesa massa i que costa aguantar el ritme...afluixo i tiro enrera...vaig anant bé, encara que aviat noto que les coses no funcionen...principis de mal de panxa, que me fan parar 4 cops...mal presentiment...!!!😣😣 primer control, km 35...uffff, ha estat vist i no vist!
Es fa un segon grup on hi ha 2 espanyols, un francès i l'Oriol...jo me torno a quedar a parar...quin desastre, tot el que menjo fora...preocupació important, perquè sóc de menjar i beure sovint!!!
Me noto els tendons de l'aquil•les i el genoll amb petites molèsties, vaja més coses no podien passar-m'he...i al km 75 de cursa i amb una decisió que al final serà més important del que me podia imaginar me retiro!!!
Si si...reretirat al km 75... després de tota la tralla de l'any, el cap i les kames no podien més, colapsades, i sense poder un pas més, no es tractava de superar 600 km d'aquella forma....abans d'això trucava a la Mar Salvado per dir-li.. no s'ho acabava de creure...sempre ha d'haver un primer cop...."PROU"!!!!
Després de no poder més començo a plorar de forma desconsolada i no poder-me creure que allí s'acabava la meva aventura....frustració, neguit i molt cansament psicològic....truco la dona del Fernando, la Sara i els hi dic que me passin a buscar...que no puc més...tothom sap que no sóc persona de retirar-me i menys sense haver lluitat....així és la vida!!!
Olartz i la Silvia passen a recollir-me, i quant me veuen la cara que duia devien pensar, aquest tio està "más muerto que vivo" i sol els hi faltava que m'hagues agafat un desmai, tot degut a l'ansietat que portava a l'interior!!l
Un cop arribo a l'autocaravana del Fernando i Sara, me poso a dormir i descansar, fins al Chek point, on hauré de presentar la balisa...
Un ja no sap que sentir...i rebre unes trucades de telèfon, del Conrad, Oriol, Julian i Mikel... començo a entendre que allò no acabava en aquell punt, i de tot s'apren, sempre hi ha dies bons i dolents, mai ho sabem tot i que aquest esport és un aprenentatge constant!!!
Després de dormir una hora, surto de l'autocaravana i vaig al chek point a saludar als companys, allí també es troba el director, Michel, que per suposat no sabia ni que m'havia retirat..mare meva, això passa per tenir una organització amb 3 persones!!!
El director al saber-ho, me proposa de fer la cursa 488 que comença un dia després....no puc creure, me donen una 2a oportunitat, i aquest cop són 488 km amb menys dies!
Psicològicament estava molt tocat i encara rondava una frustració per no haver assolit el repte personal del 661...però ara es presentava acabar el 488 en menys de 6 dies!
Després de consultar-ho amb vàries persones, i la més important, la Mar, decideixo d'intentar-ho... fer el mateix recorregut que la 661, això me permetia treure'm part de l'espineta que portava dins i fer els trams de muntanya!!!
Per fi, decisió presa, faria la 488!!!!
Un dia enrera estava destrossat, desanimat, desencaixat, moralment sense ganes de fer res, i el més dur de tot, saber que no havia lluitat prou per acabar una cosa...la vida ens dóna lliçons i aquesta, la que jo havia anat predicant, jo no vaig saber tirar-la endavant,...això no podia ser....com havia de tornar a casa havent fet 75 km, i potser unes petites vacances, sí, però havia anat a còrrer i gaudir de tot allò...per això, per la família i els mestraleros, el Marc que tots coneixeu tornava a intentar acabar el que havia començat!! No podria ser la 661 però intentaria fer la 488 + els 75 que ja portava!!!
Diumenge 17 a les 12 començava de nou la meva travessa i aquest cop més motivat que mai, un plus de motivació extra de tots els companys mestraleros, de la família, amics que m'havien estat enviant watssap d'ànims, és aquí on veus qui et segueix i que aprecia...orgullós de tots ells, i de poder demostrar-los que aquest corredor popular encara podia fer-ho possible!!
El repte seria complicat i difícil...però ho intentaríem...sabia que tornaria a trobar- me amb els meves pitjors somnis "l'ASFALT" carreteres, pistes asfaltades i poquíssima muntanya...per tant, havia d'estar preparat, però aquest cop encara es complicava més, portar una motxilla amb més pes i més coses que portar...i això perquè?? Molt senzill, no portava assistència, la cosa es complicava...que divertit...!!!
A les 12 hores dia 17 es donava la sortida, érem 5 persones, 3 alemans, un austríac i un servidor...ara com collons, parlo amb ells!!! Bueno al final una mica d'anglès et serveix per sortir del pas...i així, vaig compartir km's amb el Thomas Schmid, un doctor de 28 anys...especilitat pròtesis...jeje...amb conya li deia que ja podia aconseguir una per mi!!!
Al km 85...i després de fer una llarga etapa de nit, el Thomas volia quedar-se a dormir, jo li vaig dir que continuva, que dormiria més endavant, apart portava a l'Austríac al davant i el tio no parava massa...Després d'esmorzar com un rei...retorno amb pas ferm, paso al Hannes, però és un miratge...sol sortir me perdo i faig 3 km de més...això de fer senders on hi ha 50000 senyalitzacions i canvis de itineraris per l'organització...et fa anar de bòlid en alguns casos...i ja no dic si portes una nit sense dormir!!
Me presento a la segona nit i necessito descansar el cos...paro 3 hores en un Avituallament que t'ofereix un hotel a l'alta muntanya...però lo més fort que dorno en un banc del restaurant, si heu escoltat bé, un banc de fusta!!
Me sentia molt bé, descans i cap, perfectes...i tot les inclemències, tornava a sortir per davant del Hannes..seria una cursa interessant...jeje...tornàvem a fer 8 km d'asfalt, canvi de recorregut i ens fan passar per una carretera...tot provocat per les neteges que s'estaven fent als diferents boscos de la zona de Baviera!
Hannes me passa per sobre...i jo començo a veure les estrelles...comença a passar l factura de l'asfalt i els primers 75 km del primer dia que van ser rapidíssims!!
Ja no el tornaria a veure...en part millor, crec que estava anant per sobre dels meus límits, entre l'asfalt, la motxilla i la complicació de seguir un bon traçat es feien una llosa molt gran!!
I quant les coses semblaven que tornaven a funcionar bé...una mala caiguda i un mal pas per sobre uns arbres caiguts a terra dehut a la neteja.. me cau el GPS i és perd pel mig de la vegetació...i per més INRI, resulta que el mòbil no me funciona i necessito el puk.. .vaja, ho he xafat un mal fari o com bé diuen: "es coses que comencen malament acaben fatal"... pues així pintava...!!
A veure ara com arribo al chek point de Passau?? ? Punt intermig de cursa i camí de tornada...a 240 km de ser finisher!! Me vinc a vall, no podia tenir pitjor ràbia al cos, en una zona que no me coneixia, sense mòbil ni GPS, perdut al mig del res...i llavors, com sempre dic s'ha de tenir recursos i sempre hi haurà alguna cosa que podràs fer, llavors vaig pensar, el mapa, bueno ja tenim alguna cosa!!!
Miro el mapa i veig que hi ha una població gran que es trobava a 15 km d'on estava....vaig veure un home i vaig preguntar-li...Era de poble i molt tancat, no enteneia res del que li deia...uffff, no parlava anglès i es feia difícil entredre's amb ell, li vaig dir "PASSAU", me va fer una cara de dir estàs boig...segur que estava lluny, per tant, ja teníem una cosa clara, llavors amb el mapa, va dir que millor pistes i 15 km arribar a un poble amb un nom impronunciable, carretera fins PASSAU...dit i fet, parar a carregar pil•les, beure alguna cosa en una benzinera, dormir una horeta sota un porxo de fusta d'una parada d'un bus i tornar a començar...a 1 km arribar a PASSAU me recull un cotxe, dient que estava prohibit passar de nit per carretera, i pensant en fre collons, no era per menys, mare meva, ens queixem de l conducció d'aquí per allí van a 200 p/h...arribo a PASSAU després de passar una: "via crucis", i encara quedaven 240 km!!!!
I ara què, com localitzava l'Hotel i el Chek point? Pues cmplicat....eren les 2 de la matinada, i poca presència als carrers, després d'estar buscant durant 2 hores i perdut, vaig accionant la balisa d'emergències...al final apareix Michael...me diu que si m'ha passat alguna cosa, si estic bé, si m'han portat amb cotxe...tot si, per haver perdut el GPS i no poder funcionar el mòbil. Després de tot, estic viu...lo més important!!!
Després de dormir dues hores a dins un cotxe, esmorzar bé, intentar oblidar tot el succeit unes hores abans.... Michael m'aconsegueix un GPS... jo no sé que pensar, "to be continue"...ufffff, bo o dolent!!!!
M'aixeco amb mal regust per tot el succeït, no tenir ni el GPS ni el mòbil ..estar fet un nyap, els peus inflats i sense motivació....ara sol quedava, seguir i acabar la pitjor travessa que havia fet mai!!
Torno a posar-me en marxa i faig un tram bastant ràpid...en un tram del camí vorejant un dels múltiples llacs per on es passa, sense pensar-ho massa, m'aturo a menjar en una borda al mig d'un lloc impressionant...i així, menjar una cosa diferent.....un plat calent...ummmm, allò era vida...una cervesa i un cafè....ara si que havia agafat forces...torno a passar la nit en vela, i me trobo a un altre company espanyol amb el que comparteixo els últims km's fins al penúltim chek point....
Alli les kames me diuen Prou, "no poden més", la inflamació és evident, el tibial inflat i amb butllofes que treuen líquid...amb el wi-fi envio varis watssap i intento esbrinar com solucionar-ho i si podré continuar....me donen solucions i gràcies a la gent d'Aragó i PH Núria Mes Q Quiro segueixo les seves indicacions ...galleda d'aigua freda i potes enlaire...un ibupruzeno...poca cosa més és pot fer, sinó esperar 3 hores i saber la reacció...!!!
Al final, sense massa reacció, decideixo sortir, únic me queden 100 km i 48 hores per fer-ho...però el pitjor que ho tenia de fer amb dolors, i no podria còrrer...
Faig la primera part més ràpida del que me pensava....arribant a l'últim chek point, el voluntari que es troba al punt me comenta que no me pot donar bossa vida, perquè se li ha trencat el pistó que tanca la porta on duu les bosses...per tot, sense canviar de roba, sense poder agafar el meu menjar...agafo el que puc de l'avituallament i continuo...
Últimes 48 hores, ...com si es tractés d'una pel•lícula de Terror...dormit i tambalejant, me perdó en mig d'un bosc, fa hores que no tinc aigua ni menjar, vec el GPS i me queden 14 km...començo a veure tots els watssap guardats dels companys mestraleros, i altres companys que aquests dies m'han fet arribar...començo a veure les fotos i vídeos que he anat guardant de tot allò que me trobat...al final, després de passar-me 3 hores en aquell bosc acabo sortint...ara sol queda 7 km...pista asfaltada.. .paso dos pobles, i agafo aigua.. .un senyor d'un camp de conreu me dona dues tomates...espectacular...ara si que vec la llum!! 4 km i me para una dona que de ben segur ha ajudat en algun Avituallament.. .me talla un tros de pastís, me dona coca-cola i un pa...m'envia un petó i diu que sent admiració per nosaltres...aixô me puja l'adrenalina i me fa arrossegar les kames més ràpid!!
3, 2, 1 km...vec l'autocaravana del Fernando que s'apropa a la meva posició...son les noies, la Sara, Olatz i la Sílvia Pou Parareda.....un últim esforç Marc...me criden i me donen ànims...!!!!
Per fi arribo....alli m'esperen tots, i sobretot el meu amic Fernando, me dona una abraçada forta, una sensació de llibertat que moltes vegades significa els valors d'aquest esport...encara que arribis l'últim, tots som iguals...som finishers!!
Molts ja heu vist el vídeo...
Després m'assabento que he arribat el 1r del 488, que els altres s'han retirat..i que sóc la primera primera persona que acaba la 488 en les seves edicions de Goldsteig!!!
Me podria quedar amb moltes coses i molts detalls...ha estar una setmana molt dura, potser la més dura de la meva vida com a corredor, no s'assemble res a lo viscut anteriorment...sóc home de muntanya i la veritat que haver fet tan asfalt m'ha maxacat física i mentalment!!!
Ara és hora de descansar i recordar tot allò viscut...son moltes les coses viscudes i recordades, moments de tristor i buidor...moments de soletat, però també de felicitat!!
Alemanya, tornaré però no sé quant...i aquesta vegada aniré més preparat...aquesta vegada quasi acabes amb mi...!!
Recordatori especial a la meva família, la Mar i el petit Joel...son els que més pateixen i sempre allí al costat donant-ho tot!!
Al Conrad Solé Altès, Mikel Mújica, Elena Calvillo Arteaga, Julian Ru , Jaume AlcarrazOriol Chies SirisiDavid Pérez HerasRamón Ferrer, gràcies per tot...grans amics!
A tot/es els mestraleros, moltíssimes gràcies pel vostre suport, la moral la tenia per terra...als Mestralentus també, sou collunuts!
A tots aquells, que heu perdut segons de la
vostra vida en enviar-me missatges d'ànims perquè aconseguís el repte...als companys de la Marató del Priorat, Cerveceria Prost, Tejero, PH QUIROGEL...i esperem que per altres cites poguem comptar amb més suport!! Jjjjj😘😘😘
I de tot cor, gràcies a tots aquells que heu seguit aquesta travessa, cursa, aventura...o el que sigui...els corredors populars som així...podem aconseguir tot allò que ens proposem...això sí, sempre i quant es prepari!!!
I com sempre dic, gaudiu el present sense oblidar el passat!
Karpe diem