Crònica Ultra Estels del Sud : "Paradís en un entorn salvatge"
En primer lloc, m'agradaria felicitar a totes les mares...son elles les grans protagonistes d'avui!!!
I en segon lloc, a la família mestralera, un cop més s'ha vist que les Serres del Mestral estan "on fire"...mare meva, quines marques i quin nivell, felicitats a tots!!!
Comencem doncs, és fa difícil descriure el què un servidor sent quant s'envolta de grans moments...i això ha passat gràcies als companys del Trail Roquetes i als paratges dels Ports de Besseit!
Tot i no estar fent curses com els altres anys, no me volia perdre la festa dels Estels del Sud...i aquest any venia amb ganes de fer-ho bé, si me descuido....hipermotivat!!!!
Arribàvem amb la família el divendres per fer nit i desconnectar del dia a dia...Casa Barceló, ubicat a Horta de Sant Joan, va ser la nostra casa durant aquests 2 dies, un hostal molt recomanable...impressionant!!!
Aquest any la sortida és feia des d'Arnes, i la veritat que va ser un encert, bon ambient i una bona comunicació terrestre...cosa que les famílies ho agraeixen moltíssim!!!
La sortida es feia a les 7 en punt, després de saludar a un munt de gent coneguda, entre altres, Jordi Pàmies Carrión, Gaizka Estébanez, i després de passar el pertinent control de material, ens posàvem a cua, la sortida espectacular, ja què es feia conjunta l'ultra i la Half, un altre dels encerts perquè l'ambient va ser molt bo!!!
Com ja va sent costum, la sortida rapidíssima, a 1000 p/h...aquesta vegada vaig decidir d'estar tranquil i deixar fer...tenia moltes ganes de fer un bon paper, però també gaudir del moment...no hem d'oblidar que això és un hobby!!!
Pues així ho vaig fer, petant la xerrada amb els Patxanguerus, José Carlos Cano Martínez, Pere Obré, Lluis Lulu Gomez Blasco ...quina colla, sou collonuts i no perdeu el bon rotllo que teniu, gent com vosaltres fa gran aquest esport. Durant el recorregut també vaig coincidir amb el gran Sergi Rodríguez Cuscó , amb un gran futur!!!
Els primers km's fins Besseit...massa ràpid al meu gust, però tot i pensar-ho, aviat vaig donar-m'he compte que seria un bon dia, no tenia cap molèstia i les kames me demanaven correr...
Vaig empaitar al compi mestralero Eudald Navarro (Panda) i després de petar la xerrada una estona, vaig continuar amb modo Ultra...pim pam pim pam!!!
A Besseit, me trobava un altre company, Claudio Zapater ...que va vindre pel darrera i me va comentar a cau d'orella, t'has adormit...jjjj ara ja no tenen consideració dels més grans, pensava!!! tot d'una, agafem ritme fins arribar a l'alçada del Sr Israel Mercadé Oró ...el crack!!
Poc després enganxavem a l'altre Panda, Eloi Ortiz Braulio i Xavier Aguilo ...ens vam ajuntar uns quants elementos de cuidado, això ja s'assemblava als entre nos per les nostres terres del Mestral, van ser moments màgics i alhora divertits....Gràcies aquests moments soc un amant d'aquest esport!!!
Abans d'arribar a Casetes Velles, agafem al gran Gil Lopez Domenechp , el qual s'havia fet mal a un dit del peu i el pobre estava patint el que no està escrit...molts ànims fiera!!!
Aquí ja vaig decidir de posar-me el mono de treball i començar l'aventura en solitari...volia probar-m'he i de fet, crec que vaig fer una de les millors Ultres de la meva vida!
Això sí, les condicions que van haver durant tot el dia no van ser les millors, pluja per començar, després fred i de cara al migdia sol i vent...vaja sol quedava neu a la punta del Caro!!!
Unes condicions adverses molt dures per tots els corredors, cosa que va fer que l'organització juntament amb els àrbitres de la prova decidissin neutralitzar la cursa al seu pas pel Caro...Això va fer que una colla d'amics i companys de fàtigues es quedessin sense poder acabar aquesta cursa, però en fred crec que va ser una decisió correcta!!!
Desgraciadament, moltes vegades es prenen decisions que no són ben rebudes per alguns corredors, però això companys és un hobby, i no hem d'oblidar que lo primer és la seguretat de tots i que ningú corri cap perill...millor prevenir que curar!!
El Coll del Caro i les Rases...eren llocs molt complicats i amb cert risc de prendre mal, o que dir pel seu pas per la Gilaberta....ufff, quant bufa el Mestral no hi ha qui el pari!!!
Continuant amb modo Ultra i deixant enrera als companys de viatge, vaig passar el cim del Caro, enganxat a les pedres i com si fos una serp...collons com bufava, més d'un cop havia vist perillar la meva melena...jjj!!!
Per fi terra ferma, refugi Caro, km 63 i lo més dur ja havia passat....o això semblava!!
Després de parlar amb el nostre assistent, el Conrad Solé Altès i els àrbitres de cursa, vaig continuar gaudint dels corriols i paisatges que anava trobant al llarg del recorregut...impressionant circuit el que ens ensenya els Estels del Sud!!
Arribant a Paüls, i després de passar per les rases del Maraco i veient els bous pasturant...ja anava amb el 50% de les reserves esgotades, sabia el que hem quedava i encara teníem el Coll de la Gilaberta...700 mts positius amb uns últims mts infernals.
Paüls sorpresa la meva al veure la Mar Salvado i el Joel, un estímul adicional que feia que el cansament fos passatger...tot i això, les kames estaven cansades i maxacades, però s'havia de fer l'últim esforç i així ho vaig fer, després d'acomiadar-me vaig reenpendre la marxa sense pensar en res més que fer la Gilaberta...ufffff, quin desgast, però després d'una hora de pujada objectiu complert, ja quedava enrera tot el cansament i fàtigues, ara ja era qüestió d'acabar amb els 17 km fins Arnes...
De cop i volta, sento, "melenes"....i era el Sr Israel , que venía a 100 p/h, sol recordo, m'has fet suar, i jo dient....vaja no me va donar temps a dir res, vist i no vist, s'esfumava entre els boscos com si d'un fastama es tractés...
Tot seguit, agafant gent de la Half i arribant Arnes, el 5è de la general, així acabava l'aventura, i com no, esperant com sempre la família, la Mar i el Joel, la millor recompensa...i el Conrad, crak, gràcies per tot, part d'aquest finisher es teu! !!!
Tot seguit, me comentaven que Israel havia fet 3r...bestial, estratosfèric!!!
Que poc després d'entrar jo entrava en 6è lloc, el Panda, Eloi Ortiz....fantàstic, i perquè la festa acabes bé, faltava entrar l'Eudald...per fi, a la 1 de la matinada arribava amb el Claudio...enormes craks! !!
Cap de setmana de cine:
- Jaume Alcarraz i Daniela Solari Lopez finishers a la mitja.
- Oriol Chies Sirisi finisher al seu bateig a la Half.
- Israel, Eloi, Eudald i un servidor finishers Ultra....
No cal dir res més...increïble! !! Això és el més important, gaudir i acabar tots, els resultats són el de menys! !!
Així acaba una altra història d'un aventurer, un corredor popular, amant de les muntanyes i de les bones costums....
Abans d'acabar, felicitar un cop més a l'organització Trail Roquetes, en especial a Ivan Garcia Maigi , Albert Segura i Ramón Morató , sou grans, continueu així..a Kevo Events hi ha tota la gent dels municipis per on van passar...un 10, avituallaments correctes, marcatge perfecte i voluntaris de matrícula, me teniu el cor guanyat i per poc que pugui teniu a un corredor per les edicions successives!!!
Donar les gràcies al Conrad per la seva grandesa, gran assistent i millor persona...A la Nuria Quiro per ser una persona excepcional, a la gran família mestralera pels ànims i seguiment, i que poc a poc va creixent i es va donant a conèixer arreu de Catalunya, i com no a la Mar i el Joel, els meus supporters més incondicionals !!!
I m'agradaria dedicar aquest petit triomf a un amic, Eloi Pallares Roca , hi ha moments per tot i lo millor és gaudir dels amics fent allò que ens agrada....karpe diem Eloi
Salut i kames
No hay comentarios:
Publicar un comentario