Crónica de una Volta a Catalunya a Peu....FINALIZADA!!!!

By Marc Fernández: A falta de poques hores d'acabar el repte d'aquest any les sensacions son estranyes.., nervis, ansietat, cansament, dolor, alegria, felicitat...molta felicitat, crec que és la millor paraula que defineix les sensacions k sento en aquests moments!! Quant es finalitza un repte d'aquest tipus, sempre assenyalen al corredor, però jo considero que es cosa de tots, principalment de la persona que cuida al corredor, i aquesta persona ha estat el Josep Gavira!!! És la persona que cuida, mima, pateix, qui fa el menjar, quin renta la roba, qui mira la millor ruta... En difinitiva tot, jo únicament posava les eines perqué el repte s'aconseguis, l'esforç físic i mental, però la resta ell! Han estat dies molt durs i complicats...no pel sol fet de tenir de correr o caminar el més ràpid possible per poder arribar i descansar el més temps possible, sinó per les condicions climatològiques, molta calor, sobetot els últims dies de l'aventura, amb temperatures per sobre de 35 graus, un autèntic malson i més quant estas fent una activitat física!!! És difícil quedar-se amb algun moment o detall...perquè n'hi hagut molts, i de molt bons!! Potser si m'hagués de quedar amb algun seria l'arribada, veure tots els teus, familia, amics, companys... Per mi és el més important!!! Ho he dit en molts ocasions i crec que és el que sento, això és personal però també de tot un grup de persones, que sense elles no hagués pogut ser possible!! Des del primer moment quant vaig proposar aquesta aventura i que lz gent no s'ho acabaven de creure... Potser pels km's que s'havien de fer, tenir-ho de fer en tan sols 15 dies, molts creien que era una autèntica bogeria, fins i tot, vaig arribar a pensar que no seria capaç i més quant durant algun tram havia patit slgun ensurt que quasi hrm deixa fora de combat...finalment, puc dir que ha valgut la pena, que ha estat una experiència impressionant i amb algunes anècdotes que poder explicar el dia de demà...! Cal esmentar la rebuda d'alguns municipis, entre ells, Begur, Roses, Jonquera, Roquetes, i altres per qui hi havia al lloc, Torderà, Baixador de Vallvidrera, Espot, Pont de Suert, Lleida i Setcases on m'esperaven la meva senyora Mar, el meu fill Joel i els meus sogres. L'arribada va ser espectacular, l'emoció i la felicitat van ser els valors més importants que resaltaria!! Considero que la superació i esforç personal van valdre la pena... I tot, amb el suport d'una persona "10", en Josep Gavira, no hem cansaria de dir-ho, crec k va ser el meu cap durant tota la travessa. Anecdotes constants: 1 Etapa: Durant la primera etapa, mal d'estòmag al km 85 aprox, per veure aigua no potable d'una font...m'havia quedat sense aigua i feia molta calor, no vaig tenir un altre remei que fer-ho... Portava molts km's sense poder trobar al Josep i aquella font va ser la meva esperança. A partir d'aquell moment fins trobar el Josep amb mal de panxa! Ufff, començava bé la travessa!!! Hora de sortida a les 7 del mati amb gran part dels companys de Serres del Mestral a la sortida, i acompanyament d'alguns d'ells fins Cambrils! 2 Etapa: Començava a les 7 mati des d'una pista asfaltada de l'Arboç i que va passava pel mig d'un bosc que ens conduiria per un corriol de BTT, fins al municipi de Vilanova i la Geltrú, pistes de BTT, molt bon recorregut, pel mig de boscos, molt ben senyalitzat, arribant a la Costa del Garraf, llavors passariem per Sitges, lloc on es separaria la costa i ens endinsariem cap a les muntanyes del Garraf, senders i pujades des d'on es realitza la UT Barcelona, passant per diferents municipis, fent molt desnivell positiu, fins arribar al Baixador de Vallvidrera, una de les estacions de trens més emblemàtiques de Barcelona! Aquí ens esperava una de les representants de la Fundació del Banc dels Aliments de Barcelona, Sabine!  3 Etapa: Aquesta etapa començava a les 7:30 del mati, sortint des de l'estació i pujant fins al Coll del Parc Collserola, bonics paratges, i perfectes itineraris per practicar BTT i senderisme... Tot seguit, vistes del Parc d'atraccions del Tibidabo i de la ciutat de Barcelona! A continuació arribavem a la ciutat de Montcada, lloc de retall, ja k s'havia de passar per la població i travessar carreteres i autopista, un cop passats aquests entrebancs, arribavem a la Serralada del Litoral, camins amples i ben marcats, passant per alguna Ermita i lloc d'interès històric i cultural de la zona de Barcelona! Després d'un dia de molta calor i amb molt desnivell positiu arribem a Torderà! Aqui m'esperava part de familia que hi ha a la zona de Torderà, la meva tieta Pili i les meves cosines, Mònica i Mariona. Pernoctant a casa de ma tieta, on vam poder disfrutar d'un llit i una bona dutxa! 4 Etapa: Ens aixecavem a les 6 mati, amb un bon esmorzar i ben descansats, vam començar a caminar fins a Blanes, des d'aqui començava a fer la costa del Maresme i reseguint cales amb un continu pujades i baixades amb escales de pedra, racons extraordinaris amb molt bones vistes de les platges de la Costa Brava... Passant per diferents urbanitzacions fetes al costat del mar i segurament pagades a cop de talonari! Tot seguit, Tossa de Mar, població costanera molt maca amb un castell encastat en una cala, amb una muralla molt ben conservada al costat de mar, deuria ser una fortalesa per defensar-se dels atacs dels enemics!!! Després, Lloret de Mar, Llafranc i altres municipis que es troben al llarg de la costa, fins arribar al municipi de Tamariu del Baix Empordà, des d'aqui m'esperaven dos acompanyants de Luxe, en Pere i l'Enric, dos persones extraordinaries que m'acompanyarien per l'interior de la costa per anar pujant fins arribar a un turó, on es troba la bonica població de Begur...! Allí m'esperava el meu company de fatigues, en Josep Gavira, personalitats del municipi i un representant del Banc dels Aliments de Girona! 5 Etapa: A les 7 del mati, després d'un bon esmorzar, engegavem el motor, sortiem del municipi de Begur direcció Pals, per una pista de sorra, dura en la que no es podia correr massa, tot seguit, agafant una carretera d'asfalt de 18 km fins arribar a Torroella de Montgrí, visitant el castell que et queda al llom de la muntanya que es veu des de baix del municipi...D'aquí a l'Escala per la ruta del Vent, corriols que mostren els paratges de la zona que envolta la Serra del Montgrí! Un cop es surt d'aquest paratge entrem a una pista que condueix al municipi de l'Escala, on m'esperava un bon bany a la platja, ben merescut, i més amb la calor que estava fent!! Després passant per cales fins arribar a Sant Martí d'Empúries, i les seves restes històriques, les quals es poden visitar passant per pasarel•les de fusta...Seguidament, s'iniciava una volta pels Aiguamolls de l'Empordà lloc idílic per les aus i animals que es troben en aquests paratges, s'ha de veure ja que és un lloc excepcional, ideal per visitar amb bicicleta...es passa pel costat del Cortalet i un camping immens tocant als aiguamolls, reseguint el GR 92 arribarem a unes pistes passant per Sant Pere Pescador, Empuriabrava i acompanyat per un grup de persones de Roses, entre ells, el Carles i el Juan Diego!!! 6 Etapa: Etapa fantàstica, aqui tenia la cía dels meus amics vascos... Mikel i Elena, impressionants persones... Van venir des de Beasaín per acompanyar-me fins a la Jonquera!!! Grans persones!!! Iniciavem el viatge des de la bonica cala de Cap de Creus... Des d'on s'inicia el GR 11, passant pels municipis del Port de la Selva, Llançà, Villamaniscle...aquest últim tram duríssim de 16 km d'asfalt, una carretera que enllaça el GR 11 amb la carretera que condueix a França! Primera part horrible per l'asfalt que haviem trobat, continuant per pistes amples i algun bosc espès en el que sol hi havia Dolmens, construccions de pedres, que feien molt pesat el recorregut! Després d'uns km's anant molt a poc a poc, per problemes als tibials arribavem al castell de Recasens, d'allí a Jonquera amb els companys del Centre Excursionista de la Jonquera amb els quals vam retallar ja que ens esperaven diferents personalitats de l'Ajuntament de la Jonquera entre ells l'alcaldessa! 7 Etapa: A les 7 mati, començavem l'etapa en la que m'acompanyarien alguns companys del centre Excursionista la Jonquera, al cap d'una hora de viatge, continuo sol per paratges de boscos de la Garrotxa, molt de verd i excepcional acompanyament del Josep Maria i el seu cunyat el Marc, gent de Maçanet de Cabrenys, gent fantàstica que hem van acompanyar fins ben entrat el municipi d'Albanyà, passant pel Massis de les Salines arribant a la Vajol, Maçanet de Cabrenys...llavors seguirien els municipis de Molló i Setcases, passant per prats verds i abundants de boscos espesos...punt d'arribada de l'etapa! Aqui vaig tenir la visita dels meus, la Mar, el Joel i els sogres...ruta dura i complicada amb un ensurt inclòs, caiguda per un penyassegat de 100 mts, per on vaig caure i on vaig ser agafat per un grup d'esbarzers, 1/2 hora sense poder sortir, sense frontal i sort de la lluna de fons que hem van ser de gran ajuda per poder retornar al GR 11 i anar a dormir a un hostal que havia agafat la Mar! Almenys vaig poder gaudir d'ells d'unes hores, amb un bon esmorzar al mateix hostal! 8 Etapa: Etapa amb tristesa, m'aixecava amb alguna punxa tot recordant la caiguda que havia patit, nafrat i amb molts dolors, vaig decidir de passar les poques hores que tenia amb la familia per gaudir amb els meus! l'enyorança es feia evident!!! Una etapa dura emocionalment, tècnica i amb molt desnivell!! Per començar dura pujada a Vallter 2000, tot seguit reseguint la carena de les Valls que envoltaven les pistes d'esqui i on s'arribava a la Vall de Núria! Impressionants vistes des dels punts més alts...llavors, reseguint un sender ben marcat fins arribar al balneari de Núria, des d'on es baixava per un sender fins al municipi de Queralbs, lloc de parada obligada per poder pujar al Vall de Núria! Llavors Rives de Freser, Planoles i Dòrria...arribant als prats de Puigcerdà després d'una dura etapa!!! Aqui ens esperava l'alcalde i representants del consistori municipal, com també el rector de Puigcerdà i membres del banc dels aliments de Puigcerdà! 9 Etapa: A les 7 del mati ens posavem en peu, esmorzavem i ja preveim que seria una jornada molt dura, tocava posar-se les piles i començar a pujar, encara que primer fer 10 km d'asfalt fins arribar a Guils de Cerdanya, d'on comença una pujada fins el Refugi de Malniu! Llavors reseguint el GR 11, es passarà a la part Andorrana, muntanyes plenes de neu i ben marcades, recorreguts molt recomanables per practicar el senderisme. Un cop passats varis torrents i refugis arribem al municipi d'Encamp! D'aqui comença una altra pujada molt forta fins al Coll d'Ordino, 4 km amb molt desnivell! Lloc de parada i on finalment vam fer nit! Espectaculars vistes de les muntanyes nevades! 10 Etapa: Començavem d'hora sapiguent que teniem una dura jornada fins arribar a Espot, lloc final d'Etapa. Aquesta etapa tindrà com a punt emblemàtic el Coll de Baiau, a uns 3000 mts d'alçada, el punt més alt de la travessa! També important, el refugi Coma-Pedrosa, amb molta neu i molts torrents provocats pel desglaç de la neu caiguda en aquests punts... Tot i això, amb pas ferm i poc a poc, fins que un mal pas va provocar que caiguès per una gelera provocant-m'he una ferida al peu... Res considerable, però sí amb un ensurt molt gran! Llavors, passant per unes Valls impressionants i amb molta neu, veien el refugi de Baiau, una caixa metàl•lica que serveix de refugi! Després tot baixada fins arribar Àreu on m'esperava una sorpresa molt agradable, el meu germanet el Sergi Fernàndez, amb ell vaig fer els últims 3 km's que hem quedaven fins arribar Àreu. Des d'allí van retallar fins arribar a la Guingueta d'Àneu per fer els últims km's d'etapa amb el company Conrad de Vandellòs, que havien baixat per fer-nos l'acompanyament fins Espot i el dia següent fins Pont de Suert! Gran rebuda i de cami a Espot, passant pel municipi de Jou, tot per asfalt!!! Ara tocava petar la xerrada i descansar en un apartament dd la nostra companya Assumpció, gran companya de fàtigues!!! 11 Etapa: L'endemà semblava que ja seria diferent i més sàpiguent que tindria la companyia de l'Eduard Moix, company de les Serres del Mestral... Ja posats en ruta vam començar a petar la xerrada i la ruta es va fer molt amena i molt més senzilla! Vam pujar pel Portarró d'Espot, dura pujada però alhora part més senzilla de la que s'havia de fer en un inici! Arribavem a Boí, punt intermig de l'etapa amb molt bones sensacions i molt ràpid...llavors vam reseguir el camí de l'aigua, sender que passa pel costat del riu Ribagorçana...trajecte molt més planer del que haviem de fer i de ben segur que els meus peus van agraïr! Etapa molt curta, en relació a les anteriors, a les 18 hores estavem acabant...quin descans, després d'uns dies durs, una etapa de transició era ideal!! A mitjà tarda esperavem al company Tomàs que m'acompanyaria el dia següent de Pont de Suert fins Alfarràs! En Tomàs arribava a Pont de Suert amb autobús, cansat i amb dues motxiles carregades de roba i menjar com si haguessim de fer alguna expedició... Mai se sap el que podrà passar durant el recorregut, es un tio previsor!!! Anem a Boí, lloc on farem nit a l'apartament dels germans Eduard i Octavi que també va acompanyar al seu germà Edu i Conrad en aquesta aventura, gràcies a ell vam sopar de luxe!!! 12 Etapa: A les 5 del mati ens aixecavem per esmorzar, i començar la dura etapa del dia, finalment per les condicions climatològiques que es van esdevenir durant l'últim trsm del recorregut allargades fins a Lleida! El cert es què Tomàs va fer d'un excel•lent guia, el recorregut s'ho valia, ja què era complicat seguir el trak que duiem, però finalment ens vsm donar compte que podiem seguir el GR 18, tram de l'Aragó que passa pels diferents pobles que passen per una zona bastant àrida i deserta de gent i fonts!!! Fins que vam trobar Cajiga, en Tomàs sabia que hi havia una casa rural on podies comprar begudes, ho vam fer sense pensar-ho, dos quintos frescos, que van baixar a l'estòmag fantàsticament!! Una calor infernal, per sobre drls 32 graus i observant com pel darrera s'aproximava una tempesta que feia posar els pèls de punta...! Vam començar a còrrer i passar per pobles quant ja ens començava a caure les primeres gotes. La tempesta s'anava aproximant ràpidament, i començavem a tenir-la per sobre nostre, el company Josep, es trobava un pel lluny del lloc on haviem quedat...llavors haviem arribat a una carretera, lloc on es va aturar una furgoneta en la que anaven dos nois que molt amablement ens van portar fins Alfarràs, fins aquell punt portavem 76 km...i més de 2000 mts positius! Un cop arribats Alfarràs, li vaig comentar a en Tomàs que si en volia acompanyar fins Lleida i així fer-la més llarga i intentar reduir l'etapa del dia següent!! Després de continuar i arribar Almenar, li vaig comentar al Tomàs que ja era hora de tornar a casa, i que s'esperes a que el Josep Gavira el portes a casa i jo continuava fins Lleida punt de fi d'etapa, així ho vam fer! Lleida capital de la Terraferma, camps de conreu, regadiu i secà, lloc on m'havia criat durant 30 anys, havia arribat al lloc on m'esperava un gran amic i la seva familia, el Sergi, la Mar i el Roger el seu fill, sorpresa la meva de trobar-me a un altre company, el Juan Ignacio, que m'acompanyaria durant tota l'etapa del dia següent de Lleida a Ascó! La Familia Fernàndez-Roman ens tenien preparat un sopar esplèndit, amb molt de menjar i molt divers, pensant amb tot allò que m'agrada, mil gràcies per tot germà! 13 Etapa: L'endemà ho veia tot amb un millor color, i més del tracte que haviem rebut...tornava a estar trist però de felicitat, ja que havia estat excepcionalment atès tant jo com el Josep! Però haviem de continuar i així ho vam fer, ara tenia d'acompanyant el J Ignacio, faria dl tram amb BTT, sabia que no podria aguantar corrent o caminant i va decidir de fer-ho amb bicicleta, bona elecció!!! Va ser un dia amb moltíssima calor amb puntes per sobre dels 38 graus...sort hrm vam tenir que el J Ig portava alforges a la bicicleta, en les quals portava més aigua i així cobrir les distàncies tan llargues sense recolçament del Josep! A les 17 hores arribavem a Almatret, després de passar per Sudanell, Aitona i Serós...punt on haviem fet l'avituallament amb el Josep, després fins Almatret no trnidm cap altre enllaç, i la veritat que es va fer un tram molt dur, calor, pistes amples... Fins que vsm trobar el municipi d'Almatret, tot guarnit d'uns ventiladors enormes que desllueixen les vistes de qualsevol!! Alli després de fer un champú fresc i de reposar les poques forces que ens quedaven vaig voler continuar fins Ascó... Passant pels municipis de Riba-roja i Flix! Aquella nit volia estar amb els meus, i vaig demanar a en Conrad que si hem podia venir a buscar per portar-me a casa i així veure als meus, la Mar i el Joel, la veritat que ja els trobava a faltar i necessitava veure'ls per continuar l'aventura... Hem va anar de perles, poder menjar bé i dormir al meu llit, ho necessitava! El dia següent m'aixecava amb les piles carregades i preparat per afrontar la jornada amb més optimisme! 14 Etapa: tot començava a les 10 mati, sabent que la jornada anterior haviem avançat bastant, ens quedava 66 km d'asfalt, durs però amb cía es farien millor! Aquest cop tenia l'acompanyament de l'Òscar de Tivissa! Vam començar Ascó, passant pel Pas de l'Ase únic punt de terra i corriol, després tot asfalt fins arribar a Morà, Benissanet on ens esperava una mica d'aigua fresca que ens va donar una senyora de nom Dolors... Que bé va anar, després continuavem asfalt fins a Mirabet, des d'allí bones vistes del castell i del pas de barca que travessa el Riu Ebre! Aqui començava un corriol de terra l'únic que fariem fins arribar aprop de Benifallet, lloc on vam començar la via Verda des de l'Estació, a partir d'aquí ciment trencat que condueix fins arribar al punt final d'etapa, Roquetes! Passat Xerta, ens vam trobar amb el J Ignacio, un altre cop amb la bicicleta per acompanyar-nos fins Roquetes..Per fi arribavem a l'entrada de Roquetes, lloc on ens esperaven unes noies del Club Trail de Roquetes!!! Impressionant rebuda, amb l'alcalde i diferents regidors del municipi al capdavant juntament amb companys del Trail Roquetes esperant al pavellò del municipi!! Allí ens esperaven amb beguda i menjar per carregar les piles, de nou mil gràcies! Ja tan sols quedava l'última etapa i acabar l'aventura que es va iniciar l'ú de juny des d'Hospitalet de l'Infant, municipi costaner de la Costa Daurada!!! Aquella nit dormiriem a casa d'un company de Camarles, Kik's...el qual ens va convidar a sopar amb el seu club excursionista...en Josep i jo encantats d'acceptar! A les 0:30 hores anavem a dormir després de sopar molt bé, ens va deixar claus de casa seva i com un més de la familia ens va deixar dormint sense cap problema, la veritat que et sents un previligiat de tenir persones al teu costat que et facilitin tot el que tenen sense demanar res... Un altre cop mil gràcies! 15 Etapa: L'última etapa d'aquesta fantàstica història...una aventura que no podia acabar millor, tenint l'acompanyament de tots els companys i amics fins al municipi de l'Hospitalet de l'Infant... Sensacions estranyes, però alhora de molta felicitat, primer trobant-me pel camí a l'Ametlla, el jabalí de Vandellòs, Xavi Espelta, gran company!! Aprop de Sant Jordi, el Gregorio company de club i un amant de la natura...amb ells dos, arribariem aprop de l'Almadrava, lloc on ens trobariem amb l'Assum, excel•lent persona, en Joan un gran home, en Conrad disposat a fer-ho tot pels altres i el Zubi, un crak!!! Amb tots ells iniciariem el camí de tornada a casa! Més endavant, trobariem a l'Òscar Cames, Òscar de Tivissa, la Noemi i el gran Josep Gavira, extraordinari company millor persona!!! A poc més de 4 km de l'arribada hi havia l'Edu Moix fent l'última gravació d'aquest gran episodi... Just a la muntanya del Tor, lloc emblemàtic quant sents a parlar d'Hospitalet i les seves cales!!! Ara tocava arribar i retrobant-se amb els teus, la familia, els amics i els companys, era complicat saber com assimilaria tot el que havia passat durant aquells 15 dies! Havien passat moltes coses, totes plegades no se amb quina m'haguès quedat, potser el que no faria es treure res del que m'havia passat, ja que ho vaig disfrutar i patir tot, com si no haguès de tornar a passar mai més pels llocs on anava passant! Finalment, arribada a Hospitalet de l'Infant, amb l'emoció que m'anava passant per les venes i les maltretes cames que havien arribat al seu destí després de fer la Volta a Catalunya en 15 dies!!! Llavors vaig caure rendit a tots aquells que havies apostat per mi, tota aquella gent que es trobsva en aquella plaça que sempre recordaré, Plaça Berenguer Entença!!! Dona, fill, germana, cunyat, nevots, pares, sogres, amics, amigues, companys de club, de treball, regidors del consistori municipal de l'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, persones alienes al projecte que tsmpoc es vsn voler perdre aquell moment... A tots ells moltes gràcies pel suport que m'han anat donant durant tot el recorregut de la Volta a Catalunya... Durant dls moments dolents com també bons que m'han anat passant!!! I no podria finalitzar, sense abans fer una menció especial a una persona, Josep Gavira, sense ell això no s'haguès pogut aconseguir!!! Mil gràcies Josep!!! I com no, repte aconseguit tant pel que fa a la Volta a Catalunya com també a la recollida d'aliments...1200 km = 1200 kg d'aliments!!! Això és el més important, que tot aquell menjar recollit podrà arribar a cases dels més necessitats! Un aventurer popular que li agrada l'entorn de les muntanyes que ha viscut una història increible!!! I que les coses impossibles de vegades es fan possibles, jo almenys ho eh aconseguit, amb treball i constància les coses es poden aconseguir!!!