En poques paraules, aquesta és la cursa de les curses, sense res d'envejar a Andorra, Chamonix!!!. Tothom els que hem viscut aquesta cursa d’aprop saben el que dic…un entorn fantàstic i ambient que et posa la pell de gallina, sobretot la sortida!!!
No se ben bé per on començar, i més quant ha estat un cap de semana extraordinari, en tots els sentits, la cía que eh tingut en cursa, la familia que m’ha acompanyat durant tot el recorregut esperant a l’arribada fins les 2 de la matinada i les amistats noves que has anat fent durant el trajecte!!! I això, que la cursa se les prometia dura a collons, com no, desgraciadament és el què té aquesta cursa, plou sempre!!! El terreny enfangat, baixades i pujades en mal estat per les condicions metereològiques, i més quant plou els dos dies de cursa, tant divendres com dissabte, i amb molt de fred a cotes altes, a 2 graus al Txendoki i a 5 graus al mític Aizcorri...!!!
Aquest any tenia la gran cía de la gran Elena Calvillo, que va acabar 2 de les noies, acabant la 18 a la general, amb 29 hores i 28 minuts, el seu marit Mikel, impressionant persona, i un chaval jove de Beasaín amb un gran futur en aquest món de les Ultres, el Sr. Koldo!!!
Sortiem com equip, Mikel, Koldo i un servidor…si però, amb la intenció de fer-li de llebre a la gran Elena Calvillo amb el propòsit d’acabar amb 30 hores, però el que no sabia era lo dur que s’en faria la segona part de la proba…tenia unes ganes immenses de treure’m les sabatilles!!! El terreny que no ens donava gaires facilitats, ple de tolls i amb un fangar impressionant, les baixades molt perilloses i les pujades, ufff, duríssim tot el recorregut, tècnic, perillós, però amb un entorn impressionant!!!
De totes formes s’ha de veure com ho viuen la gent del País Basc…un “10” a tots, els avituallaments un “10”, amb tot el que necessites i més, l’organització facilitar-te les coses a l’hora de canviar-te de roba i ajudan-te amb tot momento….i com no, la familia al teu costat durant tota la proba…un “10” per la Mar i el Joel, que van aguantar tot el que no esta escrit, amb pluja i fred, però ells seguint-me en tot momento, gràcies un cop més!!!
Aquest cop consistía en ajudar l’Elena però també en acabar-la i per fi puc dir que ho he aconseguit...crec que val la pena viure aquests instants i disfrutar d'aquest món...però les Ultres de vegades et porten a replantejar-te moltíssimes coses, són moltes hores i de vegades moltes hores sol, les sensacions son canviants, tant estas a dalt com de sobte et bé l'home del mall i et diu para...pués això és el que hem va passar, no tenia força ni rapidesa, però el que sí que tenia era resistència i experiència, i això és el que finalment hem va ajudar per finalitzar la gran Ehunmilak!!!
Vaig estar a punt de decidir deixar-ho córrer, però el coco aquest cop va decidir tirar endavant, gràcies...per haver-m'he permès disfrutar d’aquesta gran aventura i poder arribar!
Esta sent un any molt dur, i molta càrrega de curses i km's, però fins aleshores ha valgut la pena...hi ha curses que es queden per sempre i aquesta ha estat una d'elles, Ehunmilak sempre estaràs al meu record!!!
Per acabar, m’agradaria agraïr aquella gent que va estar seguint-me en tot momento…i sé que van estar patint per mi!!!
Aquest record també és per a ells i per tota aquella gent que s’estima la muntanya!!!
Ehunmilak gràcies per fer-me viure moments fantàstics i poder fer l’entrada per l’arc que tant desitjava passer!
Mar i el petit Joel sou la meva energia i aquest cop heu estat allí per saber el que eh sentit…gràcies de nou per fer-me disfrutar del que més disfruto, de la natura i les muntanyes!
No hay comentarios:
Publicar un comentario