Una gran prova en un entorn increible... tot perfecte, recorregut, avituallaments, bona organització...però amb una deficient senyalització, crec que s'haurien d'esmerar més en posar més cinta o algun tipus de senyalització en cotes altes i més quant el mal temps esta present durant tot el recorregut!!!
Si hem pogués quedar en algun detall, seria l'arribada...on m'esperaven el meu germanet, Sergi Fernandez, el incombustible Ramón García i el tot terreny Jordi Pàmies, i sense oblidar-me de la seva dona, l'Anna i les dos peques, la Laia i l'Elna... aquest serà el record més gran de França!
Aquesta aventura la vam començar el Sergi, en Ramón, el Jordi i un servidor...arribats des de Catalunya per intentar acabar el GRP, prova que cap de nosaltres abans haviem fet....i amb una sensació de què carai fem aquí...el perquè?? la veritat que entre lesions, cansament i moltes proves a les cames, crec que era una cursa que no voliem començar cap dels 4!!!
Però ja estavem en terres Franceses i almenys s'havia d'intentar... aterravem al municipi de Vielle-Aure (França) lloc de sortida del GRP!!!
Aquesta s'iniciava el dia 22 a les 5 hores, ufff quina son...la veritat que matinar diuen que va bé, però aixecar-se a les 4 per esmorzar una mica i posar-se la roba de feina per començar a córrer costa moltíssim... ja estavem a la sortida preparats per començar l'aventura i deu ni dor quin goig que feia, més de 600 persones i amb una lleu pluja que acompanyava la sortida de la prova...que hi farem, aquest any toca aigua!!!
Iniciava aquest cursa al mig del grup i avançant de mica en mica a gent mentre pujavem una pujada cap al Coll del Portet a 2215 mts d'alçada...la pluja començava a fer la seu efecte i fred es començava a notar mentre s'anava pujant...en aquells moments, ja hem preguntava que "collons" estic fent en aquest percal amb pluja i fred i sense la motivació necessària per fer una prova d'aquest tipus...
Llavors vaig començar a tenir aquells pensaments que hem fan tenir el coco que tinc, pensar en totes coses positives que m'acompanyen en les diferents proves que he fet, la familia (la Mar i el Joel) els amics , companys... aquest cop els portava tots a la motxila!!!
La prova va ser molt dura, sobretot els primers 75 km's, on es fan més de 6000 mts positius, es puja el Col de Bastanet (2507 mts), Col de Sencours (2378 mts), Col de Bareilles (2238 mts), Col de Portet (2215 mts) i el incomparable Pic de Midi (2876 mts)....a partir del km 75 fins al km 164 altres colls que fan posar la pell de gallina, com el mític Coll de Cabaliros (2334 mts) i el Coll de Hourquette Nère (2465 mts)!!!
Recomanable 100% el primer trajecte de Artigues fins Perrefitte, aquesta part és increible, dura, tècnica però impressionant l'entorn que l'envolta, llàstima del temps, ja què ens va ploure durant tot el divendres fins ben entrada la matinada del dissabte i per fi a les 9 del mati vaig poder gaudir de 15 minuts de sol, moment en què vaig aprofitar per fer les dues fotos que podeu veure...!!!
Gran rebuda en tots els municipis per on passavem, increibles avituallaments on no mancava de res, això sí, alguns un pél separats! Però també s'ha de saber que és muntanya i no tot pot estar aprop.
Durant 15 km vaig compartir el viatge amb l'Òscar, organitzador de l'Apuko, quin crak...la llàstima que al km 72 va decidir d'abandonar perquè ja en tenia prou...crec que vaig estar apunt d'acompanyar-lo, ja que al camp de vida (avituallament on haviem deixat bossa amb roba de recanvi) jo no havia deixat roba...error per part meva!!! Estava tot moll, cansat, fet un cristo, però llavors es quant penses en tot el que ha costat arribar fins aquell punt, entrenaments diàris, la família, amics...vaig menjar un caldo de pasta calent hi ha continuar...hem vaig mirar els peus, i crec que es van aixecar sols!!!
A partir d'allí, vaig fer el viatge en solitari, trobant-me alguna persona pel camí i sobretot en els avituallaments, però jo a la meva, amb un mal als tendons i tibials impressionants, no vaig poder córrer els últims 50 km i hem podeu creure que es fa dur, mentre veus que no pots fer una baixada en condicions, vaig pensar mentre hi hagi pujada millor...jeje però com costaven les baixades, collons quin mal!!!
Al final i quant estava a punt d'arribar baixant pel Coll de Portet, hem vaig trobar el Ramón i el Sergi, quina alegria i alhora llàstima, perquè sabia que no havien continuat!!!
I és per això, que vull dedicar aquest repte aconseguit a ells... Sempre estan al meu costat, i han estat patint per mí en moltes ocasions, crec que el millor premi es tenir-los com amics!!!
Nois això és per vosaltres, gràcies per tot!!!
Ara toca descansar, que deu ni dor quin any que portem...més de 4000 km a les cames!!!
I com sempre dic, salut i kames...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarHay errores en el texto....retirar la palabra miedo, suplir super por su.....bueno espero que se entienda.
ResponderEliminar