Abans de començar amb la parrafada...voldria donar les gràcies al Sr Claudio Zapater , eres mi Uruguayo preferido!!!!
Aquesta vegada, l'aventura la començava sense la familia, però amb els compis Patxanguerus: Claudio Zapater, José Carlos Cano Martínez i Oscar...grans corredors i millors persones!!
Arribàvem al municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), terra d'Abads i muntanyes espectaculars...aquesta vegada, sense que serveixi de precedent, feia una distància més curta, la Trail, de 72 km i 6200 mts positius, què tot i no ser l'ultra, mare meva la que ens esperava!!!
Després de recollir dorsals i menjar a la plaça del poble, marxàvem cap a Ribes de Freser, i així, deixar els cotxes més aprop de l'arribada...ja que la cursa Trail arribava a Núria, quin paradís...impressionant!!!
Ens començavem a posar el mono de treball, quant....upppppssss, no no no potser, aquí el menda s'havia deixat lo que mai t'hauries de deixar, pues sí, les sabatilles de còrrer...ejem, no cal dir que el primer que me va passar pel cap va ser, Marc, no hauries d'estar aquí! !!
Buscant entre les bosses que havia agafat....i res, que no hi eren, jjjjj, quin desastre, lo segon que recordo és posar el nom a tots els abads possibles, ho sento!!!
Pues al final, el Sr Claudio, me comenta que a la bossa de vida que havia deixat a Sant Joan té unes sabatilles de còrrer, que estan una mica donades, trencades dels laterals, però que si me van bé que me les deixa, uffff, increïble....crec que llavors se'm va obrir una porta i vaig veure una mica de llum al final del túnel...vaig pensar que si no m'anaven bé, aquí s'acabava el meu pas per Emmona...curt però intens!!!
Arribem a Sant Joan amb els nervis per corbata...els compis patxanguerus, me tranquilitzen durant el viatge....i per fi, ens trobem amb la Noelia Garcia Fernández , parella d'Eudald, la meva salvació, me tenia preparades les sabatilles que havia agafat de la bossa de vida del Claudio, i després de saludar-nos, me les poso i bueno, la veritat que tot i no ser el meu número me les poso...ara sí, ja estàvem preparats per la guerra que ens esperava a la comarca del Ripollès!!!
Nervis, paranoies, inquietuds...tot ja començava a estar al seu lloc, i encara que m'estava recuperant del ensurt, i mirant les sabatilles, pensava, mare la que ens espera!!!
A mitjanit del dia 28 es donava inici de la cursa Trail amb una sortida espectacular...música, focs i torxes que donaven llum a uns carrers que cobraven vida enmig d'un entorn màgic...sense paraules, ja deixava enrera el que havia passat i me posava a gaudir el que tenia per endavant, ja tot quedava oblidat!
Deixàvem el poble enrera i començavem a saber que Emmona era diferent, es començava fent el primer cim Puig Estela i el Taga, a 2000 mts d'alçada...uffff, 1300 positius en poc més de 7 km, crestes i muntanyes inacabables...allò sol acabava de començar!!
Gran ambient durant tota la pujada...i déu ni dor a quin ritme pujàvem, ho comentàvem amb varis corredors, ara ja no mirem si acabem o no, sinó tot el contrari, en quin temps ho fem...no és el que més m'agrada d'aquest mundillo, però és el que tenim!!!
El primer avituallament a Pardines...ja havíem fet dos cims de 2000 mts i 18 km de cursa...jjjjj, "quién dijo miedo"...sol quedaven 54 km per endavant...i més de 14 cims per sobre de 2000 mts!!!
En aquells moments estava pensant lo dur que es faria la segona part, anava molt bé de kames però les sabatilles no eren les meves aliades...s'estaven obrint pel lateral del dit i m'estava començant a fer una butllofa al peu...miauuuu, allò no rutllava, i començava a pensar que allò es faria etern!!!
Després de beure i recuperar una mica l'alè...continuava la marxa, següent punt, Vilallonga de Ter a 14 km i 1000 positius més per endavant...jjj ara ja és tractava de posar - se modo Ultra, i posar selecció pas a pas, així doncs pujavem un cim impressionant...Puig Cerverís, a 2000 mts d'alçada i el Montroig ... boscos frondosos, i cims molt durs, llàstima que era de nit i que no es podia gaudir dels paisatges...!!
Arribàvem a Vilallonga amb força i ganes de continuar remant gaudint pas a pas...racons, indrets, cims, boscos, en aquest punt, ja començàvem a trobar gent de l'Ultra, entre aquests al company del Baix Penedès, el Francisco Jose Dominguez Medina , salutació ràpida hi ha seguir remant...era una bona nit per còrrer, i s'havia d'aprofitar!!
Passat el control de Vilallonga, vaig parar i me vaig posar un compeet al peu...i auuu a seguir sumant km's i cims...els següents Puig Agudes, Costabona i Roca Colom...Aquí ja és feia de dia i es podia començar a gaudir dels grans paisatges per on anàvem passant...increïble, uffff, prats verds i boscos frondosos, sense paraules, s'ha d'estar present per saber el que se sent...per això sóc un enamorat d'aquest món!!!
Arribàvem a Vallter. ..punt 55 km aprox, i el que quedava per endavant, 8 cims per damunt de 2000 mts....jjjj, tenia els peus tocats, però no era moment de deixar-ho i més després de veure al que seria el meu company de viatge fins a Núria...sí aquí comença la segona part d'una història.
A Vallter, me trobava als companys David Vallverdu Agulled i l' Eudald Navarro que estaven fent l'Ultra...els havia recuperat 2 hores, potser llavors vaig pensar no vaig tan malament...estava tocat, però s'havia de continuar, després de menjar una mica de pasta, plàtans i xocolata, li vaig dir al company de Serres, l'Eudald, que si s'animava a continuar amb mi i així fer-nos cía, va dir sí, vinga som-hi...i llavors, el tàndem Panda/mestraleros, vam fer el recorregut que sempre recordaré, de Vallter a Núria, 5 hores per recordar, vivències que no s'obliden i permaneixen en el temps...en aquell moment vaig preferir no lluitar per guanyar cap posició i si el estar gaudint amb un amic del que ens envoltava...i la veritat, que no me'n penedeixo de res!!!!
Van ser 18 km i 5 hores de grans moments, caigudes, descansos, pensaments, desitjos...Això és el que viuen els ultreros, moments per recordar i que perduraran al llarg de la vida...en ocasions, i sobretot quant jo ja no podia més, ens paravem i li deia a l'Eudald que érem uns privilegiats al poder còrrer per aquelles zones, per un entorn bestial, i com si de vegades es pares el temps...gaudint de les muntanyes i el silenci del moment!!
Allí ens trobàvem al crak David Carrasco Bellmunt deu ni dor com baixava, feia la Marató però a 1000 p/h... i el Miquel Pera Miras que feia equip amb una companya del seu club...tots intentant fent-ho al pas que podíem, descansant i recolzant - nos a les pedres i blocs que anàvem trobant per les crestes... 8 cims, tots ells diferents i amb històries que sempre recordarem....sobretot de les caigudes a la neu, feia temps que no ho passava tan malament, amb una sola llisa, allò semblava pista de patinatge...i l'Eudald rient...encara l'escolto ara, que hi farem, me sembla que allí va pensar, aquest no és el Marc que coneixo, patos, caigudes i un altre cop al terra...jjjj, vaig pensar que si no s'acabava aviat hauria de fer com el Gran kilian, deixar-me caure muntanya avall!!!
Quins cims, començàvem de Vallter amb el cim Gra de Fajol petit i després el gran...cordes, tartera, neu...Bastiments, Pic del Fresser i Pic de l'Infern. ..i per acabar, 3 pics més fins arribar a l'últim, el Pic de l'Àliga...i llavors, la baixada a Núria!!!!
Al final, i després de passar tots aquells entrebancs, cims inacabables, records imborrables, arribàvem a Núria, espectacular ambient, gent coneguda, i una arribada que recordarem!!! Finalment, 14 hores 47 minuts 12è general i 3è veterà...Això és el de menys....de veritat!!!
I despres d'una gran abraçada, li vaig recordar, que menges i descanses una mica, ell continuava amb l'aventura, on finalmemt va ser finisher d'aquesta autèntica barbaritat...felicitats Eudald, ets molt gran!!!
Alli estava la Noe (parella Eudald) i la Sílvia, gran recolzament pel que li esperava l'Eudald ..encara tenis per davant 60 km duríssims....
Ara moment de curar les ferides de guerra i petar la xerrada amb coneguts d'aquest món, me vaig trobar al Ricard Miquel que havia fet la Marató....També finisher, la monstre... Jordi Garreta ja torna a estar al 100%, i també, Carles Ametller Saula ... a tots ells felicitats, per ser finishers!!!! I el jabalí d'Alpicat Tomàs Zapata 8è general...espectacular!!!
Gràcies Eudald per ser partícip d'aquest relat que m'has fet viure i gaudir mentre el redactava...un petonàs a la teva parella i la Sílvia, nosaltres correm i elles estan esperant, es mereixen molt més del que fem per elles, són unes campiones!!!
Felicitar també al Dièsel Claudio que va ser finisher del Trail...impressionant, si senyor, no canviïs i viu el moment amic, gaudeix del que t'agrada!!!
I recordar també aquells que per un motiu o altre no van poder acabar aquesta bogeria de cursa, José i Òscar, tot i la neutralització, esteu fent les coses molt bé i aviat veureu recompensat el vostre sacrifici i treball.
Recordatori als grans amics, Israel Mercadé Oró, Alex Izquierdo Acon i el germanet, Sergi Fernandez ...sou molt grans i esteu a un nivell molt alt...potser no era el dia o no havia de ser el moment, esteu forts i segur que els objectius que us heu proposat el fareu amb els ulls tancats!!!!
Gràcies a la Mar Salvado i el Joel per continuar sent els meus grans seguidors...els mestraleros pels ànims i suport que sempre teniu!!!
Emmona una cara celestial però alhora bestial, emotiva i recordada. ...karpe diem
Salut i vandekames
No hay comentarios:
Publicar un comentario