Festival trail per terres basques...Aquest cop viatjàvem a Tolosa...Una població que es troba anclada entre valls i boscos plens de vida, terra húmida i rierols plens d'aigua, zona espectacular per fer muntanya i senderisme...
Arribàvem amb ganes de tornar a veure els amics, Elena Calvillo Arteaga, Mikel Mujica, Koldo Agirre, Ainara Jimeno, Lake Idz ... i fer una nova cursa per aquestes terres que me tenen el cor robat! Tot i què, aquest cop no anava massa motivat per competir ni per còrrer massa, i no dir, de les kames que semblaven un flam...carregades al màxim i amb poc descans, aixxxx!!!
Així doncs, no feia preveure una cursa massa bona, però com sempre dic, el més important és gaudir del moment i passar - ho bé amb els amics d'aquest entorn!!!
La veritat que de la cursa no sabia massa cosa, però m'havien comentat que al darrera hi havia una organització de 10 i que el recorregut era espectacular...i com no, sense sorpreses, un 10 en tot!!!
Abans de marxar, miràvem el temps i ja començàvem a tremolar, jjjj, tot feia preveure que seria una prova molt dura, els compis bascos m'havien dit que havia plogut tota la setmana, que el recorregut estaria passat per aigua i amb molt de fang....jjjj, quina sorpresa!!! I que es preveia pluja i fred el dia de cursa, llavors es quant un servidor curat d'espants, no és sorprèn i fins i tot, li mola que la cursa sigui més èpica...jjjj
La veritat que pensava més amb la Mar Salvado i el Joel, i sol volia que almenys poguessin gaudir del bon temps, i així poder passejar amb tranquil•litat. Últimament, els viatges al País Basc estan passats per aigua, i aquest no seria menys, sort que ja no ens agafa de nou i anem amb tot l'equipatge de pluja... xubasquero, paraigües, caiac i altres estris per fer l'estancia més còmoda!!
L'objectiu era conèixer i fer la Marató de Tolosa, " Tolosaldeko 3 Torrontak - T3T". Una prova de 43 km i 2950 mts positius...Era la segona edició i comptava amb la presència de lo milloret del País Basc...mare meva el nivell que que hi havia, noms que feien tremolar les valles que hi havia a la vora de la sortida, 1/2 hora va estar speaker llegint els noms que hi havia, ufff, a qui millor, feia preveure una cursa molt ràpida, i sol per això valia la pena sortir!!!
Una organització de 10 que aporta il•lusió, treball i motivació per aquest esport, i així ho transmeten a l'instant, són gent que et fan sentir partícip de les seves costums, cosa que fa que ho gaudeixis molt més...tothom coneix Zegama, però també hi ha d'altres curses molt importants que avancen a pasos agegantats, com Ehunmillak, T3T, Hiru haundiak, Apuko i fins i tot, la Axadi Trail a Idiazabal...Totes elles són grans curses i que cada cop estan agafant més adectes, el perquè?? Molt senzill, ambient, festa i organització...I com no, i el bon menjar!!!
Feia uns mesos que ens havíem agermanat amb la T3T, gràcies a Unai Ugartemendia, per fer-m'he gaudir d'aquest entorn ...moltes vegades penses en com millorar, aprenem dels errors, i ens fixem en altres organitzacions per apendre i ser millors, mai ho sabem tot i el dia a dia t'ensenya coses noves... Encara que hi ha una cosa que ens uneix, la passió d'aquest esport!!
De la cursa us podria dir moltes coses i totes elles bones, una marató que passava per tres cims, "ERNIO-UZTURRE-ERROIZPE"!!!
A la cita anàvem la gran Elena Calvillo, fent una meritòria 3 posició general i Koldo Aguirre arribant entre els 25 primers fe la general...el que més me va sorprendre va ser que no diguessin entre els favorits de la prova a la meva compi, Elena...i més quant, aquest any esta quedant entre les primeres en totes les proves que assisteix...!!!!
Bueno, suposo que a partir d'ara la tindran més present....jjj
Pel que fa a la sortida, i com ja va sent normal, les 300 persones sortíem a 1000 p/h...mare, encara amb l'esmorzar a l'estómac, i sense poder pair el menjar del dia abans començàvem a fer les primeres pujades, ufffff, veia com la gent m'anava passant i m'estava quedant molt endarrerit, per dins pensava que "collons que estic fent aqui"....jjjj, i mentre anava pujant anava mirant a la gent com me deia "oso ondo", si si...I jo que no podia amb la meva ànima!!!!
Però és llavors, quant penses en tot allò que t'estimes, família, amics, companys, i que estas fent una cosa que t'agrada...A partir del km 10 vaig canviar de xip...tenia de gaudir més de la zona per on passava i fins al moment no ho havia fet, així doncs, després de fer el primer cim Ernio a 1000 mts d'alçada, vaig començar a posar els pistons a funcionar...de mica en mica, anava passant a gent i començava a notar que tot s'estava posant al seu lloc, ja era hora!
Fins i tot avançava a Elena i me posava al seu costat una estona...Fins que vaig agafar un ritme més fort, aixxxx, incrèdul, jjjj, perquè ho dic, fàcil, perquè al km 25 de cursa ho vaig pagar, en una segona pujada a Uzturre...jjjj, una pala, déu ni dor, semblava que havia passat un aizkolari i m'hagués donat tan fort que encara formava part de la fusta!!!
Vaig arribar al cim, tocat no lo següent, isquios tocats i amb les kames fent figa...quant un no està bé per molt que tiris del carro allò no funciona, i els avisos són per alguna cosa, així doncs, "kalm"...me tornava a passar la gran Elena, i aquest cop, ja li vaig dir adióssss, anava molt forta i sabia que estaria entre les millors, finalment, la 3 general, zorionak Elena eres una txapeldun! !!
Jo continuava amb la "via crucis", jjj, tot i què a les baixades anava a per totes i avançava a gent, a les pujades, boom, me desinflava com un globus....Al final vaig poder acabar amb 5 hores i 29 minuts, 43 km i 2960 mts positius, un dur entrenament per un cap de setmana fantàstic!!!
M'agradaria felicitar a tota l'organització:
Uno por uno, Unai i Luis Lasa Munagorri, entre ellos, ahora os toca venir a vosotros....os felicito porque lo habéis bordado craks, avituallamientos perfectos, geles, barritas, naranjas, xocolates, pastas, queso, jamón, bocatas, xuxes, madre, había de todo...9 avituallamientos, bien puestos y con unos voluntaris impresionantes, muy atentos y ayudandote en todo momento...recorrido perfecto y muy bien marcado, trazado espectacular, aunque para nosotros poco técnico en las cimas, muy pocas piedras...jjjj, y otra, para ser perfecta, que se hiciera en sábado para poder saborearla mejor!!
El speaker impresionante...eso sí, no entendí nada...jjjj el año que viene vendré con los deberes hecho y con algo más de euskera!!!
Una cursa 100% recomanable...Per tenir-la present al calendari del 2017, apart sempre es podrà fer una visita a les sidreries del voltant i acabar amb un bon "xuletón"....
Ara toca recuperar bé i passar pel taller...s'ha d'estar al 200%, objectiu de l'any i el més important preparar la Vandekames Dos Mil Setze!!!
Gràcies als mestraleros i el Cexcursionista Serres del Mestral per estar alli i animar el dia a dia!! Gràcies als compis bascos per acollir-nos tan bé i fer com si fossim de la família...!!!
I recordeu que....La vandekames esta molt aprop i ja queden pocs dies!!!
www.vandekames.com
Karpe diem...Salut i kames
No hay comentarios:
Publicar un comentario