T3T - Marató de Tolosa

Crònica: "T3T - una marató de luxe"


Festival trail per terres basques...Aquest cop viatjàvem a Tolosa...Una població que es troba anclada entre valls i boscos plens de vida, terra húmida i rierols plens d'aigua, zona espectacular per fer muntanya i senderisme...
Arribàvem amb ganes de tornar a veure els amics, Elena Calvillo Arteaga, Mikel Mujica, Koldo Agirre, Ainara Jimeno, Lake Idz ... i fer una nova cursa per aquestes terres que me tenen el cor robat! Tot i què, aquest cop no anava massa motivat per competir ni per còrrer massa, i no dir, de les kames que semblaven un flam...carregades al màxim i amb poc descans, aixxxx!!!
Així doncs, no feia preveure una cursa massa bona, però com sempre dic, el més important és gaudir del moment i passar - ho bé amb els amics d'aquest entorn!!!
La veritat que de la cursa no sabia massa cosa, però m'havien comentat que al darrera hi havia una organització de 10 i que el recorregut era espectacular...i com no, sense sorpreses, un 10 en tot!!!
Abans de marxar, miràvem el temps i ja començàvem a tremolar, jjjj, tot feia preveure que seria una prova molt dura, els compis bascos m'havien dit que havia plogut tota la setmana, que el recorregut estaria passat per aigua i amb molt de fang....jjjj, quina sorpresa!!! I que es preveia pluja i fred el dia de cursa, llavors es quant un servidor curat d'espants, no és sorprèn i fins i tot, li mola que la cursa sigui més èpica...jjjj
La veritat que pensava més amb la Mar Salvado i el Joel, i sol volia que almenys poguessin gaudir del bon temps, i així poder passejar amb tranquil•litat. Últimament, els viatges al País Basc estan passats per aigua, i aquest no seria menys, sort que ja no ens agafa de nou i anem amb tot l'equipatge de pluja... xubasquero, paraigües, caiac i altres estris per fer l'estancia més còmoda!!
L'objectiu era conèixer i fer la Marató de Tolosa, " Tolosaldeko 3 Torrontak - T3T". Una prova de 43 km i 2950 mts positius...Era la segona edició i comptava amb la presència de lo milloret del País Basc...mare meva el nivell que que hi havia, noms que feien tremolar les valles que hi havia a la vora de la sortida, 1/2 hora va estar speaker llegint els noms que hi havia, ufff, a qui millor, feia preveure una cursa molt ràpida, i sol per això valia la pena sortir!!!
Una organització de 10 que aporta il•lusió, treball i motivació per aquest esport, i així ho transmeten a l'instant, són gent que et fan sentir partícip de les seves costums, cosa que fa que ho gaudeixis molt més...tothom coneix Zegama, però també hi ha d'altres curses molt importants que avancen a pasos agegantats, com Ehunmillak, T3T, Hiru haundiak, Apuko i fins i tot, la Axadi Trail a Idiazabal...Totes elles són grans curses i que cada cop estan agafant més adectes, el perquè?? Molt senzill, ambient, festa i organització...I com no, i el bon menjar!!!
Feia uns mesos que ens havíem agermanat amb la T3T, gràcies a Unai Ugartemendia, per fer-m'he gaudir d'aquest entorn ...moltes vegades penses en com millorar, aprenem dels errors, i ens fixem en altres organitzacions per apendre i ser millors, mai ho sabem tot i el dia a dia t'ensenya coses noves... Encara que hi ha una cosa que ens uneix, la passió d'aquest esport!!
De la cursa us podria dir moltes coses i totes elles bones, una marató que passava per tres cims, "ERNIO-UZTURRE-ERROIZPE"!!!
A la cita anàvem la gran Elena Calvillo, fent una meritòria 3 posició general i Koldo Aguirre arribant entre els 25 primers fe la general...el que més me va sorprendre va ser que no diguessin entre els favorits de la prova a la meva compi, Elena...i més quant, aquest any esta quedant entre les primeres en totes les proves que assisteix...!!!!
Bueno, suposo que a partir d'ara la tindran més present....jjj
Pel que fa a la sortida, i com ja va sent normal, les 300 persones sortíem a 1000 p/h...mare, encara amb l'esmorzar a l'estómac, i sense poder pair el menjar del dia abans començàvem a fer les primeres pujades, ufffff, veia com la gent m'anava passant i m'estava quedant molt endarrerit, per dins pensava que "collons que estic fent aqui"....jjjj, i mentre anava pujant anava mirant a la gent com me deia "oso ondo", si si...I jo que no podia amb la meva ànima!!!!
Però és llavors, quant penses en tot allò que t'estimes, família, amics, companys, i que estas fent una cosa que t'agrada...A partir del km 10 vaig canviar de xip...tenia de gaudir més de la zona per on passava i fins al moment no ho havia fet, així doncs, després de fer el primer cim Ernio a 1000 mts d'alçada, vaig començar a posar els pistons a funcionar...de mica en mica, anava passant a gent i començava a notar que tot s'estava posant al seu lloc, ja era hora!
Fins i tot avançava a Elena i me posava al seu costat una estona...Fins que vaig agafar un ritme més fort, aixxxx, incrèdul, jjjj, perquè ho dic, fàcil, perquè al km 25 de cursa ho vaig pagar, en una segona pujada a Uzturre...jjjj, una pala, déu ni dor, semblava que havia passat un aizkolari i m'hagués donat tan fort que encara formava part de la fusta!!!
Vaig arribar al cim, tocat no lo següent, isquios tocats i amb les kames fent figa...quant un no està bé per molt que tiris del carro allò no funciona, i els avisos són per alguna cosa, així doncs, "kalm"...me tornava a passar la gran Elena, i aquest cop, ja li vaig dir adióssss, anava molt forta i sabia que estaria entre les millors, finalment, la 3 general, zorionak Elena eres una txapeldun! !!
Jo continuava amb la "via crucis", jjj, tot i què a les baixades anava a per totes i avançava a gent, a les pujades, boom, me desinflava com un globus....Al final vaig poder acabar amb 5 hores i 29 minuts, 43 km i 2960 mts positius, un dur entrenament per un cap de setmana fantàstic!!!
M'agradaria felicitar a tota l'organització:
Uno por uno, Unai i Luis Lasa Munagorri, entre ellos, ahora os toca venir a vosotros....os felicito porque lo habéis bordado craks, avituallamientos perfectos, geles, barritas, naranjas, xocolates, pastas, queso, jamón, bocatas, xuxes, madre, había de todo...9 avituallamientos, bien puestos y con unos voluntaris impresionantes, muy atentos y ayudandote en todo momento...recorrido perfecto y muy bien marcado, trazado espectacular, aunque para nosotros poco técnico en las cimas, muy pocas piedras...jjjj, y otra, para ser perfecta, que se hiciera en sábado para poder saborearla mejor!!
El speaker impresionante...eso sí, no entendí nada...jjjj el año que viene vendré con los deberes hecho y con algo más de euskera!!!
Una cursa 100% recomanable...Per tenir-la present al calendari del 2017, apart sempre es podrà fer una visita a les sidreries del voltant i acabar amb un bon "xuletón"....
Ara toca recuperar bé i passar pel taller...s'ha d'estar al 200%, objectiu de l'any i el més important preparar la Vandekames Dos Mil Setze!!!
Gràcies als mestraleros i el Cexcursionista Serres del Mestral per estar alli i animar el dia a dia!! Gràcies als compis bascos per acollir-nos tan bé i fer com si fossim de la família...!!!
I recordeu que....La vandekames esta molt aprop i ja queden pocs dies!!!
www.vandekames.com
Karpe diem...Salut i kames

la 5ena prova del Circuit Curses de Muntanya Camp de Tarragona: "Patxanguerus en estat pur, terra de bons costums"

Crònica

Avui els mestraleros viatjàvem cap a terres patxangueres...El municipi d'Alforja acollia la 5 prova del circuit del Camp de Tarragona...i aquesta vegada anàvem amb ganes de guerra i gaudir al màxim de la festa que ens tenien preparada els amics Patxanguerus!
Un cop més els amics Patxanguerus ens han demostrat que són uns autèntics craks en organitzar aquests tipus d'esdeveniments!!!
Avituallaments, circuit, marcatge, premis i un ambient de "12"...espectacular recorregut, encara que al meu gust una mica de pista, ja sap l'alcalde que sóc de senderons i pedres...crestes i parts tècnique. ...Però avui això quedava en un 2 terme, es tractava de passar-ho bé i còrrer amb els companys !
Doncs, aqui comença l'història....Pel que fa a la cursa, avui feia la primera cursa del circuit, si si, la primera que podia còrrer, i m'ho he agafat de forma especial, la veritat que tenia ganes de fer una bona cursa i d'ajudar als companys de club amb el què pogués...i així, ha estat, des del primer moment, me col•locat en un grup d'unes 7 persones, entre ells els companys, Álvaro Jumilla i David O'Callaghan Ferrer ...i això, que com va sent habitual la cursa ha sortit a 100 p/h!!!
Mantenint un ritme constant, anava reservant forces per les pujades, veia que alguns companys quant arribàvem a les zones de pista i baixades m'avançàven tots, i quant començava a mirar cap amunt, era jo el que remontava posicions...Són coses que vas aprenent al llarg dels anys, no et posis nerviós i tranquil, que si estàs bé ja t'arribarà l'hora, encara que si els dies abans has anat a correr, i no arribes amb forces no podràs ni dir ni muuuu!!!
Així he passat els primers km's...pensant i recordant el que havia fet abans, durant i el què quedava per acabar...Al seu pas per l'ermita de Puigcerver, continuava amb un grup de 5 persones, els quals ens hem anat passant i passant, fins arribar al bucle de l'ermita i després de fer una llarga pujada de 3 km que han posat a tothom al seu lloc...És aquí quant quedava el més interessant, la pujada a la temuda tàrtera....Al final, no ha estat per tan ja que l'hem fet a bon ritme i arribant al cim amb els companys de club Álvaro i David!!!
Quedaven 4 km...I és aquí, quant els 3 hem tirat com si fóssim un equip, després d'una baixada molt tècnica enfilàvem una última baixa sinuosa que ens duia cap Alforja...Al final, tot perfecte, el més important, que ningú dels mestraleros ha pres mal...únicament, el nostre crak, Javier Heras Hernández , que quant feia l'última baixada s'ha fotut una ostia....uffff, sort que es de bona pasta, i tot i això, ha aconseguit una increïble 3a posició!!!
Nosaltres, Alvaro Jumilla Gonzalez, David O'callaghan i un servidor, hem arribat dins el top 20...bones posicions i més quant veus tan nivell i tanta pota negra en una cursa!!!
Poc després, tocava participar als petits de casa, i aqui disposat a donar-ho tot, el salvatge de casa....El Joel, que segur que serà millor que el pare!!! El futur esta assegurat!!!

 
Per acabar, m'agradaria recordar que tot això, ambient, família i curses, és el mès important, compartir aquests 3 plaers és espectacular i sí al final acabes amb un dinar de germanor amb els Patxangueris, ni t'explico!!!!
Patxanguerus, mil gràcies a tots/es, sou la rehostia, i sobretot al seu director i alcalde que tan aprecio, Sergi Abril Lopez, gràcies per fer gran aquest circuit i de montar tota aquesta festassa..., i com no, també felicitar a tots els voluntaris, companys i amics que estaven al darrera ajudant, aconsellant, curant i fotografiant amb instantáneas aquests moments! !!
La veritat que dóna goig arribar a un lloc i poder petar la xerrada amb la gent d'aquest món...mestraleros, Trail Tarraco , alliberadrenalina, Filirun, Obrint traça, Dracs, Areny, Runningpeaceworld, Borges Trail, Vinyols, Athetic....entre altres, això és el que fan gran aquest esport, que sempre pots parlar amb la gent sense que ningú et miri pel logo, senyera o samarreta que portes!!!
Finalment, recordar-vos a tots/es, que la pròxima prova del circuit és la nostra, la Vandekames...intentarem estar a l'alçada, i que no us quedi cap dubte que ho Intentarem amb totes les ganes...karpe diem!!!
I ara què, preguntareu...pues a preparar l'aventura que de l'any, això sí, sense abans, acabar de preparar la propera cursa del circuit...Una cursa espectacular i amb uns circuits variats i sense pedres....jjjj!!!
No ara sense conya. ..No us la podeu perdeu, per molts motius, poble, ambient, recorreguts i com no, vosaltres, els corredors, que sou els principals protagonistes... La Vandekames Dos Mil Setze!!!
Vandekames és més que una cursa, per a un servidor és un sentiment i un orgull de treball i anys lluitant per a què aquesta cursa sigui un referent...I no us podeu imaginar, l'esforç, treball i mans que hi ha darrera, persones i més personés que faran que aquest any sigui especial...I això tot gràcies als més de 200 voluntaris!!!
Recordeu 5 i 6 agost serà la Cita. ...
www.vandekames. com

Els Cims de Baró ....Baronia en estat pur!!!

Crònica:

Avui tocava fer R-P-R i continuar amb la preparació...però la veritat que el cos no estava massa fi, amb una mica de refredat la intenció era sortir a fer 2 horetes i descansar....però com sempre diem, de vegades el que acostumem a fer és tot el contrari...així doncs, que a última hora i sense pensar-ho, direcció Castell Escornalbou...
Els Cims de Baró, com és coneix aquesta cursa, sortint del Castell d'Escornalbou, el seu punt més emblemàtic... ens esperava amb un solet que ja començava apretar...déu ni dor, entre humitat i calor, 26 graus...avui tot feia preveure una cursa més dura de lo normal!!!
Allí ens trobàvem amb una colla d'amics i companys de fatigues...i com no, els mestraleros, últimament, els companys estan molt forts, per fi els entrenaments donen el seu fruit, constància, treball i motivació...sens dubte a Terres de Mestral hi ha gent de molt bona pasta!!!
Els Cims de Baró....una cursa que m'ha sorprès gratament...impressionant circuit, amb zones tècniques, fortes rampes i tarteres que posen a més d'un al seu lloc, i un traçat que se li pot treure molt de suc...
Hi ha poques coses a millorar, tot el contrari...uns avituallaments correctes, senyalització bona i una organització de 10.
Que us puc dir de la cursa....un servidor que no havia de correr al final ho ha fet...i la veritat que no podía sortir millor, 3r lloc després dels 2 galgos que han sortit a 100 p/h...el Toni Calderon i el Pol Vilà , després de la sortida, Adéu. .....i així ha estat, ja no els he vist més!!! Bueno sí, a l'arribada...jjjj
Eh fet la primera part amb els compis, David O'callaghan i Arturo Neriz Bellido, i després com si es tractés d'un entrenament, eh fet més de 10 km sol....L'únic company de viatge, el sol... i com apretava...per fi, arribant a l'Argentera després d'una baixada de 5 km de pista, ja veia el Castell i també la pujada que tantes vegades eh fet de baixada....jjjj
Com sabia que al tàndem davanter no el podia agafar m'ho he pres amb calma...pujant caminant hi ha ritme. ..per fi, el Castell d'Escornalbou...3 horetes, 27 km i 1600 positius!!!
Feia una setmana estava fent una de les proves més dures del calendari...i avui, les nostres muntanyes, aquesta és la grandesa que té el nostre món...
Ha estat un cap de setmana gran pels mestraleros...Cims del Baró, cursa curta: 1r masculí amb el David O'callaghan i 1ra de la general femenina amb la Yolanda Torrebadella...grans si senyor!!!
Mentre que ahir els companys, Oriol Chies Sirisi , Alvaro Jumilla Gonzalez, Jaume Alcarraz i Nuna Florence feien la 1/2 marató d'Hospitalet d'asfalt, felicitats a tots/es... també hi havia un company fent els Barrancs de Llegenda, a Montblanc..., i avui, apart dels Cims del Baró, altres companys feien la marxa de resistència Reus-Prades-Reus.. Eloi Ortiz Braulio, Joan Berenguer
...moltes Felicitats!!!
Això és un no parar i cada setmana tindrem anècdotes i vivències del Cexcursionista Serres del Mestral !
I com no podia ser d'una altra manera acabant amb un tastet del Pop ..gràcies Núria!!!
Següent parada, La cursa d'Alforja, els Patxanguerus...aquesta vegada tocara gaudir-la des de dins i en primera persona ..segur que ens ho faran passar molt bé!!!
Karpe diem....salut i mestraleros

EMMONA: "LA LLUITA DELS GUERRERS"

Crònica: "la cursa dels guerrers - Emmona"
Abans de començar amb la parrafada...voldria donar les gràcies al Sr Claudio Zapater , eres mi Uruguayo preferido!!!!
Aquesta vegada, l'aventura la començava sense la familia, però amb els compis Patxanguerus: Claudio Zapater, José Carlos Cano Martínez i Oscar...grans corredors i millors persones!!
Arribàvem al municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), terra d'Abads i muntanyes espectaculars...aquesta vegada, sense que serveixi de precedent, feia una distància més curta, la Trail, de 72 km i 6200 mts positius, què tot i no ser l'ultra, mare meva la que ens esperava!!!
Després de recollir dorsals i menjar a la plaça del poble, marxàvem cap a Ribes de Freser, i així, deixar els cotxes més aprop de l'arribada...ja que la cursa Trail arribava a Núria, quin paradís...impressionant!!!
Ens començavem a posar el mono de treball, quant....upppppssss, no no no potser, aquí el menda s'havia deixat lo que mai t'hauries de deixar, pues sí, les sabatilles de còrrer...ejem, no cal dir que el primer que me va passar pel cap va ser, Marc, no hauries d'estar aquí! !!
Buscant entre les bosses que havia agafat....i res, que no hi eren, jjjjj, quin desastre, lo segon que recordo és posar el nom a tots els abads possibles, ho sento!!!
Pues al final, el Sr Claudio, me comenta que a la bossa de vida que havia deixat a Sant Joan té unes sabatilles de còrrer, que estan una mica donades, trencades dels laterals, però que si me van bé que me les deixa, uffff, increïble....crec que llavors se'm va obrir una porta i vaig veure una mica de llum al final del túnel...vaig pensar que si no m'anaven bé, aquí s'acabava el meu pas per Emmona...curt però intens!!!
Arribem a Sant Joan amb els nervis per corbata...els compis patxanguerus, me tranquilitzen durant el viatge....i per fi, ens trobem amb la Noelia Garcia Fernández , parella d'Eudald, la meva salvació, me tenia preparades les sabatilles que havia agafat de la bossa de vida del Claudio, i després de saludar-nos, me les poso i bueno, la veritat que tot i no ser el meu número me les poso...ara sí, ja estàvem preparats per la guerra que ens esperava a la comarca del Ripollès!!!
Nervis, paranoies, inquietuds...tot ja començava a estar al seu lloc, i encara que m'estava recuperant del ensurt, i mirant les sabatilles, pensava, mare la que ens espera!!!
A mitjanit del dia 28 es donava inici de la cursa Trail amb una sortida espectacular...música, focs i torxes que donaven llum a uns carrers que cobraven vida enmig d'un entorn màgic...sense paraules, ja deixava enrera el que havia passat i me posava a gaudir el que tenia per endavant, ja tot quedava oblidat!
Deixàvem el poble enrera i començavem a saber que Emmona era diferent, es començava fent el primer cim Puig Estela i el Taga, a 2000 mts d'alçada...uffff, 1300 positius en poc més de 7 km, crestes i muntanyes inacabables...allò sol acabava de començar!!
Gran ambient durant tota la pujada...i déu ni dor a quin ritme pujàvem, ho comentàvem amb varis corredors, ara ja no mirem si acabem o no, sinó tot el contrari, en quin temps ho fem...no és el que més m'agrada d'aquest mundillo, però és el que tenim!!!
El primer avituallament a Pardines...ja havíem fet dos cims de 2000 mts i 18 km de cursa...jjjjj, "quién dijo miedo"...sol quedaven 54 km per endavant...i més de 14 cims per sobre de 2000 mts!!!
En aquells moments estava pensant lo dur que es faria la segona part, anava molt bé de kames però les sabatilles no eren les meves aliades...s'estaven obrint pel lateral del dit i m'estava començant a fer una butllofa al peu...miauuuu, allò no rutllava, i començava a pensar que allò es faria etern!!!
Després de beure i recuperar una mica l'alè...continuava la marxa, següent punt, Vilallonga de Ter a 14 km i 1000 positius més per endavant...jjj ara ja és tractava de posar - se modo Ultra, i posar selecció pas a pas, així doncs pujavem un cim impressionant...Puig Cerverís, a 2000 mts d'alçada i el Montroig ... boscos frondosos, i cims molt durs, llàstima que era de nit i que no es podia gaudir dels paisatges...!!
Arribàvem a Vilallonga amb força i ganes de continuar remant gaudint pas a pas...racons, indrets, cims, boscos, en aquest punt, ja començàvem a trobar gent de l'Ultra, entre aquests al company del Baix Penedès, el Francisco Jose Dominguez Medina , salutació ràpida hi ha seguir remant...era una bona nit per còrrer, i s'havia d'aprofitar!!
Passat el control de Vilallonga, vaig parar i me vaig posar un compeet al peu...i auuu a seguir sumant km's i cims...els següents Puig Agudes, Costabona i Roca Colom...Aquí ja és feia de dia i es podia començar a gaudir dels grans paisatges per on anàvem passant...increïble, uffff, prats verds i boscos frondosos, sense paraules, s'ha d'estar present per saber el que se sent...per això sóc un enamorat d'aquest món!!!
Arribàvem a Vallter. ..punt 55 km aprox, i el que quedava per endavant, 8 cims per damunt de 2000 mts....jjjj, tenia els peus tocats, però no era moment de deixar-ho i més després de veure al que seria el meu company de viatge fins a Núria...sí aquí comença la segona part d'una història.
A Vallter, me trobava als companys David Vallverdu Agulled i l' Eudald Navarro que estaven fent l'Ultra...els havia recuperat 2 hores, potser llavors vaig pensar no vaig tan malament...estava tocat, però s'havia de continuar, després de menjar una mica de pasta, plàtans i xocolata, li vaig dir al company de Serres, l'Eudald, que si s'animava a continuar amb mi i així fer-nos cía, va dir sí, vinga som-hi...i llavors, el tàndem Panda/mestraleros, vam fer el recorregut que sempre recordaré, de Vallter a Núria, 5 hores per recordar, vivències que no s'obliden i permaneixen en el temps...en aquell moment vaig preferir no lluitar per guanyar cap posició i si el estar gaudint amb un amic del que ens envoltava...i la veritat, que no me'n penedeixo de res!!!!
Van ser 18 km i 5 hores de grans moments, caigudes, descansos, pensaments, desitjos...Això és el que viuen els ultreros, moments per recordar i que perduraran al llarg de la vida...en ocasions, i sobretot quant jo ja no podia més, ens paravem i li deia a l'Eudald que érem uns privilegiats al poder còrrer per aquelles zones, per un entorn bestial, i com si de vegades es pares el temps...gaudint de les muntanyes i el silenci del moment!!
Allí ens trobàvem al crak David Carrasco Bellmunt deu ni dor com baixava, feia la Marató però a 1000 p/h... i el Miquel Pera Miras que feia equip amb una companya del seu club...tots intentant fent-ho al pas que podíem, descansant i recolzant - nos a les pedres i blocs que anàvem trobant per les crestes... 8 cims, tots ells diferents i amb històries que sempre recordarem....sobretot de les caigudes a la neu, feia temps que no ho passava tan malament, amb una sola llisa, allò semblava pista de patinatge...i l'Eudald rient...encara l'escolto ara, que hi farem, me sembla que allí va pensar, aquest no és el Marc que coneixo, patos, caigudes i un altre cop al terra...jjjj, vaig pensar que si no s'acabava aviat hauria de fer com el Gran kilian, deixar-me caure muntanya avall!!!
Quins cims, començàvem de Vallter amb el cim Gra de Fajol petit i després el gran...cordes, tartera, neu...Bastiments, Pic del Fresser i Pic de l'Infern. ..i per acabar, 3 pics més fins arribar a l'últim, el Pic de l'Àliga...i llavors, la baixada a Núria!!!!
Al final, i després de passar tots aquells entrebancs, cims inacabables, records imborrables, arribàvem a Núria, espectacular ambient, gent coneguda, i una arribada que recordarem!!! Finalment, 14 hores 47 minuts 12è general i 3è veterà...Això és el de menys....de veritat!!!
I despres d'una gran abraçada, li vaig recordar, que menges i descanses una mica, ell continuava amb l'aventura, on finalmemt va ser finisher d'aquesta autèntica barbaritat...felicitats Eudald, ets molt gran!!!
Alli estava la Noe (parella Eudald) i la Sílvia, gran recolzament pel que li esperava l'Eudald ..encara tenis per davant 60 km duríssims....
Ara moment de curar les ferides de guerra i petar la xerrada amb coneguts d'aquest món, me vaig trobar al Ricard Miquel que havia fet la Marató....També finisher, la monstre... Jordi Garreta ja torna a estar al 100%, i també, Carles Ametller Saula ... a tots ells felicitats, per ser finishers!!!! I el jabalí d'Alpicat Tomàs Zapata 8è general...espectacular!!!
Gràcies Eudald per ser partícip d'aquest relat que m'has fet viure i gaudir mentre el redactava...un petonàs a la teva parella i la Sílvia, nosaltres correm i elles estan esperant, es mereixen molt més del que fem per elles, són unes campiones!!!
Felicitar també al Dièsel Claudio que va ser finisher del Trail...impressionant, si senyor, no canviïs i viu el moment amic, gaudeix del que t'agrada!!!
I recordar també aquells que per un motiu o altre no van poder acabar aquesta bogeria de cursa, José i Òscar, tot i la neutralització, esteu fent les coses molt bé i aviat veureu recompensat el vostre sacrifici i treball.
Recordatori als grans amics, Israel Mercadé Oró, Alex Izquierdo Acon i el germanet, Sergi Fernandez ...sou molt grans i esteu a un nivell molt alt...potser no era el dia o no havia de ser el moment, esteu forts i segur que els objectius que us heu proposat el fareu amb els ulls tancats!!!!
Gràcies a la Mar Salvado i el Joel per continuar sent els meus grans seguidors...els mestraleros pels ànims i suport que sempre teniu!!!
Emmona una cara celestial però alhora bestial, emotiva i recordada. ...karpe diem
Salut i vandekames