30 de noviembre de 2014

"Cursa les Cingles" Diluviiiiiii per acabar la Temporada!!





Per fi, posem punt i final a la temporada 2014.... i per acabar la temporada, una cursa dura a "collons"!!!

La veritat que aquest cop venia un pel just de forces, i potser serà per la temporada tan llarga que porto, començant al gener amb les curses del Circuit de les Terres de l'Ebre, passant Ehunmillak, Gran raid des Pyrenees, Marató del Priorat, Marató de la Fageda i com no, l'objectiu aconseguit de fer la Volta a Catalunya a peu.... 

Si m'ho diuen a principis d'any que faria tot això, jo li hagués contestat que intentaria fer el possible, però qui hem coneix sap que sóc un pel tossut i que si hem poso "barrut" en fer-ho, almenys ho lluito fins al final!

I avui era l'última cursa, i la veritat que ha estat "bestial, salvatge, tècnica....", com m'agraden aquests tipus de curses en les que gaudeixes patint, sempre amb el cap fred i sabent fins on pots arribar, això sí, perillosa i amb moltes zones de pedra i fang lliscant, i tot això, perquè el temps és imprevisible i avui no ha estat menys, portavem 2 dos dies de pluja, i plovent moltíssim, sabía el que  m'esperava, però no volia ser menys i disfrutar d'un altre dia de bon ambient i de la gent amb la sols entrenar.... 

La rabia que hem queda es no haver pogut disfrutar de tot aquest entorn.. potser hi haurà alguns que diran que ha estat impressionant, altres que hauràn acabat xops, bruts i plens de blaus per les caigudes i potser n'hi haurà que no han volgut passar per aquesta aventura i s'han quedat a casa.... cadascú sap perfectament el que vol i fins on pot arribar.....Jo crec que s'ha de felicitar a totes aquestes persones, els acabats i els que no han pogut fer, no era un día per jugar-se la pell, i més com estaven algunes zones, i més quant sabem que demà ens aixecarem i anirem a treballar!!!

De totes formes, crec que la cursa es mereix un "11", tot i tenir la climatològia en contra,  l'organització a fet tot el possible perquè no faltes de res, i que tothom pogués gaudir d'un día de muntanya...i els voluntaris....crec que es mereixen tots els meus respectes, sempre ho diré, son aquelles persones que fan que una cursa sigui bona o no, per tot...presten una part del seu temps per ajudar ha què tot allò que estas organitzant surti bé, i aquesta vegada creieu-m'he que ha estat així, posats als collets de la muntanya, passant fred, pluja, montant tot l'avituallament, possant-se en punts difícils, començant per la Vertical, Refugi Mussara, Punta del Sec... i gràcies a ells tot ha estat més fàcil, gràcies a tots!!!

Els avituallaments un "10", hi havia de tot el que necesitaves per aconseguir arribar a l'arribada, líquids i sòlids (aquarius, coca-cola, aigua...xocolata, xuxes (mmmm) i altres elements bàsics), i tot això amb tota l'aigua que ens ha acompanyat durant el recorregut, i al final, ens esperava una escudella i llangonissa!!!

Potser, el què si demanaria i si es possible que les dutxes la propera vegada hi hagi aigua calenta....perquè deu ni dor com estava....uffff, després de l'aiguat, aigua freda!!!

I per últim, a l'organització "Obrint Traça", Xavi, Joan, Pere, Rafael, Antonio, Albert....a tots, felicitar-vos pel dia d'avui, tot i ser complicat, heu fet una feinada de "10", i gràcies per fer que el dia d'avui poguessim disfrutar!!!

Felicitar a tots els premiats i guanyadors, però també a tota aquella gent que ha estat disfrutant d'aquesta cursa...Gràcies a tots els membres del Centre Excursionista Serres del Mestral, que un día més ha estat a l'alçada, amb la victòria compartida del Trail Cingles, el nostre crak, Javi HERAS, del Javalí de Vandellòs fent un gran paper i fent top 15, David O'callagan, fent 1r Veterà al Trail, Oriol i Jaume, que com el que més també han lluitat en aquesta prova....de l'Extrem Cingles a les noves incorporacions Òscar Griñó i el meu ídol i compi Àlex Izquierdo....collons com està, a sol 15 minuts de l'extraterrestre Miguel A. HERAS, guanyador de l'Extrem, FELICITATS A TOTS DOS!!!!

I un servidor, l'aventurer popular, eh acabat en 8 posició general i 1r dels Veterans....un somni acabar la temporada així!!!

I a tots els compis, coneguts i família que m'he anat trobant en aquesta aventura...l'Eloy...un plaer compartir amb tu una estona de la cursa, al GAIZKA, li recordo que ens tornarem a veure les cares i aquesta vegada no t'escaparassss, al Francisco, gran cursa i l'any vinent més, al Nacho la meva és intensa, la seva és al·lucinants, més de 40 proves...el Ramón Ferrer (Monrasin) cada día más fuerte, Reyes un altre dia serà, tot es recuperable, el Pol...deu ni dor que fort està, el Toni Calderon, l'altre que se li ha de donar menjar apart, el Claudio, José, Marc Salvadó, Joe Rosich... sou uns crak's i vosaltres si que sou grans!!! 

I moltíssims altres que fan possible que les curses de muntanya estiguin adalt de tot, i ara mateix sigui un referent pels esportistes, a tots ells felicitats!!!

Gràcies a la Núria de PH-Quirogel, continueu treballant així!!!

Avui a les curses infantils, el Joel també ha corregut, deu ni dor com disfruta, la mare ja està espantada, "sol li faltava això".... segur que serà millor que el pare, sense cap dubte!!

Per acabar, voldria fer menció d'un corredor de Beasaín, en Xabier, que estava al club de l'Elena Calvillo i Mikel Mújika, desgraciadament aquest divenres va dir prou, el cor se li va parar... era un esportista saníssim, no bebia, no fumaba... però la vida és així, i és per això, que el meu petit detall de la cursa era córrer amb el paravent que hem va lliurar un altre company Vasc, en Koldo, així  he volgut retre un petit homenatge al seu club i la seva gent, que descansi en pau!!!!

I com no, Salut i kames...

La temporada 2015 es presenta divertida!!! Karpe diem




Col·laboració Vandekames i Banc dels Aliments

El dia 26 de novembre de 2014 es va fer efectiva per part de l'organització de Vandekames, l'entrega dels diners recollits durant el temps en què un servidor estava fent la Volta a Catalunya a peu durant el passat mes de Juny.  Des de l'organització de Vandekames es va aconseguir reunir un total de 444 € els quals es va entregar íntegrament al Banc dels Aliments de Tarragona i així poder ser partícep del Gran Recapte que es va dur a terme durant els dies 28 i 29 de novembre!!!!

Gràcies a la col·laboració de tots els integrants del Centre Cultrural, Recreatiu i Esportiu de Vandellòs i sobretot, del meu apreciat Josep Gavira, president del Centre Excursionista Serres del Mestal.



Així d'aquesta manera tanquem el cercle i d'aquesta manera posem fi ha aquest any, agraint la col•laboració de totes les empreses públiques com privades per què s'aconseguis aquest objectiu!!!
A tots els centres dels Bancs d'aliments de les 4 provincies, Lleida, Tarragona, Barcelona i menció especial a la de Girona... També a tots aquells que van acompanyar-me durant algun trajecte del recorregut, de la Nostra Taverna de Salou, Cafeteria Dolç i Salat de Reus, d'Evasión de Reus per les bambes  k van ajudar-me a córrer més, de la Fisio Vanessa López i Tais per cuidar-me les meves cames, de PG solucions Esportives pel material aportat, Nutrisport pel servei atorgat, Bon Preu i Esclat Miami Platja pels aliments distribuits... La Marató del Priorat, Xavi i Albert per tot allò k heu fet x mi, Centre Cultural, Recreatiu, Esportiu de Vandellòs, mil gràcies.... I Ajuntament i Llastres pel servei i ajud k ens heu fet arribar!!!!

Mil gràcies a tots!!!

Salut i Kames

26 de octubre de 2014

Xerrada de la Volta a Catalunya durant l'entrega de Premis de la FEEC....


Ahir a la tarda a Tarragona es va celebrar l'entrega de premis de la FEEC als campions de la modalitat d'ultradistància... i en el què un servidor va estar present gràcies a la invitació del company i amic Arturo Neriz del Club Trail Tarraco.

No cal dir, que va ser un plaer immens poder compartir amb tota aquella gent les vivències i peripècies passades durant la Volta a Catalunya que vaig realitzar el passat mes de juny! 

La veritat que se'n va fer difícil mantenir la tranquilitat i serenor que sovint tinc, i més veient els crak's que hi havia a la Sala!!!

Al principi hem preguntava que "collons" estic fent aquí,  i més quant molts dels assistents a l'acte hem donaven 1000 en tot... hem deia a mí mateix, que els hi explico jo a ells, quant hauria de ser al revés!!! Us podeu imaginar com es podia sentir un corredor popular, estan al costat de crak's....Però com bé dic moltes vegades, s'ha de ser positiu, fort i mirar endavant, la sensació de llibertat i explicar tot el que havia passat durant la Volta, va fer que poc a poc estigués més tranquil i expliqués el com, i perquè ho vaig fer!

De vegades, ens mirem en un mirall i volem ser el Kilian, el Tòfol, etc... o altres personatges en els que tenim absoluta admiració, però després aterrem i de cop sortim del món imaginari, i diem que guaiii podem compartir i disfrutar d'aquest món, amb la família, amics, companys, equip....i no cal que ens emmirallem amb els altres, som el som i fem el volem, és per aquest motiu que disfrutem d'aquest món!

De l'acte d'ahir podem treure algunes conclusions, i totes elles molt positives, si treballes, et sacrifiques i ets constant al final pots aconseguir el que et proposis... Això mateix, li comentava a l'Arturo, el treball que estan duent a terme des del Trail Tarraco és impressionant, cada dia son més i millors... Gaudeixen dels dies d'entrenament i això se'ls veu en la forma de ser, qui pogués compartir aquests moments... són gent treballadora, i després de la seva feina a gaudir amb un grup el que més estimem, el Córrer!!!

Ahir els premiats van ser tots, uns per fer-ho bé durant l'any a diferents racons de Catalunya i altres per donar suport aquests, no hem d'oblidar mai a la gent que ens acompanya, són ells qui es mereixen aquest reconeixement, familia, amics i companys que a través de les xarxes socials, watssap.... són ells que et posen en un podium, i no hem d'oblidar que això és un hobby, i no tots vivim d'això!!!

El meu reconeixement per aquestes persones, ja m'agradaria fer com fan molts, agraïr als seus col·laboradors o empreses, jo no tinc aquesta sort, i per això que hem fa més il·lusió fer-ho extensiu a tots vosaltres...

Vaig tenir la gran sort que hem toqués una visita per fer-me una exploració Biomecànica....uffff, hauria d'estar molt content, però hem sembla que serà tot el contrari, ja què quant comencin a mirar-me com si fos un cotxe....que els filtres estan bruts, que s'ha de canviar això, allò...ja m'enteneu!!!

Per acabar m'agradaria donar les gràcies a l'Arturo Neriz per la seva disposició en tot moment, el treball que ha fet i constància el dia a dia, als companys de la FEEC per poder explicar el que un corredor popular sent quant aconsegueix un repte com aquest, gràcies als companys i amics per les seves mostres de suport, als companys de la VandeKames, en especial, el Conrad per assistir a l'acte, a tot l'equip del Centre Excursionista Serres del Mestral i com no, als principals, la Mar i el Joel que el dia a dia m'aguanten i hem deixen disfrutar de les muntanyes i el seu entorn!!!



Salut i kames!!!





9 de octubre de 2014

VandeKames....es solidaritza amb el Banc dels Aliments!

Des de que vaig fer la Volta de Catalunya a Peu fins a dia d'avui eh descobert lo fantàstic que pot ser compartir aficions o esdeveniments amb gent com els companys que organitzen la VandeKames. 

El motiu és simple, quant vaig començar la Volta ara farà cosa de 5 mesos, van decidir que una de les iniciatives per ajudar-me a recaptar aliments seria proposar a la gent que s'incrigués a la Cursa VandeKames durant el període del 1 al 15 de juny, mentre jo estava fent l'aventura, ja que d'aquesta manera, de cada inscripció feta un euro aniria directament al Banc dels Aliments!!!

La veritat que la iniciativa no va anar gaire bé, potser perquè tothom esperava inscriure's a última hora com sol passar o per motius de poca difusió... qui sap, però lo cert és què tot i això, ells han decidit de tirar endavant i finalment, fer-me entrega d'una quantitat superior a la incial. 

De vegades no sabem fins on pot arribar la col·laboració o l'ajuda de la gent, però a mi, els membres que formen part de la VandeKames m'han demostrat una vegada més que son uns grans amics, gràcies a ells es va recaptar més de 450 €, cosa que de ben segur al Banc dels Aliments de la província de Tarragona els hi anirà força bé!!!

Tots tornarem a gaudir d'un any fantàstic, de nous reptes, però serà difícil recordar un any tan bo com aquest... molts hem deien com hem trobava després d'una gesta com aquesta, la veritat de vegades no se pas que contestar, perquè crec que s'ha de viure i estar fent-ho per saber el que és i el que significa acabar!!!

Poc a poc eh tornat a la realitat i et vas donant compte del que ha suposat aquest repte, alguns hem deien i ara què???? la veritat que s'ha de descansar el coco, les Kames i estar amb la família, perquè en definitiva son ells que ho pateixen més.

Per fer hi ha moltes coses, això sí, tant heavysssss fent tants km's al dia i descansant tan poc.... és difícil saber-ho! Parlant-ho amb alguns de vosaltres, m'agradaria que la próxima aventura fos diferent, i és per això que vaig pensar en fer tot el Nord, sí des de el Cap de Creus fins a Finisterre (Galícia)....que us sembla!!! Pot ser molt bonic, i alhora extremadament dur, però si no s'intenta no es pot saber si es pot dur a terme... la veritat que ja porto uns dies preparant-ho, i vull que sigui especial!!!

Vaig pensar en l'any 2016....ja que com tot, es necessita preparació i dedicació per estar a punt, durant el mes de juny, i encara per acabar de lligar coses i qui sap, si tindré algun company que desitgi fer aquesta aventura amb mí.

Cal dir, que és el mateix any que faran la primera edició de la TRANSPYRENEA, una Ultra que organitza un company mallorquí afincat a França, en Cyril, i és per això que potser aprofito l'avinantesa de la prova per fer la TRANSPYRENEA i continuar fins a Finisterre, i com us dic, encara a falta de concretar com ho faig i com ho faria!!!

Ja us aniré explicant... Karpe diem!!!



Salut i Kames


5 de octubre de 2014

LA MARATÓ DEL PRIORAT....UNA ALTRA FORMA DE VEURE LES CURSES!

La meva aventura amb la Marató del Priorat comença abans d'iniciar la Volta a Catalunya ... és per això que els hi dec molt, més del que es pensen, m'hagués agradat ajudar-los més del que eh fet, però crec que se'n han sortit força bé i han aconseguit que aquesta prova ja formi part de les meves curses...!!!

Podríem dir que van fer una cursa diferent, amb un muntatge al·lucinant...música en directe, una excel·lent logística, una sortida impressionant amb trabucaires i batucades, imatges preses des d'un aladelta....el menjar i el beure, uffff, n'hi havia de tots gustos i colors....i el més important, "el Vi", boníssim!!!!

És complicat destacar alguna cosa...potser el bon rotllo durant tota la proba, passant pels municipis, la bona rebuda en tots ells, Bellmunt del Priorat, Gratallops (música en directe), Vilella Alta....Porrera i Falset...d'avituallaments, cada 4 km, i amb tot el que es necessita per fer una cursa d'aquests tipus.

Fins i tot, van pensar en els més petits, amb una cursa infantil...encara que potser els hi falta una mica d'ordre en fer-ho, segons m'explicava la Mar, ja que va ser una mica caótic...però el Joel va xalar, ja que els nens crec que no els hi falta motivar-se per intentar adelantar-se entre ells, son competitius per naturalesa!

No cal dir, que una festa ha d'estar ben complerta si aquest servidor fa podiummmm, ni pensar-hi en aquest fet, i molt menys quant no era el meu terreny, era una cursa molt corredora, ja que practicament era tot pista, únicament 3 punts on podia disfrutar del que a mi m'agrada, una mica de muntanya i pedres, una a Porrera que era una trialera que pujava fins al Coll i una altra al mig de la proba quant t'endinsaves en un bosc...molt poc pel que estic acostumat a fer, però la veritat que també vaig passar-m'ho d'allò més bé...quant a mesura que anava avançant la prova hem trobava en 2na posició...uffff, vaig pensar llavors que estava anant massa fort i que ho podia pagar....pues fins al km 37 i passat l'avituallament de Porrera i pujant la trialera quant vaig veure l'Oriol que anava com un cohet...és en aquell moment quant vaig començar a pensar que el somni de fer podium s'anava esfumant!

Va ser vist i no vist, ja únicament hem quedava fer els últims 7 km's de la Marató i arribava a Falset...en aquell moment la musculatura ja no funcionava massa bé i l'esforç es començava a notar, havia anat massa ràpid al prinicipi de la prova, les forces ja no eren les mateixes i el cap, encara que hem deia tira una mica més, les cames hem deien tot el contrari, vaig intentar mantenir el ritme i baixar d'intensitat, sempre controlant al 4rt, que encara que el portava força lluny, mai pots dir que la cosa esta feta!!!

A l'últim control hem van dir que el 2n no el portava massa lluny, però crec que no els estava escoltant, ja tenia prouta feina en hidratar-me i menjar bé, tenia el cos bastant cansat del ritme que havia mantingut durant tot l'inici de la cursa i ja no estava per molts comentaris, sol volia arribar i gaudir amb la família de la festa organitzada a Falset!

I com no, a dos km's vaig mirar enrera i no vaig veure a ningú...hem vaig treure un pes de sobre, llavors ja vaig començar a donar-me compte que podría fer podium en una cursa ràpida, encara que fos una marató...! 

Finalment, vaig arribar en 3r lloc de la general, un somni complert després de dos monstres, el temps invertit en la cursa 4 hores i 2 minuts, distància 44 km i desnivell positiu 1430 mts... 

Crec que puc estar força content de l'aconseguit, i més, quant a 4 dies de la prova havia estat uns dies parat pel genoll, ha estat una temporada llarga, dura, i alhora molt profitosa, ha valgut la pena poder ser partícep d'aquesta gran festa que ha estat la Marató del Priorat i poder agraïr a tots els membres de l'organització: "Tralari Tralara", en especial, al Xavi i l'Albert el que van fer ells per mi en el seu día....!!!

Tenir un recordatori especial per tots els voluntaris, no els poden deixar de banda, ja que son ells els que fan possible que aquestes curses tirin endavant i es puguin realitzar sense cap incidència...!!!

I ara què, pues a descansar uns quants dies, fen alguna sortida per les muntanyes de Vandellòs i disfrutar de la família...la próxima fita,  la Cursa de les Cingles....a veure si encara ens queden forces per poder disfrutar de la festa que de ben segur ens faran Obrint Traça!!!

Salut i Kames.



24 de agosto de 2014

GRAN RAID DES PYRÉNÉES...L'AVENTURA CONTINUA!!!

França la pionera de les grans aventures: Marathon des Sables, Paris-Dakar, etc....i des del 2009 fent el Grand Raid dels PYRÉNÉES...!

Una gran prova en un entorn increible... tot perfecte, recorregut, avituallaments, bona organització...però amb una deficient senyalització, crec que s'haurien d'esmerar més en posar més cinta o algun tipus de senyalització en cotes altes i més quant el mal temps esta present durant tot el recorregut!!!

Si hem pogués quedar en algun detall, seria l'arribada...on m'esperaven el meu germanet, Sergi Fernandez, el incombustible Ramón García i el tot terreny Jordi Pàmies, i sense oblidar-me de la seva dona, l'Anna i les dos peques, la Laia i l'Elna... aquest serà el record més gran de França!




Aquesta aventura la vam començar el Sergi, en Ramón, el Jordi i un servidor...arribats des de Catalunya per intentar acabar el GRP, prova que cap de nosaltres abans haviem fet....i amb una sensació de què carai fem aquí...el perquè?? la veritat que entre lesions, cansament i moltes proves a les cames, crec que era una cursa que no voliem començar cap dels 4!!!

Però ja estavem en terres Franceses i almenys s'havia d'intentar... aterravem al municipi de Vielle-Aure (França) lloc de sortida del GRP!!!



Aquesta s'iniciava el dia 22 a les 5 hores, ufff quina son...la veritat que matinar diuen que va bé, però aixecar-se a les 4 per esmorzar una mica i posar-se la roba de feina per començar a córrer costa moltíssim... ja estavem a la sortida preparats per començar l'aventura i deu ni dor quin goig que feia, més de 600 persones i amb una lleu pluja que acompanyava la sortida de la prova...que hi farem, aquest any toca aigua!!!

Iniciava aquest cursa al mig del grup i avançant de mica en mica a gent mentre pujavem una pujada cap al Coll del Portet a 2215 mts d'alçada...la pluja començava a fer la seu efecte i fred es començava a notar mentre s'anava pujant...en aquells moments, ja hem preguntava que "collons" estic fent en aquest percal amb pluja i fred i sense la motivació necessària per fer una prova d'aquest tipus...

Llavors vaig començar a tenir aquells pensaments que hem fan tenir el coco que tinc, pensar en totes coses positives que m'acompanyen en les diferents proves que he fet, la familia (la Mar i el Joel) els amics , companys... aquest cop els portava tots a la motxila!!!

La prova va ser molt dura, sobretot els primers 75 km's, on es fan més de 6000 mts positius, es puja el Col de Bastanet (2507 mts), Col de Sencours (2378 mts), Col de Bareilles (2238 mts), Col de Portet (2215 mts) i el incomparable Pic de Midi (2876 mts)....a partir del km 75 fins al km 164 altres colls que fan posar la pell de gallina, com el mític Coll de Cabaliros (2334 mts) i el Coll de Hourquette Nère (2465 mts)!!!





Recomanable 100% el primer trajecte de Artigues fins Perrefitte, aquesta part és increible, dura, tècnica però impressionant l'entorn que l'envolta, llàstima del temps, ja què ens va ploure durant tot el divendres fins ben entrada la matinada del dissabte i per fi a les 9 del mati vaig poder gaudir de 15 minuts de sol, moment en què vaig aprofitar per fer les dues fotos que podeu veure...!!!

Gran rebuda en tots els municipis per on passavem, increibles avituallaments on no mancava de res, això sí, alguns un pél separats! Però també s'ha de saber que és muntanya i no tot pot estar aprop.

Durant 15 km vaig compartir el viatge amb l'Òscar, organitzador de l'Apuko, quin crak...la llàstima que al km 72 va decidir d'abandonar perquè ja en tenia prou...crec que vaig estar apunt d'acompanyar-lo, ja que al camp de vida (avituallament on haviem deixat bossa amb roba de recanvi) jo no havia deixat roba...error per part meva!!! Estava tot moll, cansat, fet un cristo, però llavors es quant penses en tot el que ha costat arribar fins aquell punt, entrenaments diàris, la família, amics...vaig menjar un caldo de pasta calent hi ha continuar...hem vaig mirar els peus, i crec que es van aixecar sols!!!




A partir d'allí, vaig fer el viatge en solitari, trobant-me alguna persona pel camí i sobretot en els avituallaments, però jo a la meva, amb un mal als tendons i tibials impressionants, no vaig poder córrer els últims 50 km i hem podeu creure que es fa dur, mentre veus que no pots fer una baixada en condicions, vaig pensar mentre hi hagi pujada millor...jeje però com costaven les baixades, collons quin mal!!!

Al final i quant estava a punt d'arribar baixant pel Coll de Portet, hem vaig trobar el Ramón i el Sergi, quina alegria i alhora llàstima, perquè sabia que no havien continuat!!!

I és per això, que vull dedicar aquest repte aconseguit a ells... Sempre estan al meu costat, i han estat patint per mí en moltes ocasions, crec que el millor premi es tenir-los com amics!!!

Nois això és per vosaltres, gràcies per tot!!!




Ara toca descansar, que deu ni dor quin any que portem...més de 4000 km a les cames!!!

I com sempre dic, salut i kames...

EHUNMILLAK 2014 FINISHER!!! GRAN CARRERA MILLOR COMPANYÍA...ENTORN INCREIBLE!

Ehunmiliak...quina Cursa!!!

En poques paraules, aquesta és la cursa de les curses, sense res d'envejar a Andorra, Chamonix!!!. Tothom els que hem viscut aquesta cursa d’aprop saben el que dic…un entorn fantàstic i ambient que et posa la pell de gallina, sobretot la sortida!!!
No se ben bé per on començar, i més quant ha estat un cap de semana extraordinari, en tots els sentits, la cía que eh tingut en cursa, la familia que m’ha acompanyat durant tot el recorregut esperant a l’arribada fins les 2 de la matinada i les amistats noves que has anat fent durant el trajecte!!! I això, que la cursa se les prometia dura a collons, com no, desgraciadament és el què té aquesta cursa, plou sempre!!! El terreny enfangat, baixades i pujades en mal estat per les condicions metereològiques, i més quant plou els dos dies de cursa, tant divendres com dissabte, i amb molt de fred a cotes altes, a 2 graus al Txendoki i a 5 graus al mític Aizcorri...!!!
Aquest any tenia la gran cía de la gran Elena Calvillo, que va acabar 2 de les noies, acabant la 18 a la general, amb 29 hores i 28 minuts, el seu marit Mikel, impressionant persona, i un chaval jove de Beasaín amb un gran futur en aquest món de les Ultres, el Sr. Koldo!!!
Sortiem com equip, Mikel, Koldo i un servidor…si però, amb la intenció de fer-li de llebre a la gran Elena Calvillo amb el propòsit d’acabar amb 30 hores, però el que no sabia era lo dur que s’en faria la segona part de la proba…tenia unes ganes immenses de treure’m les sabatilles!!! El terreny que no ens donava gaires facilitats, ple de tolls i amb un fangar impressionant, les baixades molt perilloses i les pujades, ufff, duríssim tot el recorregut, tècnic, perillós, però amb un entorn impressionant!!!
De totes formes s’ha de veure com ho viuen la gent del País Basc…un “10” a tots, els avituallaments un “10”, amb tot el que necessites i més, l’organització facilitar-te les coses a l’hora de canviar-te de roba i ajudan-te amb tot momento….i com no, la familia al teu costat durant tota la proba…un “10” per la Mar i el Joel, que van aguantar tot el que no esta escrit, amb pluja i fred, però ells seguint-me en tot momento, gràcies un cop més!!!
Aquest cop consistía en ajudar l’Elena però també en acabar-la i per fi puc dir que ho he aconseguit...crec que val la pena viure aquests instants i disfrutar d'aquest món...però les Ultres de vegades et porten a replantejar-te moltíssimes coses, són moltes hores i de vegades moltes hores sol, les sensacions son canviants, tant estas a dalt com de sobte et bé l'home del mall i et diu para...pués això és el que hem va passar, no tenia força ni rapidesa, però el que sí que tenia era resistència i experiència, i això és el que finalment hem va ajudar per finalitzar la gran Ehunmilak!!!

Vaig estar a punt de decidir deixar-ho córrer, però el coco aquest cop va decidir tirar endavant, gràcies...per haver-m'he permès disfrutar d’aquesta gran aventura i poder arribar!

Esta sent un any molt dur, i molta càrrega de curses i km's, però fins aleshores ha valgut la pena...hi ha curses que es queden per sempre i aquesta ha estat una d'elles, Ehunmilak sempre estaràs al meu record!!!
Per acabar, m’agradaria agraïr aquella gent que va estar seguint-me en tot momento…i sé que van estar patint per mi!!!
Aquest record també és per a ells i per tota aquella gent que s’estima la muntanya!!!
Ehunmilak gràcies per fer-me viure moments fantàstics i poder fer l’entrada per l’arc que tant desitjava passer!
Mar i el petit Joel sou la meva energia i aquest cop heu estat allí per saber el que eh sentit…gràcies de nou per fer-me disfrutar del que més disfruto, de la natura i les muntanyes!



29 de junio de 2014

ELS SOMNIS IMPOSSIBLES DE VEGADES ES FAN POSSIBLES!!!!

Després de dues setmanetes, hi aquesta última entrenant molt suau, ara toca posar-se el mono de treball i començar de nou amb els entrenaments, sí sí, heu escoltat bé, entrenar de nou, i el motiu no és un altre que esta a punt per l'Ultra que es fa a Beasaín, Ehunmillak, proba duríssima de 170 km i un desnivell positiu de 11000 mts!!!

I la veritat que li tinc moltes ganes, és una proba que se m'ha ressistit i no per això eh de renunciar ha aconseguir acabar-la, i tot, sabent que no estaré al 100%!!
De vegades quant menys t'ho esperes les coses surten bé, i aquesta vegada espero i desitjo que així sigui, i no per mí, sinó per la gent que acompanyaré, el Mikel i l'Elena, juntament amb el Koldo, hem fet equip, bé m'han posat a l'equip, cosa que encara hem posa una mica més de pressió al tema i d'alguna manera m'obligarà a fer-ho bé... més del que en un principi haguès volgut fer...!

Aquest cop serà diferent, potser perquè després d'haver aconseguit el repte d'enguany, estic molt més tranquil, encara que un servidor és pél tossut i no crec que dubti en fer un bon paper a Ehunmillak... És un viatge que començaré el dia 10 juliol i que el faré juntament amb la Mar i el Joel, aquest cop tindré la família a la vora, això hem farà ser més positiu i anar molt millor, serà una energia extra!

No voldria despedir-m'he sense abans dir gràcies per les mostres de suport que eh rebut un cop eh tornat de fer la Volta a Catalunya.... espectacular, moltes gràcies a tots/es!!!

I per cert, finalment vam aconseguir superar la franja dels 1200 kg d'aliments.

Des de Girona es van recollir més de 500 kg's: Begur, Roses, la Jonquera, Puigcerdà i Setcases van reunir més d'aquests 500 kg, agraïr a tothom el seu suport i sobretot a les institucions públiques que sense elles això no haguès estat possible.

A Barcelona, al Baixador de Vallvidrera, és van aconseguir recollir més de 100 kg, important la feina realitzada per la Fundació del Banc dels Aliments, ja que gràcies a la difusió feta a través dels mitjans de comunicació i de la Xarxa es va poder reunir més de 100 kg.

Hi ha Tarragona, espectacular a Roquetes, on es van recollir més de 700 kg, impressionant!!!! Gràcies al Trail Roquetes i institucions públiques que gràcies a tots ells va haver una bona difusió perquè poguessim sumar tot aquest grapat de kg's!!!

I Vandellòs i Hospitalet de l'Infant es van aconseguir reunir més de 300 kg....uffff, quant veus la implicació de tots aquells/es que s'han volcat perquè es poguessin sumar tots aquests kg, et posa la pell de gallina i deixa de costat el repte personal, ja que valores molt més tots els aliments aconseguits!

De nou, agraïr la implicació dels Ajuntaments dels llocs per on he passat, gràcies a ells, un servidor i el meu acompanyant vam poder disposar d'una bona dutxa i un bon servei...apart del tracte rebut i de l'acompanyament que un servidor tenia quant arrivaba a un lloc, sense paraules!

Gràcies a tots aquells voluntaris del Banc dels Aliments de les 4 províncies, que sense ells això no seria possible!!!

I sobretot, a totes les persones que m'han ajudat per fer possible aquest somni, que ha estat el finalitzar la Volta a Catalunya a peu!!!

Gràcies a l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet, a l'equip Centre Excursionista Serres del Mestral, Evasión Running de Reus, Marató del Priorat, Nutrisport, la Nostra Taverna de Salou, Cafeteria Dolç i Salat de Reus, Vanessa López, Supermercat Esclat i Bon Preu, PG solucions esportives i a tots aquells voluntaris que treballen al Banc dels Aliments!!!

17 de junio de 2014

Crónica de una Volta a Catalunya a Peu....FINALIZADA!!!!

By Marc Fernández:

A falta de poques hores d'acabar el repte d'aquest any les sensacions son estranyes.., nervis, ansietat, cansament, dolor, alegria, felicitat...molta felicitat, crec que és la millor paraula que defineix les sensacions k sento en aquests moments!!


Quant es finalitza un repte d'aquest tipus, sempre assenyalen al corredor, però jo considero que es cosa de tots, principalment de la persona que cuida al corredor, i aquesta persona ha estat el Josep Gavira!!!
És la persona que cuida, mima, pateix, qui fa el menjar, quin renta la roba, qui mira la millor ruta... En difinitiva tot, jo únicament posava les eines perqué el repte s'aconseguis, l'esforç físic i mental, però la resta ell!

Han estat dies molt durs i complicats...no pel sol fet de tenir de correr o caminar el més ràpid possible per poder arribar i descansar el més temps possible, sinó per les condicions climatològiques, molta calor, sobetot els últims dies de l'aventura, amb temperatures per sobre de 35 graus, un autèntic malson i més quant estas fent una activitat física!!!

És difícil quedar-se amb algun moment o detall...perquè n'hi hagut molts, i de molt bons!!

Potser si m'hagués de quedar amb algun seria l'arribada, veure tots els teus, familia, amics, companys... Per mi és el més important!!! Ho he dit en molts ocasions i crec que és el que sento, això és personal però també de tot un grup de persones, que sense elles no hagués pogut ser possible!!

Des del primer moment quant vaig proposar aquesta aventura i que lz gent no s'ho acabaven de creure... Potser pels km's que s'havien de fer, tenir-ho de fer en tan sols 15 dies, molts creien que era una autèntica bogeria, fins i tot, vaig arribar a pensar que no seria capaç i més quant durant algun tram havia patit slgun ensurt que quasi hrm deixa fora de combat...finalment, puc dir que ha valgut la pena, que ha estat una experiència impressionant i amb algunes anècdotes que poder explicar el dia de demà...!

Cal esmentar la rebuda d'alguns municipis, entre ells, Begur, Roses, Jonquera, Roquetes, i altres per qui hi havia al lloc, Torderà, Baixador de Vallvidrera, Espot, Pont de Suert, Lleida i Setcases on m'esperaven la meva senyora Mar, el meu fill Joel i els meus sogres.

L'arribada va ser espectacular, l'emoció i la felicitat van ser els valors més importants que resaltaria!!



Considero que la superació i esforç personal van valdre la pena... I tot, amb el suport d'una persona "10", en Josep Gavira, no hem cansaria de dir-ho, crec k va ser el meu cap durant tota la travessa.

Anecdotes constants:
1 Etapa: Durant la primera etapa, mal d'estòmag al km 85 aprox, per veure aigua no potable d'una font...m'havia quedat sense aigua i feia molta calor, no vaig tenir un altre remei que fer-ho... Portava molts km's sense poder trobar al Josep i aquella font va ser la meva esperança. A partir d'aquell moment fins trobar el Josep amb mal de panxa! Ufff, començava bé la travessa!!! Hora de sortida a les 7 del mati amb gran part dels companys de Serres del Mestral a la sortida, i acompanyament d'alguns d'ells fins Cambrils!



2 Etapa: Començava a les 7 mati des d'una pista asfaltada de l'Arboç i que va passava pel mig d'un bosc que ens conduiria per un corriol de BTT, fins al municipi de Vilanova i la Geltrú, pistes de BTT, molt bon recorregut, pel mig de boscos, molt ben senyalitzat, arribant a la Costa del Garraf, llavors passariem per Sitges, lloc on es separaria la costa i ens endinsariem cap a les muntanyes del Garraf, senders i pujades des d'on es realitza la UT Barcelona, passant per diferents municipis, fent molt desnivell positiu, fins arribar al Baixador de Vallvidrera, una de les estacions de trens més emblemàtiques de Barcelona! Aquí ens esperava una de les representants de la Fundació del Banc dels Aliments de Barcelona, Sabine!



 3 Etapa: Aquesta etapa començava a les 7:30 del mati, sortint des de l'estació i pujant fins al Coll del Parc Collserola, bonics paratges, i perfectes itineraris per practicar BTT i senderisme... Tot seguit, vistes del Parc d'atraccions del Tibidabo i de la ciutat de Barcelona!
A continuació arribavem a la ciutat de Montcada, lloc de retall, ja k s'havia de passar per la població i travessar carreteres i autopista, un cop passats aquests entrebancs, arribavem a la Serralada del Litoral, camins amples i ben marcats, passant per alguna Ermita i lloc d'interès històric i cultural de la zona de Barcelona! Després d'un dia de molta calor i amb molt desnivell positiu arribem a Torderà! Aqui m'esperava part de familia que hi ha a la zona de Torderà, la meva tieta Pili i les meves cosines, Mònica i Mariona. Pernoctant a casa de ma tieta, on vam poder disfrutar d'un llit i una bona dutxa!
4 Etapa: Ens aixecavem a les 6 mati, amb un bon esmorzar i ben descansats, vam començar a caminar fins a Blanes, des d'aqui començava a fer la costa del Maresme i reseguint cales amb un continu pujades i baixades amb escales de pedra, racons extraordinaris amb molt bones vistes de les platges de la Costa Brava... Passant per diferents urbanitzacions fetes al costat del mar i segurament pagades a cop de talonari! Tot seguit, Tossa de Mar, població costanera molt maca amb un castell encastat en una cala, amb una muralla molt ben conservada al costat de mar, deuria ser una fortalesa per defensar-se dels atacs dels enemics!!! Després, Lloret de Mar, Llafranc i altres municipis que es troben al llarg de la costa, fins arribar al municipi de Tamariu del Baix Empordà, des d'aqui m'esperaven dos acompanyants de Luxe, en Pere i l'Enric, dos persones extraordinaries que m'acompanyarien per l'interior de la costa per anar pujant fins arribar a un turó, on es troba la bonica població de Begur...! Allí m'esperava el meu company de fatigues, en Josep Gavira, personalitats del municipi i un representant del Banc dels Aliments de Girona!


5 Etapa: A les 7 del mati, després d'un bon esmorzar, engegavem el motor, sortiem del municipi de Begur direcció Pals, per una pista de sorra, dura en la que no es podia correr massa, tot seguit, agafant una carretera d'asfalt de 18 km fins arribar a Torroella de Montgrí, visitant el castell que et queda al llom de la muntanya que es veu des de baix del municipi...D'aquí a l'Escala per la ruta del Vent, corriols que mostren els paratges de la zona que envolta la Serra del Montgrí! Un cop es surt d'aquest paratge entrem a una pista que condueix al municipi de l'Escala, on m'esperava un bon bany a la platja, ben merescut, i més amb la calor que estava fent!! Després passant per cales fins arribar a Sant Martí d'Empúries, i les seves restes històriques, les quals es poden visitar passant per pasarel•les de fusta...Seguidament, s'iniciava una volta pels Aiguamolls de l'Empordà lloc idílic per les aus i animals que es troben en aquests paratges, s'ha de veure ja que és un lloc excepcional, ideal per visitar amb bicicleta...es passa pel costat del Cortalet i un camping immens tocant als aiguamolls, reseguint el GR 92 arribarem a unes pistes passant per Sant Pere Pescador, Empuriabrava i acompanyat per un grup de persones de Roses, entre ells, el Carles i el Juan Diego!!!

6 Etapa: Etapa fantàstica, aqui tenia la cía dels meus amics vascos... Mikel i Elena, impressionants persones... Van venir des de Beasaín per acompanyar-me fins a la Jonquera!!! Grans persones!!! Iniciavem el viatge des de la bonica cala de Cap de Creus... Des d'on s'inicia el GR 11, passant pels municipis del Port de la Selva, Llançà, Villamaniscle...aquest últim tram duríssim de 16 km d'asfalt, una carretera que enllaça el GR 11 amb la carretera que condueix a França! Primera part horrible per l'asfalt que haviem trobat, continuant per pistes amples i algun bosc espès en el que sol hi havia Dolmens, construccions de pedres, que feien molt pesat el recorregut! Després d'uns km's anant molt a poc a poc, per problemes als tibials arribavem al castell de Recasens, d'allí a Jonquera amb els companys del Centre Excursionista de la Jonquera amb els quals vam retallar ja que ens esperaven diferents personalitats de l'Ajuntament de la Jonquera entre ells l'alcaldessa!



7 Etapa: A les 7 mati, començavem l'etapa en la que m'acompanyarien alguns companys del centre Excursionista la Jonquera, al cap d'una hora de viatge, continuo sol per paratges de boscos de la Garrotxa, molt de verd i excepcional acompanyament del Josep Maria i el seu cunyat el Marc, gent de Maçanet de Cabrenys, gent fantàstica que hem van acompanyar fins ben entrat el municipi d'Albanyà, passant pel Massis de les Salines arribant a la Vajol, Maçanet de Cabrenys...llavors seguirien els municipis de Molló i Setcases, passant per prats verds i abundants de boscos espesos...punt d'arribada de l'etapa! Aqui vaig tenir la visita dels meus, la Mar, el Joel i els sogres...ruta dura i complicada amb un ensurt inclòs, caiguda per un penyassegat de 100 mts, per on vaig caure i on vaig ser agafat per un grup d'esbarzers, 1/2 hora sense poder sortir, sense frontal i sort de la lluna de fons que hem van ser de gran ajuda per poder retornar al GR 11 i anar a dormir a un hostal que havia agafat la Mar! Almenys vaig poder gaudir d'ells d'unes hores, amb un bon esmorzar al mateix hostal!

8 Etapa: Etapa amb tristesa, m'aixecava amb alguna punxa tot recordant la caiguda que havia patit, nafrat i amb molts dolors, vaig decidir de passar les poques hores que tenia amb la familia per gaudir amb els meus! l'enyorança es feia evident!!! Una etapa dura emocionalment, tècnica i amb molt desnivell!! Per començar dura pujada a Vallter 2000, tot seguit reseguint la carena de les Valls que envoltaven les pistes d'esqui i on s'arribava a la Vall de Núria! Impressionants vistes des dels punts més alts...llavors, reseguint un sender ben marcat fins arribar al balneari de Núria, des d'on es baixava per un sender fins al municipi de Queralbs, lloc de parada obligada per poder pujar al Vall de Núria!
Llavors Rives de Freser, Planoles i Dòrria...arribant als prats de Puigcerdà després d'una dura etapa!!! Aqui ens esperava l'alcalde i representants del consistori municipal, com també el rector de Puigcerdà i membres del banc dels aliments de Puigcerdà!







9 Etapa: A les 7 del mati ens posavem en peu, esmorzavem i ja preveim que seria una jornada molt dura, tocava posar-se les piles i començar a pujar, encara que primer fer 10 km d'asfalt fins arribar a Guils de Cerdanya, d'on comença una pujada fins el Refugi de Malniu!
Llavors reseguint el GR 11, es passarà a la part Andorrana, muntanyes plenes de neu i ben marcades, recorreguts molt recomanables per practicar el senderisme. Un cop passats varis torrents i refugis arribem al municipi d'Encamp! D'aqui comença una altra pujada molt forta fins al Coll d'Ordino, 4 km amb molt desnivell! Lloc de parada i on finalment vam fer nit! Espectaculars vistes de les muntanyes nevades!


10 Etapa: Començavem d'hora sapiguent que teniem una dura jornada fins arribar a Espot, lloc final d'Etapa. Aquesta etapa tindrà com a punt emblemàtic el Coll de Baiau, a uns 3000 mts d'alçada, el punt més alt de la travessa! També important, el refugi Coma-Pedrosa, amb molta neu i molts torrents provocats pel desglaç de la neu caiguda en aquests punts... Tot i això, amb pas ferm i poc a poc, fins que un mal pas va provocar que caiguès per una gelera provocant-m'he una ferida al peu... Res considerable, però sí amb un ensurt molt gran!
Llavors, passant per unes Valls impressionants i amb molta neu, veien el refugi de Baiau, una caixa metàl•lica que serveix de refugi!
Després tot baixada fins arribar Àreu on m'esperava una sorpresa molt agradable, el meu germanet el Sergi Fernàndez, amb ell vaig fer els últims 3 km's que hem quedaven fins arribar Àreu. Des d'allí van retallar fins arribar a la Guingueta d'Àneu per fer els últims km's d'etapa amb el company Conrad de Vandellòs, que havien baixat per fer-nos l'acompanyament fins Espot i el dia següent fins Pont de Suert! Gran rebuda i de cami a Espot, passant pel municipi de Jou, tot per asfalt!!!
Ara tocava petar la xerrada i descansar en un apartament dd la nostra companya Assumpció, gran companya de fàtigues!!!


11 Etapa: L'endemà semblava que ja seria diferent i més sàpiguent que tindria la companyia de l'Eduard Moix, company de les Serres del Mestral... Ja posats en ruta vam començar a petar la xerrada i la ruta es va fer molt amena i molt més senzilla! Vam pujar pel Portarró d'Espot, dura pujada però alhora part més senzilla de la que s'havia de fer en un inici! Arribavem a Boí, punt intermig de l'etapa amb molt bones sensacions i molt ràpid...llavors vam reseguir el camí de l'aigua, sender que passa pel costat del riu Ribagorçana...trajecte molt més planer del que haviem de fer i de ben segur que els meus peus van agraïr! Etapa molt curta, en relació a les anteriors, a les 18 hores estavem acabant...quin descans, després d'uns dies durs, una etapa de transició era ideal!! A mitjà tarda esperavem al company Tomàs que m'acompanyaria el dia següent de Pont de Suert fins Alfarràs! En Tomàs arribava a Pont de Suert amb autobús, cansat i amb dues motxiles carregades de roba i menjar com si haguessim de fer alguna expedició... Mai se sap el que podrà passar durant el recorregut, es un tio previsor!!! Anem a Boí, lloc on farem nit a l'apartament dels germans Eduard i Octavi que també va acompanyar al seu germà Edu i Conrad en aquesta aventura, gràcies a ell vam sopar de luxe!!!


12 Etapa: A les 5 del mati ens aixecavem per esmorzar, i començar la dura etapa del dia, finalment per les condicions climatològiques que es van esdevenir durant l'últim trsm del recorregut allargades fins a Lleida!
El cert es què Tomàs va fer d'un excel•lent guia, el recorregut s'ho valia, ja què era complicat seguir el trak que duiem, però finalment ens vsm donar compte que podiem seguir el GR 18, tram de l'Aragó que passa pels diferents pobles que passen per una zona bastant àrida i deserta de gent i fonts!!! Fins que vam trobar Cajiga, en Tomàs sabia que hi havia una casa rural on podies comprar begudes, ho vam fer sense pensar-ho, dos quintos frescos, que van baixar a l'estòmag fantàsticament!! Una calor infernal, per sobre drls 32 graus i observant com pel darrera s'aproximava una tempesta que feia posar els pèls de punta...! Vam començar a còrrer i passar per pobles quant ja ens començava a caure les primeres gotes. La tempesta s'anava aproximant ràpidament, i començavem a tenir-la per sobre nostre, el company Josep, es trobava un pel lluny del lloc on haviem quedat...llavors haviem arribat a una carretera, lloc on es va aturar una furgoneta en la que anaven dos nois que molt amablement ens van portar fins Alfarràs, fins aquell punt portavem 76 km...i més de 2000 mts positius! Un cop arribats Alfarràs, li vaig comentar a en Tomàs que si en volia acompanyar fins Lleida i així fer-la més llarga i intentar reduir l'etapa del dia següent!! Després de continuar i arribar Almenar, li vaig comentar al Tomàs que ja era hora de tornar a casa, i que s'esperes a que el Josep Gavira el portes a casa i jo continuava fins Lleida punt de fi d'etapa, així ho vam fer! Lleida capital de la Terraferma, camps de conreu, regadiu i secà, lloc on m'havia criat durant 30 anys, havia arribat al lloc on m'esperava un gran amic i la seva familia, el Sergi, la Mar i el Roger el seu fill, sorpresa la meva de trobar-me a un altre company, el Juan Ignacio, que m'acompanyaria durant tota l'etapa del dia següent de Lleida a Ascó! La Familia Fernàndez-Roman ens tenien preparat un sopar esplèndit, amb molt de menjar i molt divers, pensant amb tot allò que m'agrada, mil gràcies per tot germà!


13 Etapa: L'endemà ho veia tot amb un millor color, i més del tracte que haviem rebut...tornava a estar trist però de felicitat, ja que havia estat excepcionalment atès tant jo com el Josep! Però haviem de continuar i així ho vam fer, ara tenia d'acompanyant el J Ignacio, faria dl tram amb BTT, sabia que no podria aguantar corrent o caminant i va decidir de fer-ho amb bicicleta, bona elecció!!! Va ser un dia amb moltíssima calor amb puntes per sobre dels 38 graus...sort hrm vam tenir que el J Ig portava alforges a la bicicleta, en les quals portava més aigua i així cobrir les distàncies tan llargues sense recolçament del Josep! A les 17 hores arribavem a Almatret, després de passar per Sudanell, Aitona i Serós...punt on haviem fet l'avituallament amb el Josep, després fins Almatret no trnidm cap altre enllaç, i la veritat que es va fer un tram molt dur, calor, pistes amples... Fins que vsm trobar el municipi d'Almatret, tot guarnit d'uns ventiladors enormes que desllueixen les vistes de qualsevol!!
Alli després de fer un champú fresc i de reposar les poques forces que ens quedaven vaig voler continuar fins Ascó... Passant pels municipis de Riba-roja i Flix! Aquella nit volia estar amb els meus, i vaig demanar a en Conrad que si hem podia venir a buscar per portar-me a casa i així veure als meus, la Mar i el Joel, la veritat que ja els trobava a faltar i necessitava veure'ls per continuar l'aventura... Hem va anar de perles, poder menjar bé i dormir al meu llit, ho necessitava! El dia següent m'aixecava amb les piles carregades i preparat per afrontar la jornada amb més optimisme!



14 Etapa: tot començava a les 10 mati, sabent que la jornada anterior haviem avançat bastant, ens quedava 66 km d'asfalt, durs però amb cía es farien millor! Aquest cop tenia l'acompanyament de l'Òscar de Tivissa!
Vam començar Ascó, passant pel Pas de l'Ase únic punt de terra i corriol, després tot asfalt fins arribar a Morà, Benissanet on ens esperava una mica d'aigua fresca que ens va donar una senyora de nom Dolors... Que bé va anar, després continuavem asfalt fins a Mirabet, des d'allí bones vistes del castell i del pas de barca que travessa el Riu Ebre! Aqui començava un corriol de terra l'únic que fariem fins arribar aprop de Benifallet, lloc on vam començar la via Verda des de l'Estació, a partir d'aquí ciment trencat que condueix fins arribar al punt final d'etapa, Roquetes!
Passat Xerta, ens vam trobar amb el J Ignacio, un altre cop amb la bicicleta per acompanyar-nos fins Roquetes..Per fi arribavem a l'entrada de Roquetes, lloc on ens esperaven unes noies del Club Trail de Roquetes!!! Impressionant rebuda, amb l'alcalde i diferents regidors del municipi al capdavant juntament amb companys del Trail Roquetes esperant al pavellò del municipi!! Allí ens esperaven amb beguda i menjar per carregar les piles, de nou mil gràcies!

Ja tan sols quedava l'última etapa i acabar l'aventura que es va iniciar l'ú de juny des d'Hospitalet de l'Infant, municipi costaner de la Costa Daurada!!!

Aquella nit dormiriem a casa d'un company de Camarles, Kik's...el qual ens va convidar a sopar amb el seu club excursionista...en Josep i jo encantats d'acceptar! A les 0:30 hores anavem a dormir després de sopar molt bé, ens va deixar claus de casa seva i com un més de la familia ens va deixar dormint sense cap problema, la veritat que et sents un previligiat de tenir persones al teu costat que et facilitin tot el que tenen sense demanar res... Un altre cop mil gràcies!



15 Etapa: L'última etapa d'aquesta fantàstica història...una aventura que no podia acabar millor, tenint l'acompanyament de tots els companys i amics fins al municipi de l'Hospitalet de l'Infant... Sensacions estranyes, però alhora de molta felicitat, primer trobant-me pel camí a l'Ametlla, el jabalí de Vandellòs, Xavi Espelta, gran company!!
Aprop de Sant Jordi, el Gregorio company de club i un amant de la natura...amb ells dos, arribariem aprop de l'Almadrava, lloc on ens trobariem amb l'Assum, excel•lent persona, en Joan un gran home, en Conrad disposat a fer-ho tot pels altres i el Zubi, un crak!!! Amb tots ells iniciariem el camí de tornada a casa! Més endavant, trobariem a l'Òscar Cames, Òscar de Tivissa, la Noemi i el gran Josep Gavira, extraordinari company millor persona!!! A poc més de 4 km de l'arribada hi havia l'Edu Moix fent l'última gravació d'aquest gran episodi... Just a la muntanya del Tor, lloc emblemàtic quant sents a parlar d'Hospitalet i les seves cales!!!
Ara tocava arribar i retrobant-se amb els teus, la familia, els amics i els companys, era complicat saber com assimilaria tot el que havia passat durant aquells 15 dies!

Havien passat moltes coses, totes plegades no se amb quina m'haguès quedat, potser el que no faria es treure res del que m'havia passat, ja que ho vaig disfrutar i patir tot, com si no haguès de tornar a passar mai més pels llocs on anava passant!

Finalment, arribada a Hospitalet de l'Infant, amb l'emoció que m'anava passant per les venes i les maltretes cames que havien arribat al seu destí després de fer la Volta a Catalunya en 15 dies!!! Llavors vaig caure rendit a tots aquells que havies apostat per mi, tota aquella gent que es trobsva en aquella plaça que sempre recordaré, Plaça Berenguer Entença!!!



Dona, fill, germana, cunyat, nevots, pares, sogres, amics, amigues, companys de club, de treball, regidors del consistori municipal de l'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, persones alienes al projecte que tsmpoc es vsn voler perdre aquell moment... A tots ells moltes gràcies pel suport que m'han anat donant durant tot el recorregut de la Volta a Catalunya... Durant dls moments dolents com també bons que m'han anat passant!!!

I no podria finalitzar, sense abans fer una menció especial a una persona, Josep Gavira, sense ell això no s'haguès pogut aconseguir!!! Mil gràcies Josep!!!

I com no, repte aconseguit tant pel que fa a la Volta a Catalunya com també a la recollida d'aliments...1200 km = 1200 kg d'aliments!!! Això és el més important, que tot aquell menjar recollit podrà arribar a cases dels més necessitats!

Un aventurer popular que li agrada l'entorn de les muntanyes que ha viscut una història increible!!! I que les coses impossibles de vegades es fan possibles, jo almenys ho eh aconseguit, amb treball i constància les coses es poden aconseguir!!!

16 de junio de 2014

Marc lo Ha conseguido!!!

Después de 15 días y mas de 1200 km,  pasadas las siete de la tarde,  Marc hacia  su entrada en Hospitalet.  Familiares,  amigos y conocidos esperábamos ansiosos verle aparecer.
De momento os dejo unas cuantas fotos para abrir boca.
ENHORABUENA MARC!!!
Desde aquí quiero hacer una mención especial a quien le ha acompañado en este gran reto,  Josep Gavira,  que sin su ayuda y support,  esta hazaña no hubiera sido pisible.
Y recordemos que este reto tenía un finalidad muy importante, que no era otra que la de recaudar un kilo de alimentos por kilometro recorrido para la Fundació Banc dels Aliments.








15 de junio de 2014

14 Etapa finalizada y última etapa en curso!!

Marc ya esta de camino a Hospitalet, hace una hora salía de Roquetes y esta tarde le tendremos en la linea de meta!!!BRAVO MARC!!!

Pero antes de nada, recordar la etapa de ayer, dura, muy dura debido sobre todo al calor que tuvo que soportar. Os dejo sus impresiones a continuación.

"66 km d'asfalt passant per la Via Verda...Ascó, Mora d'Ebre, Benissanet, Mirabet, Benifallet, Xerta, Aldover, Jesús i Roquetes... I acompanyament fins el pavelló de Roquetes pel Club de Roquetes...excepcional rebuda de la gent de Roquetes, i moltes gràcies per les mostres de suport d'aquest poble ja k han estat super atents en tot moment!! I x cert, m'han comentat k la recollida d'aliments ha anat molt bé!!! Avui he estat acompanyat durant tot el trajecte pel company de Tivissa, Oscar Grinyó i l'última part del recorregut pel company J Ignacio... Gràcies a ells per estar al meu costat, ja k avui ha estat un dia molt dur, per la calor un cop més i per l'asfalt k ha estat present durant tot el recorregut!!! Gràcies a tots i demà per fi arribem a Hospitalet de l'Infant, punt i final d'aquesta gran aventura k he viscut amb el meu company de fàtigues Josep Gavira, gran home, millor persona!!!!!"











Etapa 15 Roquetes – Hospitalet de l’Infant

Tan solo 72 kilómetros separan a Marc de esta gran hazaña. La etapa de hoy es para disfrutar, que aunque estará echo polvo, solo con pensar que un esfuerzo mas y lo habrá conseguido, harán mucho mas llevaderos estos últimos kilómetros.


14 de junio de 2014

Etapa 14 Flix – Roquetes

Penúltimo día de aventura, y ya casi vemos la meta.
Y como Marc ya ha avanzado 20 km de esta etapa ayer, hoy parece que se va a tomar un respiro, para terminar con fuerzas mañana domingo.
Etapa bastante llana, aunque con algún que otro repecho, que con los kilometros que llevamos ya, parecerán mas que chinchetas.
76 km desde Flixt, cruzando el Ebro a la altura de Riba Roja, nos acercarán un poco mas a nuestro destino final!!

Etapa 14 tram a
Almatret - Ermita de Berrus (Riba Roja) (este tramo es el que ya ha realizado ayer)




























Etapa 14 tram b
Ermita de Berrus - Fatarella



























Etapa 14 tram c
Fatarella - Gandesa



























Etapa 14 tram d
Gandesa - Bolt



























Etapa 14 tram e
Bolt - Roquetes