TRENCACIMS...paratges per recordar!!!

Després de la lluita constant que vaig passar a l'Ultra dels Estels del Sud i amb un descans de 10 dies, arribava a Paüls amb la intenció de fer la TRENCACIMS, una prova dura, tècnica, però alhora impressionant per l'entorn on es dóna cabuda aquesta cursa!!!

La veritat que no les tenia totes, i fins dos dies abans no sabia si podria anar o no! Encara amb el peu un pèl inflat, però amb les ganes del primer dia, vaig dir-li a la meva senyora, la Mar, a veure que feia, sentia molèsties, però creia que a mesura que comences a fer la prova anirien desapareixent...i així doncs, vaig decidir-m'he anar-hi. Vaig parlar amb l'amic, Israel i li vaig comentar que faria la prova com entrenament i si hem veia amb ganes i força apretaria al final, ell hem va respondre que endavant, que encara no estava recuperat i que aniríem junts...collons, si es descuida, fa pòdium!!!!

La veritat que va ser una matinal d'allò més bona, parlant a primera hora amb els companys, amics i el Sr. Ramón Ferrer, quin crak, com no podia ser d'una altra manera, allà estava per fer alguna foto i gaudir de la prova com el què més!!! 

"Grácias Ramón por tus fotos y también por mostrarnos lo bello que es este mundo!"

TRENCACIMS...que puc dir que no sàpigueu...es una prova increible!!... Té un recorregut que meravella, les seves vistes impressionants, el seu entorn fa que passis per racons fantàstics...i tot i no poder gaudir massa de les vistes, disfrutés com un enano!!!

La cursa començava a les 6:30 hores del dissabte, i va començar com totes les proves d'enguany, a 100 km/h...és una cosa comentada entre molts de nosaltres, la gent esta molt preparada, corre molt més i no té por a res!!!

De vegades al·lucino de lo ràpid que podem pujar aquestes muntanyes, i no sol pujar-les sinó que després a les baixades, torna-hi i molt més ràpides...com ja vaig dir, ara es qüestió de mirar rellotge i a veure si rebaixo el temps de l'any passat!!! Xic's disfrutem més del que ens envolta que som uns privilegiats al poder passar per llocs que molta gent no pot arribar, i en aquest grup també m'incloc jo...crec que estem perdent els ideals del què eren les curses de muntanya, disfruta el moment!

Com ja eh dit la sortida va ser molt ràpida, passant pels carrerons de Paüls i iniciant la primera pujada a la Mola Grossa, ufff, començavem a fer desnivell i del bo, lo cert que ja coneixent aquesta pujada tens molt de guanyat...aquí l'Israel, que veia que anava fi i que estava amb ganes de pujar, li vaig comentar, Israel aquí sobres...tira endavant que pots i segur que pots acabar bé, ondia si hem descuido, va fer 4 general...bestial!!!! 

Durant la pujada vaig veure al Miquel Virgili, un altre diesel de la bella escola, acostumat a patir ja que és un crak amb tema raids...i és per això, que hem vaig enganxar a ell, i cap amunt!!!

La veritat que va ser un plaer poder gaudir d'ell fins a l'Ermita de Sant Roc, sempre es bo poder fer un tram de recorregut amb un crak...a Sant Roc, ens vam acomiadar i ell va continuar amb la seva marxeta...és un diesel però deu ni dor, el tio no para!!!

Pels qui no heu estat aquí es digne de visitar per la seva part última, increible...el PAS DE LA FINELLA i després el cim més emblemàtic,  LA PUNTA DE L'AIGUA,....guauuuu!!!

Allí hem vaig trobar un altre compi de batalles i com jo també un pèl tocat, l'Albert Viñau...havia tingut un esguinç setmanes abans i també no volia apretar massa, hem va dir quin temps tenia pensat fer i quant li vaig dir 7:45, ell m'apunto!!!  jo encantat de tenir cía, i més venint d'ell, ja que és un altre fora de sèrie!!! 

Ja estavem sortint de Sant Roc, quant vam agafar direcció  el GR-7, agafant la sendera que es fa direcció Alfara de Carles i un cop allí la forta pujada i mítica de TRENCACIMS...cada cop que la faig és diferent, i com costa, la Faixa Pinosa!!!! Un entorn complicat perquè no tens un respir, pujades, baixades, troncs al mig de la senda, arbres tombats, arrels que surten del terra...un autèntic calvari!

Sol recordo que l'Albert em deia, això no s'acaba...i jo amb to suau...ja queda menys, una última pujada i ja esta...la veritat que es una pujada molt dura. Al final, vam aconseguir-ho, sense adonar-nos, ja que mentre pujàvem  anàvem  xerrant, cosa que alleugereix una mica l'ansietat i lo dur de les condicions...

Ara era qüestió d'anar fent i gaudir dels paisatges...impressionant el seu pas pel Canal de la Manteca!!! 

Crec que és difícil recordar quin és el pas o el lloc més idíl·lic, perquè tots els punts, cims, racons, barrancs tenen zones místiques i fantàstiques...ja començàvem  l'última pujada, formant un grup de quatre persones...entre elles l'Albert i jo, ens quedaven 11 km , quant hem posava a tirar del grup com si fos allò una serp!!! Per fi enfilàvem el pas de la Gilaverta, quant ja veiem la baixada fins a Paüls...quedaven 7 km, l'últim esforç i la veritat que amb molt bones prestacions per haver patit dues setmanes abans un esguinç i encara amb molèsties al peu, ja podia dir...que allò ja estava fet!!!

La veritat que durant la baixada un dels companys de viatge, va posar la 5 marxa i auuuu adiós, que hi farem, sense dir ni muuu...molta gent crec que hauria d'aprendre a dir fins un altra, "Adéu" que no costa res, i més quant t'han fet de llebre...que hi farem, sort que estem curtits en aquest món i les hem vist de tots colors!!!

Al final arribàvem amb l'Albert i el Guillem (Sudactiu)....al final no vam fer el que li havia dit a l'Albert, però va faltar poc, vam fer 7:49 ....per 4 minuts!!! 

Super satisfet d'haver acabat aquesta gran cursa, amb un recorregut molt recomanable i amb unes vistes extraordinàries, uns avituallaments de "10"....els voluntaris, un cop més increïbles i l'organització de matricula d'honor, per la seva naturalitat i senzillesa...i quina bossa de corredor, sense comentaris, de tot i més!!!

Això sí, un petit detall sense importància, hem van sortir 4800 metres positius...una mica més del que posava...jjj, però la veritat que son d'agrair ja que pots veure zones úniques!!

Un final de festa, amb menjar a dojo i beguda la que volguessis...els de les Terres de l'Ebre ens tenen molt ben acostumats, crec que hem de prendre apunts i seguir molt bé els seus consells, potser així, els del Camp de Tarragona, algun dia, puguem ser igual que ells!!! 

I per cert, la Núria de PH QUIROGEL, és mereix un reconeixement molt especial, és una persona que cuida i mima als corredors, moltes vegades arribem morts, sense força, sense dutxar-nos i ella, agafa i ens fa un massatge que ens torna a fer reviure...no canviïs, espero que algun dia pogués tindre el teu reconeixement!!!

Moltes gràcies un cop més a la meva senyora que em va deixar anar a la cursa, més i quant, que el dissabte tenia comunió...al final ho vaig fer tot, però gràcies a ella, aquestes fites les faig millor, ni un mal gest, ni una mala cara...!!! Gràcies de nou Mar.

Salut i kames per tots i com sempre dic, disfruteu de l'entorn que tenim...és una sort poder-ho gaudir!!!

Karpe diem companys

Segona parada Copa Catalana...Ultra Estels del Sud!!! Records imborrables...

Ultra Estels del sud "10"!!! Si teniu uns minuts m'agradaria que gaudissiu com jo d'aquestes línies...

La veritat que es fa difícil explicar lo succeit aquest finde als Ports de Besseit... Per on començar...crec que de les coses que més destacaria, és el companyeris-m'he, dedicació, alegria, tristesa, lluita, esforç, sacrifici, amistat...i dolor!!!
De vegades quant expliques als companys de treball el que pots arribar a viure en aquestes curses, no s'ho creuen i fins i tot, diuen que estem "bojos", potser sí que ho estem, però de ben segur que nosaltres pensem tot el contrari, que ho fem perquè disfrutem i tenim el previlegi de passar per llocs impressionants, i sobretot parlar amb gent extraordinaria!!!
Som gent d'una altra pasta...i el més important que coneixem a gent que ara son amics!!
Des de la vessant d'un servidor, el que vaig fer aquest cap de setmana és una de les lluites mentals més dures que he viscut fins a dia d'avui, i he de reconèixer que n'he passat de molts durs, però com la del dissabte....uffff!!
El dia no va començar massa bé...i no puc dir res en contra a la FEEC, crec que en totes les curses hauria de ser així, material obligatori imprescindible a totes les Ultres, i quasi no surto per no portar el paravent termosellat, sort que en aquestes proves hi ha gent molt maca i un integrant de la FEEC hem va deixar el seu per poder passar la revisió de material... gràcies al Salvador puc explicar tot el viscut!!!
Ara les Ultres sembla que siguin curses de mitja distància...la gent surt a 100 per hora, ondia...hem de tenir seny i cap, i sapiguer que son molts km's i el que s'hauria de fer es disfrutar d'aquest esport. Fa uns anys, quant començavem a correr Ultres, apart de ser uns quants, anavem tranquils petavem la xerrada i després cadascú a la seva...ara sembla que marxi el tren i no tenim temps per perdre!!!
Després de sortir...vaig a anar agafant corredors i hem vaig posar en un grup en el que hi havia els Diesels però alhora experimentats corredors, Jordi Jordi Pàmies Carrión, que al final va ser el guanyador, i el MarcMarc Balaña Prats, tercer de la prova...unes autèntiques bésties!!! Però fent la pujada de Paüls vaig veure que el ritme que portavem era massa dur per mi...vaig decidir posar el freno mà i seguir pujant a ritme, no deixant de mirar-los...però...arriba la baixada i pufffff, adiós a la cursa, esguinç al tornell!!!
De vegades penses perquè no anava més lent, però...son coses que passen! Però això no va impedir que arribes ha Arnes...destrossat però arribés, allí vaig veure al meu amic i company de club Oscar Griño Hernandez...hem va veure desencaixat, jo crec que no m'havia vist mai així...però hem va donar una abraçada que sempre recordaré...moltes gràcies amic per estar allí i donar-me un cop de mà!
També hi havia, l' Eloi Pallares Roca, gràcies a ell també pels àmims de suport que hem van donar falta feien en aquell moment, la veritat que hem vaig "derrumbar" com un castell de cartes... Arnes va ser més que un avituallament, va ser un estudi de psicologia...els sentiments i sobretot l'amistat queden durant els 15 minuts que vaig estar intentant recuperant-me mentalment i decidint si continuava o no...gràcies també a la Judit Solé Guasch i l'Anna, per esperar-m'he a Besseit...vosaltres si que sou les craks...hem van aguantar i ajudar en tot moment, hi ha moments en què la familia no pot ser-hi i gent com aquesta la tens al costat...per a mi, el ser finisher o no, queda en un segon terme, els hi dedico a tots ells el poder haver acabat!!!
Finalment, vaig decidir continuar...si continuar, els que hem coneixen saben que no sóc home de deixar les coses, i de veritat que per damunt de lesions, amor propi o altres inquietuts, això ho havia de fer per un motiu molt important!!!
Des d'Arnes a Besseit un calvari...27 km de molta calor, temperatures superiors a 30 graus, i jo sense poder còrrer..la veritat que va ser duríssim, però el "taping" que hem van posar va ser clau per intentar acabar...!
Arribant a Besseit, al turó hem vaig trobar el Vicenç Laiz Marín...cridant i animant-me com si hagués vist un fantasma...hem va ajudar explicant l'última baixada a Besseit.
Des del fons sentia com cridaven des del poble l'Anna i la Judit...collons, ja hi sóc, vaig pensar, tot i estar fet un nyap...!!
I ara tocava, reposar, menjar, i curar bé la ferida...i la veritat que quant hem van treure la vena, vaig veure les "estrelles del Sud"...
El metge de la FEEC hem va dir: en poques paraules, no continuís...jo tossut, li vaig respondre, ja que havia arribat fins a Besseit que hem deixes acabar, que hem poses un bendatge fort i un altre "taping" hi ha continuar...així ho va fer..i així ho puc explicar! Els hi vaig dir a l'Anna i la Judit, que gràcies per esperar-me però que volia acabar...que ho havia de fer! I així, vaig agafar el pas de "muñecas de famosa" ...
Però hem faltava passar per l'arc d'arribada de la Half...ufff, péls de punta, ahir hi havia el pare del Bro Arturo Neriz Garcia, el Manuel Omaña Espinosa, la Mari Carmen Mestre...i altre més, i sobretot Albert Segura, gràcies Albert per allò que tu ja saps...mmmm, hem va sentar molt bé!!
L'Albert hem va donar una abraçada i hem va donar molts ànims...allò va ser una energia super per poder continuar...gràcies de nou.
Quedaven 40 km molt durs, i ho sabia, però la recompensa final era màxima... i així vaig anar passant els km's, rebent suport de tots els voluntaris, amics, companys, organització, i sobretot, una cosa que havia de fer, trucar a la dona i explicar-li com estava, finalment, vaig parlar amb la family, la Mar Salvado i el Joel...encara que estigués pel arrastre, amb dolors cada cop més forts, aquella trucada va ser una pujada d'adrenalina impressionant, dono gràcies al salvatge i sobretot a la Mar per tenir-la com a companya, amiga i dona...t'estimo!
I com no, jo a la meva...passant per corriols, senders, baixades tècniques, pujades fortes, barrancs i refugis...tot escoltant, la natura i el silenci de la nit, increible...la veritat que va valer la pena viure in situ aquells instants, cada km que passava era una victòria...i així fins al km 100...exhaust i adolorit, vaig assentar-me 10 minuts per reposar...estava a les últimes i la veritat que l'últim tram va ser duríssim, quins últims 10 km...més de 400 positius, bestial!
Finalment, arribava a la carretera...increible, sol hem quedaven 3 km per arribar...i aquells km's van ser per disfrutar de tot el que havia passat!
Arribava fos...sense sentir-me el peu, però amb l'alegria d'haver acabat una de les proves més dures que he fet mai!!!
De l'arribada sol recordo, l'abraçada amb el director de cursa, una gran persona i gran persona, l'Ivan que amb l'expressió de la seva cara no s'ho acabava de creure del que havia fet!!!
Finalment, 18 hores 10 minuts, una odissea de cursa...17 posició, increible i més amb el meu estat físic!!!
Això sí, amb unes cures finals de la Núria...impressinants...gràcies Nuria Quiro!!!
D'allí a l'enfermeria i a fer les pertinents cures, parlar amb la familia que ja havia arribat i xerrar una mica del que havia estat aquell infern amb elJordi Garreta, que va fer l'11 posició a l'Ultra, 3 veterà...gran persona!!!

Per acabar, us voldria explicar el motiu del perquè vaig continuar...tot té una explicació, i tot comença l'any passat, en quant un servidor com molts ja sabeu va fer la volta Catalunya a peu, els companys del Trail Roquetes al meu pas per Roquetes hem van rebre com un autèntic heroi...la veritat que a mi aquella rebuda hem va fer sentir com si estigués a casa, és per això que tenia un deute impagable amb ells, la millor forma de retornar-lis el que hem van fer gaudir a mi, era intentar acabar la seva Ultra Estels del Sud...i la veritat que s'ho mereixia!!!

Son molts els moments viscuts en aquesta cursa, però no voldria oblidar-me de gent com el Claudio Zapater, el José Carlos Cano Martínez,Gregorio Barea Silva, Alex Izquierdo Acon, Eloi Ortiz Braulio, Albert Gine,Jacinto Gonzalez Bermudez, Arturo Neriz Bellido, Sergi Abril Lopez, Enric Terricabras Martí, Fran Martinez Bateman, Marian, Xavi Ayala Salla,Bernat M. Figuerola...a tots ells un record especial per haver compartit algun moment d'aquesta Ultra que serà recordada!!!

Finalment, donar les gràcies a tota la gent que ha fet possible que aquesta Ultra hagi estat possible, Albert Segura, Ivan, Anna...enfermers que van mimar-m'he i curar-m'he, als voluntaris per animar-me en tot moment...sou uns craks...i als pobles per on passavem, ufff, sense paraules!!! Els avituallaments un 11, tenies de tot i si volies alguna cosa més te la feien al moment, és difícil remarcar alguna cosa...i els arbitres o delegats de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, excel·lent tasca, així ho haurien de fer a totes les Ultres!!!

Mil gràcies a tots pels vostres comentaris, ànims i suport, ara restaré descansant una setmaneta....reposant i recordant els moments viscuts, que donen per molt!!!

Salut i kames amics

Comença Copa Catalana FEEC d'Ultres...primera parada Costa Daurada

Aquest Cap de setmana l'aturada la teníem aprop....Prades, poble amb un encant natural i un entorn fantàstic!!!
S'iniciava així la 1a prova de les Ultres de la Copa Catalana de la FEEC!
Després de molt pensar - ho i de no estar del tot bé vaig poder poder participar - hi, aquest inici d'any no està anant del tot bé que m'esperava i potser part de culpa sigui tota la tralla que vaig donar li a les kames l'any 2014!!!
De vegades es difícil dir no ha algunes proves i més quant hi ha molts companys que es donen cites en aquestes curses, i com no, fer-ho en un entorn com és el de les muntanyes de Prades...al final caus a la tentació, i això no és molt difícil! !
Però el que més m'agrada es poder - ho fer amb els companys d'entrenament, amics i la família...
La veritat que ha estat un finde fantàstic, dissabte Ultra i diumenge cursa infantil amb el meu salvatget, el Joel que cada cop està més fort i aviat l'hauré d'agafar amb una corda...deu ni dor lo dur que es fer una cursa infantil després de fer una Ultra...els 400 mts que vam fer semblaven 400 km, kin mal deu meu!!! Però la veritat k vaig disfrutar com un enano!!!
L'Ultra Costa Daurada....podria comentar - vos moltes coses bones, però també algunes de dolentes, i trobo que no seria just si us expliques totes les coses que vaig trobar malament...això sí, molts ens hauríem de plantejar el motiu a fer una Ultra en la què es posa per davant els diners i es deixa de costat els corredors!!!
Crec que la gent que hem coneix des de fa temps, sap perfectament perquè ho dic i considero que ens hauríem de replantejar el motiu que ens dur a fer aquest tipus de curses! Considero que les curses les fem possibles els corredors i per aquesta raó hauríem de ser els protagonistes en aquests tipus d'esdeveniments...bona atenció, k hi hagi uns bons avituallaments, una bona senyalització, que hi hagi Un bon obsequi....vaja que lo que es pagui mereixi la pena, ja fem prou en gastar - nos diners, en material, menjar, ...i en alguns casos allotjament!!!
Finalment que ens queda, crec que podríem definir-ho en dues paraules: "satisfacció personal"!!!
Per resumir l'Ultra, us diré que vaig estar a punt d'abandonar al km 70 aproximadament, el motiu principalment, podria ser, el no menjar i beure massa be durant la prova...soc conscient que de vegades el poder portar uns paràmetres fets i seguir unes rutines no et serveixen per totes les proves i que en alguns casos has de canviar d'estratègia i fer canvis que encara no estar acostumat adaptar - te i jo aquest cop no ho vaig fer!!!
Es per això, que vull agrair especialment al meu amic i company de fatigues, Israel Mercadé Oró, que es va quedar esperant si millorava i que sense ell no crec que hagués pogut arribar a Capafonts...quin pajaron que hem va donar, feia temps que l'home del mall no anava pel darrera i hem donava tant fort i aquest cop, hem va agafar bé!!@

Això és el que fa especial aquestes curses, el companyeris-me i les amistats que es fan en aquest món. ..som d'un altre Motllo, i això ens fa ser especials!!!

També agrair al David Pérez pel seu seguiment esperar - se fins que arribes amb la meva senyora, la Mar i el Joel, que no volia perdre's el veure al seu pare com arribava....això mereix acabar encara que un estigui tocat!!!

Finalment, vaig anar regulant fins arribar a Prades....acabant amb 12:35, finalitzant en una meritòria 12 a posició a la general!!!

De tot s'aprèn i de ben segur que aquesta cursa m'ha donat una lliçó que recordaré per les següents proves...

També menció especial al nostre Galgo, Alex Izquierdo, guanyant la prova...i de ben segur, que no serà l'última de l'any...li auguro un futur impressionant i aquest any el podem gaudir amb el nostre club Serres del Mestral!!!
També no podem oblidar a la resta de comoanys de les Serres del Mestral, al pupes Òscar Griñó i l'incombustible, Gregorio Barea sent finshers arribant junts amb 14:20!!!!

La festa no va ser complerta, ja que el nostre company Hèctor Margalef no va tenir un bon dia i a falta de pocs km's ho va tenir de deixar per molèsties estomacals... De totes maneres per nosaltres és un finisher!!!@

Un cop més donar les gràcies amb la meva dona Mar i el Joel per seguir-m'he durant tota la prova i estar a l'arribada...no hi ha millor manera d'acabar que trobar a la teva família a l'arribada!!!

També agrair als companys i amics que van estar seguint - m'he durant tota la cursa!

Ara toca pensar en recuperar bé i poder disfrutar de les muntanyes que ens envolten i també continuar entrenant amb els companys de Serres del Mestral!!!

Karpe diem .....salut i kames !!!!

XERTA....ULTRA LES FONTS!

Avui tocava Xerta...el Trail de les Fonts....la veritat que fer un dia quant alguns companys fan els 3 dies et quedes amb unes ganes de continuar!!!
Però la veritat que aquest any no tocava, que ja tenim prou res coses per davant, i més quant l'any passa't ja vam saber el que suposava fer una Ultra en tres dies...Bestia!
Quant veia les màquines abans de donar - se a la sortida...he pensat que avui seria un dia fantàstic per disfrutar amb cía...i la veritat que tot ha començat a 1000 per hora....Ara les Ultres sembla que siguin curses de 21 km x muntanya! La gent en comparació a l'any passa't esta més forta i milloren tots, aquí no para ningú!!!!
Avui eh tingut la Cía de Israel Mercadé Oró i Albert Viñau....També va bé còrrer alguna Ultra amb companys ....no tot és competició!!! Però un altre cop els deixaré que passin ells al davant, perquè "collons" els hi fet de guia per tots els Ports!!
Finalment hem arribat tots tres junts en 11a posició...
Increible Israel Mercadé Oró ja que era la seva primera Ultra, s'ha sapigui dosificar i acabar molt bé, de l'Albert Viñau Muñoz no cal dir res, ja que es un animal...es menja els km's!!! Molta sort Albert i segur que acabaràs de p...m....!!! Fins la propera crak!
Menció especial a l'organització de UT FONTS...de 10 a tots els membres que fan possible aquesta cursa, és única..tenir que estar al 100% durant 3 dies i respondre a tots els possibles incidents...uns avituallaments 10, amb tot el que necessites per passar els km's millor, dutxes, fisio, crono esplèndid i amb referències per cada pas de control....únic però aquest any, per posar alguna cosa, poca senyalització a la part de dalt la muntanya...però pels qui ens coneixem aquests paratges crec que no es motiu per mencionar - ho! !!
Agraïment especial a Karim...Gran persona i espectacular organització la que porta al cap dels 3 dies, això fa que UT FONTS creixi any rera any....Felicitats a tots senyors i com no als voluntaris gráciles per existir i ajudar nos a seguir amb la vostra ajuda!!!
I també vull felicitar a dos compis de batalles com són Albert Gine....cada dia més fi i espero que algun dia podem fer algun rept junts!
Jordi Pàmies Carrión, Gaizka Estébanez, Tomàs Zapata, Claudio Zapater, Joan Saragossa, Ramon Prous, Adolf Aguiló, Enric Sabaté, Bernat.....entre altres!! Pels que c un tinguen demà molta sort i felicitar - vos per ja la gran força física i mental que tenen!!!
I com no als meus compis de Club Serres del Mestral, Oscar Griñó i Gregorio Barea....tots han acabat el Trail felicitar - los per part de tot el club!!!
I ara què. ...continuar disfrutan de les sortides amb els companys i agafar km's!!!!

Una forta abraçada al compi Isaac Riera Castro i que la vida continua i ben aviat estarà donant guerra!!!@

Salut i kames