CURSA LA PORTELLA - MARÇ

Crònica: "Cursa de la Portella""

Pedres, fites, sorra, batucada, ambient,..molts dels ingredients que podem afegir al dia d'avui i que duu per nom aquesta cursa, la Cursa de la Portella: el Petit Pirineu de les Terres del Mestral!!

Com se sent una persona que intenta fer uns circuits a l'alçada del Circuit Camp de Tarragona, circuit que cada cop agafa més adeptes....pues és complicat!!!! saber si hi ho fas bé, malament, però el que sí que sé, és una cosa, mai ho faràs perfecte...!
Pensa en millorar i si veus alguna cosa que no funciona, soluciona-ho!!!

A la cursa es podrien millorar moltes coses, però no sempre es pot... i sí algú s'ha sentit molest per alguna cosa que ha passat..ho sento moltíssim, sempre s'intenta fer les coses, circuits, recorreguts, avituallaments, arribada, serveis, el millor possible, però no sempre és pot encertar, segur que a la propera la gent que passi al davant ho farà molt millor!

Però també dir-vos que els voluntaris que tenim són el millors, un 11 en tot, per a un servidor i els companys que portem a terme aquestes curses, són uns craks...curren lo que no està escrit, de vegades, es passen hores i hores en un lloc que potser passen unes quantes persones, i ells, ni muuuu, sou molt grans!!!

Gràcies a tots els col•laboradors, sponsors, institucions públiques i privades, Edu que ha fet les delícies amb el seu Dron, la Pepi Gonzalez Galera i el Ramón Ferrer, Jordi Santacana, que han fet unes fotos de cine, hi ha les altres persones que han agafat espontànies des de les muntanyes salvatges de les Terres del Mestral...a tots ells, Gràcies!!

Als més de 500 participants que avui s'han aplegat a la cursa de la Portella,...i això, que les condicions no eren les millors per fer una cursa, feia una calor de mil dimonis, 22 graus arran de costa i 16 graus a la part més alta...mil gràcies a tots, i agraïr a la gent que ha vingut i ha gaudit, entre ells moltes cares conegudes, i entre ells, amics, companys, família, companys de fàtigues, etc..però entre ells, destacar a un per sobre d'ells, el Beatriz Valentin Albe ...per a un servidor la millor recompensa és veure'l atrevessar la línia de meta...ets el millor!!!.. per això, moltes vegades t'agrada trobar-t'he a l'altre costat de les curses...per gaudir de felicitat i saber que tot i tenir entrebancs a le vida, tot té sol•lució!!

Donar les gràcies a la família Mestralera, amb el Presi, Josep Gavira, al seu davant...ets un crak, com t'ho has currat...fent uns trofeus únics!!

Serà difícil de canviar el xip...però ja toca desconnectar, oxigenar-se i oblidar-se d'aquest món...mare meva, lo dur que arriba a ser!!!

Com li eh dit a un company: "Tancat per vacances"

I després d'un dia d'estrès,....arribes a casa, i et trobes amb una sorpresa...que puc demanar més!! Sóc un afortunat de tenir la Mar Salvado i el Joel al meu costat, no sé què faria sens ells...

I com sempre dic, salut i mestral... karpe diem...gaudiu del dia a dia!!