CURSA TRENCACIMS- ABRIL - PAÜLS

Crònica: "Trencacims...un paradís d'emocions"

Aquest cap de setmama és celebrava la mítica Trencacims, que dir-vos d'una cursa que m'encanta ...una cursa espectacular, vistes i racons que fan posar la pell de gallina...i amb uns ingredients que a mi m'apassionen, baixades tècniques, desnivell i poc corredora...vaja un circuit de 10!!

De totes maneres, aquest any estava de pretemporada, i me presentava molt baix de forma i amb pocs km's a les kames, cosa que feia preveure que patiria moltíssim...jjj, i així va ser, 8 hores de cursa, i passant moments molt durs, amb alguna "pajara" pel camí...però de tot s'apren!!

A la línea de sortida moltes cares conegudes i altres, que no calen presentació...quin festival van muntar aquesta gent de les Terres de l'Ebre...una sortida de luxe i tot seguit, kames ajudeu-m'he!!

Si una cosa té la Trencacims és què no et deixa temps de pensar, has de desconnectar i posar-te el "mono de feina", ja que sol començar l'aventura, la cursa s'endureix...i déu ni dor!! !
Comença amb una suau pujada d'uns 4 km, hi és aquí on el terreny canvia del tot... comença la diversió...o el més m'agrada, pujades i baixades tècniques...uffff, quina passada...i on experimentes una sensació de llibertat!!

Fent els primers km amb tranquil•litat, no podia apretar i més sàpiguen com estava i el que quedava, que no era poc, per tan, vaig agafar un grup de gent que anava pujant com si es tractes d'una serp, i de mica en mica, anàvem fent la pujada...i és aquí, on hem trobo als compis de les Garrigues, anàven pujant poc a poc, però amb pas ferm, Ramón Bosch, Pere Segura Garsaball i Josep Bonet...uns guerrers!!!

Després de xerrar una mica amb ells i de coronar la Mola Grossa de més de 1000 mts, vaig continuar amb la meva aventura...és aquí on vaig agafar el mode Ultra...travessant pedres, corriols, boscos i endinsar-m'he en zones verges...espatarrant, quin luxe d'entorn!!!

Ara tocava reservar i esperar la segona part del recorregut, que com molts sabem és on comença la caminata dels dinosaures, gent que comença molt forta i es troba amb una pala de més de 1000 positius...amb un trencakames continu...emulant a les grans curses del Pirineu!!

Abans d'això, tocava el Tossal d'Engrilló...un dels punts emblemàtics de la cursa, i un altre pas de 1000 metres, panoràmiques espectaculars i passos de roca punxant que amb el què havia plogut el dia abans la feia més divertida...quasi 10 km de cursa, i semblava que ja portessim 20...jjjjj

Allò es faria llarg i dur...però com diu la Mar Salvado , ho faig perquè vull ningú m'obliga...quina reflexió més interessant, segur que us passa molts cops pel cap...!!!!

Així doncs, vaig continuar gaudint de les vistes i del que la vista me permitia...les zones son de pedra i com passa a la zona de Vandellòs, estàs més pendent per on passes que no pas de l'entorn...tot i això, de tan en tan, t'atures i gaudeixes del paissatge!!

Llavors, tocaria un altre punt espectacular, la punta de l'Aigua...una pujada que voreja una cresta i on cada any et trobes al gran Ramón Ferrer ...fent fotos amb la seva càmara, inmortalizant la meva agonia...jjjjj, és lo puto amo del trail, aguantant el vent, la calor i fins i tot la pluja...mil gràcies amic!!!

A partir d'aquí, el recorregut es suavitzava...jjjj, i això semblava, una km's de descans i rodatge per fer front al segon tram de cursa...Sant Roc, mitad de cursa i on és reuneix el gran gruix d'acompanyants... En aquest punt, una forta pujada, passant per la faixa Pinosa i arribant a l’aigua del Tord, i quant ja pensàvem que havíem acabat de fer la pujada...pummmm, la Moleta de la Tossa...jjjj, aquí les kames ja les tenia fetes caldo, no mode ultra ni res de res...allí, tot valia...el cansament m'estava dient, paraaaa, i jo erre que erre!!!

I per fi...després de fer diverses pujades i baixades, l'última pujada del dia, el Cim del Joan Gran, últim cim de 1000 metres...mare meva, el subconscient ja no podia treballar més...sort que tenim un coco dur...i per fi, l'última baixada, fins a Paüls una baixada sense pedres...no podia ser...terreny tou i planer...

Finalment, arribant amb el Tomàs un ultrero de Prades, amb el què vam fer els últims km's de la cursa...tocats però no esfonsats...de vegades aquestes proves et serveixen per treure moltes conclusions...bones o dolentes, però totes per valorar!!!

Ara toca millorar, preparar-se bé i entrenar per superar les proves que vindran..totes elles exigents, però amb ganes que arribin!!!

Felicitar a dos crak's d'aquest món, les ultreres, la Reyes Valero Exposito i Elena Ferreres ..incansables!!! Als garriguencs, Ramon Bosch, Josep Bonet i al Pere Segura...moltes felicitats, us heu llicenciat en una de les curses més grans amb matrícula d' honor! I com no, al Jaume Alcarraz, l' Oscar Chies i Oriol Chies Sirisi , mestraleros de pro que sempre estan donant el callo...moltes felicitats!!

I donar-li molts ànims i una pronta recuperació al gran Jesús Bayo ...l'any vinent ens veiem a la Vandekames!!!

I avui relax amb la família per la zona de Siurana...no hi ha millor forma de recuperar-se que gaudir de la natura i muntanyes que ens envolta!! !

Com no, donar les gràcies a la meva dona, la Mar i el Joel que m'acompanyen allà on vaig, quina paciència que tenen!

Ara toca descansar i recuperar...karpe diem!!!
Salut i mestral