Ultra PICA PICA.

Crònica: " ULTRA PICA PICA - la guerra dels Pirineus Francesos"

No sé pas com començar aquesta petita història, i és que això de fer un viatge llampec, de més de 6 hores, arribar a França, córrer i tornar a casa amb els peus fets un cristo..buffff, no tinc paraules....fet pols!!!

I sobretot, amb una sensació agredolça,....però les curses d'alta muntanya son així...de vegades et fan sentir com un heroi, però d'altres en canvi, et deixen buits!

Tot passava feia uns mesos, quant veient una d'aquells pàgines de bojos, m'assabento que al pirineu francès faran una prova molt dura...😂😂😂vaja, les que me posen caxondo😍😍i la veritat, no m'ho vaig pensar massa...inscrit!!!

Era una Ultra diferent, tot i no ser d'aquelles tan llargues que acostumava a fer, aquest cop eren 100 km...i lo que cridava més l'atenció 11800+...una animalada...vaja la més dura del món!!!

La motivació ja estava més que feta i Eufòria m'ajudaria ha arribar amb les millors condicions...però mare meva, si ho arribo a saber🤤🤤🤤

Així doncs, amb moltes ganes me desplaçava al municipi d'on sortia aquesta prova, Auzat(França)...un petit municipi de la comarca d'Ariege, envoltat de tots els pics i Cims coneguts, Pica d'Estats, Montcalm, Verdaguer..., pels amants de la natura i les muntanyes un paradís!!

Després de 6 hores de viatge arribava al municipi d'Auzat...kina pallissa de viatge i si ho fas sol, encara més...però que collons, venia a córrer i desconnectar del dia a dia!!

Després de fer un petit mos, i escoltar el breafing amb francès i anglès...vaja que si no escoltaves era el mateix 😂😂😂, ens informen que podíem tenir tempesta elèctrica😣😣😣, nyapppp, en aquell moment vaig saber que aquell viatge podia acabar molt d'hora!!!

Ja estava tot a punt, ben sopat i col•locat tot a la motxilla, començava el pesigolleig de les curses, auuuuu, visita a l'amic roca...🤣🤣🤣

Saludava a Silvia Trigueros Garrote i Jaume Folguera , alguns dels crak's que havien vingut a gaudir de la prova!!!

A les 22 hores començava la Guerra dels Pirineus Francesos...150 corredors, entre ells un servidor, sabia que la PICA PICA no me decebria pas...això sí, el cos era un flam, portava un encostipat de cavall, dopat fins a les celles, i una tos que no m'ajudava massa, però no sóc home de rendir-me fàcilment, i aquest cop volia córrer si o si... això sí, tenia una sensació de no saber on m'havia posat!!

Sortida dels guerrers pels carrers d'Auzat....pell de gallina...., un ambientàs espectacular i cap amunt, mare meva🤤🤤🤤, primeres pujades amb un fort desnivell i les kames s'anaven posant al seu lloc!!!

Per començar 1800 desnivell positius...començava la festa i també les primeres caigudes, pasos tècnics i perillosos...les baixades no et deixaven respirar i havies d'anar molt atent...vaja molt semblant a Eufòria...potser per això, per poder participar en aquesta prova et demanin certs requisits imprescindibles, i no aptes per tothom!

Portàvem 10 hores, i sol portava 32 km.....🤤🤤🤤🤤, després de fer varis cims i algunes de les crestes mes impressionants que ens donava a conèixer la PICA PICA, ja podia assegurar que era la filla petita d'Eufòria.....el cel cada cop era més aprop, les muntanyes infinites i els cims vestits de gala...qui podia demanar més!!!

A mesura que s'anava fent de dia, el cel es començava a enfosquir...és podien veure destells de llum que no feien presagiar el millor...de totes maneres, encara no plovia i podíem gaudir de l'entorn per on anàvem passant!!

Arribant a l'avituallament del km 48 amb 5500+, i després de 15 hores de recorregut, comença a caure les primeres gotes...ui ui ui, això no pintava massa bé...tot d'una, pregunto als voluntaris si sabien alguna cosa sobre la climatologia....res de res, me comentaven que estava previst que comencés a ploure fort en unes hores!!

Ara tocava 1000+ i 10 km fins el següent avituallament...aquell seria l'últim punt😣😣😣😣🌩🌩🌩, les condicions climatològiques són així...és una cosa que no pots fer res, i senzillament és una p... però com sempre us dic les muntanyes estaran allí i segurament el proper any hi tornarem!!
Finalment, la meva petita aventura 6700+ i 55 km, 18 hores de duresa i patiment, gens malament, un bon entrenament!!!

L'organització va decidir de suspendre la prova per possible tempesta elèctrica i forts aiguats...en certa manera, la seguretat és el principal i mai s'ha de jugar amb la vida de les persones, crec que van actuar de "10", tot i que no hagués pogut acabar...

Què us puc dir d'una cursa tan bèstia com aquesta...potser una de les més salvatges del món, i amb un futur immillorable!!

Sol dir-vos que per ser la primera edició, ja s'ha col•locat entre les grans curses de llarga distància!
Per un corredor popular com és al meu cas...aquesta és la cream de la cream....després d'haver viscut Eufòria, i veure que no me podíen sorprendre massa, crec que ho van tornar a fer, vaig tornat a gaudir hi ha patir de nou....!!!

És una prova que portarà cua...el perquè?? Molt senzill, hem de tenir cura que totes les curses que és fan a l'alta muntanya són un risc, no solament per les seves impressionants muntanyes sinó pels pasos tècnics i perillosos que poden fer de les curses siguin més dures!

De l'organització no podríem dir massa cosa més, va estar a l'alçada de les circumstàncies, cosa molt important, encara que potser els hi faria certs comentaris de tenir en compte em properes edicions, una i la més important, tenir 4x4 als llocs dels controls i avituallaments on poden arribar...perquè després de baixar de l'últim pic que vam fer i després de suspendre la prova vam tenir de fer 3 km per pista fins arribar a la base de vida...una matada, ja que vam arribar tots xops i en alguns casos, algunes persones començaven a tenir principis d'hipotermia!!

Pel que fa als avituallaments, bastant bé, potser hagués posat una mica de pasta al punt intermig, no hi havia isotònic, i en canvi, hi havia aigua amb gas😱😱😱!!

Un cop a la base de vida, ens estava esperant un camió de l'exèrcit francès per traslladar-nos a Auzat...vaja una via crucis de cursa, de les que penses qui collons m'haurà dit de venir aquí😂😂😂

I ara què farem...Pues és incert tot plegat, tinc una inscripció a Itàlia..però, ara per ara està complicat, déu dirà si finalment hi vaig o no!!

Continuaré gaudint del que més m'agrada, córrer per les Terres De Mestral....gaudiu del present sense oblidar el passat!!

Salut i mestral