La veritat que no les tenia totes, i fins dos dies abans no sabia si podria anar o no! Encara amb el peu un pèl inflat, però amb les ganes del primer dia, vaig dir-li a la meva senyora, la Mar, a veure que feia, sentia molèsties, però creia que a mesura que comences a fer la prova anirien desapareixent...i així doncs, vaig decidir-m'he anar-hi. Vaig parlar amb l'amic, Israel i li vaig comentar que faria la prova com entrenament i si hem veia amb ganes i força apretaria al final, ell hem va respondre que endavant, que encara no estava recuperat i que aniríem junts...collons, si es descuida, fa pòdium!!!!
La veritat que va ser una matinal d'allò més bona, parlant a primera hora amb els companys, amics i el Sr. Ramón Ferrer, quin crak, com no podia ser d'una altra manera, allà estava per fer alguna foto i gaudir de la prova com el què més!!!
"Grácias Ramón por tus fotos y también por mostrarnos lo bello que es este mundo!"
TRENCACIMS...que puc dir que no sàpigueu...es una prova increible!!... Té un recorregut que meravella, les seves vistes impressionants, el seu entorn fa que passis per racons fantàstics...i tot i no poder gaudir massa de les vistes, disfrutés com un enano!!!
La cursa començava a les 6:30 hores del dissabte, i va començar com totes les proves d'enguany, a 100 km/h...és una cosa comentada entre molts de nosaltres, la gent esta molt preparada, corre molt més i no té por a res!!!
De vegades al·lucino de lo ràpid que podem pujar aquestes muntanyes, i no sol pujar-les sinó que després a les baixades, torna-hi i molt més ràpides...com ja vaig dir, ara es qüestió de mirar rellotge i a veure si rebaixo el temps de l'any passat!!! Xic's disfrutem més del que ens envolta que som uns privilegiats al poder passar per llocs que molta gent no pot arribar, i en aquest grup també m'incloc jo...crec que estem perdent els ideals del què eren les curses de muntanya, disfruta el moment!
Com ja eh dit la sortida va ser molt ràpida, passant pels carrerons de Paüls i iniciant la primera pujada a la Mola Grossa, ufff, començavem a fer desnivell i del bo, lo cert que ja coneixent aquesta pujada tens molt de guanyat...aquí l'Israel, que veia que anava fi i que estava amb ganes de pujar, li vaig comentar, Israel aquí sobres...tira endavant que pots i segur que pots acabar bé, ondia si hem descuido, va fer 4 general...bestial!!!!
Durant la pujada vaig veure al Miquel Virgili, un altre diesel de la bella escola, acostumat a patir ja que és un crak amb tema raids...i és per això, que hem vaig enganxar a ell, i cap amunt!!!
La veritat que va ser un plaer poder gaudir d'ell fins a l'Ermita de Sant Roc, sempre es bo poder fer un tram de recorregut amb un crak...a Sant Roc, ens vam acomiadar i ell va continuar amb la seva marxeta...és un diesel però deu ni dor, el tio no para!!!
La veritat que va ser un plaer poder gaudir d'ell fins a l'Ermita de Sant Roc, sempre es bo poder fer un tram de recorregut amb un crak...a Sant Roc, ens vam acomiadar i ell va continuar amb la seva marxeta...és un diesel però deu ni dor, el tio no para!!!
Pels qui no heu estat aquí es digne de visitar per la seva part última, increible...el PAS DE LA FINELLA i després el cim més emblemàtic, LA PUNTA DE L'AIGUA,....guauuuu!!!
Allí hem vaig trobar un altre compi de batalles i com jo també un pèl tocat, l'Albert Viñau...havia tingut un esguinç setmanes abans i també no volia apretar massa, hem va dir quin temps tenia pensat fer i quant li vaig dir 7:45, ell m'apunto!!! jo encantat de tenir cía, i més venint d'ell, ja que és un altre fora de sèrie!!!
Ja estavem sortint de Sant Roc, quant vam agafar direcció el GR-7, agafant la sendera que es fa direcció Alfara de Carles i un cop allí la forta pujada i mítica de TRENCACIMS...cada cop que la faig és diferent, i com costa, la Faixa Pinosa!!!! Un entorn complicat perquè no tens un respir, pujades, baixades, troncs al mig de la senda, arbres tombats, arrels que surten del terra...un autèntic calvari!
Sol recordo que l'Albert em deia, això no s'acaba...i jo amb to suau...ja queda menys, una última pujada i ja esta...la veritat que es una pujada molt dura. Al final, vam aconseguir-ho, sense adonar-nos, ja que mentre pujàvem anàvem xerrant, cosa que alleugereix una mica l'ansietat i lo dur de les condicions...
Ara era qüestió d'anar fent i gaudir dels paisatges...impressionant el seu pas pel Canal de la Manteca!!!
Crec que és difícil recordar quin és el pas o el lloc més idíl·lic, perquè tots els punts, cims, racons, barrancs tenen zones místiques i fantàstiques...ja començàvem l'última pujada, formant un grup de quatre persones...entre elles l'Albert i jo, ens quedaven 11 km , quant hem posava a tirar del grup com si fos allò una serp!!! Per fi enfilàvem el pas de la Gilaverta, quant ja veiem la baixada fins a Paüls...quedaven 7 km, l'últim esforç i la veritat que amb molt bones prestacions per haver patit dues setmanes abans un esguinç i encara amb molèsties al peu, ja podia dir...que allò ja estava fet!!!
La veritat que durant la baixada un dels companys de viatge, va posar la 5 marxa i auuuu adiós, que hi farem, sense dir ni muuu...molta gent crec que hauria d'aprendre a dir fins un altra, "Adéu" que no costa res, i més quant t'han fet de llebre...que hi farem, sort que estem curtits en aquest món i les hem vist de tots colors!!!
Al final arribàvem amb l'Albert i el Guillem (Sudactiu)....al final no vam fer el que li havia dit a l'Albert, però va faltar poc, vam fer 7:49 ....per 4 minuts!!!
Super satisfet d'haver acabat aquesta gran cursa, amb un recorregut molt recomanable i amb unes vistes extraordinàries, uns avituallaments de "10"....els voluntaris, un cop més increïbles i l'organització de matricula d'honor, per la seva naturalitat i senzillesa...i quina bossa de corredor, sense comentaris, de tot i més!!!
Això sí, un petit detall sense importància, hem van sortir 4800 metres positius...una mica més del que posava...jjj, però la veritat que son d'agrair ja que pots veure zones úniques!!
Un final de festa, amb menjar a dojo i beguda la que volguessis...els de les Terres de l'Ebre ens tenen molt ben acostumats, crec que hem de prendre apunts i seguir molt bé els seus consells, potser així, els del Camp de Tarragona, algun dia, puguem ser igual que ells!!!
I per cert, la Núria de PH QUIROGEL, és mereix un reconeixement molt especial, és una persona que cuida i mima als corredors, moltes vegades arribem morts, sense força, sense dutxar-nos i ella, agafa i ens fa un massatge que ens torna a fer reviure...no canviïs, espero que algun dia pogués tindre el teu reconeixement!!!
Moltes gràcies un cop més a la meva senyora que em va deixar anar a la cursa, més i quant, que el dissabte tenia comunió...al final ho vaig fer tot, però gràcies a ella, aquestes fites les faig millor, ni un mal gest, ni una mala cara...!!! Gràcies de nou Mar.
Salut i kames per tots i com sempre dic, disfruteu de l'entorn que tenim...és una sort poder-ho gaudir!!!
Karpe diem companys
No hay comentarios:
Publicar un comentario