La Volta a la Cerdanya...
En primer lloc agradaría fer una reflexió des del punt de vista d'un corredor popular:
Seguretat en les Ultres, deixalles en els senders i per últim, material obligatori...
En primer lloc, m'agradaria felicitar a les dues organitzacions que fan possible tant Emmona Ultra Trail com la Volta a la Cerdanya, una per aturar la cursa quant el temps no permitia continuar per males condicions climatològiques i l'altra per una possible tempesta eléctrica que hagués provocat algún maldecap...i amb bona mesura van fer un itinerari alternatiu, que encara que al final es fes 10 km més valia la pena!
L'altra i crec que més important és les deixalles que et vas trobant durant el recorregut d'una cursa, crec que ens hauriem de mentalitzar tots una mica que estem passant per lloc difícils i complicats, que s'obren camins i senders que s'utilitzen per conèixer una mica més el què els nostres avantpassats feien i gaudien, tenim el privilegi de passar per llocs extraordinaris i únics...és evident que l'aglomeració de curses ha fet que hi hagi persones que difícilment puguin entendre que és la muntanya però els que si que ho sabem fem el posible per recomanar que no es llencin coses als recorreguts, hem de ser més persones, els animals son més nets que nosaltres...
I per últim, el material obligatori que es demana...crec que ha de ser per tots iguals, no han d'haver distincions de cap mena, o ja ens podem començar a replantejar el fet de muntar dos curses, una pels pros i l'altra per gent com nosaltres, que fem un munt de km's per gaudir i intentar de fer un esport que ens il·lusiona i ens permet desconectar de la vida qüotidiana!!!!
I ara una mica sobre la cursa que també s'ho mereix...ens plantavem a la tercera prova de la Copa Catalana de curses Ultradistància de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya , la Volta a la Cerdanya, arribava amb poc gas i molt cansat de tota la setmana...i per "colmo" no havia pogut descansar el suficient per fer una cursa d'aquest tipus, no hem d'oblidar que és una Ultra i totes les curses superiors a 100 km son dures i més si les fas Alta muntanya com era el cas...
La veritat que la cursa me va decepcionar una mica, potser venia amb moltes ganes de veure coses noves i una bona organització...però no va ser així, i això que la gent que hi ha al davant són gent molt professional i uns enamorats de la muntanya, però també considero que com a tots, haurien de millorar en certs aspectes!
Una de molt important, tenir una farmaciola de primers auxilis en els avituallaments...la veritat que ho vaig trobar a faltar moltíssim...i més quant després d'un parell d'hores de cursa va començar a ploure intensament i per culpa de portar les malles mullades se'n van encetar totes les parts de "l'entrecuix"...quin mal!!! Vaig demanar vaselina i no n'hi havia enlloc, sort d'un company de viatge que vam fer gran part de l'Ultra junts, el Diego Torete...gran persona!!! Va ser la meva salvació, ja que portava un pot petit de vaselina, el qual me va donar, gràcies Diego perquè me vas salvar la vida!!! De vegades valores aquests aspectes molt més que el acabar una cursa, el companyeris-m'he que existeix és increíble!!!
Els avituallaments correctes...això sí, una mica separats en alguns punts, 20 km d'un a l'altre, ho trobo un pèl separats!
Pel que fa als paissatges impressionants, ja que la boirina que pujava des del terra cap a les muntanyes després de la pluja va ser digne de veure, és per això que m'agrada aquest món, perquè et permet veure coses que no acostumes a gaudir!!!
El recorregut impressionant, alta muntanya és el que té, vistes panoràmiques especials, la Serra del Cadi enmig de les valls que anavem passant i uns senders poc tècnics però fantàstics, tapats per pins i fent algun fora pista... fins els últims km's que se'n van fer molt pesats, potser el canvi d'itinerari no va ser el més encertat però també quant s'ha de canviar per motius de la climatología no es pot posar cap pega...al final un recorregut de 128 km amb 6000 metres positius...amb un temps de 20 hores i 16 minuts, millor del que me pensaba!!!
Gràcies al Lluis Guri Basora, i companys dels Panda Team...per fer-nos un control de pas amb avituallament, i seguir-nos els últims trams de cursa...sou collonuts!!!
Menció especial als meus companys d'Ultres que cada dia estan millor, com els Srs. Eloi Ortiz Braulio i Israel, millorant el dia a dia i seguint de molt aprop als top 10...sou grans nois!!! També destacar a l'amic Eloi Pallares Roca...que tot i anar bona part amb el grup de davant, per uns petits problemas als abductors no va poder continuar, quedant-se al km 104...Recuperat aviat Eloi perquè et vull veure als 100% a VandeKames...
Salut i kames per tots i ens veiem a Vandekames....
En primer lloc agradaría fer una reflexió des del punt de vista d'un corredor popular:
Seguretat en les Ultres, deixalles en els senders i per últim, material obligatori...
En primer lloc, m'agradaria felicitar a les dues organitzacions que fan possible tant Emmona Ultra Trail com la Volta a la Cerdanya, una per aturar la cursa quant el temps no permitia continuar per males condicions climatològiques i l'altra per una possible tempesta eléctrica que hagués provocat algún maldecap...i amb bona mesura van fer un itinerari alternatiu, que encara que al final es fes 10 km més valia la pena!
L'altra i crec que més important és les deixalles que et vas trobant durant el recorregut d'una cursa, crec que ens hauriem de mentalitzar tots una mica que estem passant per lloc difícils i complicats, que s'obren camins i senders que s'utilitzen per conèixer una mica més el què els nostres avantpassats feien i gaudien, tenim el privilegi de passar per llocs extraordinaris i únics...és evident que l'aglomeració de curses ha fet que hi hagi persones que difícilment puguin entendre que és la muntanya però els que si que ho sabem fem el posible per recomanar que no es llencin coses als recorreguts, hem de ser més persones, els animals son més nets que nosaltres...
I per últim, el material obligatori que es demana...crec que ha de ser per tots iguals, no han d'haver distincions de cap mena, o ja ens podem començar a replantejar el fet de muntar dos curses, una pels pros i l'altra per gent com nosaltres, que fem un munt de km's per gaudir i intentar de fer un esport que ens il·lusiona i ens permet desconectar de la vida qüotidiana!!!!
I ara una mica sobre la cursa que també s'ho mereix...ens plantavem a la tercera prova de la Copa Catalana de curses Ultradistància de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya , la Volta a la Cerdanya, arribava amb poc gas i molt cansat de tota la setmana...i per "colmo" no havia pogut descansar el suficient per fer una cursa d'aquest tipus, no hem d'oblidar que és una Ultra i totes les curses superiors a 100 km son dures i més si les fas Alta muntanya com era el cas...
La veritat que la cursa me va decepcionar una mica, potser venia amb moltes ganes de veure coses noves i una bona organització...però no va ser així, i això que la gent que hi ha al davant són gent molt professional i uns enamorats de la muntanya, però també considero que com a tots, haurien de millorar en certs aspectes!
Una de molt important, tenir una farmaciola de primers auxilis en els avituallaments...la veritat que ho vaig trobar a faltar moltíssim...i més quant després d'un parell d'hores de cursa va començar a ploure intensament i per culpa de portar les malles mullades se'n van encetar totes les parts de "l'entrecuix"...quin mal!!! Vaig demanar vaselina i no n'hi havia enlloc, sort d'un company de viatge que vam fer gran part de l'Ultra junts, el Diego Torete...gran persona!!! Va ser la meva salvació, ja que portava un pot petit de vaselina, el qual me va donar, gràcies Diego perquè me vas salvar la vida!!! De vegades valores aquests aspectes molt més que el acabar una cursa, el companyeris-m'he que existeix és increíble!!!
Els avituallaments correctes...això sí, una mica separats en alguns punts, 20 km d'un a l'altre, ho trobo un pèl separats!
Pel que fa als paissatges impressionants, ja que la boirina que pujava des del terra cap a les muntanyes després de la pluja va ser digne de veure, és per això que m'agrada aquest món, perquè et permet veure coses que no acostumes a gaudir!!!
El recorregut impressionant, alta muntanya és el que té, vistes panoràmiques especials, la Serra del Cadi enmig de les valls que anavem passant i uns senders poc tècnics però fantàstics, tapats per pins i fent algun fora pista... fins els últims km's que se'n van fer molt pesats, potser el canvi d'itinerari no va ser el més encertat però també quant s'ha de canviar per motius de la climatología no es pot posar cap pega...al final un recorregut de 128 km amb 6000 metres positius...amb un temps de 20 hores i 16 minuts, millor del que me pensaba!!!
Gràcies al Lluis Guri Basora, i companys dels Panda Team...per fer-nos un control de pas amb avituallament, i seguir-nos els últims trams de cursa...sou collonuts!!!
Menció especial als meus companys d'Ultres que cada dia estan millor, com els Srs. Eloi Ortiz Braulio i Israel, millorant el dia a dia i seguint de molt aprop als top 10...sou grans nois!!! També destacar a l'amic Eloi Pallares Roca...que tot i anar bona part amb el grup de davant, per uns petits problemas als abductors no va poder continuar, quedant-se al km 104...Recuperat aviat Eloi perquè et vull veure als 100% a VandeKames...
Salut i kames per tots i ens veiem a Vandekames....
No hay comentarios:
Publicar un comentario