EUFÒRIA 2018 - NO VA PODER SER!!!

4/07/2018

Crònica: #AndorraUltraTrail "La Travessa dels Eufòrics"

Primer tot, donar les gràcies al meu company de fatigues, el mestre Jordi Pàmies Carrión , que va donar "el callo" fins l'últim moment!!!

Van ser tres dies de compartir moltíssimes experiències, anècdotes, muntanyes, rierols, neu, pluja, cims, colls i molta duresa....quedar-me en alguna cosa és fa difícil, i més quant veus passar el temps fent el que més t'agrada!!!

Aquesta petita història va començar el mes de novembre de 2017, quant després d'una trucada li comento al mestre si voldria acompanyar-me a fer la travessa dels Elefants...😨😨😨sense dubtar-ho massa, va dir ràpid....siiiiii!!

Dit i fet, començàven els preparatius i entrenaments per arribar a les millors condicions a la prova!!! De vegades les coses no surten com desitjaríes, però arribàvem amb moltes ganes a la temuda travessa 😨😨!!

Eufòria no és fàcil....és molt diferent a totes les altres proves de muntanya, fins i tot, la Tor queda molt lluny d'aquesta prova....s'ha de saber que la prova Eufòria, és fa amb semiautosuficiència, cada 50 km un avituallament (Base de vida), no està marcada i l'única forma de guiar-se és amb el GPS...cosa que incrementa la seva dificultat!!!

Aquest any teníem el handicap que havia nevat molt i a les cotes altes hi havia molta neu...el terreny tècnic és feia més perillós i els passos amb cordes i cadenes més divertits😂😂😂, vaja una aventura més per explicar!!!

Doncs amb aquestes petites coses començàvem el viatge...😍😍😍

Dia 4 juliol a les 7 matí començava l'aventura...Iniciem el recorregut després de donar una abraçada als Patxanguerus ( Sergi Abril Lopez i Antonio), i el meu germà basc Fernando Fernandez, un altre pura sang de les muntanyes!!

Ben aviat s'estira la cursa, el Jordi i un servidor, ajustem els pals i comencem a trotar, ja notem la motxilla i també els seus 4 ,5 kg...potser ens hem passat amb el menjar Jordi😂😂😂!!!

Després de parar vàries vegades per unes pèrdues del sender, agafem el recorregut bo....per fi, collons!!! Comencem a pujar la primera pujada que ens portarà a l'Estanyó, una pendent que ja comença a fer de les seves...el Jordi, en aquell punt comença a veure que vol dir: Eufòria 😂😂😂, després de fer una pujada de 3 hores, arribem a la cota més alta de l'Estanyó, un cop allí, canvi de recorregut, tornem a baixar i pujar una pala de 500+😨

Acabàvem de fer la primera ascensió i allò posava a tothom al seu lloc....ufffff, més pujades i baixades, Crestes i baixades molt tècniques....això és Pura muntanya, com xalavem!!!!

Després de fer el pic de la Serrera, forta baixada fins arribar a una vall espectacular...prats verds i zones boscoses....enmig el soroll dels rierols que trencaven amb les pedres, sense paraules!!!

Tot seguit, una de les muntanyes "cocos", la Font Blanca"....pujada duríssima😨😨😨!!! Després de parar a menjar, continuem la marxa amb pas ferm, sense massa desgast i amb molta tranquil•litat...

Arribàvem a la primera Base vida (Arcalís) km 50....més de 14 hores....😂😂😂😂ens fem una mirada amb el Jordi, amb allò queda tot dit....😂😂😂ara toca menjar bé, dormir 1 hora, massatge, i al lió un altre cop!!!!

Allí ens trobem l'Alcalde, ens diu que ja en té prou, que portem a l'Antonio a 1 hora, que l'esperem...nosaltres encantats!!!

Al cap de 2 hores arriba Antonio, li diem, t'esperem i vens amb nosaltres...ell ens mira i diu, nooooo, que prefereix dormir 2 hores, descansar i continuar...

Llavors, decidim sortir i iniciar la marxa de nou....sol sortir de la base Vida, pujada forta de les pistes d'esqui d'Arcalís i cap amunt....el punt més alt, després de fer una pujada de pedra tallant, el pic de Cataperdís!!!

Un cop allí, retornant al coll i baixada molt tècnica...pedres, rocs i creuar múltiples rierols...el desglaç és començava a notar, moltíssima aigua, els peus mullats i els mitjons aguantàven molt poc secs!!!

Després de fer dues pujades molt dures, començàvem a fer el gran Comapedrosa.....vent i fred ens esperava al cim, pujada duríssima!!!!

Tot seguit, baixada molt tècnica i passos complicats...per fi, aconseguim arribar a baix...continuem pujant i baixant, blocs de pedra que castiguen una mica més el terreny i les nostres kames, tot i això, estàvem molt sencers, parant cada 3 hores, menjant i bebent sense parar...arribem a la pujada dels Pics dels llacs😢😢😢, en aquest punt, ens aturem uns minuts per deixar una de les "pedres viatgeres"....aquesta va per tu Anton Boque Riart!!!

Llavors, baixada i vorejar els llacs plens de neu....calia tenir molta precaució i paciència, un pel perillós, però amb una estampa espectacular!!!

L'últim pic de la jornada, el Bony Pica, que donava pas a la temuda baixada cap a Margineda....mare meva, mira que la coneixem, però que dura, collonsssss😨😨😨

Aquí el Jordi ja tenia molèsties al Tibial....ummmmm, això no pintava bé, anava coix i ja me comenta que ho veu complicat continuar....😢😢😢😢interiorment, ja començo a pensar en que no podrà ser!!!

Arribem a Margineda i sol arribar, Jordi truca a l' Anna Riba Sanchez....ufff, això no pinta bé, li comento Jordi, descansa i que et facin un massatge...no tenim pressa, ell me diu, Anna arriba d'aquí 3 hores....ok

Aprofitem per menjar, dutxa i dormir....3 horetes per descansar, ens va de fabula...arriba l'Anna i el convenç per continuar....també ens venen a veure l' Isabel Pelegrina Barreiro i el Josep Gibert...aquestes visites s'agraeixen moltíssim!!!

Sortim un altre cop de nit, amb una lleugera pluja...comencem a pujar mentre comença a ploure més....fins Pas de la Casa, 3 pepinos de muntanya, Monturull....la Portelleta i el coll d'Isards....després de fer aquest tram amb 17 hores i fent-lo amb bon ritme...baixant cap a la 3 Base de Vida, Jordi ja no pot més, la baixada és f molt llarga i pesada....intento animar-lo, me trobo molt fort i amb moltes forces....però Jordi ja ho tenia decidit....el dolor era insistent i no podia posar el peu en condicions!!!

Un cop a Pas de la Casa, l'Anna, ens havia preparat unes hamburgueses😍😍😍😍, mare meva, com a casa....li dic Jordi....que tal?? Ell me diu, no puc Marc, Okkk, me comenta que continuï...jo li dic que noooo!!!

Molts m'han dit perquè no ho vaig fer, i jo els hi dic el mateix, ho vaig fer any passat, vaig acabar aquesta travessa i tot fer-la amb gent de p...m... no era la meva parella, aquest any, ho tenia decidit, fins on arribés, així ho vaig fer....supercontnt de fer 141 km i més de 13000 +, m'han servit d'estar al 100%, i sobretot, d'arribar amb ganes a les següents proves...les muntanyes hi seran i sempre podrem tornar-hi!!!

No deixeu mai de fer les coses que més us importen, però sempre amb respecte....l'any vinent, déu dira, però és una prova que m'encanta, i segurament i tornarem....😍😍😍😍

Les muntanyes son una font de llibertat....el silenci que les rodeja ens enlluerna i ens enamora, puc estar super agraït de poder-ho gaudir i de continuar gaudint d'aquestes petites històries que hem captiven!!!!

Han estat uns dies especials i meravellosos, sempre recordarem aquells moments, del "po po", les caigudes, les Crestes, els colls interminables, les hores i hores de records....i com no, les rialles que ens vam fer mentre baixàvem Margineda!!!!

Mil gràcies a tots aquells que m'han ajudat, Alejandro Rendiment-race, espectacular el que has aconseguit...cap "rampa", i això que no sóc de prendre res...felicitats!!

Núria Mes Q Quiro el teu massatge mà de sant, i les teves cremes, les millors del mercat!!

Als companys, amics que han estat fent el seguiment mil gràcies....aquest cop, no ho hem aconseguit però encara queda la pedra de foc😍😍😍!!!

El meu club Cexcursionista Serres del Mestral, gràcies pel seguiment...."sempre Mestralero" sempre portaré les Terres del Mestral com a senyera!!!

I com sempre us dic, gaudiu el moment sense oblidar el passat!!!

Namaste Rafael Navarro Lopez...tots aquests cims són teus!!!

#AlejandroRendimentRace
#Hokko
#PHQUIROGEL
#Vandekames
#Utllastres
#Serresdelmestral