CADÍ TRAIL- JUNY- GRANS AMICS

Crònica Cadí Trail: "Odisea pel Cadí, vivències d'un corredor popular"

Gratificant, espectacular, mestraleros i una petita excursió pel bosc, així podríem resumir el cap de setmana!!!

Primer de tot, agraïr sincerament a totes aquelles persones que s'han interessat per un servidor... i una de les preguntes que me ronda pel cap, i és la següent: perquè fa tants anys que estic en aquest món? Senzill...perquè som gent d'una altra pasta, durs, constants, treballadors i sobretot, la més important, el lligam entre tots nosaltres, un companyeris-m'he que forja a guerrers, ítems que fan gran aquest esport!!

Comencem doncs amb l'aventura...cap de setmana per terres de Lleida, lloc: la Seu d'Urgell, capital de la comarca de l'Alt Urgell, cursa: Cadí Trail i per endavant, 48 km i un desnivell de 2900 positius...

Cursa que m'havia d'aportar l'estat de forma actual per afrontar el primer test de l'any...i déu ni dor si ho ha fet...si hem descuido encara estic buscant com arribar a meta...😂

En aquest viatge, hi anàvem varis companys mestraleros...un panda i altres companys de diferents clubs de la província de Tarragona ...., tots ells, grans corredors de diferents distàncies i curtits en "mil batalles"

Els guerrers de les Serres del Mestral arribàvem el divendres amb ganes de passar una gran aventura, maletes al pis, i tot seguit, a recollir els dorsals i visitar la població. Ens trobàvem amb el panda, l' Eudald Navarro i la seva senyora, la Noelia Garcia Fernández.

Quedàvem per sopar tots plegats...alli també coincidíem amb els nois de la Conca, l' Anton Boque Riart i el Florià Martinez Torres .. .kins crak's...quant van veure les cerveses que ja haviem begut, devien pensar: "aquests demà no corren"......jjjjj😂😂

I auuu..., després de sopar una pizza, a dormir, que el dia següent tocava diana a les 5!!

Ja estava tot preparat, ens aixecàvem a les 5, unes torrades, un plàtan i cap al bus amb el compi Oriol Chies Sirisi i el panda Eudald. Quina mandra feia...els compis dormint i nosaltres amb bus cap a la sortida...jjjj🙃🙃

Tot preparat a Martinet...moltes cares conegudes, entre aquests, com no, els llops, Antonio Luis Mesa , Ivan Balanyà, David OliNiet, Tati Orquiola Rojas, Albert Vilà Teixidó ( quines bambes)...Tati,..els Patxanguerus que no podien faltar, Pere Obré Besora i Edgar....els de la Conca, Anton i Floria, i altres cares molt conegudes, Kike Manzano Mulet, Joan, Albert Viñau Muñoz Pere. ...etc.

I la festa començava, per davant una primera pujada de 1300 positius...jjjj, i tot seguit, una altra de 600...quasi res...i com no, la Cursa comença a 1000 p/h, els galgo comencen a estirar el grup, el primer km a menys de 4!!!

A partir del primer km, començava l'aventura, una primera pujada pel mig d'un bosc passant pel municipi de Montellà...un pas ràpid i allí me passa el panda Eudald...mare meva, la gent puja els primers km's a ritme de mitjà...en aquell moment, començo a pensar, encara no estic recuperat de la setmana anterior...me comença a passar altres corredors i jo a la meva, mentalitzat que allò acabava de començar i que no s'havia de tenir presa...

Tot d'una, començo a trobar-me millor i cada cop més ràpid. Ara toca, una pista, un prat i un bosc ple de pinar amb un terreny molt semblar al que hi ha per Prades...zona corredora i amb ganes de passar-ho bé...me començo a notar que puc tirar més i jo a la meva, tranquil!!!

Agafo mode d'Ultra i enganxo a dos nois al 1r avituallament, carreguem piles, i ens diuen, ara bé lo guapo....jjjj, en quin sentit ho dius, vistes, duresa, Crestes, m'ho imagino sense contestar-li!!!

Punt de pas del Refugi Prat d'Aguiló...un marc incomparable amb unes vistes impressionants digne d'anar a visitar-ho alguna vegada!! I Des d'on també es podia gaudir del Pas dels Gosolans, ufffff, mal de potes, semblava "la pujada a la Mola" pas obligat i per on passava la Cursa...sense paraules!!!

Tot seguint una pujada constant i sense descans...en aquest punt, arribàvem a la Cabana de Cortils, punt d'avituallament obligat, sempre recordant que d'aquest punt al següent hi havien 13 km...i quins 13 km...la pujada a la Cabirolera, un terreny sense descans, descompost, Crestes i pedres...jjjj, si si, moltes pedres...això, és la Serra del Cadí...vistes per emmarcar i Crestes de terreny dur i ple de pedra...és aqui on començo a passar gent i més gent, és el meu terreny, tècnic, dur i pedra...

En aquest punt, agafo el company Florià...sembla que hagi vist un fantasma...collons, sóc lleig, però tan!!!

Me diu, d'on has sortit...jjjj, esperat que agafem pista...i ja veuràs, jjjj!!! va no parlis tant i comença a còrrer!!!

Arribada al Cap de la Festa...Avituallament que es fa esperar...comença apretar la calor, 32 graus, i les condicions físiques comencen a estar tocades...tot i això, el ritme és molt bo i vaig molt bé, deixo enrera al Florià i començo a tirar...empaito a altres corredors tocats...jo a la meva i continuar gaudint de l'entorn.

Arribada al municipi d'Adraén, Avituallament complert i amb una xaranga de voluntaris...dona bo còrrer així, me diuen, vas dels 13 primers...ufff, m'animo massa, surto a 100 p/h...punt i seguit...vec a dos corredors més, començo a tirar com un poses...collons, les kames funcionen, el cap també, i començo a dir: "no estem tan malment"..arribo al Coll de Creus, terra vermellós i enfil•lo una baixada de vèrtig...ziga zaga....i pam...rebrincada al turmell i vaig per un terraple muntanya avall, fins arribar a un torrent...jjjjj, mare meva, " pa verme matao"... al no poder tirar amunt, segueixo el rierol i pujo fins un turó per beure si trobava el camí...pues nooo, sense cobertura i jo allí baix sense saber si havia de tirar a la dreta o esquerra.. .quin desastre penso...amb lo bé que anava i un despiste me fa truncar una bona cursa...que hi farem!!!

Així són les curses llargues, pots anar molt bé i en qualsevol moment caus i tot a norris...hem de ser realistes, això és un hobby i com a tal has de gaudir del que fas, sempre intentar millorar el dia a dia, i si pots fer una bona cursa!!

Tot d'una, pujo una paret de pedres i faig una foto del lloc per passar-li al company de l'organització...almenys així me podrà guiar...epppp, cobertura, per fi aconsegueixo parlar amb ells i detallar on me trobo, estic enmig d'un torrent, que visualitzo el Coll de Creus i un mas a dalt d'una muntanya...me pregunten si estic bé, bromejant amb ells, els hi dic, que sí, però que podria estar millor a la piscina...😂😂, tot seguir, me diuen que tiri a l'esquerra del Mas...auuu, ara sí, després de fer-me un banyet al rierol i tenir les kames totes plenes de rascades...pujo amunt una paret d'uns 300 metros de camp a través, com m'agrada fotrem en aquests merders...i la calor que començava a fer la seva tasca...per fi,... un sender GR...vec una cinta, una altra...ole ole ole...aconsegueixo arribar a la Bastida...quin goig, després de fer el senglar per les muntanyes de la Seu...ja quedava 6 km de baixada i arribada a la Seu d'Urgell...6 km que vaig fer-los en 25 min...

Arribada i els mestraleros dient xic que t'ha passat, Jaume Alcarraz, Toni Sànchez, Alvaro Jumilla Gonzalez, David Ventura Castello ...i jo amb cara d'emprenyat, sabent que hagués pogut fer una molt bona cursa!!! Finalment, 54 km i 3200 positius...😂😂

Després de tot el succeït, dono gràcies d'haver pogut viure aquesta aventura, una més per explicar i una vivència més d'un corredor popular...uns me pregunten perquè no ho deixava....i jo els hi dic, perquè??

Cadascú pren nota de fins on vol arribar, jo ho tinc clar, a mí ningú me regala res, les inscripcions, els viatges, gasolina, habitatge, etc.. Tot surt del treball diari i de les hores que resto d'estar amb la meva família...sinó creieu que això és suficient per continuar i acabar....tan fa, quina posició, quin temps, el més important és acabar-ho per tu, estar satisfet del que has fet i que llavors, no et quedis amb el mal regust, de no haver aconseguit arribar!

Tot suma, km's, hores, desnivell, entrebancs, etc...aquestes circumstàncies al final us faran ser més forts...recordeu som gent d'una altra pasta!!

I per acabar el dissabte, un bon sopar amb el bon rotllo d'haver aconseguit acabar tots els mestraleros... també felicitar a tots els finishers del Cadí!!!

Aquest cop la família no havia viatjat, però a ells sempre els porto molt presents, la Mar Salvado i el Joel vagi on vagi sempre hi seran...gràcies

I com no, els mestraleros, guerrers del Mestral que cada cop es troben amb més confiança...!

Salut i mestral...recordeu de gaudir del present, oblideu el passat!