Els Cims de Baró ....Baronia en estat pur!!!

Crònica:

Avui tocava fer R-P-R i continuar amb la preparació...però la veritat que el cos no estava massa fi, amb una mica de refredat la intenció era sortir a fer 2 horetes i descansar....però com sempre diem, de vegades el que acostumem a fer és tot el contrari...així doncs, que a última hora i sense pensar-ho, direcció Castell Escornalbou...
Els Cims de Baró, com és coneix aquesta cursa, sortint del Castell d'Escornalbou, el seu punt més emblemàtic... ens esperava amb un solet que ja començava apretar...déu ni dor, entre humitat i calor, 26 graus...avui tot feia preveure una cursa més dura de lo normal!!!
Allí ens trobàvem amb una colla d'amics i companys de fatigues...i com no, els mestraleros, últimament, els companys estan molt forts, per fi els entrenaments donen el seu fruit, constància, treball i motivació...sens dubte a Terres de Mestral hi ha gent de molt bona pasta!!!
Els Cims de Baró....una cursa que m'ha sorprès gratament...impressionant circuit, amb zones tècniques, fortes rampes i tarteres que posen a més d'un al seu lloc, i un traçat que se li pot treure molt de suc...
Hi ha poques coses a millorar, tot el contrari...uns avituallaments correctes, senyalització bona i una organització de 10.
Que us puc dir de la cursa....un servidor que no havia de correr al final ho ha fet...i la veritat que no podía sortir millor, 3r lloc després dels 2 galgos que han sortit a 100 p/h...el Toni Calderon i el Pol Vilà , després de la sortida, Adéu. .....i així ha estat, ja no els he vist més!!! Bueno sí, a l'arribada...jjjj
Eh fet la primera part amb els compis, David O'callaghan i Arturo Neriz Bellido, i després com si es tractés d'un entrenament, eh fet més de 10 km sol....L'únic company de viatge, el sol... i com apretava...per fi, arribant a l'Argentera després d'una baixada de 5 km de pista, ja veia el Castell i també la pujada que tantes vegades eh fet de baixada....jjjj
Com sabia que al tàndem davanter no el podia agafar m'ho he pres amb calma...pujant caminant hi ha ritme. ..per fi, el Castell d'Escornalbou...3 horetes, 27 km i 1600 positius!!!
Feia una setmana estava fent una de les proves més dures del calendari...i avui, les nostres muntanyes, aquesta és la grandesa que té el nostre món...
Ha estat un cap de setmana gran pels mestraleros...Cims del Baró, cursa curta: 1r masculí amb el David O'callaghan i 1ra de la general femenina amb la Yolanda Torrebadella...grans si senyor!!!
Mentre que ahir els companys, Oriol Chies Sirisi , Alvaro Jumilla Gonzalez, Jaume Alcarraz i Nuna Florence feien la 1/2 marató d'Hospitalet d'asfalt, felicitats a tots/es... també hi havia un company fent els Barrancs de Llegenda, a Montblanc..., i avui, apart dels Cims del Baró, altres companys feien la marxa de resistència Reus-Prades-Reus.. Eloi Ortiz Braulio, Joan Berenguer
...moltes Felicitats!!!
Això és un no parar i cada setmana tindrem anècdotes i vivències del Cexcursionista Serres del Mestral !
I com no podia ser d'una altra manera acabant amb un tastet del Pop ..gràcies Núria!!!
Següent parada, La cursa d'Alforja, els Patxanguerus...aquesta vegada tocara gaudir-la des de dins i en primera persona ..segur que ens ho faran passar molt bé!!!
Karpe diem....salut i mestraleros

EMMONA: "LA LLUITA DELS GUERRERS"

Crònica: "la cursa dels guerrers - Emmona"
Abans de començar amb la parrafada...voldria donar les gràcies al Sr Claudio Zapater , eres mi Uruguayo preferido!!!!
Aquesta vegada, l'aventura la començava sense la familia, però amb els compis Patxanguerus: Claudio Zapater, José Carlos Cano Martínez i Oscar...grans corredors i millors persones!!
Arribàvem al municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), terra d'Abads i muntanyes espectaculars...aquesta vegada, sense que serveixi de precedent, feia una distància més curta, la Trail, de 72 km i 6200 mts positius, què tot i no ser l'ultra, mare meva la que ens esperava!!!
Després de recollir dorsals i menjar a la plaça del poble, marxàvem cap a Ribes de Freser, i així, deixar els cotxes més aprop de l'arribada...ja que la cursa Trail arribava a Núria, quin paradís...impressionant!!!
Ens començavem a posar el mono de treball, quant....upppppssss, no no no potser, aquí el menda s'havia deixat lo que mai t'hauries de deixar, pues sí, les sabatilles de còrrer...ejem, no cal dir que el primer que me va passar pel cap va ser, Marc, no hauries d'estar aquí! !!
Buscant entre les bosses que havia agafat....i res, que no hi eren, jjjjj, quin desastre, lo segon que recordo és posar el nom a tots els abads possibles, ho sento!!!
Pues al final, el Sr Claudio, me comenta que a la bossa de vida que havia deixat a Sant Joan té unes sabatilles de còrrer, que estan una mica donades, trencades dels laterals, però que si me van bé que me les deixa, uffff, increïble....crec que llavors se'm va obrir una porta i vaig veure una mica de llum al final del túnel...vaig pensar que si no m'anaven bé, aquí s'acabava el meu pas per Emmona...curt però intens!!!
Arribem a Sant Joan amb els nervis per corbata...els compis patxanguerus, me tranquilitzen durant el viatge....i per fi, ens trobem amb la Noelia Garcia Fernández , parella d'Eudald, la meva salvació, me tenia preparades les sabatilles que havia agafat de la bossa de vida del Claudio, i després de saludar-nos, me les poso i bueno, la veritat que tot i no ser el meu número me les poso...ara sí, ja estàvem preparats per la guerra que ens esperava a la comarca del Ripollès!!!
Nervis, paranoies, inquietuds...tot ja començava a estar al seu lloc, i encara que m'estava recuperant del ensurt, i mirant les sabatilles, pensava, mare la que ens espera!!!
A mitjanit del dia 28 es donava inici de la cursa Trail amb una sortida espectacular...música, focs i torxes que donaven llum a uns carrers que cobraven vida enmig d'un entorn màgic...sense paraules, ja deixava enrera el que havia passat i me posava a gaudir el que tenia per endavant, ja tot quedava oblidat!
Deixàvem el poble enrera i començavem a saber que Emmona era diferent, es començava fent el primer cim Puig Estela i el Taga, a 2000 mts d'alçada...uffff, 1300 positius en poc més de 7 km, crestes i muntanyes inacabables...allò sol acabava de començar!!
Gran ambient durant tota la pujada...i déu ni dor a quin ritme pujàvem, ho comentàvem amb varis corredors, ara ja no mirem si acabem o no, sinó tot el contrari, en quin temps ho fem...no és el que més m'agrada d'aquest mundillo, però és el que tenim!!!
El primer avituallament a Pardines...ja havíem fet dos cims de 2000 mts i 18 km de cursa...jjjjj, "quién dijo miedo"...sol quedaven 54 km per endavant...i més de 14 cims per sobre de 2000 mts!!!
En aquells moments estava pensant lo dur que es faria la segona part, anava molt bé de kames però les sabatilles no eren les meves aliades...s'estaven obrint pel lateral del dit i m'estava començant a fer una butllofa al peu...miauuuu, allò no rutllava, i començava a pensar que allò es faria etern!!!
Després de beure i recuperar una mica l'alè...continuava la marxa, següent punt, Vilallonga de Ter a 14 km i 1000 positius més per endavant...jjj ara ja és tractava de posar - se modo Ultra, i posar selecció pas a pas, així doncs pujavem un cim impressionant...Puig Cerverís, a 2000 mts d'alçada i el Montroig ... boscos frondosos, i cims molt durs, llàstima que era de nit i que no es podia gaudir dels paisatges...!!
Arribàvem a Vilallonga amb força i ganes de continuar remant gaudint pas a pas...racons, indrets, cims, boscos, en aquest punt, ja començàvem a trobar gent de l'Ultra, entre aquests al company del Baix Penedès, el Francisco Jose Dominguez Medina , salutació ràpida hi ha seguir remant...era una bona nit per còrrer, i s'havia d'aprofitar!!
Passat el control de Vilallonga, vaig parar i me vaig posar un compeet al peu...i auuu a seguir sumant km's i cims...els següents Puig Agudes, Costabona i Roca Colom...Aquí ja és feia de dia i es podia començar a gaudir dels grans paisatges per on anàvem passant...increïble, uffff, prats verds i boscos frondosos, sense paraules, s'ha d'estar present per saber el que se sent...per això sóc un enamorat d'aquest món!!!
Arribàvem a Vallter. ..punt 55 km aprox, i el que quedava per endavant, 8 cims per damunt de 2000 mts....jjjj, tenia els peus tocats, però no era moment de deixar-ho i més després de veure al que seria el meu company de viatge fins a Núria...sí aquí comença la segona part d'una història.
A Vallter, me trobava als companys David Vallverdu Agulled i l' Eudald Navarro que estaven fent l'Ultra...els havia recuperat 2 hores, potser llavors vaig pensar no vaig tan malament...estava tocat, però s'havia de continuar, després de menjar una mica de pasta, plàtans i xocolata, li vaig dir al company de Serres, l'Eudald, que si s'animava a continuar amb mi i així fer-nos cía, va dir sí, vinga som-hi...i llavors, el tàndem Panda/mestraleros, vam fer el recorregut que sempre recordaré, de Vallter a Núria, 5 hores per recordar, vivències que no s'obliden i permaneixen en el temps...en aquell moment vaig preferir no lluitar per guanyar cap posició i si el estar gaudint amb un amic del que ens envoltava...i la veritat, que no me'n penedeixo de res!!!!
Van ser 18 km i 5 hores de grans moments, caigudes, descansos, pensaments, desitjos...Això és el que viuen els ultreros, moments per recordar i que perduraran al llarg de la vida...en ocasions, i sobretot quant jo ja no podia més, ens paravem i li deia a l'Eudald que érem uns privilegiats al poder còrrer per aquelles zones, per un entorn bestial, i com si de vegades es pares el temps...gaudint de les muntanyes i el silenci del moment!!
Allí ens trobàvem al crak David Carrasco Bellmunt deu ni dor com baixava, feia la Marató però a 1000 p/h... i el Miquel Pera Miras que feia equip amb una companya del seu club...tots intentant fent-ho al pas que podíem, descansant i recolzant - nos a les pedres i blocs que anàvem trobant per les crestes... 8 cims, tots ells diferents i amb històries que sempre recordarem....sobretot de les caigudes a la neu, feia temps que no ho passava tan malament, amb una sola llisa, allò semblava pista de patinatge...i l'Eudald rient...encara l'escolto ara, que hi farem, me sembla que allí va pensar, aquest no és el Marc que coneixo, patos, caigudes i un altre cop al terra...jjjj, vaig pensar que si no s'acabava aviat hauria de fer com el Gran kilian, deixar-me caure muntanya avall!!!
Quins cims, començàvem de Vallter amb el cim Gra de Fajol petit i després el gran...cordes, tartera, neu...Bastiments, Pic del Fresser i Pic de l'Infern. ..i per acabar, 3 pics més fins arribar a l'últim, el Pic de l'Àliga...i llavors, la baixada a Núria!!!!
Al final, i després de passar tots aquells entrebancs, cims inacabables, records imborrables, arribàvem a Núria, espectacular ambient, gent coneguda, i una arribada que recordarem!!! Finalment, 14 hores 47 minuts 12è general i 3è veterà...Això és el de menys....de veritat!!!
I despres d'una gran abraçada, li vaig recordar, que menges i descanses una mica, ell continuava amb l'aventura, on finalmemt va ser finisher d'aquesta autèntica barbaritat...felicitats Eudald, ets molt gran!!!
Alli estava la Noe (parella Eudald) i la Sílvia, gran recolzament pel que li esperava l'Eudald ..encara tenis per davant 60 km duríssims....
Ara moment de curar les ferides de guerra i petar la xerrada amb coneguts d'aquest món, me vaig trobar al Ricard Miquel que havia fet la Marató....També finisher, la monstre... Jordi Garreta ja torna a estar al 100%, i també, Carles Ametller Saula ... a tots ells felicitats, per ser finishers!!!! I el jabalí d'Alpicat Tomàs Zapata 8è general...espectacular!!!
Gràcies Eudald per ser partícip d'aquest relat que m'has fet viure i gaudir mentre el redactava...un petonàs a la teva parella i la Sílvia, nosaltres correm i elles estan esperant, es mereixen molt més del que fem per elles, són unes campiones!!!
Felicitar també al Dièsel Claudio que va ser finisher del Trail...impressionant, si senyor, no canviïs i viu el moment amic, gaudeix del que t'agrada!!!
I recordar també aquells que per un motiu o altre no van poder acabar aquesta bogeria de cursa, José i Òscar, tot i la neutralització, esteu fent les coses molt bé i aviat veureu recompensat el vostre sacrifici i treball.
Recordatori als grans amics, Israel Mercadé Oró, Alex Izquierdo Acon i el germanet, Sergi Fernandez ...sou molt grans i esteu a un nivell molt alt...potser no era el dia o no havia de ser el moment, esteu forts i segur que els objectius que us heu proposat el fareu amb els ulls tancats!!!!
Gràcies a la Mar Salvado i el Joel per continuar sent els meus grans seguidors...els mestraleros pels ànims i suport que sempre teniu!!!
Emmona una cara celestial però alhora bestial, emotiva i recordada. ...karpe diem
Salut i vandekames

4rt prova del Circuit Camp de Tarragona: Cornudella Voluntaris Bombers!!!

Crònica de la 4 prova del calendari del Circuit CMP de Tarragona: " Cursa Bombers Voluntaris 2016".

Avui tocava anar al municipi de Cornudella... un altre dia per gaudir amb família, companys i amics...els corredors arribàven amb moltes ganes de còrrer, déu ni dor, donar-se la sortida i adèu, com han sortit del corral...semblava que perdessin el tren!


Moltes cares conegudes, Trail Tarraco, Paxanguerus, alliberadrenalina Filirun, Taymori, Borges Trail, Obrint Traça...i entre... els quals, els companys del club, els mestraleros, que avui, tot i no estar tots, els que hi havia han vingut amb ganes...

I avui, les protagonistes són les nostres xiques, carai, és per elles aquesta dedicatòria...Gràcies Yolanda , Nuna Florenceg i la nostra Laeti Densol , que avui ha canviat la cursa curta per fer la cursa llarga..., impressionant!!!!


I com ja heu vist, la nostra mami mestralera quedant 8 de la general, 1a Categoria a la cursa dona de Reus...no tinc paraules, és la nostra mami, cuidant-nos, mimant i ensenyant, que els valors del treball, lluita, sacrifici i esforç donen la seva recompensa. ..Gràcies Assumpcio Castellvi . ...crak!!!
Els mestraleros/es són grans corredors però són millors companys ...i avui la Leti ha fet un esforç increïble per puntuar per equips...sense paraules, gràcies Leti!!!


Que dir de la cursa, pues avui eh gaudit com un nen fent d'escombra a la cursa llarga...moltes vegades costa assimilar que un cap de setmana estiguis lluitant amb els primers i la següent estiguis tancant la cursa, pués això és el que fa gran aquest esport i hobby..., xerrant amb la gent i mirant els paisatges i gaudir de l'entorn, no hi ha cosa millor!!!!


Apart avui ha estat especial, eh acompanyat a la nostra companya de club, la Leti, a cumplir el seu objectiu principal, acabar una prova superior a 15 km...per a mi, això és lo millor de tot, fer que els altres gaudeixin i puguin fer reals els seus somnis!!!
Finalment, hem acabat...patint fins l'últim km però arribant a meta...Gran Leti, i veient com les mestraleres estaven esperant-la a l'arribada, això no té paraules...així és fan grans els clubs, orgullós de ser mestraleros! !!
I no me vull oblidar d'un company i emblema dels mestraleros...el gran Javier Heras Hernández, tot i no poder acabar la cursa d'ahir, que sàpigui que per nosaltres sempre serà el nostre crak...i que de les decepcions s'aprèn a ser més fort!!!!


Gràcies Sergi Abril Lopez per portar el bon ambient, Arturo Neriz Bellido por estar al pie del cañon i als companys Bombers Voluntaris de Cornudella per fer una gran cursa....sobretot al Victor i el Poldu Ran Torr'es....
Karpe diem
Salut i germanor....

Ver más

Ultra Estels del Sud...increible cap de setmana!!!!

Crònica Ultra Estels del Sud : "Paradís en un entorn salvatge"
En primer lloc, m'agradaria felicitar a totes les mares...son elles les grans protagonistes d'avui!!!
I en segon lloc, a la família mestralera, un cop més s'ha vist que les Serres del Mestral estan "on fire"...mare meva, quines marques i quin nivell, felicitats a tots!!!
Comencem doncs, és fa difícil descriure el què un servidor sent quant s'envolta de grans moments...i això ha passat gràcies als companys del Trail Roquetes i als paratges dels Ports de Besseit!
Tot i no estar fent curses com els altres anys, no me volia perdre la festa dels Estels del Sud...i aquest any venia amb ganes de fer-ho bé, si me descuido....hipermotivat!!!!
Arribàvem amb la família el divendres per fer nit i desconnectar del dia a dia...Casa Barceló, ubicat a Horta de Sant Joan, va ser la nostra casa durant aquests 2 dies, un hostal molt recomanable...impressionant!!!
Aquest any la sortida és feia des d'Arnes, i la veritat que va ser un encert, bon ambient i una bona comunicació terrestre...cosa que les famílies ho agraeixen moltíssim!!!
La sortida es feia a les 7 en punt, després de saludar a un munt de gent coneguda, entre altres, Jordi Pàmies Carrión, Gaizka Estébanez, i després de passar el pertinent control de material, ens posàvem a cua, la sortida espectacular, ja què es feia conjunta l'ultra i la Half, un altre dels encerts perquè l'ambient va ser molt bo!!!
Com ja va sent costum, la sortida rapidíssima, a 1000 p/h...aquesta vegada vaig decidir d'estar tranquil i deixar fer...tenia moltes ganes de fer un bon paper, però també gaudir del moment...no hem d'oblidar que això és un hobby!!!
Pues així ho vaig fer, petant la xerrada amb els Patxanguerus, José Carlos Cano Martínez, Pere Obré, Lluis Lulu Gomez Blasco ...quina colla, sou collonuts i no perdeu el bon rotllo que teniu, gent com vosaltres fa gran aquest esport. Durant el recorregut també vaig coincidir amb el gran Sergi Rodríguez Cuscó , amb un gran futur!!!
Els primers km's fins Besseit...massa ràpid al meu gust, però tot i pensar-ho, aviat vaig donar-m'he compte que seria un bon dia, no tenia cap molèstia i les kames me demanaven correr...
Vaig empaitar al compi mestralero Eudald Navarro (Panda) i després de petar la xerrada una estona, vaig continuar amb modo Ultra...pim pam pim pam!!!
A Besseit, me trobava un altre company, Claudio Zapater ...que va vindre pel darrera i me va comentar a cau d'orella, t'has adormit...jjjj ara ja no tenen consideració dels més grans, pensava!!! tot d'una, agafem ritme fins arribar a l'alçada del Sr Israel Mercadé Oró ...el crack!!
Poc després enganxavem a l'altre Panda, Eloi Ortiz Braulio i Xavier Aguilo ...ens vam ajuntar uns quants elementos de cuidado, això ja s'assemblava als entre nos per les nostres terres del Mestral, van ser moments màgics i alhora divertits....Gràcies aquests moments soc un amant d'aquest esport!!!
Abans d'arribar a Casetes Velles, agafem al gran Gil Lopez Domenechp , el qual s'havia fet mal a un dit del peu i el pobre estava patint el que no està escrit...molts ànims fiera!!!
Aquí ja vaig decidir de posar-me el mono de treball i començar l'aventura en solitari...volia probar-m'he i de fet, crec que vaig fer una de les millors Ultres de la meva vida!
Això sí, les condicions que van haver durant tot el dia no van ser les millors, pluja per començar, després fred i de cara al migdia sol i vent...vaja sol quedava neu a la punta del Caro!!!
Unes condicions adverses molt dures per tots els corredors, cosa que va fer que l'organització juntament amb els àrbitres de la prova decidissin neutralitzar la cursa al seu pas pel Caro...Això va fer que una colla d'amics i companys de fàtigues es quedessin sense poder acabar aquesta cursa, però en fred crec que va ser una decisió correcta!!!
Desgraciadament, moltes vegades es prenen decisions que no són ben rebudes per alguns corredors, però això companys és un hobby, i no hem d'oblidar que lo primer és la seguretat de tots i que ningú corri cap perill...millor prevenir que curar!!
El Coll del Caro i les Rases...eren llocs molt complicats i amb cert risc de prendre mal, o que dir pel seu pas per la Gilaberta....ufff, quant bufa el Mestral no hi ha qui el pari!!!
Continuant amb modo Ultra i deixant enrera als companys de viatge, vaig passar el cim del Caro, enganxat a les pedres i com si fos una serp...collons com bufava, més d'un cop havia vist perillar la meva melena...jjj!!!
Per fi terra ferma, refugi Caro, km 63 i lo més dur ja havia passat....o això semblava!!
Després de parlar amb el nostre assistent, el Conrad Solé Altès i els àrbitres de cursa, vaig continuar gaudint dels corriols i paisatges que anava trobant al llarg del recorregut...impressionant circuit el que ens ensenya els Estels del Sud!!
Arribant a Paüls, i després de passar per les rases del Maraco i veient els bous pasturant...ja anava amb el 50% de les reserves esgotades, sabia el que hem quedava i encara teníem el Coll de la Gilaberta...700 mts positius amb uns últims mts infernals.
Paüls sorpresa la meva al veure la Mar Salvado i el Joel, un estímul adicional que feia que el cansament fos passatger...tot i això, les kames estaven cansades i maxacades, però s'havia de fer l'últim esforç i així ho vaig fer, després d'acomiadar-me vaig reenpendre la marxa sense pensar en res més que fer la Gilaberta...ufffff, quin desgast, però després d'una hora de pujada objectiu complert, ja quedava enrera tot el cansament i fàtigues, ara ja era qüestió d'acabar amb els 17 km fins Arnes...
De cop i volta, sento, "melenes"....i era el Sr Israel , que venía a 100 p/h, sol recordo, m'has fet suar, i jo dient....vaja no me va donar temps a dir res, vist i no vist, s'esfumava entre els boscos com si d'un fastama es tractés...
Tot seguit, agafant gent de la Half i arribant Arnes, el 5è de la general, així acabava l'aventura, i com no, esperant com sempre la família, la Mar i el Joel, la millor recompensa...i el Conrad, crak, gràcies per tot, part d'aquest finisher es teu! !!!
Tot seguit, me comentaven que Israel havia fet 3r...bestial, estratosfèric!!!
Que poc després d'entrar jo entrava en 6è lloc, el Panda, Eloi Ortiz....fantàstic, i perquè la festa acabes bé, faltava entrar l'Eudald...per fi, a la 1 de la matinada arribava amb el Claudio...enormes craks! !!
Cap de setmana de cine:
- Jaume Alcarraz i Daniela Solari Lopez finishers a la mitja.
- Oriol Chies Sirisi finisher al seu bateig a la Half.
- Israel, Eloi, Eudald i un servidor finishers Ultra....
No cal dir res més...increïble! !! Això és el més important, gaudir i acabar tots, els resultats són el de menys! !!
Així acaba una altra història d'un aventurer, un corredor popular, amant de les muntanyes i de les bones costums....
Abans d'acabar, felicitar un cop més a l'organització Trail Roquetes, en especial a Ivan Garcia Maigi , Albert Segura i Ramón Morató , sou grans, continueu així..a Kevo Events hi ha tota la gent dels municipis per on van passar...un 10, avituallaments correctes, marcatge perfecte i voluntaris de matrícula, me teniu el cor guanyat i per poc que pugui teniu a un corredor per les edicions successives!!!
Donar les gràcies al Conrad per la seva grandesa, gran assistent i millor persona...A la Nuria Quiro per ser una persona excepcional, a la gran família mestralera pels ànims i seguiment, i que poc a poc va creixent i es va donant a conèixer arreu de Catalunya, i com no a la Mar i el Joel, els meus supporters més incondicionals !!!
I m'agradaria dedicar aquest petit triomf a un amic, Eloi Pallares Roca , hi ha moments per tot i lo millor és gaudir dels amics fent allò que ens agrada....karpe diem Eloi

Salut i kames

3a Prova del Circuit Camp de Tarragona: Tomb pel Montsant!!!!

3 prova del Circuit Camp de Tarragona:



"Tomb pel Montsant"...cursa, paratges, amics, dinar i gaudir amb família, en petites paraules espectacular dia per la Morera del Montsant!!!
És impressionant gaudir d'aquest esport rodejat de bona gent i encara que avui no participava és un goig veure a tantes cares conegudes en un mateix lloc!!!



En primer lloc, felicitar als llops, i en especial, a la Mari Carmen Mestre i Arturo Neriz Bellido per l'organització que han fet a la Morera d...el Montsant...un "10" , avituallaments, marcatge, serveis...I els pastissos que un cop més han estat a l'alçada...mmmm, i com no, ensenyar-nos aquests paratges impressionants que han anat gaudint al llarg del recorregut!!

Que dir d'un servidor, intentant ajudar i motivant a la gent quant passaven per l'avituallament on hem trobava, no podia ser més especial, a peus de l'escletxa i acompanyat de la família dels patxanguerus....quin far de riure. ..Això sí, de treballar poc!!! Jjjjjj


Dels companys del Club Cexcursionista Serres del Mestral , podria dir moltes coses i totes elles molt bones, però me quedo amb el grup...de 10 veure com han arribat un per un, amb la rialla d'orella a orella i gaudint del moment, això per a mi és més important que no pas els premis...grans un cop més tots i cadascun d'ells, sou collonuts!!!
I una dedicació molt especial per a dos amics dels club que han sigut pares, la Charo i el Javi... ja tenim una nova mestralera, Amaya...que segur que serà més ràpida que el pare...!!!!


Ara toca continuar gaudint i recordar tots aquests moments...la marxa continua i les Terres del Mestral continuaran donant guerra!!!

Karpe diem
Salut i Montsant

2na prova del Circuit Camp de Tarragona: la Portella !!!!

Cap de setmana: "Cursa la Portella"


Com diríem, després de la tempesta la calma, i després de molt meditar, un servidor es pregunta si totes les hores invertides han valgut la pena...jo crec que si!!!@
Sense deixar de dir-vos que les curses com a tal, com les coneixem, no signifiquen res sense aquelles persones que ens ajuden a què tot allò que s'ha treballat funcioni: aquest relat va per ells: ...."ELS VOLUNTARIS"!!!


Sempre eh tingut una cosa clara, ells són els herois, potser necessiten algú que els organitzi o que els guii per fer les coses, però ells són qui es troben en les situacions més complicades i sense ells les curses no es podrien dur a terme!!
Sense ells nosaltres no podríem fer el que més ens agrada, còrrer... per això m'agradaria dedicar-li aquest merescut homenatge, a les més de 70 persones que ens van ajudar a la Cursa de la Portella!!!! MIL GRÀCIES....sou collonuts!


De la cursa, que us puc dir, que vam intentar que us sentísiu com a casa...i que la feina que portàvem fent durant mesos de treball, amb circuits, marcatges, regals, obsequis, etc...
haguessin valgut la pena!!!
Des de tota l'organització, esperem poder tornar a veureu's l'any vinent, això voldrà dir que us ho vau passar bé!!@
Pautes importants: La identitat, valors, objectiu i satisfacció...
La identitat seria la marca, posaria aquestes muntanyes que per a mi me donen la llibertat!
Els valors d'un club, el nostre, Centre Exc. Serres del Mestral.
Objectiu, el més important poder fer una cursa de muntanya que la gent gaudeixi al màxim!!!
I la satisfacció, personalment , d'estar envoltat pels més grans, sense cap dubte, les persones...., els que no es veuen, i aqui sense cap dubte posaria al meu pol negatiu, sempre acabem enfadats, però sabem que un sense l'altre això no sortiria...sempre ajudant, hores i hores, dies festius i mesos treballant sense parar, sempre entre les 4 parets de casa seva i fent que tot sigui més fàcil, ell és el Conrad Solé, el soci perfecte, sense ell això no seria viable cap cursa, ha fet una feinada impressionant...


També al Presi, el Josep Gavira, treballador com el que més, posant les cordes als llocs més inverosímils, marcatges i neteges...com també, Edu, Kiko, Josep, Assum, Daniela, Gregorio, Juan Ignacio, Subi, Àlex, Octavi, Núria, Joan, Julia....i molts més fins arribar a 70...gràcies també a les nostres mans, les fisios, Vanessa, Taís i Montse. .. Policía Local i Protecció Civil...i les fotògrafes, Pepi, Julia i el Jordi...A tots ells gràcies! !!!


I com no, al circuit del Camp de Tarragona, per permetre'ns entrar dins d'aquest circuit que està tenint tan èxit...i els nostres patrocinadors i col•laboradors....moltes gràcies per confiar amb nosaltres!!!
I finalment, donar les gràcies de tot cor a la Mar i el meu salvatge, que son els qui ho pateixen més, per permetrem gaudir de tot això que faig!!@
I com de fotos ja n'heu vist moltes, us ensenyaré els protagonistes de la meva petita història. ...

Karpe diem
Salut i kames
PD: Tot seguit, Vandekames...parada i fonda!!

Xerta....Trail de les Fonts!!!

Crònica del Trail les Fonts de Xerta...un altre pas per caminar amb pas ferm cap a la TransPyrenea, i aquest cop amb el germanet de Lleida, Sergi Fernandez!!!



No és fàcil fer una cursa quant a un li fa mal els ronyons i més quant no estas al 100%, i més una Trail de 70 km com la de les Fonts, que t'exigeix estar molt bé fisícament...aquesta cursa té un encant especial, ja no per la zona, sinó per l'organització, de 10, els voluntaris i com no, el seu líder el Karim, una perso...na que treballa perquè l'UT les Fonts sigui coneguda arreu de l'estat Espanyol!!!

De la cursa poc a explicar, potser que no m'esperava estar tan fi, i més quant dos dies abans no sabia si podria fer-la, crec que potser el fet de no haver fet cap cursa en 4 mesos feia que fos un estímul i un descans que un servidor necessitava...i això, al final és el més important, descans i posar les coses al seu lloc!!!!



Si que és cert, que esta al darrera d'una prova et consumeix molt, en hores i també en treball, i així de vegades et passa factura, a mi m'està passant...però sempre penses que ho fas perquè t'agrada, i és una gran veritat, ningú ens obliga sinó tot el contrari, ens posem perquè ens motiva...és com la vida, millorar per ser millors!!!


També agraïr a un home que porta molts anys en aquest món, el Ramón Ferrer, eres un crak, gracias a tí este deporte es lo que es, i muchos empezamos a descubrir lo que era por tus crónicas i fotos a través de "corriendo por la Sierra"...este fin de semana todo y el frio que hacía en el monte, tu estabas allí, aguantando y pasando frio, esa es la esencia que muchos hemos encontrado en este deporte, y gracias a ella seguimos aquí!!!
I diumenge per acabar un cap de setamana espectacular, una calçotada de luxe amb bons amics...això és el més important, viure i gaudir dels moments que et dóna la vida!!!
I com no, també donar les gràcies un cop més, a la meva dona i el salvatge de casa, Mar Salvado i el Joel, que sense ells això no seria el mateix!!!


Gràcies als companys del Cexcursionista Serres del Mestral que cada cop me fan lluitar més i estar en més bona forma, els joves estan apretant, i això t'ajuda a millorar dia a dia!!!
karpe diem...
Salut i Fonts

Neix un nou circuit...Circuit Camp de Tarragona!!! 1a prova: 4 Termes - Mont-roig del Camp

Mont-roig del Camp - 4Termes


Bueno aixó ja ha començat i no ha pogut fer-ho de la millor manera...la primera cursa del circuit Camp de Tarragona amb més de 600 persones corrent i passejant pels senddrs i corriols que envolten la terra vermella de Mont-roig del Camp!!!
Increïble ambient i enveja sana dels companys i amics que es van aplegar ahir a la Cursa 4 Termes...ahir no tocava còrrer i la veritat que ho vaig trobar a faltar...però m'ho vaig passar igual de bé veient als companys com ho feien!!!
1 pro...va i un encert començar amb la Cursa dels amics del Centre Excursionista l'Areny, gran tasca la seva, sempre amb una rialla a la cara i tot la gentada que hi havia va ser un èxit d'organització!!!!
Pel que fa als companys del centre, de 10....me quedaria curt destacant a uns i els altres no, és per això, que m'agradaria felicitar-los a tots...corredors i caminadors!
I ara què, pues a preparar la Cursa la Portella tenint molt present que hem d'intentar esta a l'alçada del circuit i què tots els que vingueu us pogueu emportar una bona experiència de les Serres del Mestral!!!

www.cursalaportella.com

Karpe diem
Salut i Portella

ANY 2015...SOMNIS FETS REALITATS!!!

Somnis realitzats...un 2015 per emmarcar!!!

 

El temps passa molt ràpid...i crec que es bo recordar tot allò que hem anat fent durant l'any....!!!!

No únicament ens hauriem de quedar en lo bé que ho hem fet en les curses, sinó en tot allò que hem fet per gaudir del que ens envolta i això és molt...m'agradaria ensenyar-vos un petit esbòs de tot allò que per a mi ha estat important, i per què valoro més les coses que es fan en grup que no les fites personals....

Bon Any 2016....

Karpe diem senyors/es

Salut i muntanyes

Marxa dels Roures....Diada espectacular amb un premi molt especial "El pernil"...

Crònica Marxa dels Roures
Un altre cap de setmana de luxe...i aquest cop amb un premi molt especial "el Pernil"!!!
Després d'una temporada tan dura i amb moltes curses d'Ultres, vaig animar - m'he a participar a la II Edició de la Marxa dels Roures...una prova que l'any vinent formarà part del nou circuit se muntanya del Camp de Tarragona.
La veritat que la cursa al meu gust un pèl ràpida, poc recorregut tècnic i massa pista, però ben senyalitzada, bons avituallaments i amb vistes força atractives!
L'organització del C.E. Alliberadrenalina molt bona, una bossa del corredor bona i que dir dels voluntaris, molt atents i sempre donant un cop de mà...un 10!
Gran festa a Montblanc, amb un ambient increïble ...amb molts coneguts, companys i amics a la sortida de la cursa!
No hi ha res com poder gaudir d'una cursa on coneguis a tanta gent...i si al final, enlloc de competir guanyes un pernil, millor que millor!!!
La cursa com ja va sent habitual va començar a 100 km/hora...començant a pujar les primeres rampes ja vaig començar ha agafar pas d'Ultra, sense donar-m'he compte arribant 2n a les Masies Catalanes...a 2 minuts del primer!
En aquell punt hem trobo amb el mestre Jordi Pàmies Carrión i el compi Mikel, me diuen, vas molt bé i tens molt aprop al primer...ondia, pues a per ell!!! Però de cop i volta, me diu Pàmies, escolta que hi ha el pernil...epppp, PERNIL, auuuu, agafo i me'l poso com si fos una motxilla i cap amunt...únic que passava una cosa, que l'havia de carregar 18 km fins arribar a meta, vaja una penitència...al no poder agar - lo bé i abans de fer - me mal a l'espatlla, el mestre Pàmies, me va fer un invent de Mcgiver i llavors a continuar!!!!
La veritat que va ser una penitencia com si hagués portat una creu a les espatlles, el pernil pesava un ronyó i mig, 8 kg...de mal agafar, però que collons, fins al final amb ell!!!
Ara sé el que se sent quant diuen: "carrega com els rucs..."
Finalment, satisfacció i alegria, repte aconseguit i una experiència més que explicar...de ben segur que amb totes les aventures que he passat podria redactar algun llibre, perquè deu ni dor...en aquest mundillo si una cosa té, és què cada cursa és un món!!!
Felicitar a la gran Elena Calvillo Arteaga, guanyant una altra prova i ja van unes quantes, i això que es troba de pretemporada...quina crak!!!
Tbé al meu germanet, que després d'unes vacances obligades per una lesió ha tornat a competir al 100% i acabant amb molt bones sensacions..Sergi Fernandez el 4x4 de Lleida!!!
Al gran Jaume Alcarraz, company de club ...gran diesel de marxes llargues, les acaba totes!!!
El Galgo que ja torna a donar guerra, ahir guanyant la cursa curta....machine!!! Donar les gràcies al mestre Pàmies...sense ell el pernil no hagués arribat a meta!!!
A la família que sempre es troba recolzant i donant el suport en aquestes fites...la Mar Salvado i el Joel...i el Mikel que sempre està assessorant a la seva dona, l'Elena!!
Ara tastarem el pernil amb un bon vi, els Guiamets...Celler la Placeta !!!
Fins la següent aventura...Karpe diem
Salut i kames

MÓNDUBER TRAIL...experiència Valenciana!!

Xeresa (València)

Per fi podem donar per finalitzada la temporada...i això que era un any de transició, si hem descuido!!! Ara toca descansar i desconnectar d'aquest món que cada any atrau més corredors!!

Abans de tot, m'agradaria destacar que per alguna raó a Tarragona Tenim lo millor de lo millor, i és què aquest cap de setmana ha finalitzat la Copa Catalana de les curses d'Ultradistància....i no podia acabar millor, tenint en les tres primeres posicions de la general a corredors de la província de Tarragona, gran gesta!! Moltes felicitats al mestre Jordi Pàmies Carrión 1r, el fenómeno Eloi Ortiz Braulio 2n i l'home de gel i gran amic Israel Mercadé
3r de la general...Increible!

Aquí us deixo la crònica de l'última Ultra d'enguany....per fi, un descans que ja tocava, després de fer 8 ultres i totes acabades (Finisher)...estic molt satisfet de poder haver explicat el què un servidor viu durant aquestes aventures...no tot és competició, crec que se li pot donar un altre caire de viure una Ultra!!

Aquest cop les maletes ens duien a terres Valencianes, un poble petit i molt acollidor, Xeresa...terra de taronges i mandarines!

Un lloc desconegut per mi però amb ganes de conèixer el terreny per on passaria la cursa...gràcies a Sophie SC vaig poder veure com s'organitza una Ultra per terres Valencianes!!!

Perquè recomanaria aquesta cursa, crec què la raó més important, és la similitud a amb la Vandekames, la cursa està organitzada per gent del poble, tracte fantàstic al corredor i acompanyants, i amb curse infantils, menjar per a tothom i uns voluntaris entregats als corredors el 200%!!!

La Monduber Trail és una Ultra diferent, amb una bossa del corredor generosa i espectacular, els avituallaments excel•lents, col•locats cada 10 km i amb tot el necessari per fer una cursa de llarga distància. els controls ben senyalitzats, potser faltava alguna balisa a les cotes més altes...i els voluntaris de traca...sempre dic el mateix i se que no dic cap bajanada, gràcies a ells es poden fer aquestes curses, sense aquesta gent, això seria impossible de fer, ens mimen i ens cuiden com si fóssim els seus fills!!!

Circuit dur, tècnic i molt net....potser llàstima d'alguns trams amb massa pista. Potser també faltaria alguna balisa lluminosa en les cotes més altes, però marcatge molt bo!

Organització de 10, es nota que hi ha gent molt professional darrera i sap el que es fa...Sophie és una d'aquelles persones que sap el que vol i on vol arribar...de nou gràcies per donar - m'he l'oportunitat de poder gaudir d'aquesta aventura!!!

Una cursa de 83 km i 4400 mts positius...pujant el coll mític i que dona nom a la cursa, Mónduber, llàstima que es puja de nit...encara que ja m'han comentat que per l'any vinent canviaran el recorregut perquè la gent ho pugui gaudir de dia!

Després de 3 mesos que no fer cap cursa, me disposava a fer la Mónduber amb ganes de gaudir-la...apart tenia la gran cía de la familia que m'havia acompanyat i això me posava certa pressió x acabar-la...començant a bon ritme i sense perdre massa temps als avituallaments, vaig posar - m'he dels 10 primers fins el km 50, punt en què vaig començar a patir d'un mal a la part íntima dels homes...uffff, petita infecció d'orina, qui la patit en cursa ja sap el que suposa i el mal que fa!
Vaig arribar a l'avituallament i vaig preguntar si tenien alguna cosa per passar el mal...ehhh, me van mirar raro i van dir "no", vaig continuar caminant fins al km 68, punt on m'esperava la familia, i lloc on havia de decidir si continuava o no!!!

Arribant a l'avituallament, vec a la família esperant-m'he, crec que no els hi va fer massa gràcia veient la meva cara, tot feia preveure que era el final...la Mar hem va recomanar que me prengués un ibupruzeno.. me va dir que me podia passar el dolor i així acabar, auuu, aigua i pastilla cap a dins...tot d'una, vaig agafar xuxes, un plàtan hi ha continuar s'ha dit!!!

A 2 km de sortir de l'avituallament, me'ls torno a trobar per donar-m'he l'última empenta...i així va passar, els últims km's els vaig fer volant...com si no hagués passat res, de vegades es necessita una cosa d'aquestes per mirar endavant i continuar!!!

Finalment, vaig arribar fent 12:36 minuts...posició 15, però el més important de tot, finalitzar totes les proves d'enguany!!!

Encara que tingueu dubtes o què penseu fins aquí he arribat, no deixeu d'intentar - ho! !!

Un cop més donar les gràcies a la Mar i el meu salvatge que sense ells no ho hagués aconseguit...i com no, a tots els companys de Serres del Mestral que sense ells no seria el que sóc !

I també, felicitar a l'home de gel i gran amic, Israel Mercadé Oró que aquest cap de setmana ha aconseguit la gran fita d'acabar el 3 de la general de la Copa Catalana de curses d'Ultradistància!!!

Karpe diem
Salut i fins aviat