TRENCACIMS...paratges per recordar!!!

Després de la lluita constant que vaig passar a l'Ultra dels Estels del Sud i amb un descans de 10 dies, arribava a Paüls amb la intenció de fer la TRENCACIMS, una prova dura, tècnica, però alhora impressionant per l'entorn on es dóna cabuda aquesta cursa!!!

La veritat que no les tenia totes, i fins dos dies abans no sabia si podria anar o no! Encara amb el peu un pèl inflat, però amb les ganes del primer dia, vaig dir-li a la meva senyora, la Mar, a veure que feia, sentia molèsties, però creia que a mesura que comences a fer la prova anirien desapareixent...i així doncs, vaig decidir-m'he anar-hi. Vaig parlar amb l'amic, Israel i li vaig comentar que faria la prova com entrenament i si hem veia amb ganes i força apretaria al final, ell hem va respondre que endavant, que encara no estava recuperat i que aniríem junts...collons, si es descuida, fa pòdium!!!!

La veritat que va ser una matinal d'allò més bona, parlant a primera hora amb els companys, amics i el Sr. Ramón Ferrer, quin crak, com no podia ser d'una altra manera, allà estava per fer alguna foto i gaudir de la prova com el què més!!! 

"Grácias Ramón por tus fotos y también por mostrarnos lo bello que es este mundo!"

TRENCACIMS...que puc dir que no sàpigueu...es una prova increible!!... Té un recorregut que meravella, les seves vistes impressionants, el seu entorn fa que passis per racons fantàstics...i tot i no poder gaudir massa de les vistes, disfrutés com un enano!!!

La cursa començava a les 6:30 hores del dissabte, i va començar com totes les proves d'enguany, a 100 km/h...és una cosa comentada entre molts de nosaltres, la gent esta molt preparada, corre molt més i no té por a res!!!

De vegades al·lucino de lo ràpid que podem pujar aquestes muntanyes, i no sol pujar-les sinó que després a les baixades, torna-hi i molt més ràpides...com ja vaig dir, ara es qüestió de mirar rellotge i a veure si rebaixo el temps de l'any passat!!! Xic's disfrutem més del que ens envolta que som uns privilegiats al poder passar per llocs que molta gent no pot arribar, i en aquest grup també m'incloc jo...crec que estem perdent els ideals del què eren les curses de muntanya, disfruta el moment!

Com ja eh dit la sortida va ser molt ràpida, passant pels carrerons de Paüls i iniciant la primera pujada a la Mola Grossa, ufff, començavem a fer desnivell i del bo, lo cert que ja coneixent aquesta pujada tens molt de guanyat...aquí l'Israel, que veia que anava fi i que estava amb ganes de pujar, li vaig comentar, Israel aquí sobres...tira endavant que pots i segur que pots acabar bé, ondia si hem descuido, va fer 4 general...bestial!!!! 

Durant la pujada vaig veure al Miquel Virgili, un altre diesel de la bella escola, acostumat a patir ja que és un crak amb tema raids...i és per això, que hem vaig enganxar a ell, i cap amunt!!!

La veritat que va ser un plaer poder gaudir d'ell fins a l'Ermita de Sant Roc, sempre es bo poder fer un tram de recorregut amb un crak...a Sant Roc, ens vam acomiadar i ell va continuar amb la seva marxeta...és un diesel però deu ni dor, el tio no para!!!

Pels qui no heu estat aquí es digne de visitar per la seva part última, increible...el PAS DE LA FINELLA i després el cim més emblemàtic,  LA PUNTA DE L'AIGUA,....guauuuu!!!

Allí hem vaig trobar un altre compi de batalles i com jo també un pèl tocat, l'Albert Viñau...havia tingut un esguinç setmanes abans i també no volia apretar massa, hem va dir quin temps tenia pensat fer i quant li vaig dir 7:45, ell m'apunto!!!  jo encantat de tenir cía, i més venint d'ell, ja que és un altre fora de sèrie!!! 

Ja estavem sortint de Sant Roc, quant vam agafar direcció  el GR-7, agafant la sendera que es fa direcció Alfara de Carles i un cop allí la forta pujada i mítica de TRENCACIMS...cada cop que la faig és diferent, i com costa, la Faixa Pinosa!!!! Un entorn complicat perquè no tens un respir, pujades, baixades, troncs al mig de la senda, arbres tombats, arrels que surten del terra...un autèntic calvari!

Sol recordo que l'Albert em deia, això no s'acaba...i jo amb to suau...ja queda menys, una última pujada i ja esta...la veritat que es una pujada molt dura. Al final, vam aconseguir-ho, sense adonar-nos, ja que mentre pujàvem  anàvem  xerrant, cosa que alleugereix una mica l'ansietat i lo dur de les condicions...

Ara era qüestió d'anar fent i gaudir dels paisatges...impressionant el seu pas pel Canal de la Manteca!!! 

Crec que és difícil recordar quin és el pas o el lloc més idíl·lic, perquè tots els punts, cims, racons, barrancs tenen zones místiques i fantàstiques...ja començàvem  l'última pujada, formant un grup de quatre persones...entre elles l'Albert i jo, ens quedaven 11 km , quant hem posava a tirar del grup com si fos allò una serp!!! Per fi enfilàvem el pas de la Gilaverta, quant ja veiem la baixada fins a Paüls...quedaven 7 km, l'últim esforç i la veritat que amb molt bones prestacions per haver patit dues setmanes abans un esguinç i encara amb molèsties al peu, ja podia dir...que allò ja estava fet!!!

La veritat que durant la baixada un dels companys de viatge, va posar la 5 marxa i auuuu adiós, que hi farem, sense dir ni muuu...molta gent crec que hauria d'aprendre a dir fins un altra, "Adéu" que no costa res, i més quant t'han fet de llebre...que hi farem, sort que estem curtits en aquest món i les hem vist de tots colors!!!

Al final arribàvem amb l'Albert i el Guillem (Sudactiu)....al final no vam fer el que li havia dit a l'Albert, però va faltar poc, vam fer 7:49 ....per 4 minuts!!! 

Super satisfet d'haver acabat aquesta gran cursa, amb un recorregut molt recomanable i amb unes vistes extraordinàries, uns avituallaments de "10"....els voluntaris, un cop més increïbles i l'organització de matricula d'honor, per la seva naturalitat i senzillesa...i quina bossa de corredor, sense comentaris, de tot i més!!!

Això sí, un petit detall sense importància, hem van sortir 4800 metres positius...una mica més del que posava...jjj, però la veritat que son d'agrair ja que pots veure zones úniques!!

Un final de festa, amb menjar a dojo i beguda la que volguessis...els de les Terres de l'Ebre ens tenen molt ben acostumats, crec que hem de prendre apunts i seguir molt bé els seus consells, potser així, els del Camp de Tarragona, algun dia, puguem ser igual que ells!!! 

I per cert, la Núria de PH QUIROGEL, és mereix un reconeixement molt especial, és una persona que cuida i mima als corredors, moltes vegades arribem morts, sense força, sense dutxar-nos i ella, agafa i ens fa un massatge que ens torna a fer reviure...no canviïs, espero que algun dia pogués tindre el teu reconeixement!!!

Moltes gràcies un cop més a la meva senyora que em va deixar anar a la cursa, més i quant, que el dissabte tenia comunió...al final ho vaig fer tot, però gràcies a ella, aquestes fites les faig millor, ni un mal gest, ni una mala cara...!!! Gràcies de nou Mar.

Salut i kames per tots i com sempre dic, disfruteu de l'entorn que tenim...és una sort poder-ho gaudir!!!

Karpe diem companys

Segona parada Copa Catalana...Ultra Estels del Sud!!! Records imborrables...

Ultra Estels del sud "10"!!! Si teniu uns minuts m'agradaria que gaudissiu com jo d'aquestes línies...

La veritat que es fa difícil explicar lo succeit aquest finde als Ports de Besseit... Per on començar...crec que de les coses que més destacaria, és el companyeris-m'he, dedicació, alegria, tristesa, lluita, esforç, sacrifici, amistat...i dolor!!!
De vegades quant expliques als companys de treball el que pots arribar a viure en aquestes curses, no s'ho creuen i fins i tot, diuen que estem "bojos", potser sí que ho estem, però de ben segur que nosaltres pensem tot el contrari, que ho fem perquè disfrutem i tenim el previlegi de passar per llocs impressionants, i sobretot parlar amb gent extraordinaria!!!
Som gent d'una altra pasta...i el més important que coneixem a gent que ara son amics!!
Des de la vessant d'un servidor, el que vaig fer aquest cap de setmana és una de les lluites mentals més dures que he viscut fins a dia d'avui, i he de reconèixer que n'he passat de molts durs, però com la del dissabte....uffff!!
El dia no va començar massa bé...i no puc dir res en contra a la FEEC, crec que en totes les curses hauria de ser així, material obligatori imprescindible a totes les Ultres, i quasi no surto per no portar el paravent termosellat, sort que en aquestes proves hi ha gent molt maca i un integrant de la FEEC hem va deixar el seu per poder passar la revisió de material... gràcies al Salvador puc explicar tot el viscut!!!
Ara les Ultres sembla que siguin curses de mitja distància...la gent surt a 100 per hora, ondia...hem de tenir seny i cap, i sapiguer que son molts km's i el que s'hauria de fer es disfrutar d'aquest esport. Fa uns anys, quant començavem a correr Ultres, apart de ser uns quants, anavem tranquils petavem la xerrada i després cadascú a la seva...ara sembla que marxi el tren i no tenim temps per perdre!!!
Després de sortir...vaig a anar agafant corredors i hem vaig posar en un grup en el que hi havia els Diesels però alhora experimentats corredors, Jordi Jordi Pàmies Carrión, que al final va ser el guanyador, i el MarcMarc Balaña Prats, tercer de la prova...unes autèntiques bésties!!! Però fent la pujada de Paüls vaig veure que el ritme que portavem era massa dur per mi...vaig decidir posar el freno mà i seguir pujant a ritme, no deixant de mirar-los...però...arriba la baixada i pufffff, adiós a la cursa, esguinç al tornell!!!
De vegades penses perquè no anava més lent, però...son coses que passen! Però això no va impedir que arribes ha Arnes...destrossat però arribés, allí vaig veure al meu amic i company de club Oscar Griño Hernandez...hem va veure desencaixat, jo crec que no m'havia vist mai així...però hem va donar una abraçada que sempre recordaré...moltes gràcies amic per estar allí i donar-me un cop de mà!
També hi havia, l' Eloi Pallares Roca, gràcies a ell també pels àmims de suport que hem van donar falta feien en aquell moment, la veritat que hem vaig "derrumbar" com un castell de cartes... Arnes va ser més que un avituallament, va ser un estudi de psicologia...els sentiments i sobretot l'amistat queden durant els 15 minuts que vaig estar intentant recuperant-me mentalment i decidint si continuava o no...gràcies també a la Judit Solé Guasch i l'Anna, per esperar-m'he a Besseit...vosaltres si que sou les craks...hem van aguantar i ajudar en tot moment, hi ha moments en què la familia no pot ser-hi i gent com aquesta la tens al costat...per a mi, el ser finisher o no, queda en un segon terme, els hi dedico a tots ells el poder haver acabat!!!
Finalment, vaig decidir continuar...si continuar, els que hem coneixen saben que no sóc home de deixar les coses, i de veritat que per damunt de lesions, amor propi o altres inquietuts, això ho havia de fer per un motiu molt important!!!
Des d'Arnes a Besseit un calvari...27 km de molta calor, temperatures superiors a 30 graus, i jo sense poder còrrer..la veritat que va ser duríssim, però el "taping" que hem van posar va ser clau per intentar acabar...!
Arribant a Besseit, al turó hem vaig trobar el Vicenç Laiz Marín...cridant i animant-me com si hagués vist un fantasma...hem va ajudar explicant l'última baixada a Besseit.
Des del fons sentia com cridaven des del poble l'Anna i la Judit...collons, ja hi sóc, vaig pensar, tot i estar fet un nyap...!!
I ara tocava, reposar, menjar, i curar bé la ferida...i la veritat que quant hem van treure la vena, vaig veure les "estrelles del Sud"...
El metge de la FEEC hem va dir: en poques paraules, no continuís...jo tossut, li vaig respondre, ja que havia arribat fins a Besseit que hem deixes acabar, que hem poses un bendatge fort i un altre "taping" hi ha continuar...així ho va fer..i així ho puc explicar! Els hi vaig dir a l'Anna i la Judit, que gràcies per esperar-me però que volia acabar...que ho havia de fer! I així, vaig agafar el pas de "muñecas de famosa" ...
Però hem faltava passar per l'arc d'arribada de la Half...ufff, péls de punta, ahir hi havia el pare del Bro Arturo Neriz Garcia, el Manuel Omaña Espinosa, la Mari Carmen Mestre...i altre més, i sobretot Albert Segura, gràcies Albert per allò que tu ja saps...mmmm, hem va sentar molt bé!!
L'Albert hem va donar una abraçada i hem va donar molts ànims...allò va ser una energia super per poder continuar...gràcies de nou.
Quedaven 40 km molt durs, i ho sabia, però la recompensa final era màxima... i així vaig anar passant els km's, rebent suport de tots els voluntaris, amics, companys, organització, i sobretot, una cosa que havia de fer, trucar a la dona i explicar-li com estava, finalment, vaig parlar amb la family, la Mar Salvado i el Joel...encara que estigués pel arrastre, amb dolors cada cop més forts, aquella trucada va ser una pujada d'adrenalina impressionant, dono gràcies al salvatge i sobretot a la Mar per tenir-la com a companya, amiga i dona...t'estimo!
I com no, jo a la meva...passant per corriols, senders, baixades tècniques, pujades fortes, barrancs i refugis...tot escoltant, la natura i el silenci de la nit, increible...la veritat que va valer la pena viure in situ aquells instants, cada km que passava era una victòria...i així fins al km 100...exhaust i adolorit, vaig assentar-me 10 minuts per reposar...estava a les últimes i la veritat que l'últim tram va ser duríssim, quins últims 10 km...més de 400 positius, bestial!
Finalment, arribava a la carretera...increible, sol hem quedaven 3 km per arribar...i aquells km's van ser per disfrutar de tot el que havia passat!
Arribava fos...sense sentir-me el peu, però amb l'alegria d'haver acabat una de les proves més dures que he fet mai!!!
De l'arribada sol recordo, l'abraçada amb el director de cursa, una gran persona i gran persona, l'Ivan que amb l'expressió de la seva cara no s'ho acabava de creure del que havia fet!!!
Finalment, 18 hores 10 minuts, una odissea de cursa...17 posició, increible i més amb el meu estat físic!!!
Això sí, amb unes cures finals de la Núria...impressinants...gràcies Nuria Quiro!!!
D'allí a l'enfermeria i a fer les pertinents cures, parlar amb la familia que ja havia arribat i xerrar una mica del que havia estat aquell infern amb elJordi Garreta, que va fer l'11 posició a l'Ultra, 3 veterà...gran persona!!!

Per acabar, us voldria explicar el motiu del perquè vaig continuar...tot té una explicació, i tot comença l'any passat, en quant un servidor com molts ja sabeu va fer la volta Catalunya a peu, els companys del Trail Roquetes al meu pas per Roquetes hem van rebre com un autèntic heroi...la veritat que a mi aquella rebuda hem va fer sentir com si estigués a casa, és per això que tenia un deute impagable amb ells, la millor forma de retornar-lis el que hem van fer gaudir a mi, era intentar acabar la seva Ultra Estels del Sud...i la veritat que s'ho mereixia!!!

Son molts els moments viscuts en aquesta cursa, però no voldria oblidar-me de gent com el Claudio Zapater, el José Carlos Cano Martínez,Gregorio Barea Silva, Alex Izquierdo Acon, Eloi Ortiz Braulio, Albert Gine,Jacinto Gonzalez Bermudez, Arturo Neriz Bellido, Sergi Abril Lopez, Enric Terricabras Martí, Fran Martinez Bateman, Marian, Xavi Ayala Salla,Bernat M. Figuerola...a tots ells un record especial per haver compartit algun moment d'aquesta Ultra que serà recordada!!!

Finalment, donar les gràcies a tota la gent que ha fet possible que aquesta Ultra hagi estat possible, Albert Segura, Ivan, Anna...enfermers que van mimar-m'he i curar-m'he, als voluntaris per animar-me en tot moment...sou uns craks...i als pobles per on passavem, ufff, sense paraules!!! Els avituallaments un 11, tenies de tot i si volies alguna cosa més te la feien al moment, és difícil remarcar alguna cosa...i els arbitres o delegats de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, excel·lent tasca, així ho haurien de fer a totes les Ultres!!!

Mil gràcies a tots pels vostres comentaris, ànims i suport, ara restaré descansant una setmaneta....reposant i recordant els moments viscuts, que donen per molt!!!

Salut i kames amics

Comença Copa Catalana FEEC d'Ultres...primera parada Costa Daurada

Aquest Cap de setmana l'aturada la teníem aprop....Prades, poble amb un encant natural i un entorn fantàstic!!!
S'iniciava així la 1a prova de les Ultres de la Copa Catalana de la FEEC!
Després de molt pensar - ho i de no estar del tot bé vaig poder poder participar - hi, aquest inici d'any no està anant del tot bé que m'esperava i potser part de culpa sigui tota la tralla que vaig donar li a les kames l'any 2014!!!
De vegades es difícil dir no ha algunes proves i més quant hi ha molts companys que es donen cites en aquestes curses, i com no, fer-ho en un entorn com és el de les muntanyes de Prades...al final caus a la tentació, i això no és molt difícil! !
Però el que més m'agrada es poder - ho fer amb els companys d'entrenament, amics i la família...
La veritat que ha estat un finde fantàstic, dissabte Ultra i diumenge cursa infantil amb el meu salvatget, el Joel que cada cop està més fort i aviat l'hauré d'agafar amb una corda...deu ni dor lo dur que es fer una cursa infantil després de fer una Ultra...els 400 mts que vam fer semblaven 400 km, kin mal deu meu!!! Però la veritat k vaig disfrutar com un enano!!!
L'Ultra Costa Daurada....podria comentar - vos moltes coses bones, però també algunes de dolentes, i trobo que no seria just si us expliques totes les coses que vaig trobar malament...això sí, molts ens hauríem de plantejar el motiu a fer una Ultra en la què es posa per davant els diners i es deixa de costat els corredors!!!
Crec que la gent que hem coneix des de fa temps, sap perfectament perquè ho dic i considero que ens hauríem de replantejar el motiu que ens dur a fer aquest tipus de curses! Considero que les curses les fem possibles els corredors i per aquesta raó hauríem de ser els protagonistes en aquests tipus d'esdeveniments...bona atenció, k hi hagi uns bons avituallaments, una bona senyalització, que hi hagi Un bon obsequi....vaja que lo que es pagui mereixi la pena, ja fem prou en gastar - nos diners, en material, menjar, ...i en alguns casos allotjament!!!
Finalment que ens queda, crec que podríem definir-ho en dues paraules: "satisfacció personal"!!!
Per resumir l'Ultra, us diré que vaig estar a punt d'abandonar al km 70 aproximadament, el motiu principalment, podria ser, el no menjar i beure massa be durant la prova...soc conscient que de vegades el poder portar uns paràmetres fets i seguir unes rutines no et serveixen per totes les proves i que en alguns casos has de canviar d'estratègia i fer canvis que encara no estar acostumat adaptar - te i jo aquest cop no ho vaig fer!!!
Es per això, que vull agrair especialment al meu amic i company de fatigues, Israel Mercadé Oró, que es va quedar esperant si millorava i que sense ell no crec que hagués pogut arribar a Capafonts...quin pajaron que hem va donar, feia temps que l'home del mall no anava pel darrera i hem donava tant fort i aquest cop, hem va agafar bé!!@

Això és el que fa especial aquestes curses, el companyeris-me i les amistats que es fan en aquest món. ..som d'un altre Motllo, i això ens fa ser especials!!!

També agrair al David Pérez pel seu seguiment esperar - se fins que arribes amb la meva senyora, la Mar i el Joel, que no volia perdre's el veure al seu pare com arribava....això mereix acabar encara que un estigui tocat!!!

Finalment, vaig anar regulant fins arribar a Prades....acabant amb 12:35, finalitzant en una meritòria 12 a posició a la general!!!

De tot s'aprèn i de ben segur que aquesta cursa m'ha donat una lliçó que recordaré per les següents proves...

També menció especial al nostre Galgo, Alex Izquierdo, guanyant la prova...i de ben segur, que no serà l'última de l'any...li auguro un futur impressionant i aquest any el podem gaudir amb el nostre club Serres del Mestral!!!
També no podem oblidar a la resta de comoanys de les Serres del Mestral, al pupes Òscar Griñó i l'incombustible, Gregorio Barea sent finshers arribant junts amb 14:20!!!!

La festa no va ser complerta, ja que el nostre company Hèctor Margalef no va tenir un bon dia i a falta de pocs km's ho va tenir de deixar per molèsties estomacals... De totes maneres per nosaltres és un finisher!!!@

Un cop més donar les gràcies amb la meva dona Mar i el Joel per seguir-m'he durant tota la prova i estar a l'arribada...no hi ha millor manera d'acabar que trobar a la teva família a l'arribada!!!

També agrair als companys i amics que van estar seguint - m'he durant tota la cursa!

Ara toca pensar en recuperar bé i poder disfrutar de les muntanyes que ens envolten i també continuar entrenant amb els companys de Serres del Mestral!!!

Karpe diem .....salut i kames !!!!

XERTA....ULTRA LES FONTS!

Avui tocava Xerta...el Trail de les Fonts....la veritat que fer un dia quant alguns companys fan els 3 dies et quedes amb unes ganes de continuar!!!
Però la veritat que aquest any no tocava, que ja tenim prou res coses per davant, i més quant l'any passa't ja vam saber el que suposava fer una Ultra en tres dies...Bestia!
Quant veia les màquines abans de donar - se a la sortida...he pensat que avui seria un dia fantàstic per disfrutar amb cía...i la veritat que tot ha començat a 1000 per hora....Ara les Ultres sembla que siguin curses de 21 km x muntanya! La gent en comparació a l'any passa't esta més forta i milloren tots, aquí no para ningú!!!!
Avui eh tingut la Cía de Israel Mercadé Oró i Albert Viñau....També va bé còrrer alguna Ultra amb companys ....no tot és competició!!! Però un altre cop els deixaré que passin ells al davant, perquè "collons" els hi fet de guia per tots els Ports!!
Finalment hem arribat tots tres junts en 11a posició...
Increible Israel Mercadé Oró ja que era la seva primera Ultra, s'ha sapigui dosificar i acabar molt bé, de l'Albert Viñau Muñoz no cal dir res, ja que es un animal...es menja els km's!!! Molta sort Albert i segur que acabaràs de p...m....!!! Fins la propera crak!
Menció especial a l'organització de UT FONTS...de 10 a tots els membres que fan possible aquesta cursa, és única..tenir que estar al 100% durant 3 dies i respondre a tots els possibles incidents...uns avituallaments 10, amb tot el que necessites per passar els km's millor, dutxes, fisio, crono esplèndid i amb referències per cada pas de control....únic però aquest any, per posar alguna cosa, poca senyalització a la part de dalt la muntanya...però pels qui ens coneixem aquests paratges crec que no es motiu per mencionar - ho! !!
Agraïment especial a Karim...Gran persona i espectacular organització la que porta al cap dels 3 dies, això fa que UT FONTS creixi any rera any....Felicitats a tots senyors i com no als voluntaris gráciles per existir i ajudar nos a seguir amb la vostra ajuda!!!
I també vull felicitar a dos compis de batalles com són Albert Gine....cada dia més fi i espero que algun dia podem fer algun rept junts!
Jordi Pàmies Carrión, Gaizka Estébanez, Tomàs Zapata, Claudio Zapater, Joan Saragossa, Ramon Prous, Adolf Aguiló, Enric Sabaté, Bernat.....entre altres!! Pels que c un tinguen demà molta sort i felicitar - vos per ja la gran força física i mental que tenen!!!
I com no als meus compis de Club Serres del Mestral, Oscar Griñó i Gregorio Barea....tots han acabat el Trail felicitar - los per part de tot el club!!!
I ara què. ...continuar disfrutan de les sortides amb els companys i agafar km's!!!!

Una forta abraçada al compi Isaac Riera Castro i que la vida continua i ben aviat estarà donant guerra!!!@

Salut i kames

Cursa la Portella...Repte personal!!!

Crònica de la cursa de la Cursa la Portella ...ahir va tocar estar des del "corral" tancat a pany i forrellat, el motiu evident, ja que quant un esta dins l'organització ha de saber que hi ha moments en què s'ha de quedar a la grada veient com evoluciona tot i intentar que no passi res greu a ningú i que tot surti bé!!!
Si poguéssim començar bé, m'agradaria felicitar a tots els voluntaris el sacrifici i la dedicació que tenen per ajudar a que esdeveniments com aquests vagin bé i que els corredors que son els protagonistes no tinguin cap queixa i que intentin de passar-ho el millor possible!!
No hem d'oblidar que sense ells les curses no es podrien seguir fent...
Una altra cosa a destacar és la gran assistència que vam tenir per part dels corredors de muntanya de les nostres contrades, sempre s'agraeix tenir a companys o amics amb els que habitualment estàs entrenant!!!
Agrair a l'Ajuntament de Vandellòs i Hospitalet de l'Infant i el centre Cultural, esportiu i Recreatiu de Ccerv Vandellòs per la seva dedicació en aquests tipus d'esdeveniments i com no, a tots aquells sponsors i col·laboradors que van confiar amb nosaltres pel bon funcionament de la cursa.
Col·laboradors:
Cerveceria Prost, Tejero Materials de Construcció, Susín disseny marítim, editorial Piolet, Ph-Quirogel gràcies Núria Mes Q Quiro pels productes, Viorcam, Vivac, La Roca Foradada gràcies a David Vallverdu Agulled i Cristian per participar i ser partíceps d'aquesta cursa, EvaSion running REUS, Alejandro Rendiment-race gràcies per la seva assistència i per deixan's probar el seu producte, Anav, Fruits Vila, Pinky, PG Solucions Esportives, El Solomillo, ANETO, Megabici, Mas Roig, Esclat Bon Preu, Vanessa López Corporal Fisio juntament amb la Taís Jardí Margalef gran tasca la realitzada ahir a la prova...a tots ells moltes gràcies per confiar amb nosaltres!!
Tot això, és complicat i més quant un muntatge es desenvolupa per muntanya, però gràcies a una sèrie de persones aquesta aventura ha estat més fàcil, des d'aquí agrair a tots els membres del Centre Cexcursionista Serres del Mestral...per la seva dedicació d'aquests dies, i encara que sempre hi han petits detalls que es poden millorar...perquè ningú es perfecte, heu fet una feina collonuda!!!!

No voldria acomiadar-m'he sense dir unes paraules d'agraiment a unes persones especials i fer un camí tan llarg per venir a disputar una cursa, aquests sens dubte, son els meus amics, Elena Calvillo Arteaga i Mikel...impressionants persones!!! Irteera eman aurretik eskerrak eman nahi nizkieke Elena eta Mikeli, Euskal Herritik lasterketa honetan parte hartzera etortzeagatik..!!!
També donar les gràcies a Ramón Ferrer per venir des d'Osca per fer les imatges que ja podeu tenir al vostre abast de la pàgina www.cursalaportella.com , ell és els nostres ulls des dels punts més allunyats!!!
Salut i kames!!!! I que la muntanya sigui un lloc en el que puguem disfrutar molts anys!

La Cameta Coixa...Miravet i el seu entorn!!!

Miravet....Crec que hi ha curses que ja marquen un punt de retrobament entre molts dels corredors que ens trobem els caps de setmana... uns perquè ens agrada aquest món, altres perquè els hi serveix de desconnectar del dia a dia i altres perquè volen saber si la muntanya serà el seu entorn!!!

"La cursa La Cameta Coixa - Miravet", perquè escollir aquesta cursa?? Molt senzill... si vols saber quin és el teu nivell i saber si estàs bé, ja pots apuntar - la per l'any vinent...cada any va millorant amb el personal i craks vinguts de tota arreu!

I sobretot, per damunt de tot, si una cosa destaca d'aquesta cursa, és la seva exigència a l'hora de còrrer, es molt ràpida i per gent com jo que estem acostumats a fer curses més aviat llargues això ens exprimeix fins al punt de dir que "collons estic fent aquí"!!!!

Aquesta vegada el club Serres del Mestral estava representat pels companys Javi Heras, Sergio Taules, Oscar Griñó, Lluís Saladie i un servidor....la veritat que posar al crak Javi Heras al Top 10, Lluís fent uns demostració que dia a dia va millorant, Sergio i Òscar anant sempre de menys a més i jo que dia a dia vaig acumulant km's per l'any vinent...i així poder arribar amb certes condicions!!!

Espectacular día de cursa, trobant a la sortida a "la Crem de la Crem"...i entre aquests a grans corredors de les nostres contrades...Claudio Zapater, Nacho Bolta, Marta Batalla, Octavi Fosses, Aleix Toda, Xavi Solé, Albert Norig.....i així sumant i sumant, també destacar al Gran Albert Giné que mica en mica va agafant la forma i ben aviat estarà adalt de tot, lluitant amb els primers...com també, l'Adolf Aguiló!!!

Felicitar la gran tasca que han fet els voluntaris de la cursa posant - se en els llocs més complicats i ajudant als corredors i com no a l'organització que any rera any van millorant aquesta cursa!!!

Ara toca la Portella....esperem que sigui un èxit i que els corredors poguin disfrutar!!!

Salut i kames

"Cursa les Cingles" Diluviiiiiii per acabar la Temporada!!

Per fi, posem punt i final a la temporada 2014.... i per acabar la temporada, una cursa dura a "collons"!!!

La veritat que aquest cop venia un pel just de forces, i potser serà per la temporada tan llarga que porto, començant al gener amb les curses del Circuit de les Terres de l'Ebre, passant Ehunmillak, Gran raid des Pyrenees, Marató del Priorat, Marató de la Fageda i com no, l'objectiu aconseguit de fer la Volta a Catalunya a peu.... 

Si m'ho diuen a principis d'any que faria tot això, jo li hagués contestat que intentaria fer el possible, però qui hem coneix sap que sóc un pel tossut i que si hem poso "barrut" en fer-ho, almenys ho lluito fins al final!

I avui era l'última cursa, i la veritat que ha estat "bestial, salvatge, tècnica....", com m'agraden aquests tipus de curses en les que gaudeixes patint, sempre amb el cap fred i sabent fins on pots arribar, això sí, perillosa i amb moltes zones de pedra i fang lliscant, i tot això, perquè el temps és imprevisible i avui no ha estat menys, portavem 2 dos dies de pluja, i plovent moltíssim, sabía el que  m'esperava, però no volia ser menys i disfrutar d'un altre dia de bon ambient i de la gent amb la sols entrenar.... 

La rabia que hem queda es no haver pogut disfrutar de tot aquest entorn.. potser hi haurà alguns que diran que ha estat impressionant, altres que hauràn acabat xops, bruts i plens de blaus per les caigudes i potser n'hi haurà que no han volgut passar per aquesta aventura i s'han quedat a casa.... cadascú sap perfectament el que vol i fins on pot arribar.....Jo crec que s'ha de felicitar a totes aquestes persones, els acabats i els que no han pogut fer, no era un día per jugar-se la pell, i més com estaven algunes zones, i més quant sabem que demà ens aixecarem i anirem a treballar!!!

De totes formes, crec que la cursa es mereix un "11", tot i tenir la climatològia en contra,  l'organització a fet tot el possible perquè no faltes de res, i que tothom pogués gaudir d'un día de muntanya...i els voluntaris....crec que es mereixen tots els meus respectes, sempre ho diré, son aquelles persones que fan que una cursa sigui bona o no, per tot...presten una part del seu temps per ajudar ha què tot allò que estas organitzant surti bé, i aquesta vegada creieu-m'he que ha estat així, posats als collets de la muntanya, passant fred, pluja, montant tot l'avituallament, possant-se en punts difícils, començant per la Vertical, Refugi Mussara, Punta del Sec... i gràcies a ells tot ha estat més fàcil, gràcies a tots!!!

Els avituallaments un "10", hi havia de tot el que necesitaves per aconseguir arribar a l'arribada, líquids i sòlids (aquarius, coca-cola, aigua...xocolata, xuxes (mmmm) i altres elements bàsics), i tot això amb tota l'aigua que ens ha acompanyat durant el recorregut, i al final, ens esperava una escudella i llangonissa!!!

Potser, el què si demanaria i si es possible que les dutxes la propera vegada hi hagi aigua calenta....perquè deu ni dor com estava....uffff, després de l'aiguat, aigua freda!!!

I per últim, a l'organització "Obrint Traça", Xavi, Joan, Pere, Rafael, Antonio, Albert....a tots, felicitar-vos pel dia d'avui, tot i ser complicat, heu fet una feinada de "10", i gràcies per fer que el dia d'avui poguessim disfrutar!!!

Felicitar a tots els premiats i guanyadors, però també a tota aquella gent que ha estat disfrutant d'aquesta cursa...Gràcies a tots els membres del Centre Excursionista Serres del Mestral, que un día més ha estat a l'alçada, amb la victòria compartida del Trail Cingles, el nostre crak, Javi HERAS, del Javalí de Vandellòs fent un gran paper i fent top 15, David O'callagan, fent 1r Veterà al Trail, Oriol i Jaume, que com el que més també han lluitat en aquesta prova....de l'Extrem Cingles a les noves incorporacions Òscar Griñó i el meu ídol i compi Àlex Izquierdo....collons com està, a sol 15 minuts de l'extraterrestre Miguel A. HERAS, guanyador de l'Extrem, FELICITATS A TOTS DOS!!!!

I un servidor, l'aventurer popular, eh acabat en 8 posició general i 1r dels Veterans....un somni acabar la temporada així!!!

I a tots els compis, coneguts i família que m'he anat trobant en aquesta aventura...l'Eloy...un plaer compartir amb tu una estona de la cursa, al GAIZKA, li recordo que ens tornarem a veure les cares i aquesta vegada no t'escaparassss, al Francisco, gran cursa i l'any vinent més, al Nacho la meva és intensa, la seva és al·lucinants, més de 40 proves...el Ramón Ferrer (Monrasin) cada día más fuerte, Reyes un altre dia serà, tot es recuperable, el Pol...deu ni dor que fort està, el Toni Calderon, l'altre que se li ha de donar menjar apart, el Claudio, José, Marc Salvadó, Joe Rosich... sou uns crak's i vosaltres si que sou grans!!! 

I moltíssims altres que fan possible que les curses de muntanya estiguin adalt de tot, i ara mateix sigui un referent pels esportistes, a tots ells felicitats!!!

Gràcies a la Núria de PH-Quirogel, continueu treballant així!!!

Avui a les curses infantils, el Joel també ha corregut, deu ni dor com disfruta, la mare ja està espantada, "sol li faltava això".... segur que serà millor que el pare, sense cap dubte!!

Per acabar, voldria fer menció d'un corredor de Beasaín, en Xabier, que estava al club de l'Elena Calvillo i Mikel Mújika, desgraciadament aquest divenres va dir prou, el cor se li va parar... era un esportista saníssim, no bebia, no fumaba... però la vida és així, i és per això, que el meu petit detall de la cursa era córrer amb el paravent que hem va lliurar un altre company Vasc, en Koldo, així  he volgut retre un petit homenatge al seu club i la seva gent, que descansi en pau!!!!

I com no, Salut i kames...

La temporada 2015 es presenta divertida!!! Karpe diem

Col·laboració Vandekames i Banc dels Aliments

El dia 26 de novembre de 2014 es va fer efectiva per part de l'organització de Vandekames, l'entrega dels diners recollits durant el temps en què un servidor estava fent la Volta a Catalunya a peu durant el passat mes de Juny.  Des de l'organització de Vandekames es va aconseguir reunir un total de 444 € els quals es va entregar íntegrament al Banc dels Aliments de Tarragona i així poder ser partícep del Gran Recapte que es va dur a terme durant els dies 28 i 29 de novembre!!!!

Gràcies a la col·laboració de tots els integrants del Centre Cultrural, Recreatiu i Esportiu de Vandellòs i sobretot, del meu apreciat Josep Gavira, president del Centre Excursionista Serres del Mestal.

Així d'aquesta manera tanquem el cercle i d'aquesta manera posem fi ha aquest any, agraint la col•laboració de totes les empreses públiques com privades per què s'aconseguis aquest objectiu!!!
A tots els centres dels Bancs d'aliments de les 4 provincies, Lleida, Tarragona, Barcelona i menció especial a la de Girona... També a tots aquells que van acompanyar-me durant algun trajecte del recorregut, de la Nostra Taverna de Salou, Cafeteria Dolç i Salat de Reus, d'Evasión de Reus per les bambes  k van ajudar-me a córrer més, de la Fisio Vanessa López i Tais per cuidar-me les meves cames, de PG solucions Esportives pel material aportat, Nutrisport pel servei atorgat, Bon Preu i Esclat Miami Platja pels aliments distribuits... La Marató del Priorat, Xavi i Albert per tot allò k heu fet x mi, Centre Cultural, Recreatiu, Esportiu de Vandellòs, mil gràcies.... I Ajuntament i Llastres pel servei i ajud k ens heu fet arribar!!!!

Mil gràcies a tots!!!

Salut i Kames

Xerrada de la Volta a Catalunya durant l'entrega de Premis de la FEEC....

Ahir a la tarda a Tarragona es va celebrar l'entrega de premis de la FEEC als campions de la modalitat d'ultradistància... i en el què un servidor va estar present gràcies a la invitació del company i amic Arturo Neriz del Club Trail Tarraco.

No cal dir, que va ser un plaer immens poder compartir amb tota aquella gent les vivències i peripècies passades durant la Volta a Catalunya que vaig realitzar el passat mes de juny! 

La veritat que se'n va fer difícil mantenir la tranquilitat i serenor que sovint tinc, i més veient els crak's que hi havia a la Sala!!!

Al principi hem preguntava que "collons" estic fent aquí,  i més quant molts dels assistents a l'acte hem donaven 1000 en tot... hem deia a mí mateix, que els hi explico jo a ells, quant hauria de ser al revés!!! Us podeu imaginar com es podia sentir un corredor popular, estan al costat de crak's....Però com bé dic moltes vegades, s'ha de ser positiu, fort i mirar endavant, la sensació de llibertat i explicar tot el que havia passat durant la Volta, va fer que poc a poc estigués més tranquil i expliqués el com, i perquè ho vaig fer!

De vegades, ens mirem en un mirall i volem ser el Kilian, el Tòfol, etc... o altres personatges en els que tenim absoluta admiració, però després aterrem i de cop sortim del món imaginari, i diem que guaiii podem compartir i disfrutar d'aquest món, amb la família, amics, companys, equip....i no cal que ens emmirallem amb els altres, som el som i fem el volem, és per aquest motiu que disfrutem d'aquest món!

De l'acte d'ahir podem treure algunes conclusions, i totes elles molt positives, si treballes, et sacrifiques i ets constant al final pots aconseguir el que et proposis... Això mateix, li comentava a l'Arturo, el treball que estan duent a terme des del Trail Tarraco és impressionant, cada dia son més i millors... Gaudeixen dels dies d'entrenament i això se'ls veu en la forma de ser, qui pogués compartir aquests moments... són gent treballadora, i després de la seva feina a gaudir amb un grup el que més estimem, el Córrer!!!

Ahir els premiats van ser tots, uns per fer-ho bé durant l'any a diferents racons de Catalunya i altres per donar suport aquests, no hem d'oblidar mai a la gent que ens acompanya, són ells qui es mereixen aquest reconeixement, familia, amics i companys que a través de les xarxes socials, watssap.... són ells que et posen en un podium, i no hem d'oblidar que això és un hobby, i no tots vivim d'això!!!

El meu reconeixement per aquestes persones, ja m'agradaria fer com fan molts, agraïr als seus col·laboradors o empreses, jo no tinc aquesta sort, i per això que hem fa més il·lusió fer-ho extensiu a tots vosaltres...

Vaig tenir la gran sort que hem toqués una visita per fer-me una exploració Biomecànica....uffff, hauria d'estar molt content, però hem sembla que serà tot el contrari, ja què quant comencin a mirar-me com si fos un cotxe....que els filtres estan bruts, que s'ha de canviar això, allò...ja m'enteneu!!!

Per acabar m'agradaria donar les gràcies a l'Arturo Neriz per la seva disposició en tot moment, el treball que ha fet i constància el dia a dia, als companys de la FEEC per poder explicar el que un corredor popular sent quant aconsegueix un repte com aquest, gràcies als companys i amics per les seves mostres de suport, als companys de la VandeKames, en especial, el Conrad per assistir a l'acte, a tot l'equip del Centre Excursionista Serres del Mestral i com no, als principals, la Mar i el Joel que el dia a dia m'aguanten i hem deixen disfrutar de les muntanyes i el seu entorn!!!

Salut i kames!!!

VandeKames....es solidaritza amb el Banc dels Aliments!

Des de que vaig fer la Volta de Catalunya a Peu fins a dia d'avui eh descobert lo fantàstic que pot ser compartir aficions o esdeveniments amb gent com els companys que organitzen la VandeKames. 

El motiu és simple, quant vaig començar la Volta ara farà cosa de 5 mesos, van decidir que una de les iniciatives per ajudar-me a recaptar aliments seria proposar a la gent que s'incrigués a la Cursa VandeKames durant el període del 1 al 15 de juny, mentre jo estava fent l'aventura, ja que d'aquesta manera, de cada inscripció feta un euro aniria directament al Banc dels Aliments!!!

La veritat que la iniciativa no va anar gaire bé, potser perquè tothom esperava inscriure's a última hora com sol passar o per motius de poca difusió... qui sap, però lo cert és què tot i això, ells han decidit de tirar endavant i finalment, fer-me entrega d'una quantitat superior a la incial. 

De vegades no sabem fins on pot arribar la col·laboració o l'ajuda de la gent, però a mi, els membres que formen part de la VandeKames m'han demostrat una vegada més que son uns grans amics, gràcies a ells es va recaptar més de 450 €, cosa que de ben segur al Banc dels Aliments de la província de Tarragona els hi anirà força bé!!!

Tots tornarem a gaudir d'un any fantàstic, de nous reptes, però serà difícil recordar un any tan bo com aquest... molts hem deien com hem trobava després d'una gesta com aquesta, la veritat de vegades no se pas que contestar, perquè crec que s'ha de viure i estar fent-ho per saber el que és i el que significa acabar!!!

Poc a poc eh tornat a la realitat i et vas donant compte del que ha suposat aquest repte, alguns hem deien i ara què???? la veritat que s'ha de descansar el coco, les Kames i estar amb la família, perquè en definitiva son ells que ho pateixen més.

Per fer hi ha moltes coses, això sí, tant heavysssss fent tants km's al dia i descansant tan poc.... és difícil saber-ho! Parlant-ho amb alguns de vosaltres, m'agradaria que la próxima aventura fos diferent, i és per això que vaig pensar en fer tot el Nord, sí des de el Cap de Creus fins a Finisterre (Galícia)....que us sembla!!! Pot ser molt bonic, i alhora extremadament dur, però si no s'intenta no es pot saber si es pot dur a terme... la veritat que ja porto uns dies preparant-ho, i vull que sigui especial!!!

Vaig pensar en l'any 2016....ja que com tot, es necessita preparació i dedicació per estar a punt, durant el mes de juny, i encara per acabar de lligar coses i qui sap, si tindré algun company que desitgi fer aquesta aventura amb mí.

Cal dir, que és el mateix any que faran la primera edició de la TRANSPYRENEA, una Ultra que organitza un company mallorquí afincat a França, en Cyril, i és per això que potser aprofito l'avinantesa de la prova per fer la TRANSPYRENEA i continuar fins a Finisterre, i com us dic, encara a falta de concretar com ho faig i com ho faria!!!

Ja us aniré explicant... Karpe diem!!!

Salut i Kames

LA MARATÓ DEL PRIORAT....UNA ALTRA FORMA DE VEURE LES CURSES!

La meva aventura amb la Marató del Priorat comença abans d'iniciar la Volta a Catalunya ... és per això que els hi dec molt, més del que es pensen, m'hagués agradat ajudar-los més del que eh fet, però crec que se'n han sortit força bé i han aconseguit que aquesta prova ja formi part de les meves curses...!!!

Podríem dir que van fer una cursa diferent, amb un muntatge al·lucinant...música en directe, una excel·lent logística, una sortida impressionant amb trabucaires i batucades, imatges preses des d'un aladelta....el menjar i el beure, uffff, n'hi havia de tots gustos i colors....i el més important, "el Vi", boníssim!!!!

És complicat destacar alguna cosa...potser el bon rotllo durant tota la proba, passant pels municipis, la bona rebuda en tots ells, Bellmunt del Priorat, Gratallops (música en directe), Vilella Alta....Porrera i Falset...d'avituallaments, cada 4 km, i amb tot el que es necessita per fer una cursa d'aquests tipus.

Fins i tot, van pensar en els més petits, amb una cursa infantil...encara que potser els hi falta una mica d'ordre en fer-ho, segons m'explicava la Mar, ja que va ser una mica caótic...però el Joel va xalar, ja que els nens crec que no els hi falta motivar-se per intentar adelantar-se entre ells, son competitius per naturalesa!

No cal dir, que una festa ha d'estar ben complerta si aquest servidor fa podiummmm, ni pensar-hi en aquest fet, i molt menys quant no era el meu terreny, era una cursa molt corredora, ja que practicament era tot pista, únicament 3 punts on podia disfrutar del que a mi m'agrada, una mica de muntanya i pedres, una a Porrera que era una trialera que pujava fins al Coll i una altra al mig de la proba quant t'endinsaves en un bosc...molt poc pel que estic acostumat a fer, però la veritat que també vaig passar-m'ho d'allò més bé...quant a mesura que anava avançant la prova hem trobava en 2na posició...uffff, vaig pensar llavors que estava anant massa fort i que ho podia pagar....pues fins al km 37 i passat l'avituallament de Porrera i pujant la trialera quant vaig veure l'Oriol que anava com un cohet...és en aquell moment quant vaig començar a pensar que el somni de fer podium s'anava esfumant!

Va ser vist i no vist, ja únicament hem quedava fer els últims 7 km's de la Marató i arribava a Falset...en aquell moment la musculatura ja no funcionava massa bé i l'esforç es començava a notar, havia anat massa ràpid al prinicipi de la prova, les forces ja no eren les mateixes i el cap, encara que hem deia tira una mica més, les cames hem deien tot el contrari, vaig intentar mantenir el ritme i baixar d'intensitat, sempre controlant al 4rt, que encara que el portava força lluny, mai pots dir que la cosa esta feta!!!

A l'últim control hem van dir que el 2n no el portava massa lluny, però crec que no els estava escoltant, ja tenia prouta feina en hidratar-me i menjar bé, tenia el cos bastant cansat del ritme que havia mantingut durant tot l'inici de la cursa i ja no estava per molts comentaris, sol volia arribar i gaudir amb la família de la festa organitzada a Falset!

I com no, a dos km's vaig mirar enrera i no vaig veure a ningú...hem vaig treure un pes de sobre, llavors ja vaig començar a donar-me compte que podría fer podium en una cursa ràpida, encara que fos una marató...! 

Finalment, vaig arribar en 3r lloc de la general, un somni complert després de dos monstres, el temps invertit en la cursa 4 hores i 2 minuts, distància 44 km i desnivell positiu 1430 mts... 

Crec que puc estar força content de l'aconseguit, i més, quant a 4 dies de la prova havia estat uns dies parat pel genoll, ha estat una temporada llarga, dura, i alhora molt profitosa, ha valgut la pena poder ser partícep d'aquesta gran festa que ha estat la Marató del Priorat i poder agraïr a tots els membres de l'organització: "Tralari Tralara", en especial, al Xavi i l'Albert el que van fer ells per mi en el seu día....!!!

Tenir un recordatori especial per tots els voluntaris, no els poden deixar de banda, ja que son ells els que fan possible que aquestes curses tirin endavant i es puguin realitzar sense cap incidència...!!!

I ara què, pues a descansar uns quants dies, fen alguna sortida per les muntanyes de Vandellòs i disfrutar de la família...la próxima fita,  la Cursa de les Cingles....a veure si encara ens queden forces per poder disfrutar de la festa que de ben segur ens faran Obrint Traça!!!

Salut i Kames.