4rt prova del Circuit Camp de Tarragona: Cornudella Voluntaris Bombers!!!

Crònica de la 4 prova del calendari del Circuit CMP de Tarragona: " Cursa Bombers Voluntaris 2016".

Avui tocava anar al municipi de Cornudella... un altre dia per gaudir amb família, companys i amics...els corredors arribàven amb moltes ganes de còrrer, déu ni dor, donar-se la sortida i adèu, com han sortit del corral...semblava que perdessin el tren!


Moltes cares conegudes, Trail Tarraco, Paxanguerus, alliberadrenalina Filirun, Taymori, Borges Trail, Obrint Traça...i entre... els quals, els companys del club, els mestraleros, que avui, tot i no estar tots, els que hi havia han vingut amb ganes...

I avui, les protagonistes són les nostres xiques, carai, és per elles aquesta dedicatòria...Gràcies Yolanda , Nuna Florenceg i la nostra Laeti Densol , que avui ha canviat la cursa curta per fer la cursa llarga..., impressionant!!!!


I com ja heu vist, la nostra mami mestralera quedant 8 de la general, 1a Categoria a la cursa dona de Reus...no tinc paraules, és la nostra mami, cuidant-nos, mimant i ensenyant, que els valors del treball, lluita, sacrifici i esforç donen la seva recompensa. ..Gràcies Assumpcio Castellvi . ...crak!!!
Els mestraleros/es són grans corredors però són millors companys ...i avui la Leti ha fet un esforç increïble per puntuar per equips...sense paraules, gràcies Leti!!!


Que dir de la cursa, pues avui eh gaudit com un nen fent d'escombra a la cursa llarga...moltes vegades costa assimilar que un cap de setmana estiguis lluitant amb els primers i la següent estiguis tancant la cursa, pués això és el que fa gran aquest esport i hobby..., xerrant amb la gent i mirant els paisatges i gaudir de l'entorn, no hi ha cosa millor!!!!


Apart avui ha estat especial, eh acompanyat a la nostra companya de club, la Leti, a cumplir el seu objectiu principal, acabar una prova superior a 15 km...per a mi, això és lo millor de tot, fer que els altres gaudeixin i puguin fer reals els seus somnis!!!
Finalment, hem acabat...patint fins l'últim km però arribant a meta...Gran Leti, i veient com les mestraleres estaven esperant-la a l'arribada, això no té paraules...així és fan grans els clubs, orgullós de ser mestraleros! !!
I no me vull oblidar d'un company i emblema dels mestraleros...el gran Javier Heras Hernández, tot i no poder acabar la cursa d'ahir, que sàpigui que per nosaltres sempre serà el nostre crak...i que de les decepcions s'aprèn a ser més fort!!!!


Gràcies Sergi Abril Lopez per portar el bon ambient, Arturo Neriz Bellido por estar al pie del cañon i als companys Bombers Voluntaris de Cornudella per fer una gran cursa....sobretot al Victor i el Poldu Ran Torr'es....
Karpe diem
Salut i germanor....

Ver más

Ultra Estels del Sud...increible cap de setmana!!!!

Crònica Ultra Estels del Sud : "Paradís en un entorn salvatge"
En primer lloc, m'agradaria felicitar a totes les mares...son elles les grans protagonistes d'avui!!!
I en segon lloc, a la família mestralera, un cop més s'ha vist que les Serres del Mestral estan "on fire"...mare meva, quines marques i quin nivell, felicitats a tots!!!
Comencem doncs, és fa difícil descriure el què un servidor sent quant s'envolta de grans moments...i això ha passat gràcies als companys del Trail Roquetes i als paratges dels Ports de Besseit!
Tot i no estar fent curses com els altres anys, no me volia perdre la festa dels Estels del Sud...i aquest any venia amb ganes de fer-ho bé, si me descuido....hipermotivat!!!!
Arribàvem amb la família el divendres per fer nit i desconnectar del dia a dia...Casa Barceló, ubicat a Horta de Sant Joan, va ser la nostra casa durant aquests 2 dies, un hostal molt recomanable...impressionant!!!
Aquest any la sortida és feia des d'Arnes, i la veritat que va ser un encert, bon ambient i una bona comunicació terrestre...cosa que les famílies ho agraeixen moltíssim!!!
La sortida es feia a les 7 en punt, després de saludar a un munt de gent coneguda, entre altres, Jordi Pàmies Carrión, Gaizka Estébanez, i després de passar el pertinent control de material, ens posàvem a cua, la sortida espectacular, ja què es feia conjunta l'ultra i la Half, un altre dels encerts perquè l'ambient va ser molt bo!!!
Com ja va sent costum, la sortida rapidíssima, a 1000 p/h...aquesta vegada vaig decidir d'estar tranquil i deixar fer...tenia moltes ganes de fer un bon paper, però també gaudir del moment...no hem d'oblidar que això és un hobby!!!
Pues així ho vaig fer, petant la xerrada amb els Patxanguerus, José Carlos Cano Martínez, Pere Obré, Lluis Lulu Gomez Blasco ...quina colla, sou collonuts i no perdeu el bon rotllo que teniu, gent com vosaltres fa gran aquest esport. Durant el recorregut també vaig coincidir amb el gran Sergi Rodríguez Cuscó , amb un gran futur!!!
Els primers km's fins Besseit...massa ràpid al meu gust, però tot i pensar-ho, aviat vaig donar-m'he compte que seria un bon dia, no tenia cap molèstia i les kames me demanaven correr...
Vaig empaitar al compi mestralero Eudald Navarro (Panda) i després de petar la xerrada una estona, vaig continuar amb modo Ultra...pim pam pim pam!!!
A Besseit, me trobava un altre company, Claudio Zapater ...que va vindre pel darrera i me va comentar a cau d'orella, t'has adormit...jjjj ara ja no tenen consideració dels més grans, pensava!!! tot d'una, agafem ritme fins arribar a l'alçada del Sr Israel Mercadé Oró ...el crack!!
Poc després enganxavem a l'altre Panda, Eloi Ortiz Braulio i Xavier Aguilo ...ens vam ajuntar uns quants elementos de cuidado, això ja s'assemblava als entre nos per les nostres terres del Mestral, van ser moments màgics i alhora divertits....Gràcies aquests moments soc un amant d'aquest esport!!!
Abans d'arribar a Casetes Velles, agafem al gran Gil Lopez Domenechp , el qual s'havia fet mal a un dit del peu i el pobre estava patint el que no està escrit...molts ànims fiera!!!
Aquí ja vaig decidir de posar-me el mono de treball i començar l'aventura en solitari...volia probar-m'he i de fet, crec que vaig fer una de les millors Ultres de la meva vida!
Això sí, les condicions que van haver durant tot el dia no van ser les millors, pluja per començar, després fred i de cara al migdia sol i vent...vaja sol quedava neu a la punta del Caro!!!
Unes condicions adverses molt dures per tots els corredors, cosa que va fer que l'organització juntament amb els àrbitres de la prova decidissin neutralitzar la cursa al seu pas pel Caro...Això va fer que una colla d'amics i companys de fàtigues es quedessin sense poder acabar aquesta cursa, però en fred crec que va ser una decisió correcta!!!
Desgraciadament, moltes vegades es prenen decisions que no són ben rebudes per alguns corredors, però això companys és un hobby, i no hem d'oblidar que lo primer és la seguretat de tots i que ningú corri cap perill...millor prevenir que curar!!
El Coll del Caro i les Rases...eren llocs molt complicats i amb cert risc de prendre mal, o que dir pel seu pas per la Gilaberta....ufff, quant bufa el Mestral no hi ha qui el pari!!!
Continuant amb modo Ultra i deixant enrera als companys de viatge, vaig passar el cim del Caro, enganxat a les pedres i com si fos una serp...collons com bufava, més d'un cop havia vist perillar la meva melena...jjj!!!
Per fi terra ferma, refugi Caro, km 63 i lo més dur ja havia passat....o això semblava!!
Després de parlar amb el nostre assistent, el Conrad Solé Altès i els àrbitres de cursa, vaig continuar gaudint dels corriols i paisatges que anava trobant al llarg del recorregut...impressionant circuit el que ens ensenya els Estels del Sud!!
Arribant a Paüls, i després de passar per les rases del Maraco i veient els bous pasturant...ja anava amb el 50% de les reserves esgotades, sabia el que hem quedava i encara teníem el Coll de la Gilaberta...700 mts positius amb uns últims mts infernals.
Paüls sorpresa la meva al veure la Mar Salvado i el Joel, un estímul adicional que feia que el cansament fos passatger...tot i això, les kames estaven cansades i maxacades, però s'havia de fer l'últim esforç i així ho vaig fer, després d'acomiadar-me vaig reenpendre la marxa sense pensar en res més que fer la Gilaberta...ufffff, quin desgast, però després d'una hora de pujada objectiu complert, ja quedava enrera tot el cansament i fàtigues, ara ja era qüestió d'acabar amb els 17 km fins Arnes...
De cop i volta, sento, "melenes"....i era el Sr Israel , que venía a 100 p/h, sol recordo, m'has fet suar, i jo dient....vaja no me va donar temps a dir res, vist i no vist, s'esfumava entre els boscos com si d'un fastama es tractés...
Tot seguit, agafant gent de la Half i arribant Arnes, el 5è de la general, així acabava l'aventura, i com no, esperant com sempre la família, la Mar i el Joel, la millor recompensa...i el Conrad, crak, gràcies per tot, part d'aquest finisher es teu! !!!
Tot seguit, me comentaven que Israel havia fet 3r...bestial, estratosfèric!!!
Que poc després d'entrar jo entrava en 6è lloc, el Panda, Eloi Ortiz....fantàstic, i perquè la festa acabes bé, faltava entrar l'Eudald...per fi, a la 1 de la matinada arribava amb el Claudio...enormes craks! !!
Cap de setmana de cine:
- Jaume Alcarraz i Daniela Solari Lopez finishers a la mitja.
- Oriol Chies Sirisi finisher al seu bateig a la Half.
- Israel, Eloi, Eudald i un servidor finishers Ultra....
No cal dir res més...increïble! !! Això és el més important, gaudir i acabar tots, els resultats són el de menys! !!
Així acaba una altra història d'un aventurer, un corredor popular, amant de les muntanyes i de les bones costums....
Abans d'acabar, felicitar un cop més a l'organització Trail Roquetes, en especial a Ivan Garcia Maigi , Albert Segura i Ramón Morató , sou grans, continueu així..a Kevo Events hi ha tota la gent dels municipis per on van passar...un 10, avituallaments correctes, marcatge perfecte i voluntaris de matrícula, me teniu el cor guanyat i per poc que pugui teniu a un corredor per les edicions successives!!!
Donar les gràcies al Conrad per la seva grandesa, gran assistent i millor persona...A la Nuria Quiro per ser una persona excepcional, a la gran família mestralera pels ànims i seguiment, i que poc a poc va creixent i es va donant a conèixer arreu de Catalunya, i com no a la Mar i el Joel, els meus supporters més incondicionals !!!
I m'agradaria dedicar aquest petit triomf a un amic, Eloi Pallares Roca , hi ha moments per tot i lo millor és gaudir dels amics fent allò que ens agrada....karpe diem Eloi

Salut i kames

3a Prova del Circuit Camp de Tarragona: Tomb pel Montsant!!!!

3 prova del Circuit Camp de Tarragona:



"Tomb pel Montsant"...cursa, paratges, amics, dinar i gaudir amb família, en petites paraules espectacular dia per la Morera del Montsant!!!
És impressionant gaudir d'aquest esport rodejat de bona gent i encara que avui no participava és un goig veure a tantes cares conegudes en un mateix lloc!!!



En primer lloc, felicitar als llops, i en especial, a la Mari Carmen Mestre i Arturo Neriz Bellido per l'organització que han fet a la Morera d...el Montsant...un "10" , avituallaments, marcatge, serveis...I els pastissos que un cop més han estat a l'alçada...mmmm, i com no, ensenyar-nos aquests paratges impressionants que han anat gaudint al llarg del recorregut!!

Que dir d'un servidor, intentant ajudar i motivant a la gent quant passaven per l'avituallament on hem trobava, no podia ser més especial, a peus de l'escletxa i acompanyat de la família dels patxanguerus....quin far de riure. ..Això sí, de treballar poc!!! Jjjjjj


Dels companys del Club Cexcursionista Serres del Mestral , podria dir moltes coses i totes elles molt bones, però me quedo amb el grup...de 10 veure com han arribat un per un, amb la rialla d'orella a orella i gaudint del moment, això per a mi és més important que no pas els premis...grans un cop més tots i cadascun d'ells, sou collonuts!!!
I una dedicació molt especial per a dos amics dels club que han sigut pares, la Charo i el Javi... ja tenim una nova mestralera, Amaya...que segur que serà més ràpida que el pare...!!!!


Ara toca continuar gaudint i recordar tots aquests moments...la marxa continua i les Terres del Mestral continuaran donant guerra!!!

Karpe diem
Salut i Montsant

2na prova del Circuit Camp de Tarragona: la Portella !!!!

Cap de setmana: "Cursa la Portella"


Com diríem, després de la tempesta la calma, i després de molt meditar, un servidor es pregunta si totes les hores invertides han valgut la pena...jo crec que si!!!@
Sense deixar de dir-vos que les curses com a tal, com les coneixem, no signifiquen res sense aquelles persones que ens ajuden a què tot allò que s'ha treballat funcioni: aquest relat va per ells: ...."ELS VOLUNTARIS"!!!


Sempre eh tingut una cosa clara, ells són els herois, potser necessiten algú que els organitzi o que els guii per fer les coses, però ells són qui es troben en les situacions més complicades i sense ells les curses no es podrien dur a terme!!
Sense ells nosaltres no podríem fer el que més ens agrada, còrrer... per això m'agradaria dedicar-li aquest merescut homenatge, a les més de 70 persones que ens van ajudar a la Cursa de la Portella!!!! MIL GRÀCIES....sou collonuts!


De la cursa, que us puc dir, que vam intentar que us sentísiu com a casa...i que la feina que portàvem fent durant mesos de treball, amb circuits, marcatges, regals, obsequis, etc...
haguessin valgut la pena!!!
Des de tota l'organització, esperem poder tornar a veureu's l'any vinent, això voldrà dir que us ho vau passar bé!!@
Pautes importants: La identitat, valors, objectiu i satisfacció...
La identitat seria la marca, posaria aquestes muntanyes que per a mi me donen la llibertat!
Els valors d'un club, el nostre, Centre Exc. Serres del Mestral.
Objectiu, el més important poder fer una cursa de muntanya que la gent gaudeixi al màxim!!!
I la satisfacció, personalment , d'estar envoltat pels més grans, sense cap dubte, les persones...., els que no es veuen, i aqui sense cap dubte posaria al meu pol negatiu, sempre acabem enfadats, però sabem que un sense l'altre això no sortiria...sempre ajudant, hores i hores, dies festius i mesos treballant sense parar, sempre entre les 4 parets de casa seva i fent que tot sigui més fàcil, ell és el Conrad Solé, el soci perfecte, sense ell això no seria viable cap cursa, ha fet una feinada impressionant...


També al Presi, el Josep Gavira, treballador com el que més, posant les cordes als llocs més inverosímils, marcatges i neteges...com també, Edu, Kiko, Josep, Assum, Daniela, Gregorio, Juan Ignacio, Subi, Àlex, Octavi, Núria, Joan, Julia....i molts més fins arribar a 70...gràcies també a les nostres mans, les fisios, Vanessa, Taís i Montse. .. Policía Local i Protecció Civil...i les fotògrafes, Pepi, Julia i el Jordi...A tots ells gràcies! !!!


I com no, al circuit del Camp de Tarragona, per permetre'ns entrar dins d'aquest circuit que està tenint tan èxit...i els nostres patrocinadors i col•laboradors....moltes gràcies per confiar amb nosaltres!!!
I finalment, donar les gràcies de tot cor a la Mar i el meu salvatge, que son els qui ho pateixen més, per permetrem gaudir de tot això que faig!!@
I com de fotos ja n'heu vist moltes, us ensenyaré els protagonistes de la meva petita història. ...

Karpe diem
Salut i kames
PD: Tot seguit, Vandekames...parada i fonda!!

Xerta....Trail de les Fonts!!!

Crònica del Trail les Fonts de Xerta...un altre pas per caminar amb pas ferm cap a la TransPyrenea, i aquest cop amb el germanet de Lleida, Sergi Fernandez!!!



No és fàcil fer una cursa quant a un li fa mal els ronyons i més quant no estas al 100%, i més una Trail de 70 km com la de les Fonts, que t'exigeix estar molt bé fisícament...aquesta cursa té un encant especial, ja no per la zona, sinó per l'organització, de 10, els voluntaris i com no, el seu líder el Karim, una perso...na que treballa perquè l'UT les Fonts sigui coneguda arreu de l'estat Espanyol!!!

De la cursa poc a explicar, potser que no m'esperava estar tan fi, i més quant dos dies abans no sabia si podria fer-la, crec que potser el fet de no haver fet cap cursa en 4 mesos feia que fos un estímul i un descans que un servidor necessitava...i això, al final és el més important, descans i posar les coses al seu lloc!!!!



Si que és cert, que esta al darrera d'una prova et consumeix molt, en hores i també en treball, i així de vegades et passa factura, a mi m'està passant...però sempre penses que ho fas perquè t'agrada, i és una gran veritat, ningú ens obliga sinó tot el contrari, ens posem perquè ens motiva...és com la vida, millorar per ser millors!!!


També agraïr a un home que porta molts anys en aquest món, el Ramón Ferrer, eres un crak, gracias a tí este deporte es lo que es, i muchos empezamos a descubrir lo que era por tus crónicas i fotos a través de "corriendo por la Sierra"...este fin de semana todo y el frio que hacía en el monte, tu estabas allí, aguantando y pasando frio, esa es la esencia que muchos hemos encontrado en este deporte, y gracias a ella seguimos aquí!!!
I diumenge per acabar un cap de setamana espectacular, una calçotada de luxe amb bons amics...això és el més important, viure i gaudir dels moments que et dóna la vida!!!
I com no, també donar les gràcies un cop més, a la meva dona i el salvatge de casa, Mar Salvado i el Joel, que sense ells això no seria el mateix!!!


Gràcies als companys del Cexcursionista Serres del Mestral que cada cop me fan lluitar més i estar en més bona forma, els joves estan apretant, i això t'ajuda a millorar dia a dia!!!
karpe diem...
Salut i Fonts

Neix un nou circuit...Circuit Camp de Tarragona!!! 1a prova: 4 Termes - Mont-roig del Camp

Mont-roig del Camp - 4Termes


Bueno aixó ja ha començat i no ha pogut fer-ho de la millor manera...la primera cursa del circuit Camp de Tarragona amb més de 600 persones corrent i passejant pels senddrs i corriols que envolten la terra vermella de Mont-roig del Camp!!!
Increïble ambient i enveja sana dels companys i amics que es van aplegar ahir a la Cursa 4 Termes...ahir no tocava còrrer i la veritat que ho vaig trobar a faltar...però m'ho vaig passar igual de bé veient als companys com ho feien!!!
1 pro...va i un encert començar amb la Cursa dels amics del Centre Excursionista l'Areny, gran tasca la seva, sempre amb una rialla a la cara i tot la gentada que hi havia va ser un èxit d'organització!!!!
Pel que fa als companys del centre, de 10....me quedaria curt destacant a uns i els altres no, és per això, que m'agradaria felicitar-los a tots...corredors i caminadors!
I ara què, pues a preparar la Cursa la Portella tenint molt present que hem d'intentar esta a l'alçada del circuit i què tots els que vingueu us pogueu emportar una bona experiència de les Serres del Mestral!!!

www.cursalaportella.com

Karpe diem
Salut i Portella

ANY 2015...SOMNIS FETS REALITATS!!!

Somnis realitzats...un 2015 per emmarcar!!!

 

El temps passa molt ràpid...i crec que es bo recordar tot allò que hem anat fent durant l'any....!!!!

No únicament ens hauriem de quedar en lo bé que ho hem fet en les curses, sinó en tot allò que hem fet per gaudir del que ens envolta i això és molt...m'agradaria ensenyar-vos un petit esbòs de tot allò que per a mi ha estat important, i per què valoro més les coses que es fan en grup que no les fites personals....

Bon Any 2016....

Karpe diem senyors/es

Salut i muntanyes

Marxa dels Roures....Diada espectacular amb un premi molt especial "El pernil"...

Crònica Marxa dels Roures
Un altre cap de setmana de luxe...i aquest cop amb un premi molt especial "el Pernil"!!!
Després d'una temporada tan dura i amb moltes curses d'Ultres, vaig animar - m'he a participar a la II Edició de la Marxa dels Roures...una prova que l'any vinent formarà part del nou circuit se muntanya del Camp de Tarragona.
La veritat que la cursa al meu gust un pèl ràpida, poc recorregut tècnic i massa pista, però ben senyalitzada, bons avituallaments i amb vistes força atractives!
L'organització del C.E. Alliberadrenalina molt bona, una bossa del corredor bona i que dir dels voluntaris, molt atents i sempre donant un cop de mà...un 10!
Gran festa a Montblanc, amb un ambient increïble ...amb molts coneguts, companys i amics a la sortida de la cursa!
No hi ha res com poder gaudir d'una cursa on coneguis a tanta gent...i si al final, enlloc de competir guanyes un pernil, millor que millor!!!
La cursa com ja va sent habitual va començar a 100 km/hora...començant a pujar les primeres rampes ja vaig començar ha agafar pas d'Ultra, sense donar-m'he compte arribant 2n a les Masies Catalanes...a 2 minuts del primer!
En aquell punt hem trobo amb el mestre Jordi Pàmies Carrión i el compi Mikel, me diuen, vas molt bé i tens molt aprop al primer...ondia, pues a per ell!!! Però de cop i volta, me diu Pàmies, escolta que hi ha el pernil...epppp, PERNIL, auuuu, agafo i me'l poso com si fos una motxilla i cap amunt...únic que passava una cosa, que l'havia de carregar 18 km fins arribar a meta, vaja una penitència...al no poder agar - lo bé i abans de fer - me mal a l'espatlla, el mestre Pàmies, me va fer un invent de Mcgiver i llavors a continuar!!!!
La veritat que va ser una penitencia com si hagués portat una creu a les espatlles, el pernil pesava un ronyó i mig, 8 kg...de mal agafar, però que collons, fins al final amb ell!!!
Ara sé el que se sent quant diuen: "carrega com els rucs..."
Finalment, satisfacció i alegria, repte aconseguit i una experiència més que explicar...de ben segur que amb totes les aventures que he passat podria redactar algun llibre, perquè deu ni dor...en aquest mundillo si una cosa té, és què cada cursa és un món!!!
Felicitar a la gran Elena Calvillo Arteaga, guanyant una altra prova i ja van unes quantes, i això que es troba de pretemporada...quina crak!!!
Tbé al meu germanet, que després d'unes vacances obligades per una lesió ha tornat a competir al 100% i acabant amb molt bones sensacions..Sergi Fernandez el 4x4 de Lleida!!!
Al gran Jaume Alcarraz, company de club ...gran diesel de marxes llargues, les acaba totes!!!
El Galgo que ja torna a donar guerra, ahir guanyant la cursa curta....machine!!! Donar les gràcies al mestre Pàmies...sense ell el pernil no hagués arribat a meta!!!
A la família que sempre es troba recolzant i donant el suport en aquestes fites...la Mar Salvado i el Joel...i el Mikel que sempre està assessorant a la seva dona, l'Elena!!
Ara tastarem el pernil amb un bon vi, els Guiamets...Celler la Placeta !!!
Fins la següent aventura...Karpe diem
Salut i kames

MÓNDUBER TRAIL...experiència Valenciana!!

Xeresa (València)

Per fi podem donar per finalitzada la temporada...i això que era un any de transició, si hem descuido!!! Ara toca descansar i desconnectar d'aquest món que cada any atrau més corredors!!

Abans de tot, m'agradaria destacar que per alguna raó a Tarragona Tenim lo millor de lo millor, i és què aquest cap de setmana ha finalitzat la Copa Catalana de les curses d'Ultradistància....i no podia acabar millor, tenint en les tres primeres posicions de la general a corredors de la província de Tarragona, gran gesta!! Moltes felicitats al mestre Jordi Pàmies Carrión 1r, el fenómeno Eloi Ortiz Braulio 2n i l'home de gel i gran amic Israel Mercadé
3r de la general...Increible!

Aquí us deixo la crònica de l'última Ultra d'enguany....per fi, un descans que ja tocava, després de fer 8 ultres i totes acabades (Finisher)...estic molt satisfet de poder haver explicat el què un servidor viu durant aquestes aventures...no tot és competició, crec que se li pot donar un altre caire de viure una Ultra!!

Aquest cop les maletes ens duien a terres Valencianes, un poble petit i molt acollidor, Xeresa...terra de taronges i mandarines!

Un lloc desconegut per mi però amb ganes de conèixer el terreny per on passaria la cursa...gràcies a Sophie SC vaig poder veure com s'organitza una Ultra per terres Valencianes!!!

Perquè recomanaria aquesta cursa, crec què la raó més important, és la similitud a amb la Vandekames, la cursa està organitzada per gent del poble, tracte fantàstic al corredor i acompanyants, i amb curse infantils, menjar per a tothom i uns voluntaris entregats als corredors el 200%!!!

La Monduber Trail és una Ultra diferent, amb una bossa del corredor generosa i espectacular, els avituallaments excel•lents, col•locats cada 10 km i amb tot el necessari per fer una cursa de llarga distància. els controls ben senyalitzats, potser faltava alguna balisa a les cotes més altes...i els voluntaris de traca...sempre dic el mateix i se que no dic cap bajanada, gràcies a ells es poden fer aquestes curses, sense aquesta gent, això seria impossible de fer, ens mimen i ens cuiden com si fóssim els seus fills!!!

Circuit dur, tècnic i molt net....potser llàstima d'alguns trams amb massa pista. Potser també faltaria alguna balisa lluminosa en les cotes més altes, però marcatge molt bo!

Organització de 10, es nota que hi ha gent molt professional darrera i sap el que es fa...Sophie és una d'aquelles persones que sap el que vol i on vol arribar...de nou gràcies per donar - m'he l'oportunitat de poder gaudir d'aquesta aventura!!!

Una cursa de 83 km i 4400 mts positius...pujant el coll mític i que dona nom a la cursa, Mónduber, llàstima que es puja de nit...encara que ja m'han comentat que per l'any vinent canviaran el recorregut perquè la gent ho pugui gaudir de dia!

Després de 3 mesos que no fer cap cursa, me disposava a fer la Mónduber amb ganes de gaudir-la...apart tenia la gran cía de la familia que m'havia acompanyat i això me posava certa pressió x acabar-la...començant a bon ritme i sense perdre massa temps als avituallaments, vaig posar - m'he dels 10 primers fins el km 50, punt en què vaig començar a patir d'un mal a la part íntima dels homes...uffff, petita infecció d'orina, qui la patit en cursa ja sap el que suposa i el mal que fa!
Vaig arribar a l'avituallament i vaig preguntar si tenien alguna cosa per passar el mal...ehhh, me van mirar raro i van dir "no", vaig continuar caminant fins al km 68, punt on m'esperava la familia, i lloc on havia de decidir si continuava o no!!!

Arribant a l'avituallament, vec a la família esperant-m'he, crec que no els hi va fer massa gràcia veient la meva cara, tot feia preveure que era el final...la Mar hem va recomanar que me prengués un ibupruzeno.. me va dir que me podia passar el dolor i així acabar, auuu, aigua i pastilla cap a dins...tot d'una, vaig agafar xuxes, un plàtan hi ha continuar s'ha dit!!!

A 2 km de sortir de l'avituallament, me'ls torno a trobar per donar-m'he l'última empenta...i així va passar, els últims km's els vaig fer volant...com si no hagués passat res, de vegades es necessita una cosa d'aquestes per mirar endavant i continuar!!!

Finalment, vaig arribar fent 12:36 minuts...posició 15, però el més important de tot, finalitzar totes les proves d'enguany!!!

Encara que tingueu dubtes o què penseu fins aquí he arribat, no deixeu d'intentar - ho! !!

Un cop més donar les gràcies a la Mar i el meu salvatge que sense ells no ho hagués aconseguit...i com no, a tots els companys de Serres del Mestral que sense ells no seria el que sóc !

I també, felicitar a l'home de gel i gran amic, Israel Mercadé Oró que aquest cap de setmana ha aconseguit la gran fita d'acabar el 3 de la general de la Copa Catalana de curses d'Ultradistància!!!

Karpe diem
Salut i fins aviat

VANDEKAMES....moltes hores de treball!!!

Crònica d'un corredor popular: La Vandekames....més que una cursa!!!

Després d'uns dies reflexionant...Sol tinc paraules d'aigraïment a tots aquells que han confiat en aquest esdeveniment...la millor paraula que descriu lo viscut és: "gràcies"...a tota aquella gent que ha donat el suport, ànims i col•laboració perquè Vandekames 2015 fos un èxit!!!

Vandekames s'ha fet gran i ha anat creixent gràcies a vosaltres, perquè la salsa de les curses son els corredors, sense vosaltres les curses no existirien i no podríem descriure el que són i com et fan sentir!!!!

La Vandekames portava molts mesos funcionant, hores i hores de dedicació, també mals de cap...no us ho podeu imaginar...i crec que la major satisfacció per nosaltres és que la cosa surti bé, que la gent arribi amb una rialla d'orella a orella, que s'ho passi bé i gaudeixi d'un dia de muntanya...això sumat "a un tornaré"...és el millor premi!!!

Aquest cop estava darrera, i la veritat que es fa difíl veure com es fa la 1ra Edició Ultra Vandekames i no poder participar-hi!!!
Però també us puc dir que vaig xalar com un crio. Tot i estar tocat per una picada, vaig intentar seguir tota l'Ultra, veient com anaven passant els "guerrers" que m'anaven explicant sensacions, vivències i anècdotes que els hi anaven passant, ja us ho dic és fa difícil però molt satisfet d'haver - ho pogut viure in situ!!

Tot començava a les 0:00 hores del divendres, amb grallers i capgrossos a la plaça del poble de Vandellòs...després apagada de llums i encesa de torxes i per començar AC/DC....impressionant sortida!!!!
Estava revisant material obligatori quant vaig estar a punt de sortir de calaix i marxar amb els Ultreros. .. Però aquest finde tocava seguir-los i que no els hi faltes de res...anyorança i realitat que feia que encara que no estigués al 100% i que no podia caminar massa bé, vaig intentar estar amb ells...crec k ha estat dur però el recorregut ha valgut la pena...ensenyar els racons perduts, senders recuperats, coves i avencs en mig de la muntanya...fan que un estigui feliç que la feina de molts mesos hagi valgut la pena!
La veritat que li tenia molta por a la primera part ja k sabia que era molt dura, no pel desnivell sinó pel terreny, i crec k així va ser...uns primers Km's ràpids fins arribar a la Masia de Castellò i una segona part de cursa fins Hospitalet lenta...llàstima k fos de nit i la gent no pogués gaudir del terreny que tenim, apart aquí se li ha de sumar la boira que pujava de mar i la humitat de més del 80%...un calvari en alguns casos!
Fins arribar a Hospitalet una baixada ràpida i pujada a la muntanya del Torm...amb la seva platja nudista...per cert el company Jordi ho va poder comprobar in situ!!!
Bossa de vida i carregar piles per una tornada a Vandellòs que per a molts va ser un maldecap contínu...pujades i baixades continues i sort del temps que va canviar per a bé, sense humitat ni calor el temps era perfecte!!
Sort que dies abans havia contractat el núvol perquè ens vingues a visitar....o sino no vull pensar el que hagués pogut passar!
Pas per Masriudoms.. Després de conèixer la Portella, el Coll de les Portes i Mola de Nadell...i encara 25 km per endavant amb sinuoses pujades al Coll de la Pressó, Coll de Sta Marina i Milà de Gènesies...
No podem oblidar el pas per un camp de Golf...La Figuerola que més d'un hagués firmat "un sota el par del camp"
Crec que viure des de fora aquesta Ultra m'ha fet veure coses que abans no sabia ni que existien....moltes hores i has d'estar per tot i més, i això sense un grup de treball competent i uns voluntaris que fan excepcionals a les persones que estan al davant això no hagués estat possible!!
Crec k ja s'ha dit tot sobre els guanyadors i ells ho saben i així els hi fet saber, però crec k els més importants de Vandekames sou tots, des del més petit al més gran, hem tingut gent de 70 anys corrent la blava...nens petits de 2 i 3 anys fent les curses infantils...crec k és això l'espèrit de Vandekames i és així com s'ha de valorar....és una cursa per a tothom, nens, mares, pares, avis i àvies..tots són importants per nosaltres!

Jo per lo menys ho vec així...i us diré més, jo estava esperant els corredors a l'arc d'arribada, mentre la meva dona Mar feia el circuit Blau i el Joel feia la cursa infantil ..imagineus, això per a mi és un plaer haver - ho viscut!!
Es va improvisar unes curses infantils a dins el pavellò...a causa de les condicions meteorològiques, una arribada al pavellò...els pobres cuiners cuinant en un espai reduït sota la pluja...uffff, tot i això, es va poder fer tot i això Gràcies a les ganes i esforç de molta gent...crec k és de lloar el sacrifici de molta gent i es per a ells que va aquestes paraules!!!

M'agradaria agraïr el treball de la brigada munucipal del poble, s'han fotut una currada immillorable obrint més de 16 km de senders...els més de 150 voluntaris que han demostrat un cop més que son l'esència d'aquest esport i sense ells no som res ni podríem explicar res..

Les Fisios Vanessa, Taís i Núria (PH QUIROGEL) grans professionals, recuperar als corredors cosa no gaire fàcil...Alejandro Rendiment-race facilitant l'isotònic per totes les curses...fantàstic, els sanitaris que han estat al llarg de tot el recorregut, ajudant i fent les tasques que calguin, mimant i cuidant els corredors en molts casos...els serveis d'emergència (Protecció Civil i Policia Local), els cuiners, al capdavant el Ferran, el nostre xef... ufff que sense ells no podriem tastar la fideua de Vandekames, als companys del Centre Excursionista Serres del Mestral, que han estat al peu del canó quant ha calgut....i com no, al capità d'aquest vaixell, el Conrad Solé, que sense ell això s'hagués esfonsat.....són ells els autèntics Finishers!!!

Per finalitzar també voldria agrair el suport que han demostrat amb aquesta cursa els companys de Reset Cardio...els hem tingut en cursa i han demostrat una gran professionalitat....Guillermo un cop més moltes gràcies!
Si que és cert què hem de millorar en certs aspectes això està clar, però crec k hem intentat que tot surtis bé i que la gent s'ho passes bé...crec que en part s'ha aconseguit i no dubteu que des de l'organització intentarem que pels propers anys la Vandekames sigui un referent dins les curses de muntanya!!!

Com sempre us dic, gaudiu del moment...Karpe diem amics i gràcies per confiar amb nosaltres!!!

ULTRA VALLS D'ÀNEU...LA REALITAT DELS PIRINEUS!!!

Crònica UTVA, Ultra Trail de les Valls d'Àneu...la realitat de l'Alt Pirineu!!!

Que poder dir d'una Ultra tan exigent com la d'aquest cap de setmana...no ha deixat indiferent a ningú, hi haurà gent que hi tornarà i d'altres que no ho faran...potser és difícil descriure en tantes hores el que va passar pel cap de molts de nosaltres, però el que si que us diré, què aquesta Ultra et deixa marcat per temps!!!
Era un cap de setmana diferent, aquest cop no portava als meus aliats, la família, i això de vegades es nota i més quant necessito parlar amb ells, en ocasions, quant la cosa no va gaire fina i les sensacions son molt dolentes, agafo el mòbil i faig una trucada a la Mar Salvado, ella és qui me proporciona aquella mica d'energia extra que m'ajuda a continuar...i la veritat, que aquest cop la necessitava, perquè ben d'hora vagi donar-m'he compte que allò seria llarg...
Des de l'inici, va ser molt exigent, i més quant als pocs km's ens va començar a ploure una mica...sort que va parar, no vull ni imaginar-me aquelles primeres pujades i baixades molles!!!
Arribats a Espot, les sensacions ja no eren massa bones, vaig començar que el ritme era massa fort i que no podria aguantar massa aquell ritme, decideixo posar el fre de mà i continuar a ritme Ultra, sense perdre de vista al company i amic Israel.
Allò va ser vist i no vist, el tio comença a posar velocitat de creuer i adéu....jo a la meva començo a fer la coneguda Vertical....uffff, déu ni dor, amb la paret que ens van posar, 1200 positius d'autèntica paret i pujada sinuosa que me va deixar "KO"...!!!
Vaig notar com el cap me deia para i no et moguis...i jo al moment, parat i assegut, observant el que tenia davant meu, muntanyes monstruoses, amb tota la carena de muntanyes del Pirineu davant...brutal, sense paraules!!! Però allò no era tot, el que el cos va fer es parar com si d'una màquina es tractés i no podia fer una passa més, estava esgotat, sense aigua i encara me quedaven 4 km per arribar a un control...imagineu com me sentia i amb quines ganes havia de continuar!!!
Després d'estar assegut 10 minuts en una pedra i reflexionar una mica en tot allò...vaig decidir continuar fins al control i allí decidir que fer...
Arribo al control, i casualitats de la vida me trobo al David Vallverdu Agulled i l'Agustí, membres de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya....l'Agustí quant hem va veure, ràpidament va preguntar com anava...crec que ja va donar-se compte que allò no anava massa fi, jo li vaig respondre que no estava bé, el cap no anava i estava bastant cansat..sense aigua i esgotat psicològicament... ell, me va dir, Marc descansa i respira, que necessites, joooo aiguaaaa, i tinc ganes de deixar-ho...me va respondre amb dècimes de segon, tranquil, respira i fem una cosa t'acompanyem una estona i ja veuràs com tot anirà millor...
Collons...vaig pensar, si estic mort, però no perdo res en anar una estona amb ells...així que me van donar una mica d'aigua i vaig continuar amb ells, poc a poc, a pas de tortugues...i xerrant i xerrant, vam arribar a un punt d'aigua, un llac...sí, el punt d'aigua d'on havíem d'agafar l'aigua era un llac, però ja se sap que Alta muntanya, en molts llocs, els llacs et serveixen de subministrament i com va de bé!!!!
Vaig agafar els dos bidons, plens d'aigua fresca...que bona...ufff, per fi, i allò me va donar vida...vaig dir-li al David que anava pujant...ja no els vaig veure més, i des d'aquí donar-lis les gràcies per la seva cía i el seu assessorament...ara sé que els membres de la FEEC no són únicament gent que et vol tocar els pebrots, són gent com nosaltres i en casos extrems t'intenten ajudar en tot el que calgui...gràcies nois!!!
A partir d'aquell punt, vaig començar una altra Ultra...i potser han de passar certes coses perquè el cap faci o pensi com resoldre els problemes que et van sorgint...de tot s'aprèn i segur que les muntanyes m'han donat una altra lliçó!
Quant ens endinsem en un percal d'aquest tipus, hem de ser conseqüents què l'Alta muntanya és salvatge, espectacular però també dura i tècnica...i això és el que me vaig trobar durant la primera part de l'ultra de Valls d'Àneu...uns primers 41,8 km, punt en què arribàvem al Port de la Bonaigua, km's molts durs i que vaig estar per fer-los 10 hores 1/4...!!! Darrera quedava Indòmita, Coll de Fogueruix, Coll de Basiero...espectaculars trams i alguns dins de la mítica Carros de Foc!
La segona part, no era més fàcil ni més divertida, m'esperaven més de 3500 positius, però si volia acabar, havia d'exprimir al màxim la capacitat mental que en moltes ocasions m'ha ajudat a continuar quant ja el físic no respon...i de veritat, que ho aconsegueixes...costa però al final respon!
Ens quedava una segona part de blocs de pedra que farien de la cursa encara més dura, imagineu "el Port de Contraix"...pues això és el mateix que ens vam trobar...blocs de pedra en una pujada de més de 1300 metres de desnivell positiu en una pujada i el que preocupava més,la pluja constant que anava calant i que feia de la pujada, molt perillosa...a partir d'aquell punt la cosa es posava divertida...xalariem a les baixades...unes quantes caigudes feien que baixes el ritme i m'ho prengués amb calma!!!
Durant la pujada vaig coincidir durant una bona estona amb la crak Judit Lamas...quina tia, impressionant i gaudint de la seva cía allò va passar més ràpid, parlant de les coses diàries, de la família, desconnectant del que teniem davant...gràcies a persones com ella, les Ultres son el que son!!!
Ella va agafar un ritme més còmode i jo vaig anar fent a pas ferm, fins arribar als últims 20 km's...ja quedava 500 positius i la baixada fins Esterri...això ja estava, vaig pensar...i pensava en tot allò que havia patit, caigudes, esgotament, sacrifici, esforç, patiment, però sobretot llibertat...això és el més important, la llibertat de l'entorn, moltes vegades me pregunten perquè ho faig o que m'empeny a fer-ho...crec que podríem dir que és la llibertat que trobem en aquests indrets!!!
Fins aquí la meva travessa dins al circuit català de la copa Catalana d'Ultres de la FEEC d'enguany...ara que ja eh tret conclusions de totes elles, intentant agafar el millor de totes elles...sempre hi ha coses a millorar, però de totes m'enduc una bona imatge, bona gent i sobretot molt bons amics!!!
Sempre dic el mateix, això de fer Ultres no és una competició, és una aventura, exprimeixes el cos al màxim, hi ha cops que aconseguim acabar i d'altres no...però no s'ha d'oblidar que ho fem perquè ens agrada saber fins on podem arribar i fins on pots dur el teu cos....sempre pensant amb el cap, som gent especial, que ens agrada gaudir de les muntanyes!!!
Ara que ja tinc la valoració de totes aquestes proves, intentaré aporta-ho a la nostra cursa: LA VANDEKAMES...www.vandekames.com
Amb tot el que he aprés intentaré de posar-ho en funcionament per què la gent que vingueu no us falti de res....
Aquesta última cursa m'agradaria dedicar-la a la meva amiga Assumpcio Castellvi per deixar-nos poder dormir en un lloc calent...al company Conrad Solé Altès, als meus companys de batalla, Israel i Oscar Griño Hernandez....i com no, a la meva senyora Mar i el Joel...
Us espero a la Vandekames Dos-mil Quinze...intentarem estar a l'alçada per fer una Ultra "10"...
Salut i kames

LAVAREDO...UN PARADÍS DE MUNTANYES!!!

L’aventura continua... Lavaredo Ultra Trail 2015!!!!

Dijous passat iniciàvem un viatge direcció Itàlia, aquest cop el punt de trobada era la mítica Ultra Trail “Lavaredo”, al nord d’Itàlia, Cortina d’Ampezzo era el municipi que ens allotjava i d’on començaríem aquesta petita aventura...localitat que es troba a 1200 mts d’alçada, i d’on es podia gaudir d’uns monstres coneguts com els Dolomites...

Aquest cop, marxava amb la Mar, els meus amics Bascos, Mikel i Elena, el company de club Òscar Griñó, el Jordi Pàmies i la seva senyora Anna. Vaja tota una expedició per intentar aconseguir ser finishers de la gran Lavaredo, amb els seus 125 km i 6000 positius!!!

Arribàvem a l’aeroport de Treviso (Itàlia) al migdia, amb una temperatura molt alta i amb moltes ganes d’arribar a l’hotel de Cortina per començar a veure tot el què ens esperava!!!
Sorpresa la nostra a l’arribar a Cortina, quant observem que l’Hotel que havíem agafat es troba a els afores de la població...a uns 4 km del centre, tot i això, crec que va ser un encert, vam poder gaudir d’unes fantàstiques vistes de tot el que ens envoltava, d’un allotjament bastant bo i d’un servei meravellós.
La cursa començava el divendres a les 23 hores, interiorment pensava una altra cursa de nit, tot i què, ja havia tingut un tastet amb la Volta a la Cerdanya i també amb el reconeixement de la Vandekames...potser per aquest motiu no me treia la son el fet d’afrontar una altra proba de nit!
Tot i no estar al 100%, i encara arrossegant un petit dolor d’un esquinç, anava amb moltes ganes de fer-ho bé, potser això feia que descanses tota la tarda del divendres per poder trobar-me amb les millors condicions possibles.
Després d’un bon sopar a l’hotel anàvem direcció a la sortida...crec que fins i tot, massa ben sopats diria jo...!!! ja què el sopar va passar factura fins al km 33, sensacions rares i moltes ganes de treure, el no estar acostumat a sopar massa abans d’una proba me fa temé el pitjor...
La sortida de l’Ultra...impressionant, res d’envejar a Chamonix, 1200 persones ens donàvem lloc al carrer principal de Cortina d’Ampezzo, col·lapsat de gent i el més important, dels teus...amics i senyora, la Mar, peça important perquè pugui seguir tirant endavant i anar consumint km’s en aquestes kames!!!
Allí ens trobàvem al Toni Calderón i la seva parella la Mònica, ja portaven una setmana en aquell paradís de muntanyes...i segons ens explicava el Toni encara no es trobava recuperat de la lesió i el més preocupant que no li sabien trobar el què tenia...a les 3 hores el mal presagi es va fer evident, va tenir de deixar-ho al km 33, segon control de la proba...!!!
Des d’aquí t’envio molts ànims i desitjar que et recuperis el més aviat possible... ja què gent com tu ha d’estar lluitant per continuar veient bones curses crak!!!
Ja quedava poc i els nervis ja començaven a fluir per l’ambient....la gent començava a xerrar més del normal, a riure, a dir coses sense sentit...vaja el que s’acostuma a fer quant un està nerviós!!!
Ens acomiadàvem de les nostres respectives i respectius..i per fi, es donava la sortida...enmig d’un munt de flash de les càmeres sortíem per un carrer ple de gent, cridant el teu nom...això de portar el nom al pitral fa que la gent et conegui pel nom...alhora fa que no et sentís un desconegut allí on vagis!!!
La cursa com ja va sent habitual...rapidíssima, i això que els primers km’s eren cara amunt...però això ja no importa, la gent vol estar al davant i com més aviat s’hi posi millor!!!
Jo com sempre intentant agafar un ritme, sense anar a tope...però la veritat que quant vaig començar vaig començar a sentir-me que el meu cos no anava del tot bé, tot degut al sopar, mare meva...quin mal de panxa...ufff, vaig començar a donar voltes al cap, a veure que estava passant i quin era el motiu pel qual no podia anar bé...i això, que caic recolzant tot el pes sobre els pals...mecasundena, un pal a pendre...ja sabeu...portava 4 km i ja no podia utilitzar el que m’havia de salvar la vida en una prova tan llarga i amb tanta muntanya...
Si no en tenia prou amb la panxa li havia de sumar els pals que ja els portava de florero...quin desastre!!! Però, com ja se sap, en aquesta vida les hem passat de més p... i això no podia fer que m’arronsés i tirés enrere!!!
Tot i donar-li voltes al cap, vaig intentar d’agafar un ritme bo i que Elena que anava al darrera pogués estar el més endavant possible. Però allò no anava bé i jo n’era conscient...així què, Elena tira endavant que portes millor ritme, i això que agafa i comença a tirar, fins al punt que ja no la veia..l’Òscar que el portava al costat me va comentar que volia acompanyar-me, en aquells moments el que vols es trobar-te acompanyat i tornar a sentir bones sensacions...i la veritat que no era el millor moment, li vaig respondre que tirés, a veure si agafa l’Elena i podia ajudar-la, que necessitava estar sol i reflexionar...
Això és el que s’anomena Ultra, sensacions estranyes que una persona passa quant les coses no funcionen bé...no es velocitat, temps, competició...és tot el contrari, les Ultres són paraules majors, ens ajuda a conèixer millor la nostra persona, qui som, que volem i perquè ho fem...son preguntes que habitualment et fas mentre estàs lluitant contra els km’s i les hores!!!
I aleshores, passa el que tots hem patit alguna vegada, t’enfonses i dius fins aquí he arribat o continues fins que el teu cos es posa en mode “ULTRA”...i així, vaig fer-ho, potser és l’experiència, les hores d’entrenament, el coco...no sé, però vaig tornar a guanyar la guerra psicològica i vaig tornar agafar el ritme que no havia pogut aconseguir agafar els primers km’s.
Tot d’una...paffff, noooo... vaig pensar, un altre cop no....pues sí, el tornell, un dolor fort a la part inferior feia que les baixades fossin un calvari!!!
Vaig arribar al punt km 33 on vaig demanar al Mikel si tenia Reflex..me’l va posar al tornell i vaig continuar...quin àlibi, a partir d’aquí vaig tornar agafar un ritme bo i anant avançant a gent mentre pujava...ara si que havia agafat un bon ritme i ho notava a mesura que anava pujant, sempre dic que la gent es mou per sensacions i aprofitar-les al màxim..
Del km 40 al 48 (bossa de vida), forta pujada que conduïa als peus del cim de Lavaredo i el Refugi Auronzo...impressionants vistes, guauuuuu!!!
En aquest punt, vaig agafar Elena la qual feia poc que havia arribat i es disposava a marxar per continuar...Mikel me va comentar que anàvem bé, que m’enganxes a ella i tiréssim junts, amb la mirada el vaig respondre..jjjj, li vaig dir a Elena que tirés que si podia ja l’agafaria...
Vaig menjar una mica, i tornem-hi que no ha estat res...vorejant el cim de Lavaredo, començàvem una forta baixada que ens conduïa a un bosc vorejant la carretera, allí me vaig retrobar amb la Mar, que ja s’adonava que no estava massa bé del peu, però ja sap que per abandonar, no existeix, i s’haurien de donar moltes més coses que un simple dolor!!!
Arribava al km 67, sorpresa la meva, ja que tenia assegut al mestre Pàmies,...jjjj me diu Pelut...va que anem junts...que Elena acabava de marxar i que podem fer el recorregut junts, la veritat que es una pujada d’adrenalina màxima...quin tio, guanyador amb majúscules d’Estels del Sud, i tinc el privilegi de fer els últims km’s amb un mega!!!!
Faltaven uns 60 km, més 4000 mts positius...amb dolor al peu i sense els pals...super divertit, entre molts dels meus pensaments, fluïa el fet de dir, que passa si ara li dic a la Mar que ho deixo...potser m’hagués dit ja era hora, però també me podria dir, ara ho deixés..no sé, era una fàcil i més quant començant a fer la pujada el Jordi m’estava esperant...des del meu interior li deia marxa que jo aniré fent...però el tenia davant, quant de sobte agafa l’Elena..ja hi som tots...vaig pensar, ara m’aniran esperant i els faré endarrerir el pas...
Vaig decidir de començar a menjar una mica, agafar forces...per si m’esperaven que almenys tingués la suficient energia per tirar amb ells...mentre anava preguntant per l’Òscar a veure com anava, i me comentava el Mikel que anava fent a pas ferm...vaig sentir un descans intern, ja què acabar tots era el que havia somiat!!!
A partir del km 75...Elena i Jordi anaven davant i jo seguint-los a pocs minuts, fins arribar al km 103, que ja me van esperar per fer els últims 22 km junts...quina sensació més estranya, uns crak’s com són el Jordi Pàmies i l’Elena Calvillo, esperant-me per acabar junts...ufff, havia de fer un últim esforç i treure tot el que portava a sobre, i així ho vaig fer, arribada al·lucinant amb la senyera, l’estelada i l’ikurriña....impressionant!!!
Les nostres parelles esperant-nos...la gent aplaudint i nosaltres arribant amb una rialla de punta a punta...sensacions difícils d’explicar i que s’ha de viure per poder-ho explicar!!!
Finalment, 18hores i 37 minuts, arribant el 112 de 1200 corredors, el temps i posició el de menys, el que de veritat importa és el que ens emportem, vistes espectaculars i rècords invorrables...uffff!!!!
I sol quedava per veure la cirera del pastís...l’amic i company Òscar, què és mereix això i molt més, una temporada difícil per a ell, sense poder entrenar el que hagués volgut i currant a “tuti pleni”...arribava amb els ulls vidriosos i ple d’energia, tirant els pals i agafant l’estelada que li vam donar....ufff , espectacular!!!
Crec que seria difícil quedar-me amb algun detall o amb alguna anècdota...m’han passat moltes coses i suposo que totes elles havien de passar perquè siii, però si hagués d’elegir alguna, és la foto del final, en la què ens veiem tots, la Mar, l’Anna, l’Òscar, el Jordi, l’Elena, el Mikel i un servidor....això és amb el què hem quedo, un viatge començat i acabat per un grup d’amics!!!!
Pel que fa a l’organització, un 10, increïble logística muntada...potser una mica fluixos els avituallaments i una altra cosa a remarcar potser massa distància entre controls...pel que fa a l’entorn...impressionant, sense paraules!!!
I com no, gràcies a la Mar per acompanyar-me i estar sempre en aquells moments bons com també els dolents....t’estimo!!!
També menció especial, a l'Anna per les fotos i pel seguiment que fa de les curses, un tot terreny...i com no, al meu estimat amic Mikel, quin tio, seguint-nos allà on anàvem, pujant als punts més alts, ajudant-nos en tot moment i sempre amb una rialla a la cara, tot i no dormir, estava al 150%...eskerrik asko Mikel!!!
Això ha estat tot companys/es ....karpe diem i no deixeu de gaudir de les muntanyes, llocs amb un encant especial!!!
Vandekames us espera i jo també....salut i kames