Crònica: "Eufòria - aventura pel País dels Cims Màgics"
Un cop a casa i després de passar 5 dies fent una de les proves més dures del món...us vull agraïr sincerament totes les mostres de suport que he rebut aquests dies.. .mil gràcies!!!
Aquesta vegada la crònica no serà tan llarga, el motiu, Molt senzill, no puc descriure el que eh viscut aquests dies...IMPRESSIONANT!
Emoció, treball, alegria, duresa, risc, tristesa, llibertat, companyeris-me,... sensacions que m'han anat passant pel meu cap recordant tot el succeït en aquells indrets tan inòspits i salvatges!!!
- Emoció: quant arribes a meta sabent que has aconseguit un repte a l'abast de molt pocs i què no ho has aconseguit per tu sol, sinó que arrossegues a moltes persones al teu darrera que t'han ajudat .... i aquesta vegada érem dos els que arribàvem a meta, un servidor i Fernando Fernandez , ell no estava allí, però estava present...el portava en un full a dins la motxilla....per tant, ell va ser finisher i aquí el meu reconeixement, lo conseguimos Fernando!
- Treball: que totes les hores invertides durant l'any han servit d'alguna cosa... aquesta és la millor recompensa, saber que s'ha treballat be bé per aconseguir aquest objectiu!
- Alegria: me sento un privilegiat per saber que molts estan contents perquè un servidor hagi aconseguit arribar a meta després de passar les mil i una...
- Duresa: una prova que presenta un carnet de presentació de 233 km i més de 21000 metres positius no pot deixar indiferents a ningú...i menys als guerrers que vam començar aquesta travessa pel Principat d'Andorra!
- Risc: crec que s'està arribant a punts complicats i perillosos per la pràctica del Trail running (o curses de llarga diatància)...poca seguretat en diversos punts.
- tristor: instants que vaig tenir al llarg del recorregut...
- Dolor: quant me va donar la mala notícia Fernando...et quedes fred, sense saber que fer ni que dir... de vegades la vida és injusta!!!
- Llibertat: un viatge per les muntanyes sempre et dóna un plus de llibertat, fer el que més t'agrada...
- Companys: Claudio Zapater , Sergi Rocu , Oriol Borràs Oriol Borras Tigre Bestial i Jose Calaza Pereda gràcies per adoptar-me en aquest viatge!
Un viatge que s'inicia a principis d'any amb una trucada de Fernando, un amic que vaig poder fer a la Transpyrenea...i és per això que accepto i fem un disseny especial per aquesta prova...la samarreta, unió de moltes coses en comú!!!
Mesos de preparatius, hores invertides i tot per un propòsit, aconseguir un repte, ser finisher d'Eufòria".
Una prova dura pel seu recorregut, passant per 33 pics, 5 per sobre de 2900 metres....i un país bolcat en una cursa que es viu de la muntanya per excel·lència!
Punts emblemàtics del recorregut:
Pic de l'Estanyó, pic de la Cabaneta, pic de la Serrera, refugi Sorteny, pic del Port de Siguer, pic de l'Arial, pic de la Font Blanca, Port de la Tristaina, pic de Creussans, pic del clot del Cavall, Pi Comapedrosa, Port de Baiau, pic Negre, Pic Monturull, Setut, pic de la Portelleta, refugi de l'illa, coll dels Isards, pic de la Cabaneta, refugi Siscaró, refugi Cabana Sorda, cap dels Argols, pic de Padern, Casamanya sud i Nord, coll d'Arenes... etc
Pic de l'Estanyó, pic de la Cabaneta, pic de la Serrera, refugi Sorteny, pic del Port de Siguer, pic de l'Arial, pic de la Font Blanca, Port de la Tristaina, pic de Creussans, pic del clot del Cavall, Pi Comapedrosa, Port de Baiau, pic Negre, Pic Monturull, Setut, pic de la Portelleta, refugi de l'illa, coll dels Isards, pic de la Cabaneta, refugi Siscaró, refugi Cabana Sorda, cap dels Argols, pic de Padern, Casamanya sud i Nord, coll d'Arenes... etc
Com us podria descriure en poques paraules el recorregut...una primera part duríssima, una segona part de tristor i companyeris-me...i una última, d'emocions!!!
Eufòria no és una cursa, no us equivoqueu, és una aventura...pensava que en aquesta vida ja ho havia viscut tot en les curses, pues resulta que nooo, mare meva, el festival que tenien preparat al Principat d'Andorra...havies de ser llicenciat en curses de llarga distància i aportar un màster en curses similars a "100 milles".
Ens reuníem a Ordino, una pasarel•la de corredors molt experimentats i tots amb una única intenció, aconseguir ser finisher en una de les proves que donarà molt a parlar!!
Després d'un breafing llarg, pesat i extens es pot observar que la cursa serà de supervivència...vaja un recorregut de juràsics, on influirà molt la bona planificació de la són i els aspectes alimentaris!!
Aquesta història la començava amb la millor persona amb la que ho podia fer, una persona exemplar, el Fernando!
Un basc dur, experimentat, un físic espectacular, constant, i molt competitiu..., una persona increïble!!!
Un basc dur, experimentat, un físic espectacular, constant, i molt competitiu..., una persona increïble!!!
Havíem parlat poc de la cursa, però conscients que ho passaríem malament, i més sabent que ell portava una petita lesió al genoll, de totes formes, va voler posar-se el mono de treball i fer-ho al mateix nivell que jo, no va ser així, i que ho va fer per sobre de mi...de matrícula, Fernando!!!
Aquest tipus de cursa són difícils de preparar, perquè mai saps el que pot passar...son mil i una les dificultats que et trobaràs...el recorregut no estava marcat i t'havies de guiar pel GPS...una de les dificultats del recorregut era les balises, estaven posades en cims, crestes, colls que moltes vegades es feien inaccessibles i pasos complicats...vaja una autèntica bogeria de cursa!!
Sóc home que no es tendeix fàcilment, i això ho sabeu la majoria de gent, molts us creieu que no tinc sostre, però de vegades no has de valorar el fet d'acabar o no...crec que ens hauríem de plantejar de fer aquests topus de curses sense un mínim de seguretat, crec que últimament (i me poso al mateix sac), si no fem els recorreguts durs i difícils no estem contents...de vegades no cal fer-ho, Eufòria sius plau més seguretat en pocs i Crestes, no costaria res tenir alguna persona en pasos complicats!!!
Us parlaran de lo guai que poden ser aquests tipus de curses: no us enganyeu, no estan fetes per tothom...hi ha deficiències i moltes coses a millorar, crec que s'hauran de posar les piles si volen tirar endavant Eufòria, avituallaments incomplerts, poc descans en les bases de vida, dels talls tan heavys que havien posat els organitzadors...tot això i més us trobareu els que aneu l'any vinent...!!!
Aneu preparats i conscients que no correreu, és una travessa en tota regla...dura, amb un risc existent i parts complicades!
Han volgut fer una TOR a lo salvatge, guardant les distàncies....bestial certs punts de cursa, agònics en ocasions i sense poder dir ni muuu!!
Una primera part que et deixa sense al•lè...persones curtides en "mil batalles" dient això no és normal, quina bestialitat, gent que havíem fet bestieses grosses dient, no puc continuar...abans de començar ningú volia para a la primera base vida, un cop allí, tots ho van volen fer....imagineus, quant els primers feien els primers 50 km en 14 hores!!!
Com me diu la Mar, ningú t'obliga a fer-ho...però ser que si no ho aconsegueixo tot el treball que porto a les kames no serviria de res...no vull rendir-me fàcilment i seguiré treballant per aconseguir tancar un cicle!!
Fernando va deixar al km 94 (Margineda- 2 base de vida) la cursa, però no ho va fer per motius físics.. .sinó familiars, tot i què no volia continuar sense ell, va voler que jo acabes pels dos, i es per això, que quant va acabar la cursa, vaig presentar-me a la part dels finisher i vaig reclamar el seu premi... l'havia estat portant a sobre, en un paper escrit, per tant ell també és un finisher...Fernando lo hemos conseguido!
La vida de vegades és molt injusta, te té dona cops forts i has de saber aixecar el cap i tirar amunt, imagineus la situació:
Fa els 94 km més durs viscuts en una cursa, rebentat, cansat físic i mentalmen, rep una de les pitjors notícies de la seva vida...i agafa l'autocaravana per fer més de 600 km...tenia un repte, el va lluitar i per motius que mai voldríem que passessin no pot acabar-la,....pués no, era una cursa per parella i ell finalment, forma part de mi, per aquest motiu es finisher!
Fa els 94 km més durs viscuts en una cursa, rebentat, cansat físic i mentalmen, rep una de les pitjors notícies de la seva vida...i agafa l'autocaravana per fer més de 600 km...tenia un repte, el va lluitar i per motius que mai voldríem que passessin no pot acabar-la,....pués no, era una cursa per parella i ell finalment, forma part de mi, per aquest motiu es finisher!
Moltíssimes gràcies al Claudio.. .per deixar-me compartir part de la seva vida, "que bueno que viniste...uruguayoooo" te lo mereces...ya formas parte de diario!!
Gràcies a l'Oriol, Sergi i José per acollir-me al seu grup, ja que sense ells no hagués pogut acabar la prova, vaig deixar-me participar del seu viatge i de les seves vivències...que dur companys, però quantes emocions viscudes, sou grans!!!
Gràcies a en Rafel i la Montse, per donar suport, assistència en les bases vida i aquella petita empenta que va salvar-me de poder acabar i seguir lluitant, "els entrepans de muerte"...sou collunuts!!
Als mestraleros...que us puc dir que no sàpigueu.. .gràcies nois /es, sou magnífics, som poquets però allà on anem saben d'on són....si si, mestraleros terra de vent però amb un caràcter imponent, amb una bandera que ens uneix la força del Mestral!!!
A la Mar Salvado i el petit salvatge de casa, el Joel, aquest cop no hi vau ser, però us portava a la motxilla, paper dedicat pel Joel, el petit de casa que abans de marxar a Ordino me va dibuixar unes muntanyes de fons que donaven forma a la cursa!!
Ara queda meditar, assimilar, descansar, desconnectar, però per poc temps...tenim la Vandekames Dos Mil Disset i esta tot a punt...no serà tan bestial com Eufòria però tindrà un ambient espectacular...
No us adormiu...ja som 500!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario