UT LLASTRES (1 EDICIÓ)

27/03/2018

De vegades les coses passen perquè han de passar...i aquest cop, el que ha succeït a les Terres del Mestral ha estat digne d'una pel•licula d'Alfred Hischok!!!

Avui recollint cintes i recordant el cap de setmana...me venen multituds d'imatges i sentiments...i me sabreu disculpar si no us anomeno...disculpes !!!

Primer de tot, demanar disculpes dels errors comesos, són moltes coses a corregir, però som gent de poble que intentem millorar i que segur que si doneu una 2a oportunitat ho sabrem fer millor!!

Ara sí....

Tirem enrera la cinta i ens posem al mes de setembre del 2017...tot comença en una taula de reunió entre el grup que forma part l'organització de Vandekames i la Cursa de la Portella...meditem seriosament si fem una ultra o No, i la majoria diu No fer-la, entre ells un servidor....però com es podia fer una ultra??? i llavors, pensant una mica, vaig comentar que podríem fer una ultra per etapes i coincidir amb la Cursa de la Portella per fer-la el mateix cap de setmana...

Vet aquí, que ja teníem una data i un cap de setmana...de vegades és així de ràpid i senzill alhora...però després et dones compte que no es tan fàcil, i que allò era de bojos...!!!

Mare meva si ens descuidem, finalment ha estat un cap de setmana molt intens...sensacions difícils d'oblidar...i per un servidor inoblidable!!

Ja sabeu com sóc, un corredor popular, aventurer i amant de les Terres De Mestral ...pues aquí comença aquesta petita història d'una petit territori batejat amb el vent que moltes vegades arrossega tot el que troba per davant!!!

Una aventura on els guerrers que van participar a UT LLASTRES, van viure una de les millors aventures de la Costa Daurada!!!

Mesos enrera us deia que ho recordarieu...i crec, que no m'equivocava massa...èpica i salvatge, com tot el mestral que va donar la benvinguda als nostres gladiadors!!!

Tot comença...

Dia 23 Cursa Nocturna: Vandellòs - Almadra
L'acte comença ben d'hora...i això perquè??? ..compromisos familiars ... a primera hora fent de voluntari al col•legi del meu fill Joel, i com no, ajudant a fer curses infantils...😓😓😓 si no tenia prou amb les del cap de setmana, més curses...ufff😨😨

Després d'un mati trepidant, migdia passant a saludar a les empreses que col•laboraven per aquesta gran Ultra..

Tot seguit, arribaven els bombardejos de watssaps, messengers, correus...canvis i que necessito, que me falta...😢😢😢 sense paraules, i això que encara no havia començat la festa...repàs del recorregut amb el director i amic Conrad!

Tot seguit, dinar amb els compis bascos Fernando Fernandez , Sara Ferblan, Julian , Olatz, Alvaro ...un breu descans avanç de començar la gran festa de les Terres del Mestral!!

A les 17 hores arribàvem al "Càmping la Masia"(un dels nostres espònsors) ubicat a lAlmadrava, recollida de dorsals i punt on arribarien aquella mateixa nit i d'on sortirien el dia 24...

Pell de gallina...començava amb el retrobament de vells amics i d'altres que acabava de conèixer...nervis i pesigolleig que començava a entrar-me com si fos jo el que anava a correr....

En aquest món, si una cosa queda clara és que tots/es són d'una altra pasta, quina passada, persones increïbles amb un cor molt gran...sou collonuts!!

A les 19 hores, breafing i xerrada a càrrec de la nostra amiga i nutricionista, Laia López Aguilà , una crak que va impartir una classe magistral de com menjar i hidratar-se en cursa de tres dies... i així, poder acabar-la dignament!!!

Després d'això, viatge a Vandellòs amb el gran Josep Barceló, speaker per excel•lència de les nostres curses...és el gran orador!!

Allí esperaven, diables i batuquets, ells havien de donar el tret de sortida a la ultra més estimada per aquest húmil corredor...feia temps que no gaudia tant d'una ultra, i això, que no la corria😢😢😢

Començaven arribar els corredors...ufff, impressionant...no tinc paraules per descriure el que sentia...amics, coneguts i companys... era emocionant veure a companys i amics que anaven a començar l'aventura del Mestral!

Vandellòs vestit de gala, els diables encenen les torxes i focs, els batuquets començàven a tocar els tambors de guerra...tots preparats i sortida pel carrers de Vandellòs, la gent cridant i el familiars acompanyant la comparsa...pell de gallina...el bou il•luminava la plaça...no és podia demanar més....gràcies Sandra i diables de Vandellòs...també als petits, però alhora grans batuquets de l'hospitalet de l'Infant!!!

Inici de l'aventura....

Tot comença a 100 p/h...mare meva, en 10 minuts pugen els 2 km de 300+...la gent tenia ganes de córrer...!!!

Després d'una hora i quart arriben els primers corredors...però que és això...18 km i 370+ en 1 hora 16 minuts...no tinc paraules!!

Arribaven tranquils sense esgotar moltes forces, i se'ls veia a tots molt sencers...de ben segur, que molts esperaven gastar-les el dia 24...La Tempesta perfecta!!

Esperant l'últim corredor i els tanques...començava a ploure...tot feia preveure una nit d'aigua...segurament molts al veure la pluja van desistir de venir a les nostres terres, encertat o no, cadascú ha de saber el que més li conve...molts missatges, dient-me s'anul•la???, canvi horari???, jo el vaig contestar, que nooooo!!

Vam encertar, no sé, potser un recorregut alternatiu, qui sap...pensant fredament, i més amb les condicions que es preveien una variant potser hagués anat bé, potser sí...!!!

Al final, tots cap a la Tempesta Perfecta...després d'un petit breafing, donàvem sortida a la 2a etapa, i una de les curses més dures que recordo...i això que això he viscut coses dures!!

A les 7 continuava plovent i ja començava a sortir el Mestral...ufff, temps de gossos, s'esperava una jornada intensa i dura...voluntaris, corredors, amics, família...no hi havia ningú que es quedés a casa, tothom acompanyava als seus i és vivia un entorn bestial, com si fos una cursa Top...per nosaltres era la nostra terra, i havíem de cuidar el més mínim detall...i els Voluntaris estaven al seu lloc!!!

Ben d'hora rebo avís que hi ha punts on necessiten ajuda...sense pensar-ho, deixo els companys del vídeo que portava a un del punts més bèsties de la cursa, el Coll de la basseta!!

Allí decideixo d'anar ajudar als companys Josep Escoda i Edu per cobrir millor els punts més exposats al vent...no sense abans delegar a 4 companys, Oriol Chies Sirisi , Abel Martínez, Carles i Jose Medina , un dels punts més crítics de cursa, Motllo de Puntaire...

Després de fer 4 km...arribo a la Tossa Alsina...no puc descriure la ventada que feia...el Mestral estava despert i no deixava descansar als guerrers....intentava d'ajudar i que la gent estigués tranquil•la...moltes vegades, necessitem que algú estigués allí per tenir un moment de relax i sentir-se més segurs...crec que ho vam aconseguir entre tots....

Passant els últims guerrers pel tram més dur...i després de fer 800+ amb un vent fort, prenien rumb les moles del Taix...començava a caure aigua neu...ufff!!! vent, neu, aigua, i els esperava un tram molt salvatge i un dels més exposats al vent...no tinc paraules...la gent semblava una baldufa, com si estigués ballant un karaoke...i jo intentant ajudar als companys!!!

Al final, tothom passava per Castelló, km 21, 2000+ i potser per alguns els 21 km més durs de la seva vida...pels voluntaris que es trobaven al punts més exposats un 10...per haver aguantat estoicament i sense dir ni muuuu...sou únics!!!

Després vaig saber que per la Portella del Xato, per a mi "la porta del cel", les ratxes van ser superiors a 100 km/h...un infern!!!

Tot seguit, tenien 3 pujades de nassos...i baixada tècnica que conduïa a Masriudoms...punt 31de cursa....aquí ja veiés als gladiadors amb les cares castigades, el Mestral havia repartit moltíssim, i el fred i aigua havia fet la resta...ja sol quedava resar perquè tots acabessin sans i estalvis!!

Finalment, i després de fer les crestes de Santa Marina, arribaven a la Figuerola veien el final del túnel...per a molts una odisea, per altres un infern...per a mi, un descans!!

Desgast, patiment, esforç, alegria, plors,....realment no sé com descriure les cares del guerrers, eren un poema!!...això sí, m'estava pensant realment anar al pavelló o no, crec que més d'un m'hagués agafat pels ....qui hem coneix, sap que sempre li tinc reservada alguna sorpresa...2 km de +/-....alguna pujada de més...sóc corredor i m'agrada la diversitat i fer les curses com m'agradaria trobar-les a mi, m'equivoco, moltes vegades, ho sento noi/es!!!

Un cop al pavelló vaig poder viure d'aprop els sentiments d'una jornada mol dura...èpica, no sé...però salvatge i una de les més dures de la meva vida, segur!!

Al final 53 km i 4100+...aquests són realment els km's que van sortir!!!

Una aventura digna de viure i segur que els més de 160 corredors que vam arribar a meta recordaran durant molt de temps!!

Tot i això, no vull oblidar de recordar la 1a edició de Canicross celebrada a Vandellòs...me can dir que va sortir com s'esperava, un èxit...no m'estranya, gent i empreses volcades des del primer moment a què això sortís bé...exhibició agility, disc dog i concurs de bellesa...qui pot demanar més!!!

Últim dia - última etapa..."la travessa dels dinosaures", veient les cares dels guerrers, sabia que seria un dia per recordar...i així va ser!!!

Recorregut dur, tècnic...24,6 km i més de 1700+ per davant...un recorregut exigent, per alguns seria una pesadilla, per altres, un somni!!!

Després d'ajudar en un dels passos més tècnics del recorregut, vaig arribar a meta destrossat, i psíquicament mort...no m'aguantava..."estava out", però amb ganes de rebre als més de 100 guerrers que havien de ser Finishers...

Ja eren les 11:30 i començaven arribar els primers corredors de la clàssica, i última prova de l' UT LLASTRES....kines cares, sol veia felicitat...ulls il•luminats d'un color diferent, amb una satisfacció d'haver aconseguit una fita important...no era per menys...el viscut durant aquest 3 dies va ser molt gran!!!

Jo ho recordaré durant molt temps...potser és hora de descansar, desconnectar, passar al costat, qui sap, ara toca estar amb família i el temps dira que fa aquest corredor popular...!!

Per a mi, han estat mesos molt durs, passant alguns moments difícils,...tot i això, havia de deixar de banda els problemes, i posar ele 5 sentits a l' UT LLASTRES....és difícil, no pensar-hi....però ho habis de fer...i molt més, després d'haver maxacat als companys, amics durant mesos i mesos, vaig dir que seria èpica, si hem descuido!!!

UT LLASTRES ... havia de ser recordada, i que tots els amics que venien havien de ser tractats com es mereixen els grans guerrers...tots son uns herois...!!!

Les Terres del Mestral no són muntanyes molt altres però són unes muntanyes salvatges i espectaculars, jo sóc un enamorat d'elles, m'han servit de desconnexió, i de vegades han estat les meves amigues....si elles parlessin, uffff!

Ara vosaltres ja formeu part d'elles, de les meves petites històries...segur que ens trobem en alguna aventura...i allí ens veurem salvant els obstacles i explicant les batalletes que sempre expliquem els ultreros!!

També es van celebrar les curses Express i Caminada, finalitzant amb les tradicionals curses infantils...totes elles un èxit, aconseguint reunir durant el cap de setmana a més de 700 corredors...una fita mai aconseguida...qui ho hagués dit, amb unes condicions brutals, la Tempesta Perfecta no va poder amb els Dinosaures!!!

No voldria acomiadar-me sense abans dir unes paraules d'agraïment a tots aquells que han fet possible aquesta ultra tant "espectacular"...

Primer de tot, començaré pels més importants, els VOLUNTARIS...Els grans herois d'aquest cap de setmana, cuidant i mimant als nostres guerrers, exposant-se i prenent riscos perquè ningú tingués cap incident...i perquè tot anés bé, sou molt grans!!!

Als espònsors, col•laboradors, entitats públiques i privades...mil gràcies a tots ells per ajudar-nos a seguir treballant per millorar any rera any!!

A l'equip que hi ha al darrera...una organització que aglutina a unes persones que es desviuen perquè les Terres del Mestral es coneguin arreu del país i part de l'estranger!!!

Al director de cursa... el Conrad Solé Altès un exemple a seguir ...viu les curses intensament i invertint hores i hores perquè tot estigui sota control...l'amo del monstre!

La Núria Barceló Canaldas que l'he marteritzat amb watssaps, correus ...i mal de caps d'última hora...perdona'm!!!

El Josep Gavira Galban ...i un pare mestralero per mi, és el professor de les muntanyes, un tot terreny!!

El Joan Berenguer , Jaume Alcarraz , Juan Ignacio, Xavi , Nuna Florence , Carles Barceló , Kiko, Eduard Moix Martínez , Subi, Josep, Franch, Àngel Ángel Cruz Morillo , Jordi, Júlia...ufff...a tota la família mestralera i centre Excursionista i centre Cultural....sense paraules!!!

L'speaker dels tres dies, la nostra veu, el nostre orador, Josep Barceló , un amic...i sempre diposat a donar un cop de mà!!!

Les persones que cuidaven les nostres esquenes...els escombres, 12 persones que van ser els nostres ulls... Jordi Curià Pascual , Victor, Xavi Espelta Barceló, Mayte Colmenarejo Arroyo, Subi i família, Jaume , Carles Adell , Jordi, Assumpcio Castellvi i Octavi Moix ...mil gràcies!

I sense oblidar-me de les nostres mans, la Nuria Quiromassatges ...també va fer una ultra sencera, 3 dies i més de 100 massatges...una tot terreny que és mereix tot el meu respecte!

Els fotògrafs Jordi Santacana , Blanca de la Sotilla i un dels nostres grans amics, el Ramón Ferrer que sempre dóna un toc de qualitat...muhas gracias amigo!!

Finalment, vull dedicar aquestes paraules a les dues persones més importants de la meva vida, la Mar Salvado i el Joel...sou la meva gran energia i la vida no seria igual sense vosaltres...us estimo!!

I MIL GRÀCIES, Mikel i Elena Calvillo Arteaga, Aitor Mujika, gracias una vez más por estar allí... , i als més de 700 corredors, vinguts de terres llunyanes, los aragoneses del club "24 horas Moncayo" soys grandes amigos, vinisteis todos y ganaisteis un amigo de por vida...els meus amics bascos que ja són uns quants...i gent del Garraf, Barcelona, Girona, Lleida i com no, els de casa Tarragona (Senglars, Patxanguerus, Llops, Marea blava...terres de l'Ebre) a tots infinitament agraït de que vinguessiu al meu terrotori i que us emportessiu un gra de la nostra terra i sobretot treure el nom de Vandellòs i Hospitalet de l'infant arreu del món....sempre gaudint d'aquesta petita Gal•lia...el meu petit Pirineu!!

Ara serà hora de pensar que fem.... i intentar gaudir del que ens agrada ... que no és una altra cosa que córrer per les muntanyes!!!

Com sempre dic....gaudiu del present sense oblidar del passat!

Salut i mestral

Foto: Jordi Santacana