24 HORES MONCAYO (REPTE SOLIDARI)

11/08/2017

Crònica: 'RETO 24 HORAS NON STOP MONCAYO"

Després d'haver passat unes hores, sol puc agraïr a totes aquelles persones que han fet possible aquest repte solidari...tindrieu d'haver vist l'entrega i l'ambient que van muntar el club AÑON ACTIVIDADES DEPORTIVAS....Espectacular!!!

Una experiència que no parla de noms sinó de persones que fan el que sigui per ajudar als altres!!!

Van fer d'un repte solidari, una festa de 24 hores, i el Moncayo com a convidat d'excepció...una logística i organització de 10, col•locant 3 punts d'avituallaments al llarg del recorregut, la gent dels controls et tractava com un més d'ells, hi havia gent que pujava amb tu per animar-te, una implicació de matrícula...no tinc paraules, de debò... i tot això, per un objectiu, recaptar el màxim de diners possibles!!

A vegades les petites històries passen, no cal que siguin curses, tot és important, i aquesta és una d'elles que no t'esperes i quant la vius d'aprop, et fa entendre lo bonic que es poder ajudar a altres amb el teu cos!!

Per començar aquesta petita història ens remuntarem a uns mesos enrera, on un company del nord, el Fernando, me comentava que hi havia un grup de persones de l'Aragó que volien organitzar un repte solidari per ajudar a l'Associació Espanyola contra el Càncer...

La veritat que va ser un "vist i no vist",quant vaig donar-me compte ja estava immers en aquest projecte!!

Avui els agraeixo de tot cor que m'haguessin deixat ser partícep d'aquesta experiència...i sobretot, als companys, Fernando , Paul Sanchez i Agustin Vega (Añon actividades Deportivas)...sol tinc paraules d'agraïment: Impressionant!!

Això sí, no us enganyaré...quant me van
explicar de què es tractava el repte, mare meva, que déu ens agafi confessats, vaig pensar!!!...aquest consistia en: pujar tantes vegades com fos possible al cim del Moncayo (muntanya més alta de l'Aragó), i això en 24 hores sense parar!!! Ufffff, un repte bonic però alhora duríssim....el coco havia d'estar molt fi, pujar i baixar pel mateix camí moltes vegades, de vegades potser molt dur!!

Tot estava preparat pel dissabte a les 18 hores, donava inici "24 hores NON STOP MONCAYO", 15 persones, de diferents punts del territori espanyol, i entre ells, un català, un servidor, collons, estava com un flam, un ambient increïble, un muntatge de la o.. i jo allí, s'havia d'estar al 100%, però també molt de Cap, allò seria molt dur!!....

Sortia content, animat, però també nerviós, sabia que eren moltes hores d'estar despert i que no podiem perdre ni un segon si voliem fer els màxims ascensos al Moncayo...el rellotge ja estava a punt, els llibres preparats, tan a la sortida com al cim del MONCAYO, tot havia de quedar registrat!

El somni era poder arribar a les 7 o 8 ascencions...una fita molt i molt complicada....la primera part del recorregut transitava pels boscos que es trobaven a peus del Moncayo i una segona part del "Santuari" fins al cim, amb una forta pujada que treu l'al•lè a qualsevol!!

Kalm...tot i que tothom ho sabia, la primera ascensió va ser massa ràpida, els 3 bascos i un servidor coronem el cim, repostem a l'avituallament, signem el llibre i baixem sense perdre massa temps...això seria el que havíem de viure durant 24 hores!!!

Al final x cada ascensió s'havia de fer 19 km i 2600 positius acumulats!!! Comptant que teníem 24 hores, feu números...!!! Tot i axò, sabíem que el repte s'ho mereixia, i que havíem d'exprimir-nos al màxim!!

El més complicat era passar la nit..de totes formes els companys del club AÑON havien col•locat unes quantes cintes als punts més complicats, això va ajudar a que el recorregut fos més fàcil. La segona i tercera ascensió de nit...en aquells moments ja havíem fet varis grups i així passar la nit més agradable...lo sorprenent era veure com et trobaves gent vinguda de diferents punts de l'Aragó que ens acompanyaven durant les ascencions...quina passada!!

Després de veure com havíem arribat de la 3a ascessió ja sabíem que no podríem aconseguir fer 8...era impossible, se'ns estava fent etern, dur nooo, lo següent...així doncs, a per la 7, difícil però estava a l'abast!!!

A partir d'aquí ja era qüestió d'anar regulant el temps i poder seguir amb pas ferm fins aconseguir les 7 ascencions esperades...amb les primeres llums del dia i després de passar una nit espectacular, les forces començaven a minvar...i no te podies encantar perquè anaves a terra...el terreny era molt pedregós i amb zones amb molta branca que sortia del terra...vaja que en ocasions havies de "ballar claqué"!!!

De bon matí, ja teníem a un gran número de persones que t'anaven animant durant tot el recorregut, i com no, les nostres famílies, uns aficionats incondicionals!!!

A l'acabar la 6a ascensió, i veient que quedàvem Jesus Julian Rubio, Fernando Fernandez i Alfredo i un servidor, vaig comentar que ho acabessin ells, el retorn a casa era llarg i s'havia de treballar, pensant des del cor, no volia marxar, però molts cops has de fer-ho pensant amb el cap...tenia les kames cansades i maltretes, però m'hagués agradat molt fer l'última ascensió amb ells, segur que tindrem altres ocasions... aquestes situacions un es queda gelat i l'únic que pot fer és donar als companys molts ànims!!!

Finalment, la meva aportació, 6 ascencions, 115 km i 15000 acumulats, ajudant, col•laborant, i sent un dels 15 esportistes amateurs que vam aconseguir el nostre granet de sorra per la causa!!!

Aquí s'acabava aquesta petita història viscuda per un corredor popular, i la que ben segur serà difícil d'oblidar!!!

I com no, el més important...repte aconseguit més de 3000 € per l'Associació Espanyola contra el Càncer....GRÀCIES !!!!

Gràcies al club AÑON ACTIVIDADES DEPORTIVAS, als voluntaris, a les famílies....a tots aquells que han ajudat perquè tot hagi sortit de 10!!!

Karpe diem.. .salut i mestral!!